Albert Segarra
Institut Montserrat
Curs 2014-2015
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
2
Agraeïxo a la Margarida Fornos, estudiant de l’EMAV, per haver-
se preocupat per mi, i per ajudar-me a fer el treball.
Dóno gràcies a l’Albert Juvés per convidar-me a TV3 a ensenyar-me les
instal·lacions, i per deixar-me col·laborar a l’edició d’un reportatge.
També m’agradaria agrair-li a la meva tieta Griselda Martí, filòloga catalana i
lingüista, per fer-me un taller sobre el so.
Dóno gràcies al meu tiet Jordi Vilaprinyó, músic, professor de piano del
conservatori de Barcelona i concertista, per donar-me contactes per tal de
visitar l’ESMUC, i ajudar-me amb l’entrevista.
Agraeixo al Marcel Ferrer estudiant de l’ESMUC, per fer-me una visita guiada
per l’escola.
També agraeixo a l’Óscar Vilaprinyó per respondre l’entrevista.
I, finalment, dóno gràcies al Joan Fonollosa, professor de Tecnologia de
l’Institut Montserrat per dirigir-me aquest treball, i ajudar-me a fer-lo el millor
possible.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
3
ÍNDEX
0 Introducció i objectius .............................................................. 4
1 Què és un estudi de gravació? ................................................ 4
1.1 El So ................................................................................................... 5 1.2 Aparell auditiu ..................................................................................... 5 1.3 Aparell fonador ................................................................................... 7
1.4 Sales d’un estudi de gravació: .......................................................... 10
1.4.1 Living Room ............................................................................. 10
1.4.2 Sala de Control ......................................................................... 14
1.4.3 Sala de Màquines ..................................................................... 15
1.5 Material sonor ................................................................................... 17
1.5.1 Micròfons .................................................................................. 17
1.5.2 Taula de Mescles ..................................................................... 24
1.6 Insonorització .................................................................................... 25
2 Treball pràctic........................................................................ 28
2.1 Programa en directe ......................................................................... 28
2.2 Gravació d’un estudi de gravació ...................................................... 29 2.3 Prepraració d’una obra de teatre. ..................................................... 32
2.3.1 Q7............................................... .............................................. 33
2.3.2 Qsub ......................................................................................... 33
2.3.3 E3.............................................. ............................................... 34
2.3.4 MAX 12..................................................................................... 35
2.4 Gravació d’un concert en directe ...................................................... 36 2.5 Muntatge sonor ................................................................................. 37
2.6 Edició d’un reportatge ....................................................................... 42 2.7 Visita del material sonor de TV3 ....................................................... 43 2.8 Visita a les instal·lacions de l’ESMUC .............................................. 43
3 Conclusions .......................................................................... 44
3.1 Passat present i futur de les tècniques de gravació .......................... 44 3.2 Entrevistes: ....................................................................................... 45
4 Bibliografia i enllaços............................................................. 52
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
4
0 Introducció i objectius
Per escollir el tema de treball, m’he basat amb el que tothom em
recomanava, tria el que més t’agradi, perquè hauràs de passar moltes
hores treballant, i efectivament, els hi vaig fer cas i vaig triar un tema
relacionat amb la música, que és el meu hobby, i com tinc alguns amics
que estudien per ser tècnic de so, i alguns altres que treballen en
discogràfiques, vaig pensar que m’aniria molt bé per a mi, aquest tema.
També el que em motiva molt a fer el treball sobre aquest àmbit, és que
el desconec completament, i com crec que és molt interessant, voldria
entrar-hi a fons.
Amb aquest treball vull complir els següents objectius:
Aprendre a utilitzar els programes que es fan servir als estudis de
gravació
Seguir el procés complert d’una gravació.
Passat present i futur de l’evolució de la tècnica de gravació, i dels
materials emprats.
Gravació d’una cançó tocada per mi amb la guitarra.
1 Què és un estudi de gravació?
Un estudi de gravació és un lloc que és el que vol, és enregistrar so, amb
l’objectiu que tot reproduint desprès el material enregistrat, es tingui una
sensació de trobar-se davant de l’intèrpret. Aquest material, té la finalitat de
cridar l’atenció a qui ho escolta, de manera que la qualitat d’un estudi serà
avaluada en funció del grau en què aconsegueixin conjugar en l’acústica,
l’estètica i l’electrònica. L’estudi ha d’aconseguir una bona relació entre
aquestes característiques, i així podrà proporcionar les millors condicions per
tal de gravar les obres d’aquell qui ho vulgui.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
5
1.1 El So
El so, per la Pompeu Fabra, es descriu com: ‘Sensació produïda en l’òrgan
de l’oïda pel moviment vibratori dels cossos transmès a l’orella per un medi
elàstic, ordinàriament l’aire.’
Per tant, el So es basa en vibracions o canvis de pressió, de qualsevol medi
(majoritàriament l’aire) que arriben a l’aparell auditiu activant tots els petits
òrgans de l’orella, de manera que podríem captar el so en forma d’ones
sonores.
El So el podríem comparar amb un terratrèmol, que té un epicentre, que seria
el lloc on es produeix el so, i totes les conseqüències del terratrèmol, serien
les ones sonores.
1.2 Aparell auditiu
L’orella es divideix en 3 parts:
1. Orella externa
L’Orella externa és l’única part de l’aparell auditiu que es pot
veure a simple vista
Pavelló: És l’encarregat de rebre les ones sonores i
enviar-les cap a l’orella mitjana, a través del conducte
auditiu extern.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
6
Conducte auditiu extern: És l’encarregat de transportar
les ones sonores rebudes al pavelló cap al timpà. Aquí hi
ha una secreció natural que n’hi diem cera, que fa de
protegeix al timpà de possibles agressions externes.
2. Orella mitjana
Aquesta part de l’aparell auditiu, està incrustada dins l’ós i
consta de tres parts:
Timpà: És una membrana cartilaginosa molt sensible que
capta totes les ones sonores.
Es pot perforar degut a infeccions o a sorolls molt
violents.
El timpà seria com la membrana d’un timbal.
Cadena ossicular: Formada per 3 ossets, el martell,
l’enclusa, i l’estrep, que vibren encadenats al ser
activats pel timpà.
Trompa d’Eustaqui: És el conducte que comunica l’oïda
amb el nas.
3. Oïda interna: És la part de l’orella que es localitza més a
l’interior per tal d’estar més protegida degut a la importància de
les seves funcions, que són: l’equilibri i la transformació de les
ones sonores a impulsos nerviosos.
Aparell vestibular: És la part de l’orella que està
relacionat amb l’equilibri i amb el nostre sentit de
l’orientació.
Còclea: La tenim tots els mamífers, i és la part més
important del sistema auditiu. Que s’encarrega de
transformar els sons en estímuls elèctrics.
Nervi auditiu: És un nervi sensitiu que porta els senyals
de l’orella interna cap al cervell.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
7
L’orella té un marge dinàmic d’un bilió. La diferència entre la cosa més gran
que pot detectar i la més petita és d’1000000000000. Per tant, té una
sensibilitat molt gran, cosa que la fa ser un òrgan molt delicat.
O sigui, té una sensibilitat molt gran, cosa que la fa ser un òrgan molt delicat.
L’orella té un pavelló auricular, que el que fa és concentrar tot el so que l’hi
arriba fins al conducte auditiu. Un cop el so està amplificat, el so passa pel
conducte auditiu.
Es forma una ona plana que impacta contra el timpà. El timpà separa l’oïda
del món exterior, i és d’una pell molt fina i tensada. És tant prima que
transmet les vibracions de l’aire. Les transmet als òssos òtics: El martell,
l’enclusa i l’estrep.
Aquests transmeten les vibracions cap a la còclea, que és la part més
important del sistema auditiu. La còclea transforma els sons en estímuls
elèctrics. La còclea és un sensor prodigiós.
1.3 Aparell fonador
L’aparell fonador inclou les fosses nasals, la Laringe, la tràquea, les cordes
vocals, els pulmons i la boca, i la funció de cada part d’aquest aparell es
combina per poder crear so.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
8
Les fosses nasals serveixen, com la boca, com a caixa de ressonància, però
les fosses nasals són pels sons nassals com la m.
La laringe és la que controla la quantitat d’aire que arriba al crani.
Per cantar, s’ha de tenir la laringe relaxada, si està tensa, no hi ha mobilitat, i
el fet de no tenir mobilitat, ens impedeix treure tot l’aire.
A la laringe es poden distingir els diferents sons següents:
Vocàlics: són les vocals, i la laringe està completament oberta, per
tant, l’aire passa per complet.
Consonàntics:
o Fricció: són els sons, que com la f o la s, que la laringe està
parcialment oberta, però són les dents les que donen el
principal obstacle a l’aire.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
9
o Oclusió: són els sons com la p o la t, que la laringe està
parcialment oberta, i aquí són els llavis els encarregats
d’obstaculitzar l’aire. És un so molt explosiu, i que no es pot fer
si no va seguit d’una vocal.
La tràquea és l’encarregada de transportar l’aire que treuen els pulmons cap
a la laringe.
Entre els pulmons i la laringe hi ha les cordes vocals, que de fet, ni són
cordes, ni estan a la boca, sinó que són membranes i estan situades a
darrere de la nou del coll. A les cordes vocals és on s’origina el so. La tensió
de les cordes vocals és la que fa que puguem emetre un ampli espectre de
freqüències.
Les cordes vocals petites, primes i tenses, fan un so agut; i les cordes vocals
més grans, rígides i gruixudes sonen més greu.
Els pulmons són els encarregats d’injectar l’aire, que sense aquest, no es
podria fer so.
Per parlar, calen els pulmons per injectar aire, i per poder fer vibrar les cordes
vocals, també necessitem una cavitat de ressonància, per poder modular les
freqüències, i és aleshores quan podem emetre tot l’espectre de sons que
ens permet comunicar-nos.
Cada persona té una tessitura que el defineix, és a dir més o menys des de
quina nota greu a quina nota aguda es sent més còmode la persona, i així
s’estableix el rang.
La intensitat d’un so és com de fort es sent un so, o sigui el volum. Es mesura
en dB i es pot mesurar amb un sonòmetre.
La freqüència d’un so és com d’agut o de greu és un so. Es pot definir com
els cops que vibra un so que es mou pel medi en un segon. Es mesura en
Hz.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
10
El timbre és una identitat sonora, la qual identifica l’instrument, o la veu
humana. És el que ens permet distingir una veu humana d’una altra.
1.4 Sales d’un estudi de gravació:
A un estudi de gravació, com tots sabem, hi ha diverses sales, i cada una ha
de tenir unes característiques, uns materials, i complir unes funcions diferents
de les altres.
1.4.1 Living Room
També coneguda com a sala de gravació.
Definició:
És la sala de l’estudi de gravació, on és emprada el que seria la gravació en
sí, la que ha de tenir unes característiques molt específiques, i ha d’estar
aïllada dels sorolls ambientals, per tal de no perdre qualitat de so.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
11
Material:
Micròfons: són els encarregats d’enregistrar el so que els músics
produeixen, i depenent si són inalàmbrics o amb cable, envien el so a
l’ordinador per cable o per ones.
Els micròfons que es fan servir per un
estudi de gravació són principalment
bidireccionals, perquè les
característiques són perfectes per
estar en un estudi de gravació.
Bateria acústica: és un conjunt d’instruments de percussió, i és un dels
materials necessaris de la líving room, ja que és molt gran, té moltes
parts, i ha de ser en un lloc permanent, per qüestions de comoditat.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
12
Les bateries acústiques són les que estem acostumats a veure als
concerts, de fet per l’estudi de gravació, es podria fer servir una bateria
elèctrica, tot i que el so és molt més universal, per això vull explicar les
característiques generals d’una bateria, basant-me en les de la
Yamaha stage custom birch.
Aquesta bateria està composta per dos timbal, un Goliat, una caixa, un
bombo, dos plats, un Charles. Això són les parts que porta de sèrie,
però com tota bateria, s’hi poden afegir més.
Les bateries necessiten més d’un micròfon per captar el seu so.
Doncs, per enregistrar una bateria, s’ha de posar un micròfon entre els
dos timbals, o sigui, al mig de la bateria, desprès un al bombo, un al
lateral, per captar el Charles, i dos més per poder enregistrar els plats.
Teclat: és bàsicament un piano, però amb lleugeres diferències, entre
elles, que és elèctric, i el so es pot editar, i fer que soni de maneres
diferents. També ha d’estar col·locat a un lloc permanent, perquè no
s’hagi de connectar i desconnectar cada cop que es vulgui fer una
gravació.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
13
Altaveus: És un material necessari en un estudi, però no perquè es
necessiti per la gravació. Durant un estudi, hi ha una part prèvia a la
gravació, que és quan els músics escalfen una mica, per preparar-se
per la gravació definitiva. Aquesta prova, no es podria fer si els
amplificadors no hi fossin.
Els altaveus emprats als estudis de gravació són uns d’entre 100 i 300
W de potència, perquè més que la potència, l’important és la calitat.
En molts estudis, aquests altaveus estan distribuïts per tenir un bon
estèreo, o per escoltar tant la gravació com la música en 5.1 .
Característiques:
Aquesta sala és la més important de tot l’estudi de gravació en quan a
disseny, perquè ha de complir unes propietats acústiques establertes, per
garantir la millor gravació del so possible.
Aquestes propietats són:
1. Un estudi que compleixi aquestes característiques, no estarà mai en
un carrer pel qual hi passi molta gent, o hi hagi molt de transit, perquè
el soroll exterior dificultaria les gravacions de qualitat. Tot i que es
posi un material aïllant, sortirà més a compte construir el local a un
lloc més apartat per motius econòmics.
2. Tot i que l’estudi estigui construït en un lloc apartat, necessitarem de
totes maneres un material que aïlli el soroll però com que el soroll
extern és menor, tindrem una menor despesa, ja que necessitarem
menys quantitat de material.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
14
3. Tot i no ser sobre el disseny, també ha de complir una última
característica, i és sobre l’electrònica. I doncs, l’estudi ha de tenir una
mínima qualitat de material electrònic, perquè sinó, per molt aïllament
acústic que hi hagi, no hi hauria suficient bona gravació.
1.4.2 Sala de Control
Definició:
És la sala on el so gravat a la sala de gravació, es manipula i on mentre els
músics toquen, graven cada un dels instruments. Aquesta sala ha de tenir
contacte visual amb la sala de gravació, normalment es separen l’una de
l’altre per un vidre pel qual no passi el so. És la sala més petita de l’estudi,
però no la menys important. Aquesta sala edita el volum de cada instrument
per tal que quedi millor.
Material:
Taula de Mescles : és un aparell electrònic per a editar, mesclar
canviar el nivell i/o el timbre. Una taula de mescles ens permet fer
mescles de sons i modificar-los, perquè el so gravat soni com es
desitja.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
15
Ordinador: es requereix un ordinador amb el programari necessari
instal·lat, i normalment sincronitzat amb la taula de mescles, perquè
així només haguem de donar les ordres a partir de l’ordinador, al tenir
tots els volums sincronitzats.
Característiques:
Aquesta sala, com ja hem dit abans, és la sala més senzilla, però no per
aquest fet és menys important. Quan dic que és la més senzilla, és perquè és
petita, ja que només té una taula on hi ha alguns ordinadors i una taula de
mescles, perquè una taula de mescles és necessària perquè el so s’editi amb
més facilitat.
1.4.3 Sala de Màquines
Aquesta sala, és una sala que sovint s’ajunta amb la sala de control, quan no
hi ha espai, o quan no hi ha molt de pressupost per tenir una sala
especialitzada per la informàtica, i per això s’uneix amb la sala de control.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
16
Definició:
És la última sala per la que el so passa abans d’acabar l’edició.
És on es fan els últims retocs, i on es treuen definitivament tots els sorolls de
fons, i on es fa de la gravació, una gravació neta i amb definició. És la sala on
es treballa més amb la informàtica, amb els softwares i diversos programes
d’edició musical.
Material:
En aquesta sala, el material necessari no és gaire abundant, perquè en
aquesta sala, el material no és el més important, sinó els coneixements
d’informàtica.
Ordinador: En aquesta sala són necessaris diversos ordinadors, ja que
bàsicament el que es fa aquí, és netejar el soroll, i això només es pot
fer per softwares especialitzats. Cada ordinador ha de complir les
prestacions adequades per l’estudi.
Característiques:
Aquesta sala és com unes oficines, hi ha ordinadors diversos, per tal de fer la
feina que li correspon a aquesta sala. En general, els ordinadors tenen el
mateixos programes instal·lats, per tal d’editar el so, però
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
17
1.5 Material sonor
1.5.1 Micròfons
Omnidireccional
Els micròfons omnidireccionals,
són aquells que agafen el so de
qualsevol direcció. El disseny pot
ser útil quan algú vol captar un
soroll ambient, o quan s’utilitza a
un lloc on els sorolls es mouen, i no
és pràctic moure el micròfon amb seguint els sorolls.
Disseny: Aquests micròfons tenen un distintiu disseny rodó que és
una propietat única dels micròfons omnidireccionals. El disseny
d’aquest micròfon està dissenyat per protegir els circuits
electrònics amb un plàstic reforçat, i és “immune” a algunes
interferències com les de respirar o interferències electròniques.
Usos: L’ús més comú que se’ls-hi dóna als micròfons
omnidireccionals, és bàsicament per una emissora de ràdio,
perquè a un concert no podrien posar-se, ja que agafarien també
el so ambient.
Per explicar les característiques dels micròfons omnidireccionals
d’una manera més genèrica, compararé dos micròfons
omnidireccionals, un de gama alta, i un de gama baixa, per tal de
veure els dos extrems de les característiques d’aquests micròfons:
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
18
Model de micròfon Astatic – CAD 202RW Blue Bottle Rocket Stage
42401
Gama Mitja – Baixa Alta
Preu 179.66 € 1276.75 €
Patró polar Omnidireccional Bidireccional, cardioide i
omnidireccional
Resposta de freqüència De 80 Hz a 10kHz De 20Hz a 20 kHz
Tipus de receptor Cinta Alumini
Pressió sonora 129 dB 138 dB
Impedància de sortida 150 Ω 50 Ω
Cardioide
Al llarg del temps, s’han
dissenyat molts micròfons
diferents per tal que compleixin
unes tasques molt diferents
entre si. Uns, capten una gran
quantitat de so, i altres recullen so centrat només en una direcció.
D’aquest últim grup, el més popular és aquest, el micròfon cardioide.
El cardioide només recull el so en la part desitjada, mentre que el
soroll ambient, és pràcticament nul.
El seu nom, deriva del seu patró de sensibilitat, com es pot veure a la
foto, a la part inferior esquerra, que té forma de cor.
Disseny: En quan al disseny dels micròfons cardioides,
majoritàriament són plans, i tenen un disseny que els impedeix
captar el so per davant, i per això no poden enregistrar-lo pel
darrere.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
19
Usos: Els micròfons cardioides són utilitzats principalment a
concerts o a meetings
De micròfons cardioides n’he comparat dos de games diferents, per
veure la diferència entre ells. Així es pot veure com és la mitjana i com
és el millor del mercat.
Model de micròfon Nady SPC -15 AKG C535EB
Gama Baixa Alta
Preu 45.51€ 358.51€
Patró polar Cardioide Cardioide
Resposta de freqüència De 50 Hz a 18 kHz De 20 Hz a 20kHz
Tipus de receptor Alumini Alumini
Pressió sonora 136 dB 144 dB
Impedància de sortida 200Ω 200Ω
Bidireccional
Els micròfons bidireccionals són micròfons que capten el so amb molta
definició i amb alta sensibilitat pels costats, però, com es veu a la
fotografia, per dalt i per baix, gairebé no capta el so. Aquest micròfon
capta la mateixa quantitat i qualitat de so per cada una de les bandes.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
20
Disseny: Aquest micròfon està dissenyat per estar estàtic a un lloc,
perquè és molt fàcil que es trenqui, o que es faci malbé.
Usos: Aquest tipus de micròfon són els micròfons que es fan servir
per als estudis de gravació, ja que han d’estar estàtics a un lloc.
Però com que tenen tanta sensibilitat, se’ls hi ha de posar una
pantalla protectora, perquè no capti les respiracions del cantant.
Per explicar les característiques d’aquests micròfons, compararé un
micròfon bidireccional de gama alta, i un bidireccional de gamma mitja-
baixa.
Model de micròfon Samson C03U Shure KSM 353/ED
Gama Mitja-baixa Alta
Preu 311.38 € 2151.70 €
Patró polar Bi direccional, cardioide i
omnidireccional
Bi direccional
Resposta de freqüència De 20Hz a 18kHz De 15 Hz a 50kHz
Tipus de receptor Graella de malla Cinta Roswellite
Pressió sonora 136 dB 146 dB
Impedància de sortida 350 Ω 330 Ω
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
21
Micròfon d’escopeta
Aquest micròfon és un micròfon molt sensible i molt fràgil, com el
micròfon bidireccional, però la diferència entre aquest i el bidireccional,
està en la distància en la que pot captar el so. Aquest micròfon pot
captar un so a varis metres de distància, mentre que el bidireccional no
pot.
Disseny: Aquest micròfon està dissenyat perquè s’hagi d’aguantar
mitjançant un pal, per tal d’estar elevat i captar el so més general.
Té un disseny, que l’impedeix captar els sons de forma lateral.
Com que té tanta sensibilitat, normalment se li posa una protecció
com al bidireccional.
Usos: Aquest micròfon és el que s’utilitza a l’hora de gravar sèries
o programes que els personatges no puguin portar petaca amb el
seu micròfon.
Model de micròfon Nady Nady SGM-12 Audix M1250 B-S
Gama Baixa Alta
Preu 31.14 € 366.5 €
Patró polar Escopeta Escopeta
Resposta de freqüència De 50 Hz a 16 kHz De 50 Hz a 19 kHz
Tipus de receptor Alumini Alumini
Pressió sonora 68 dB 172 dB
Impedància de sortida 125 Ω 150 Ω
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
22
Ara, per tenir una idea general de la diferència dels micròfons,
compararé cada tipus de micròfon entre ells, de gama alta, i així es
podrà veure cada un quines característiques té que el diferencien dels
altres.
El Neumann TLM 67 és un micròfon que costa 2553.5 €, el que el fa
un dels micròfons omnidireccionals més cars del mercat.
Té una sensibilitat de 18 mV/Pa, el que el fa lleugerament més
sensible que la mitjana de micròfons. ´Té una impedància de 50 Ω que
és molt poc per un micròfon.
Té una freqüència que comença als 20 Hz, que és 20 Hz més baixa
que la mitja, però en canvi, el seu màxim de freqüència és de 20 kHz ,
que està a la mitjana.
Model de
micròfon
Neumann
TLM 67
Blue The Bottle
Studio
Royer
SF-24
Audio-Technica
BP4071L
Gama Alta Alta Alta Alta
Preu 2553.5 € 4790 € 3589.11 € 1093.1 €
Patró polar Omnidireccional Cardioide Bidireccional Escopeta
Resposta de
freqüència
De 20 Hz a 20 kHz De 20 Hz a 20 kHz De 40 Hz a 15 kHz De 20 Hz a 18 kHz
Sensibilitat -34.89 dB -33.98 dB -38 dB -28.99 dB
Pressió
sonora
131 dB 134 dB 130 dB 151 dB
Impedància
de sortida
50 Ω 200 Ω 200 Ω 50 Ω
Mides ø x L
56 mm x 200 mm
15.35” x 3.54 “ 270 mm x 339 mm
x 25 mm
21.22” x 0.83”
Pes 0.49 kg 1.70 kg 6.36 kg 0.18 kg
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
23
El Blue The Bottle Studio costa 4790 €, el que el fa un dels micròfons
cardioides més cars del mercat.
Té una sensibilitat de 20 mV/Pa, que és considerablement més alta
que la mitjana dels micròfons. Té una impedància de 200 Ω, i això el fa
ser un micròfon normal, perquè és el valor de la mitjana, en quan a
impedància.
Té una freqüència que com a valor més baix té els 20 Hz, que és 20
Hz més baixa que la mitja, i com a valor més alt de la seva freqüència
té 20 kHz, que està a la mitjana.
El Royer SF-24 costa 3589.11 €, i amb aquest preu, és un dels
micròfons bidireccionals més cars del mercat.
Té una sensibilitat de 13 mV/Pa, que és lleugerament superior a la
mitjana de micròfons. Té una impedància de 200 Ω, que és un valor el
qual està a la mitjana.
Té una freqüència de 40Hz, que és un valor considerat com la mitjana,
i com a valor més alt de freqüència té 15 kHz, el que és un valor de
5kHz més baix que la mitjana.
El Audio-Technica BP4071L és un micròfon que costa 1093.1 €, i és
un dels micròfons d’escopeta més cars del mercat.
Té una sensibilitat de 36 mV/Pa, el que el fa un dels micròfons més
sensibles del mercat. Té una impedància de 50 Ω, que és una
impedància considerablement baixa.
Té una resposta de freqüència que té com a valor més petit 20 Hz, el
que el fa 20 Hz més baixa que la mitjana, però en canvi, la seva
freqüència acaba als 18 kHz, el que està aproximadament a la mitjana.
Doncs, com a conclusió, podem treure que, en general tots els
micròfons de gama alta tenen un preu bastant alt, que es mou entre
els 1000 i els 5000€ a l’unitat.
En quan a sensibilitat, els micròfons d’escopeta són els més sensibles,
i per això s’utilitzen a llarga distància.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
24
Si parlem d’impedància, els micròfons omnidireccionals i els
d’escopeta, són els tenen un valor d’impedància més petit.
Però, en canvi, al parlar de freqüència, els que tenen un camp més
ampli, són els micròfons omnidireccionals i cardioides per igual.
1.5.2 Taula de Mescles
La taula de Mescles és un aparell electrònic al qual s’hi connecten múltiples
elements que emeten àudio, com per exemple entrades de línia, reproductors
de CD, micròfons, etc.
Un cop han entrat a la taula els senyals sonors, es poden processar i tractar
de diverses maneres per obtenir un resultat a la sortida, que podria ser mono,
multicanal, o estèreo.
Les taules de mescles tenen diverses parts, entre elles hi ha:
La variació del nivell sonor de cada entrada: És la part que es troba
a la part inferior de la taula de mescles, i és la que serveix per
controlar el volum de sortida de cada canal.
Equalització: Fa una funció similar a una aixeta. Regula els volums
generals de cada canal.
Efectes d’enviament: Fa que es puguin enviar els
Efectes d’inserció:
Panoràmica i Balanç:
Hi ha taules de mescles més avançades que permeten la combinació d’un
número més elevat de canals per tal de poder-los combinar entre sí.
Aquestes taules són una eina imprescindible per qualsevol tècnic de so,
discjòquei i d’altres músics de directe.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
25
1.6 Insonorització
La insonorització és fonamental, tant per la qualitat del so que es registra,
com per les interferències que poden venir de fora.
És molt important el material que s’utilitza per folrar la cabina que
s’insonoritzarà. Ha de ser un material rugós i espongòs, que capti i amortitzi
les ones sonores, sense provocar ni reverberacions ni distorsió. O sigui, que
tinguin les molècules molt disperses per tal d’evitar la propagació de les ones
sonores. Quan més juntes té les molècules un material, millor conductor del
so és, com per exemple el ferro. No veurem mai una sala insonoritzada per
metalls.
Es pot insonoritzar una habitació molt petita, o molt gran, i la teoria científica
que fa que no es repeteixin les ones, és la mateixa.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
26
La part exterior de la cabina serà molt important que tingui espais buits, i que
no toqui ni al terra, ni als costats, ni al sostre amb les parets subjacents de
l’edifici. Es podria dir que la cabina ha de quedar flotant, cosa que afavorirà a
que el so no es propagui. La part exterior d’aquesta cabina, ha de ser d’un
material rígid, i dens, que evitarà que el so surti. Perquè són coses
completament diferents que el so de l’exterior penetri a la sala, a que el so de
l’interior es filtri cap a fora.
A l’interior d’aquesta sala, s’hi poden ha materials amb poca densitat i amb
una superfície irregular, com escumes de poliuretà, o porexpan, normalment
es col·loquen com rajoles quadrades que ocupen parcialment la superfície de
la sala.
Els materials que es poden fer servir per insonoritzar es divideixen en 3
grups:
1. Absorbents: Acostumen a estar pensats per la instal·lació de sostres i
parets falsos, i es posen aquests materials si s’exigeix un alt rendiment
d’absorbència. S’instal·len a llocs com emissores de ràdio, despatxos i
llocs on la reverberació domini.
Aquest seria el gràfic que representa als materials absorbents.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
27
2. Aïllants: Els materials aïllants estan compostos per una làmina base
de material pesat i per una capa de fibres tèxtils amb un elevat
coeficient d’absorbiment, amb la finalitat d’obtenir un millor aïllament.
Aquest seria el gràfic que representa el comportament dels materials
aïllants.
3. Silenciadors: Estan pensats per l’atenuació de soroll en llocs on s’ha
de deixar forçadament un orifici per la ventilació. Es poden veure
exemples a sales de màquines, i la finalitat d’aquests materials, és de
reduir el soroll, garantint una renovació adequada de l’aire de la sala.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
28
2 Treball pràctic
2.1 Programa en directe
Vaig assistir a la gravació en directe del programa Divendres, a
TV3 amb una duració d’unes 3 hores.
Allà, vaig estar amb el regidor de so, controlant la taula de
mescles, i els micròfons. Vaig estar amb el tècnic de so de plató,
que és l’encarregat de la col·locació dels micròfons de corbata que
porta cadascun dels tertulians i els presentadors del programa.
Controlava amb ell, si els micròfons estaven carregats i si estaven
ben col·locats per tal que no hi haguessin interferències. Des de la
taula de comandament, ens deien què tal s’escoltava la veu durant
les proves de so. Nosaltres, quan estàvem al plató, portàvem uns
cascos i estàvem connectats amb el regidor de so, i ens
comunicàvem amb ell mitjançant uns walkies.
Durant el programa en directe va haver-hi una actuació musical,
però aquesta actuació musical es grava abans de començar el
programa, el que es coneix com un “fals directe”, que des de casa,
sembla que sigui real.
Vaig presenciar la sonorització d’un grup de rock, les proves de so,
de veu i de cada instrument, vaig estar durant totes les repeticions
de les cançons, fins que van considerar que el so era òptim.
Aquest tros del programa va ser molt interessant perquè vaig
poder veure com el baix, s’acoblava al micròfon del cantant.
El regidor de so, dins la sala de mescles, controlava cada
instrument per separat, i anivellava el volum de cadascun per tal
que el conjunt fos equilibrat i harmònic.
El model de taula de mescles era una AMS NEVE libra live II, i
està dissenyada expressament per a les emissores, i ofereix una
facilitat increïble per la televisió en directe, ràdio i a la producció de
radiodifusió.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
29
Aquesta taula de mescles té una tecnologia TFT, que permet a
l’usuari controlar millor la taula, ja que és una superfície de control
més intuïtiva que les taules que no tenen la tecnologia TFT.
Aquesta tecnologia també fa que les pantalles i la taula estiguin
sincronitzades entre elles, estalviant així errors o temps.
Aquesta taula, vaig veure que tenia una memòria, que per cada
canal, a l’hora d’engegar-se, ja posava els nivells de volum d’una
manera adequada.
2.2 Gravació d’un estudi de gravació
Aquest any, he format part d’un projecte teatral de la Companyia
Fontmontina del Barri de Sarrià - Sant Gervasi.
Aquesta companyia, va programar Geronimo Stilton, un musical
protagonitzat per gent jove.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
30
Vam assajar el musical, i desprès vam gravar-lo en un estudi de
gravació de Sabadell, el cap de la gravació era el Carles Aulí. Vam
anar-hi dos dies en els que vam gravar totes les veus, tant de cors,
com de solistes. La música ja estava gravada. Vaig sorprendre’m
de la meticulositat de la feina, i del temps que vam tardar en gravar
correctament totes les cançons que formarien part de la nostra
obra de teatre. Durant aquests dos dies, el tècnic de so, ens va
orientar i distribuir davant del micròfon, perquè les veus
estiguessin equilibrades. Una feina molt diferent en el cas de quan
gravàvem una cançó amb un solo.
Aquestes gravacions van servir perquè a l’hora de fer el musical,
teníem totes les cançons gravades, ja que al no ser professionals,
haguéssim comés errors, per altra banda, tot el text parlat de l’obra
es fa en directe, i només l’última cançó de totes està cantada
sense gravar, tant els cors com els solistes.
Les gravacions de l’estudi les vam fer
amb un micròfon que era el que estava
allà, i el micròfon era un AKG C214.
Aquest micròfon té un disseny molt
‘antic’, i està pensat per a ús
professional, ja que té un diafragma
gran, el que el fa tenir una de les
sensibilitats més grans del mercat. És
un micròfon bidireccional, tot i que
també es pot emprar com a cardioide.
Però, a diferència de la sensibilitat, la
freqüència del C214 és com la majoria
de micròfons, i es comprèn de 20 Hz a
20 kHz. Té una impedància de 200 Ω i
és superior a la mitjana, tot i que és
bastant irrellevant a l’hora de triar el
micròfon per un estudi de gravació.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
31
Durant l’obra de teatre, he estat ajudant als tècnics de so: l’Oriol
Llistar i la Margarida Fornos de Sonostudi, i els hi vaig demanar de
fer de becari. Aquesta experiència m’ha ajudat molt, perquè
música gravada, i so en directe és molt difícil de coordinar, i ha
estat una feina, tècnicament molt enriquidora. Cada actor, teníem
un micròfon diferent, amb un número assignat, que corresponia a
una pista de la taula de so. Durant les proves de so, s’havia
d’anivellar segons la veu, el timbre, i la potència de cadascú
perquè quedés equilibrat.
Durant l’obra, la primera part vaig ajudar a llençar les músiques,
els sons de fons, i els micròfons personals, en el moment que es
requeria. Una feina que necessita els cinc sentits i molta
concentració, perquè has de coordinar-te molt bé amb tots els
actors i has d’haver estat a tots els assajos, perquè la
sincronització és vital.
Aquest musical el vam representar en
dues ocasions. Una per la festa major
de la Font del Mont, i l’altre per la
festa major de Vallvidrera.
Aquest Treball de Recerca, m’ha
animat a fixar-me amb tota la feina
que significa la música i el so. M’ha
agradat molt estar dins l’equip de so
de la companyia de teatre, ja que en
una altra ocasió, vaig representar
Spamalot, un altre musical, però en aquell moment, no vaig
formar-ne part.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
32
2.3 Prepraració d’una obra de teatre.
Com ja he explicat abans, jo vaig actuar a l’obra de teatre Gerònimo Stilton, i
vaig aprofitar-ho per ajudar als tècnics de so a preparar tot el tema del so.
Aquest seria l’esquema de la distribució que vam fer a l’obra, vist des del punt de vista del públic
Cada requadre del dibuix simula un amplificador, i els triangles simulen els
monitors.
Com es pot veure al dibuix de dalt, la distribució que vam fer a l’escenari va
ser la següent:
2 Q7
2 Qsub
2 E3
2 MAX12 (Monitors)
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
33
2.3.1 Q7
És un amplificador que fa 110 x 40 x 50cm i que pesa 22kg, que el vam fer
servir, perquè els mitjos i els aguts es sentissin per tot el públic. És un altaveu
que la seva freqüència mitja és d’entre 10 i 17 kHz, cosa que el fa molt
potent, i és el motiu perquè tenen aquest gran abast.
2.3.2 Qsub
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
34
Són uns amplificadors de 50 x 60 x 60 cm i que pesa 42 kg, i aquest altre el
vam fer servir pel mateix que el Q7, però el com que el Q7 no tenia uns
baixos molt potents, necessitàvem un reforçador de greus, i per això teníem
el Qsub, altrament conegut com a Subwoofer.
2.3.3 E3
És un amplificador de 35 x 19 x 20 cm i pesa 7,2 kg. Com es pot comprovar
és molt lleuger, i tot i que es diu que el tamany no importa, en aquest cas sí
que ho fa, i per això, aquests dos amplificadors estan situats en horitzontal al
davant del públic. Serveixen per enviar el volum a les primeres files, ja que ni
el Q7 ni el Qsub hi arriben, perquè tenen un angle de dispersió molt més
petit.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
35
2.3.4 MAX 12
És un monitor de 32 x 48 x 42 cm i pesa 22 kg. Aquest no és un amplificador,
sinó que és un monitor, per tant fa la seva feina com a tal, que és fer el que
vulgarment és conegut com a xivato. I doncs, el que es fa amb aquest
monitor, és posar-lo mirant cap als actors, o sigui donant l’esquena al públic
perquè es puguin sentir els actors mentre canten o mentre parlen. Però,
aquests monitors són els més delicats, perquè si el volum d’aquests es posa
molt alt, el so arribarà als micròfons dels actors, i es sonarà pels
amplificadors, i sonarà eco. Per tant, s’han de posar amb un volum suficient
alt com perquè els actors es sentin a si mateixos, però sense que es
repeteixi.
Doncs, tots els micròfons que fèiem servir els actors, anaven connectats a un
splitter, que el que fa és multiplicar per 2 el so que l’hi arriba, i una part del so
se’n va als reguladors de freqüència que té cada micròfon incorporat, i per
altra part, s’unifiquen tots amb el que es diu manguera, i es connecten a la
taula de mescles, on es regula tot el volum, i s’afegeixen els efectes que
toquen. Un cop el so ha passat per la taula de mescles, se’n va cap als
amplificadors, i des del regulador de canal, es pot controlar quin micròfon
sona pels monitors, o si la música sona més forta o més fluixa.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
36
2.4 Gravació d’un concert en directe
Aquest dia, vaig anar a veure un concert de jazz a una residència
d’avis, del grup Just Friends. Allà va ser on vaig conèixer a l’Albert
Jover, que com a Hobbie té aquest grup, i vaig anar-hi per veure la
gravació del concert, que es feia en directe, mentre tocava el grup.
Allà, vaig aprendre el funcionament de la taula de mescles, i cada
una de les parts de la taula.
Aquell dia, l’Albert també em va ensenyar com es feia la gravació
del concert, aquell dia em va servir sobretot a l’hora de fer el
muntatge sonor de l’obra de teatre, ja que havia estat observant
pas per pas el què feia l’Albert per gravar el concert.
Un cop el concert estava en marxa, com que l’aula creava molt
d’eco, el que va ser no gravar el concert, perquè era una sala que
no estava pensada per gravar un concert en directe.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
37
2.5 Muntatge sonor
Al dia 19 de setembre del 2014 vaig anar a una festa que em va
convidar una amiga, però em va convidar per fer de DJ i per fer de
tècnic de so.
A l’hora de fer de DJ, l’hi vaig dir que cap problema, perquè és
posar música i ja està, i a sobre era una festa en petit comitè, o
sigui que no tenia cap motiu per dir que no.
Però, per fer de tècnic de so, com que era una cosa que no havia
fet mai i no sabia ben bé com fer-ho vaig dubtar més, tot i que,
òbviament, vaig dir que si.
Ara explicaré com vaig muntar tota la instal·lació sonora, que com
ja he dit, era petita.
Primer de tot, vaig anar a llogar els amplificadors, que serien un
model Yamaha Stagepass 300.
Aquests amplificadors tenen unes característiques, que són les
següents:
La potència màxima que poden consumir és de 150 W cadascun, o
sigui que en total, poden consumir 300 W (per això es diuen
Stagepass 300).
La seva freqüència de resposta oscil·la entre els 20 Hz i els 20
kHz, tant hi hagi un micròfon connectat o no. La màxima pressió
sonora que poden aguantar són 112 dB durant 1 minut.
Els Stagepass 300 pesen 18 kg entre els dos, i incloent-hi la taula
de mescles. Cada monitor mesura 325 x 456 x 255 mm, i la taula
mesura 290 x 96 x 160 mm.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
38
Un cop tenia tots els cables necessaris per fer la instal·lació, i els
amplificadors, vaig portar tot el material en cotxe cap a casa la
amiga.
Ara, amb ajuda d’aquesta fotografia de la taula de mescles dels
amplificadors que tenia, explicaré com ho vaig muntar.
1: És un connector, que connecta l’amplificador que té la taula,
amb el corrent.
2: És un interruptor, que deixa passar el corrent, o no, depenen si
està ON, o OFF.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
39
3: Són dues entrades, R i L, que serveixen per connectar un
monitor amb l’altre, o sigui, el que estigui connectat a la dreta,
haurà d’estar situat a la dreta respecte al públic.
4: És una entrada de RCA, que és una entrada de so, que el que
fa és passar d’una cançó mono, a estèreo.
5: És el volum del canal.
6: Són els controladors de so del canal, però només controlen els
aguts i els greus.
7: És un connector XRL, que serveix per poder connectar un
micròfon.
8: És un botó que serveix per activar, o desactivar, el reverb.
9: És el controlador de volum, però no d’un canal en concret, sinó,
de tota la suma de canals.
10: És un limitador de so, el qual controla, i mitjançant led’s, et
comunica quina és la pressió sonora, o sigui, els decibels que els
monitors estan donant.
Doncs, el que vaig fer va ser primer de tot, connectar el punt 3 R,
amb el monitor. Això vol dir que aquest monitor estarà a la dreta,
com es pot veure a la següent imatge.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
40
El que vaig fer desprès, va ser connectar el punt 3, L, amb l’altre
monitor. Això significarà que aquest altre connector, haurà d’estar
situat a l’esquerra respecte al públic.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
41
Tot seguit, vaig connectar els monitors al corrent, però amb
l’interruptor apagat.
Finalment, el que vaig fer va ser connectar el cable RCA al meu
ordinador i poder començar a posar música.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
42
Però desprès d’haver acabat de connectar els monitors entre ells, i
poder començar a posar música, havia d’estar pendent que el
limitador de so, no arribés al seu límit, perquè si arriba al seu límit
durant molta estona, és perillós perquè els monitors poden fer-se
malbé.
2.6 Edició d’un reportatge
Vaig estar amb Albert Jover, que també és tècnic de so de TV3
des de fa 23 anys. Amb ell vam estar a la sala d’edició de vídeos
en la que es treballa el so de la imatge prèviament editada, que els
hi envia el tècnic d’imatge.
Amb l’Albert, vam treballar la part sonora del vídeo, que inclou
música de fons, música ambiental, efectes sonors, i la veu de
locució. Per realitzar la locució, va venir una noia, del programa
La Sonora del 33. La locutora llegia amb un micròfon i una sala
insonoritzada el seu text, i nosaltres, des de la sala de control,
escoltàvem tant el volum com la intensitat de la seva veu, junt amb
la imatge, que havia de coincidir, i quedar coordinada.
Quan la locutora no parlava, pujàvem el nivell del so de la música,
perquè la imatge guanyes pes.
Va ser una experiència molt enriquidora, perquè al final de la tarda,
vaig veure com s’editava tot el vídeo i quan el donaven per bo.
Desprès vaig veure’l des de casa, i em va fer molta il·lusió haver
presenciat i contribuït a que aquell reportatge quedés tant rodó.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
43
2.7 Visita del material sonor de TV3
Vaig visitar amb un tècnic, tot el material sonor de la zona de
mòbils, que inclou les unitats mòbils que són uns camions, que
porten incorporades unes sales de control d’imatge i de so. És molt
interessant, perquè es veu tot el que hi ha a la televisió però reduït,
dins d’un camió.
També vaig visitar tot el magatzem de micròfons per fer les
gravacions exteriors de les seqüencies que es graven fora del
plató, per exemple, la sèrie La Riera, que els seus exteriors es fan
al maresme.
Aquest material està guardat, catalogat i ordenat de forma que
cada setmana s’utilitza segons el tipus de so que s’ha d’enregistrar
uns micròfons o uns altres.
Allà vaig veure una gran quantitat de micròfons diferents amb
proteccions pels micròfons, per evitar sorolls pel vent i perquè la
pluja no els mulli.
Aquest material és molt car, molt delicat i els tècnics, el tracten
amb molta cura.
Va ser una visita molt interessant, ja que vaig tenir el privilegi de
poder veure en primera persona tot aquest material tant car i tant
variat.
2.8 Visita a les instal·lacions de l’ESMUC
Vaig visitar les instal·lacions de l’Escola Superior de Música de
Catalunya, que està situada davant del Teatre Nacional, i més tard
vam visitar el museu de la música. Aquesta visita va ser molt
instructiva, ja que tot el que jo havia estat estudiant i tota la
informació que tenia, era de música moderna. La visita em va
ajudar a entendre la dificultat que té captar instruments de música
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
44
clàssica, en el que la qualitat del so ha de ser òptima per captar tot
el virtuosisme dels músics.
Vaig visitar tots els estudis i les diferents sales que tenen per
gravar diferents grups de músics, des de duets, fins a grans
orquestres, cosa que té una gran complexitat tècnica, ja que els
micròfons han d’estar molt ben distribuïts per la sala, i aquesta ha
d’estar molt ben insonoritzada.
La sala de gravació de l’orquestra, és una sala més gran que el
gimnàs de l’institut, en la que es graven els projectes finals de la
carrera, on els estudiants que han estudiat de direcció d’orquestra,
practiquen la seva futura professió, i cada un dels músics, amb els
seus respectius instruments, plasmaran el seu talent en un CD.
La sala gran de l’ESMUC, em va impressionar moltíssim, perquè
no era capaç d’imaginar-me la complexitat d’aquest món.
Cada sala de l’ESMUC, té la seva cabina corresponent per
controlar el so.
3 Conclusions
3.1 Passat present i futur de les tècniques de gravació
El tríode va ser inventat al 1906
per Lee De Forest, cosa que va
fer possible convertir els senyals
de radiotelègraf a senyals d’àudio.
No és senzill trobar la patent de la
primera taula de mescles, però
s’ha assimilat com al seu
antecedent més antic les consoles
que el 1922 uns enginyers van
instal·lar en una estació radial.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
45
Uns anys més tard, uns enginyers de la ràdio de Gran Bretanya
(BBC) van construir els seus propis models de mescladors per als
estudis de les seves ràdios.
Al 1933, aquests enginyers van fer uns experiments sobre
transmissió sonora per tres canals, i van instal·lar el corresponent
mesclador que havia de dosificar els 3 senyals dels micròfons que
estaven col·locats davant l’Orquestra Filharmònica de
Philadelphia.
Sis anys més tard, mentre es gravava la pel·lícula Fantasia de
Walt Disney, William Garrity, l’enginyer, va patentar el control
panoràmic, cosa que seria una part vital de les taules de mescles
que s’utilitzen avui en dia.
Però aleshores, els mescladors que es fabricaven eren emprats al
camp de les radio emissions, i va ser al 1947 quan es van llançar
al mercat els primers mescladors d’àudio. Els models 90A i 90B.
Al 1950 un enginyer electrònic anomenat Bill Putnam, va crear la
primera consola modular que es basava en l’amplificador
operacional UA-610, que es feia servir en sessions de gravació en
estudis de gravació d’artistes importants.
La història del rock ha ajudat molt a la història de les consoles
d’àudio. Desprès d’obtenir un gran èxit gravant el tema que la gent
entén com la primera gravació del rock & roll “Rocket 88”, Sam
Phillips va remodelar el seu estudi de gravació. Per fer-ho va
aconseguir una consola del 1930 RCA 76D de sis canals, que va
modificar afegint-hi reverberació.
3.2 Entrevistes:
He fet dues entrevistes iguals a un pare i un fill, que es porten 34 anys entre
ells, i a un home entre ells, per veure com ha evoluciona el so, en primera
persona:
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
46
1- Digues el teu nom i la teva edat.
J: Jordi Vilaprinyó, 60 anys
O: Òscar Vilaprinyó, 26 anys
A: Albert Juvés, 48 anys
2- Quant temps fa que et dediques al món del so o al de la música? A
què, concretament?
J:Des dels 9 anys estic en el món de la música. Vaig començar a estudiar
piano i harmonia al conservatori de Barcelona, després vaig estar amb grups i
cantants de la cançó popular, i més tard com a concertista de piano clàssic, i
des de fa més de 30 anys, professor al mateix conservatori. De jove, vaig
passar bastants anys gravant discos als estudis de gravació amb cantants de
la cançó.
O: Fa gairebé 20 anys que toco el violí en l’àmbit d’interpretació de música
clàssica.
A: Des de començaments dels anys 80. Ja em gravava les classes de BUP
en cintes de casette. A partir d’aquí he fet moltes coses.
3- Recordes el teu primer reproductor? Quin va ser?
J: Jo sóc de l’època dels discos de vinil, LPs i EPs, i de l’època dels
cassettes.
O: Recordo escoltant cassettes amb un reproductor antic dels meus pares.
A: Dual bettor ef 230
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
47
4- Quin seria el canvi més important que han patit els aparells de so per
evolucionar?
J: Doncs el pas de la gravació i reproducció analògica a la digital.
O:Crec que el pas de reproductors analògics a digitals és sens dubte una
gran canvi que hem tingut. En part hem guanyat alguns avantatges: que es
conserven millor i més facilitat d’emmagatzematge però hem perdut qualitat
en les gravacions.
A: En comptes de gravar i reproduir so analògic, gravar i reproduir so digital.
5- Com eren les tècniques de gravació fa 20 anys?
J: Fa 30 anys, es gravava en magnetòfons de 16, 24 o 32 pistes, amb cintes
magnètiques molt amples, que giraven a una velocitat constant a raó de 15 o
30 polzades per segon. I tot ha anat evolucionant.
O: Definir com eren les tècniques de gravació per mi és una cosa difícil: era
petit i no ho he viscut mai. Imagino que era una cosa semblant a l’actualitat,
però a nivell analògic: un micròfon o transductor que captava un so (en forma
d’energia o de canvi en la pressió de l’aire), transforma aquesta energia en
una senyal elèctrica, arriba fins a un amplificador que amplifica aquesta
senyal de voltatge i un altre transductor o altaveu torna a transformar la
senyal elèctrica en so.
A: Cintes de bobina oberta, bastonets de cotó fluix i alcohol isopropílic per
netejar els capçals abans de començar a gravar. Hi ha estudis que encara
graven en analògic
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
48
6- Com són ara les tècniques de gravació?
J: Doncs digitals, utilitzant els programes d’edició de so dels ordinadors.
O: Actualment funciona d’una manera semblant, però a nivell digital: hi ha
d’haver també transductors que transformin un tipus d’energia en una altra,
però un cop tens una gravació digital pots fer molt ràpidament, a partir
d’ordinadors i altres aparells, manipulació, edició, duplicació, registre i
emmagatzematge d’aquests sons que ha captat el micròfon.
A:Discs de memòria. Gravació amb dos equips paral·lels per si un es penja.
7- Com creus seran les tècniques de gravació d’aquí a 20 anys?
J: Qui sap? Possiblement, la transmissió digital del so serà encara més
ràpida.
O: Per mi és difícil de preveure, ja que la ciència avança en gran velocitat,
però crec que un dels objectius és arribar a velocitats encara més grans de
freqüència de mostreig, per aconseguir una qualitat de gravació que s’acosti
a la que hi havia en el món analògic de fa uns anys, però amb els avantatges
del digital.
A: Possiblement hi haurà moltes ordres que es podran donar amb la veu. Hi
ha inconvenients. Si estàs refredat a la màquina li costarà entendre les teves
ordres.
8- Què inventaries per tal de millorar l’emmagatzematge del so?
J: Ampliaria la capacitat de dades, però això ja es fa ara...
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
49
O: Per mi és difícil de preveure, ja que la ciència avança en gran velocitat,
però crec que un dels objectius és arribar a velocitats encara més grans de
freqüència de mostreig, per aconseguir una qualitat de gravació que s’acosti
a la que hi havia en el món analògic de fa uns anys, però amb els avantatges
del digital.
A: Memòria sòlida de beril·li per la seva elevada conductivitat tèrmica i
propietats mecàniques, punt de fusió elevat i aïllament elèctric.
9- És comparable l’evolució de la fotografia d’analògica a digital amb
l’evolució del so?
J: Sí, ha fet el mateix procés, d’analògica a digital.
O: En certa manera sí que és comparable. Fer petits trossos tant d’una foto o
d’un so en mostres és una manera semblant de comparar l’evolució de la
fotografia i la música.
A: Si comparem una imatge fotogràfica a una nota d un instrument musical
potser si.
Si comparem imatge en moviment analògic a digital i so analògic a digital ens
acostarem més.
10- Diuen que el so del vinil té més qualitat que el CD. És veritat?
Perquè?
J: Tot això són opinions personals, però a mi, em continua agradant més la
reproducció en analògic que en digital. Sento més viva la música reproduïda
d’un vinil que d’un CD.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
50
O: La veritat és que tinc poca experiència comparant qualitats vinil i CD, però
sempre s’ha comentat que és molt més bona la de vinil. Passa com als Mp3,
perquè hi càpiga molta música en poc espai es treuen grans franges d’aguts i
greus, entre altre coses: llavors sembla que sigui la mateixa música però has
perdut coses. El mateix en el pas de vinil a CD: és més petit, hi cap més
temps de música, dura més i és molt fàcil de copiar, reproduir i portar a
qualsevol lloc: cotxe o a la butxaca, però perds alguns “sons” que es van
gravar, però no se senten al CD.
A: Un dels paràmetres per mesurar la qualitat de un equip de HIFI son els dB.
Una platina de casette pot tenir una relació senyal soroll de 50-60 dB un
giradiscos pot tenir fins a 70 dB i un reproductor de CD pot arribar als 92 dB.
Però en el giradiscos es poden reproduir mes harmonies. En el CD sona tot
més net
11- Quin creus que és el so més difícil de captar?
J: Potser és el triangle.
O: Els sons més difícils de captar en un estudi de gravació imagino que són
els sons que són més difícils de captar per l’oïda: els que estan per sota i per
sobre del llindar d’audició: entre 20Hz i 20.000 Hz, i dintre d’aquest llindar,
serà més difícil el que surti de la zona sensible que és entre 2.000 Hz i 4.000
Hz.
A: Una conversa, entrevista al mig del carrer
12- Hi ha diferència entre els termes so, soroll i música?
J: La música no deixa de ser només un so ordenat, molt ordenat. I el terme
soroll s’utilitza per dir sons indiscriminats o música caòtica.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
51
O: Em sembla una pregunta molt interessant: actualment, en la música
clàssica contemporània, hi ha sons que tendeixen més al soroll que a la
música. Fa temps, tenien molt clar la diferència entre un so musical i un
soroll, però cada cop més es porten els sorolls del carrer i de la vida als
auditoris.
A: Depèn de molts factors. Per exemple en una producció, el soroll pot ser
música i la música pot ser soroll.
Com a conclusió de les entrevistes, podem extreure que l’evolució més
important que ha patit el so, ha sigut el canvi d’analògic a digital.
Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015
52
4 Bibliografia i enllaços
Aquest link, hi he tret la informació que necessitava dels estudis de
gravació.
http://en.wikipedia.org/wiki/Recording_studio
D’aquesta pàgina web he après moltes coses de les taules de
mescles.
http://www.xtec.cat/centres/c5001311/index4.html
Amb aquesta pàgina, he pogut escriure moltes coses de l’aparell
auditiu
http://auditiu.wordpress.com/laparell-auditiu/
Aquí he pogut aprendre coses noves sobre els micròfons cardioides.
http://www.wisegeek.com/what-is-a-cardioid-
microphone.htm#didyouknowout
Aquí, vaig descobrir moltes característiques dels micròfons
omnidireccionals.
http://www.wisegeek.org/what-are-omnidirectional-microphones.htm
Aquest link és molt interessant, perquè explica amb molta precisió tots
els tipus d’amplificadors i de monitors que té aquesta marca.
http://www.dbaudio.com/
Visualització del quèquicom de la oïda i del so.