Sergi Oller, Júlia Agut Anna Cabiscol, Carlos Nicolas,
Ivan Novella, Laura Garcia, Oriol Martí, Jaume Blanc
• Mitologia
• Déus grecs.
• Semidéus grecs.
• Criatures mitològiques.
• Filosofía.
ÍNDEX
MITOLOGIA• La mitologia grega
està formada per un conjunt de relats que no constitueixen una religió, però si un reflex de les creences del antics grecs respecte a l’univers i l’home.
• Aquests relats de transmissió oral van ser recollits per els escrits pels poetes de l’època.
• Els déus grecs eren immortals, tenien poders especials i podien viatjar ràpidament sense cap ajuda.
• Vivien a l’Olimp conjunt amb tots els altres déus.
• Hi havia 12 déus més importants:
• Zeus
• Hera
• Posidó
• Atena
• Ares
• Artemis
• Apol·lo
• Afrodita
• Hefest
• Demèter
• Hermes
DÉUS
• És el déu suprem de l’Olimp.
• És equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter.
• Va lluitar contra el seu pare amb el suport del altres déus.
• Els seus atributs són el LLAMP, L’ÀLIGA, el TORO i el ROURE.
• Se’l representa d’en peus amb el llamp a la ma dreta alçada, o be
assegut amb posat majestàtic.
• Es va casar amb Hera però va tenir diferents embolics i filla amb
altres dones.
• Va tenir una relació amb un noi, Ganimedes.
• Va tenir nou fills amb Mnemòsime.
• Capaç de transformar-se en qualsevol animal, poseïa el domini
sobre les tempestes.
ZEUS
• Era la segona esposa de Zeus i
mare de Hefest, Ares, Eris, Hebe,
Illitiax.
• Era la deessa del matrimoni. Es
caracteritza per la fúria i l’ànsia
de venjança causades per les
constants infidelitats del seu
marit.
• Els seus atributs eren el PAO
perquè a les seves plomes porta
els 100 ulls d’Argos, fidel servidor
de la deessa. Els ulls del pao
també representaven els ulls que
hauria de tenir Hera per vigilar
que el seu marit Zeus no li fos
infidel.
HERA
• Era el déu del oceans, malgrat ser el
déu dels mars mai es traslladava amb
vaixell, solia moure’s impulsant-se
per dofins.
• Equivalent a la mitologia romana
amb el déu Neptú.
• Els seus atributs són el CABALL i el
TRIDENT. També se l’anomenava
esfalics.
• Estava casat amb Anfitrite, es van
conèixer a l’illa de Naxos. Li va
demanar matrimoni i ella es va
negar. Un dofí la va convencer de
que es cases amb ell.
• Posidó va crear la constelació del
dofí.
POSIDÓ
• Era la deessa de la guerra. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
• Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada. Va tenir un germà.
• El seu símbol era uma: Òliva, olivera, serp, ègida, armadura, casc, llança o gorgoneion
ATENA
• És el déu de la guerra. El fill de Zeus i Hera. Els grecs el
consideraven temperamental, brutal i sanguinari; per això els
grecs, que veneraven l’equilibri i la intel·ligència, mai no li van
donar massa importància. En tots els combats que lliura surt
sempre derrotat. Fet que demostra que els grecs preferien una
combinació de força i intel·ligència a la força bruta.
• Però va tenir un enorme èxit en els assumptes amorosos. Va
tenir nombrosos fills.
• Els seus atributs: es representat dalt d’un carro de guerra i està
cobert d’una armadura de bronze amb l’elm d’or i un escut. El
seu braç és poderós i incansable.
ARES
• Era la deessa de la caça i el regne animal. Deessa de la
castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li
atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica
llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i
amb un cérvol o uns gossos.
ARTEMISA
• És el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).
• Els atributs més comuns d'Apol•lo eren l'arc i les fletxes (com la seva germana Àrtemis), o també una lira o una cítara, ja que era el déu de la música, i també el plectre i l'espasa. Un altre emblema típic era el trípode de sacrificis, representatiu dels seus poders profètics. El llorer és l'arbre que li és consagrat, ja que es feia servir en sacrificis expiatoris i també per elaborar la corona de la victòria dels Jocs Pitis, que se celebraven en honor seu cada quatre anys. La palmera també li era consagrada perquè havia nascut sota d'una. Entre els animals que li estaven consagrats s'incloïen els llops, els dofins i els cabirols, els cignes i les cigales (simbolitzant la música), falcons, cornelles, corbs i serps (en al•lusió a les seves funcions com a déu de la profecia), els ratolins i elsgrifons, mítics híbrids d'àguila i lleó d'origen oriental.
APOL·LO
• Era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies.
• Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d'un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l'esposa d'Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros.
• Els deus pares van ser Urà o Zeus i Dione.
AFRODITA
• En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el
déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.
• Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba
nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga.
• Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la
intel•ligència manual.
HEFEST
• És la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
• Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olímpics.
DEMETER
• Era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia dels lladres i dels mentiders.
• Era fill de Zeus i de la plèia de Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri. Era un dels pocs que podia entrar i sortir amb certa facilitat de l’imframon, regne dels morts i les ànimes perdudes i d’Hades, el déu dels morts.
• Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Thoth. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.
• Els seus atributs són: Barret, sandàlies alades i caduceu
HERMES
• Un semidéu és una criatura nascuda de la unió d'una divinitat
amb un ésser humà o un ésser mortal que adquireix
determinades característiques divines, com els herois
mitològics. Els semidéus estan presents a les religions
politeistes on protagonitzen gestes meravelloses i ajuden les
persones a relacionar-se amb els déus. Aquests tenen sovint
moltes relacions sexuals, de les quals neixen nous semidéus.
Quan aquests tenen fills, també hereten alguns dels atributs
sobrenaturals, que queden lligats al llinatge. Alguns exemples
de semidéus cèlebres són Enees, Hèracles o Gilgamesh.
SEMIDÉUS
• En la mitologia grega, Odisseu
era un heroi, rei de Ítaca,
conegut pel seu enginy i
astúcia. Era fill de Laertes i
Anticlea, estava casat amb
Penèlope i era el pare de
Telèmac. En la mitologia
romana s’anomena Ulises.
ULISES
• En la mitologia grega, Hèracles, fill de Zeus i d'Alcmene, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
• En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran dels herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d'històries sobre la seva vida. El més famós grup d'històries fou els dotze treballs d'Hèracles.
• Els seus atributs iconogràfics son una pell de lleó i una clava (maça).
HÈRACLES
• És un dels herois més
coneguts de la
mitologia grega, va
participar a la Guerra
de Troia i és un dels
personatges principals
de la Ilíada d'Homer.
Aquil•les va desobeir
als seus pares i va
decidir anar a Troia
sabent que
moriria, perquè
preferia morir lluitant
a no lluitar.
AQUILES
• Eren éssers divins generalment immortals, però alguns
morien a mans de herois, com la heura de Lerna.
• Tenien les parts del cos molt exagerades. Podien ser sers
híbrids, que podien canviar de forma).
• Normalment eren barreja d’animals, com la Medusa, mig
humà i mig serp, com el centaure, mig cavall i mig home.
ÉSSERS MITOLOGICS
• Era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent
en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com
una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i
Euríale–, i ella era l'única mortal.
• Té relació amb Perseu, per el mite que explica com va morir
Medusa a les seves mans.
MEDUSA
• En la mitologia grega, Posidó, déu del mar, va enviar un toro blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l'animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, provocant així la ira de Posidó. El déu es va venjar d'aquesta traïció fent que la dona del rei, Pasífae, s'enamorés bojament d'aquell toro blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal -que era un inventor de l'època- va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el toro blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, que era un monstre amb el cos d'home i el cap de toro.
MINOTAURE
• En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele (o bé d'Apol•lo i Estilbe).
• Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide iTessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i els excrements de porc, s'emborratxaven fàcilment. L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble.
CENTAURE
• És una barreja entre el cap d’un lleó, bust de cabra i cua de serp, encara que també se la ha representat amb varis caps, una de cabra i una altre de lleó. El més aterrador d’aquesta criatura és que expulsava foc per la boca, és per la qual cosa que resultava casi invencible i summament perillosa.
• Assotava amb el seu foc i cometia pillatge, robava als ramats de la ciutat. Per això el rei de la ciutat li demanava a Belerofronte, que era el fill de Posidó, que la matés.
• Belerofonte, que era favorits del déus, anà a lluitar amb la quimera. Es diu que ell, fent ús de la seva astúcia, col·locà un tros de plom a la punta de la llança. El foc de la quimera calentà el plom i aquest matà a la bestia.
QUIMERA
• La filosofia grega va sorgir a partir de les primeres
reflexions dels presocràtics, centrades en la naturalesa
• Va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la
naturalesa i l'ésser humà, fins llavors només aclarides pels
mites i les tradicions.
• Ja que es van veure obligats a començar novament, els doris
es van preguntar perquè no trencar amb molts aspectes de
la tradició, duent a terme noves invencions en els diferents
àmbits de l'esperit. Entre els molts efectes produïts per
aquestes colonitzacions, un d'ells és l'aparició de la filosofia.
FILOSOFIA
• Aquests filòsofs van utilitzar el concepte de
necessitat, despullant-lo del caràcter il•lògic i insubsistents
dels mites, per presentar-lo com una exigència de la
racionalitat per conèixer allò que és real. La idea
d'arbitrarietat es canvia per la de necessitat, per una nova
actitud intel•lectual que els diu que la naturalesa es regeix per
les seves pròpies lleis. Així doncs, cal estudiar-les, descriure-les
i analitzar-les per descobrir la seva autèntica naturalesa i la
seva essència.
• Els tres filòsofs grecs més coneguts són Sòcrates, Plató i
Aristòtil. També van destacar pensadors com Pitàgores i
Arquimedes.
FÍLOSOFS IMPORTANTS
• Fou un filòsof grec, a qui es
considera el fundador de la
filosofia occidental. Només ens
n'ha arribat informació per mitjà
dels seus deixebles. Va ser el
mestre de Plató.
• Les aportacions de Sòcratres
també van suposar una contribució
important i duradora als camps de
l’epistemologia i la lògica, la
influencia de les seves ideas i la
seva forma de pensar van posar els
fonaments de la filosofia
occidental que el va succeir.
SÒCRATES
• Va ser un filòsof d'immensa
influència en la Grècia clàssica
que desenvolupà un sistema
filosòfic, el platonisme, de gran
persistència, i un centre de
formació, l'Acadèmia, que
gaudiren de gran popularitat
entre les elits grecoromanes.
• Va ser deixeble de Cràtil i de
Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.
PLATÓ
• Va ser un filòsof grec. Se'l
considera com un dels grans
pensadors de la humanitat. El seu
pensament en lògica, naturalisme
i ètica dominaren en el
pensament europeu fins ben
entrat el segle XVI.
• Aristòtil va dominar el
coneixement de la seva època,
des de la filosofia a labiologia,
des de les matemàtiques fins a la
psicologia.
ARISTÒTIL
Recommended