El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Capital social, econòmic i cultural
•Temps i suport familiar
•Condicions de salut
•Gènere
•Llengua
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Composició social dels centres
•Escolarització preobligatòria
•Escolarització postobligatòria
•Formació al llarg de la vida
•Recursos
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política
Taula. Evolució d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, 2000-2012
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Taxa d’idoneïtat als 15 anys
82,9 83,5 82,9 82,1 80,9 70,3 68,5 68,4 69,4 69,5 70,4 70,6 72
% nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora)
: : : 19,2 : : 21,2 : : 13,5 : : 15,1
Taxa de graduació en ESO (sobre matriculats)
68,2 69 70,9 69,6 69,6 75,9 75,9 76,7 77,2 78,7 78,2 79,3 ...
Escolarització als 17 anys
68 69,9 72,7 75 74,3 76,4 76 78,5 80 81,4 86 86,7 ...
Escolarització als 20 anys
46,2 48 46,3 50,2 48,4 49,5 50,2 47,4 48,9 54,4 54,5 56,3 ...
Població de 20 a 24
anys amb estudis secundaris postobligatoris assolits
68,1 65,4 ... 61,6 59,3 60,3 65,7 61,2 59,4 61,4 61,7 62,7 64,9
Abandonament educatiu prematur
29,7 29,6 28,1 33,3 34,2 33,1 28,6 31,6 33,2 31,9 29 26 24
Població de 30 a 34
anys amb estudis superiors
29,8 33,2 36,9 37,0 38,6 40,0 37,4 38,3 41,0 39,9 41,3 41,3 41,8
Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.
El rendiment del sistema educatiu
72
15,1
79,3
86,7
24
64,9
56,3
41,8
61,7
18,3
81,2
89,6
24,9
62,859
40,1
18,6
90,9
12,8
80,2
54,8
35,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Taxa d’idoneïtat
als 15 anys
% nivell 1 o
inferior PISA
(comprensió
lectora)
Taxa de
graduació en
ESO (sobre
matriculats)
Escolarització
als 17 anys
Abandonament
educatiu
prematur
Població de 20
a 24 anys amb
estudis
secundaris
postobligatoris
assolits
Escolarització
als 20 anys
Població de 30
a 34 anys amb
estudis
superiors
Catalunya Espanya UE-27
Gràfic. Anàlisi comparada d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, Catalunya, Espanya i UE, 2012
Competència matemàtica
5,7
14,3
24,3
28,1
18,8
7,2
1,5
8
15
22,523,7
18,2
9,3
3,3
0
5
10
15
20
25
30
Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
Catalunya OCDE
Competència lectora
4,1
11
24
31,6
22
6,6
0,7
5,7
12,3
23,4
29,1
21,1
7,3
1,1
0
5
10
15
20
25
30
35
Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
Catalunya OCDE
Competència científica
2,9
11
28
32
18,2
4,24
0,2
4,8
13
24,5
28,8
20,5
7,2
1,2
0
5
10
15
20
25
30
35
Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
Catalunya OCDE
Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.
El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Capital social, econòmic i cultural
•Temps i suport familiar
•Condicions de salut
•Gènere
•Llengua
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Composició social dels centres
•Escolarització preobligatòria
•Escolarització postobligatòria
•Formació al llarg de la vida
•Recursos
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política
Nivell d’instrucció de la població de 25 a 64 anys
0
10
20
30
40
50
60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
ISCED 3 i 4UE-27
ISCED 3 i 4Catalunya
ISCED 2 omenys UE-27
ISCED 2 omenysCatalunya
ISCED 5 i 6UE-27
ISCED 5 i 6Catalunya
L’estructura formativa
25,8
45,6
46,5
22,1
27,7
32,3
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
UE-27
Catalunya
ISCED 2 o menys ISCED 3 i 4 ISCED 5 i 6
10,3
1212,7
13,714,414,8
15,515,716,416,5
17,618,518,6
19,419,820,420,4
21,321,321,522,6
23,324,324,5
25,926,4
28,328,7
32,4
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Din
amar
ca
Finl
àndi
a
Xip
re
Suè
cia
Rep
úblic
a Tx
eca
Eslo
vèni
a
Ale
man
ya
Hol
anda
Àus
tria
Irla
nda
Reg
ne U
nit
Bèl
gica
Fran
ça
Estò
nia
Luxe
mbu
rg
UE-
27
Mal
ta
Eslo
vàqu
ia
Polò
nia
Port
ugal
Hon
gria
Grè
cia
Letò
nia
Litu
ània
Itàl
ia
Cat
alun
ya
Bul
gària
Espa
nya
Rom
ania
0
5
10
Taxa de risc a pobresa infantil <16 anys (2011) Despesa en infància i família sobre el PIB, 2011
Despesa en protecció social sobre el PIB, 2011
Alemanya
Àustria
BèlgicaBulgària
Catalunya
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
EstòniaFinlàndia
França Grècia
Països Baixos
Hongria
Irlanda
Itàlia
Letònia
LituàniaLuxemburg
Malta
Polònia
Portugal
Regne Unit
República Txeca
Romania
Suècia
Xipre
R² = 0,2729
0,05
5,05
10,05
15,05
20,05
25,05
30,05
5 10 15 20 25 30 35
Aba
ndon
amen
t pre
mat
ur (2
012)
Pobresa menors de 16 anys (2011)
La pobresa
Gràfic. Evolució de la taxa de pobresa infantil a Catalunya, Espanya i la Unió Europea (2004-2012)
4,8 4,95,1
5,3
5,7
6,3 6,3
7 7,1 7 6,97,2
7,8 7,7
5,8 5,9 6 6,1
6,5
7,2 7,1
2,7 2,7 2,6 2,6 2,7 2,7 2,8
2,2 2,2 2,2 2,2 2,3 2,4 2,52,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,5
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
8
8,5
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Catalunya (pública) UE-15 (pública) Espanya (pública)
Catalunya (privada) UE-15 (privada) Espanya (privada)
19,8 19,9 19,520,2 19,8
20,4 20,4 20,4
25,2 25,727,0
25,5
27,826,5
28,3 28,7 28,9
20,2 20,6
22,2
18,917,6
23,4 23,7
4,53,7
4,4 4,75,8
11,1 11,2
12,9
16,6
26,4
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Unió Europea Espanya Catalunya Catalunya (Població de 0 a 17 anys en llars sense ocupació)
Gràfic. Evolució de la despesa pública i privada en salut sobre el PIB (2004-2010)
Gràfic. Evolució de la despesa en protecció social sobre el PIB per àmbit territorial (2004-2011)
17,4 17,4 17,1
22,1 22,1 21,8
27 26,6 26,126,8
29,6 29,3 29
20,3 20,6 20,5 20,822,2
25,4 25,8 26,1
0
5
10
15
20
25
30
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Catalunya UE-27 Espanya
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Catalunya Espanya UE-28
Gràfic. Diferència de la taxa d’abandonament prematur segons sexes, 2000-2012
Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat.
El gènere
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Catalunya Espanya UE-28
Gràfic. Diferència del nivell d’instrucció superior de la població
jove segons sexes, 2000-2012
El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Composició social dels centres
•Escolarització preobligatòria
•Escolarització postobligatòria
•Formació al llarg de la vida
•Recursos
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política
La demografia educativa
Gràfic. Indicadors d’evolució de la demografia educativa per països europeus, 2010
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
Uni
ó E
urop
ea
Let
ònia
Litu
ània
Est
ònia
Bul
gàri
a
Polò
nia
Esl
ovàq
uia
Rum
ania
Rep
úblic
a T
xeca
Hun
gria
Esl
ovèn
ia
Mal
ta
Xip
re
Ale
man
ya
Suèc
ia
Grè
cia
Àus
tria
Reg
ne U
nit
Finl
àndi
a
Port
ugal
Bèl
gica
Islà
ndia
Hol
anda
Fran
ça
Itàl
ia
Nor
uega
Din
amar
ca
Irla
nda
Esp
anya
Lux
embu
rg
Cat
alun
ya
Índe
x de
ren
ovac
ió d
e la
pob
laci
ó es
cola
r
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
140,0
Pob
laci
ó en
eda
t d'e
scol
arit
zaci
ó ob
ligat
òria
(200
0=10
0)
Índex de renovació de la població escolar (Població de 0 a 4 anys / Població de 15 a 19 anys) (2010)
Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100) (2010)
Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.
Gràfic. Abandonament prematur i creixement de la població d’edat d’escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys), per països europeus. 2010
Bèlgica
República Txeca
DinamarcaAlemanyaEstòniaIrlanda
Grècia
EspanyaCatalunya
França
Itàlia
XipreLetònia
LituàniaLuxemburg
Hongria
Malta
HolandaÀustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Regne UnitBulgària
Rumania
y = 0,1609x - 0,48R² = 0,1068
Control PIBy = 0,428x - 24,527
0
5
10
15
20
25
30
35
40
50 60 70 80 90 100 110 120 130
Aba
ndon
amen
t ed
ucat
iu r
emat
ur
Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100)
Gràfic. Evolució de la demografia educativa a Catalunya, 2000-2013
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament
100,0
103,2
107,7
113,4
117,9
122,2
127,2
134,2
140,3
143,1144,9
147,9146,2
100,0 100,6102,3
104,7106,3
108,6
112,5
118,0
122,2
125,1
128,9
131,9
134,1
100,0 100,6101,4
102,9
105,7106,7
107,6108,5
110,2111,6
2,5
3,6
5,3
7,4
8,7
10,2
11,3
12,3
13,3 13,113,5 13,3
12,9
100,0
110,0
120,0
130,0
140,0
150,0
160,0
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
2n cicle Infantil Primària ESO Alumnat estranger
Estatus socioeconòmic de l'alumnat estranger (PISA 2009)
-1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0
Canadà* Austràlia
Nova Zelanda* Irlanda Estònia
Regne Unit Noruega Letònia Suècia Israel*
Bèlgica Rússia* Suïssa*
Luxemburg Dinamarca
Estats Units* Europa
Alemanya Portugal Croàcia
Països Baixos Eslovènia
Àustria Grècia
Itàlia Espanya
Catalunya Hong Kong*
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers
* Països no UE. Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers
El finançament Gràfic. Evolució dels indicadors de despesa pública en educació no universitària per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2000-2011
2,011,94
2,04
2,292,35
2,412,51
2,57
2,75
3,062,97
2,81
3 2,953,02
3,17 3,16 3,14 3,173,24
3,4
3,72 3,67
3,49
3,91 3,95 43,93 3,89 3,91
3,843,93
4,19 4,18
2.392,062.506,46
2.798,31
3.310,33
3.562,72
3.860,64
4.277,28
4.562,93
4.756,33
4.922,22
4.706,82
4.428,70
0
1
2
3
4
5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (p)
0,0
500,0
1.000,0
1.500,0
2.000,0
2.500,0
3.000,0
3.500,0
4.000,0
4.500,0
5.000,0
Catalunya (Despesa
pública en educació
no universitària /
PIB)
Espanya (Despesa
pública en educació
no universitària /
PIB)
UE-27 (Despesa
pública en educació
no universitària /
PIB)
Catalunya (Despesa
pública en educació
no universitària per
estudiant)
Nota 1: La despesa pública per a Catalunya i Espanya no incorpora el finançament privat de les universitats. En canvi, inclou la despesa de beques per exempció de preus acadèmics. D’altra banda, les dades recullen la despesa dels diferents departaments d'Educació i Universitat. En el cas de Catalunya, s'ha tingut en compte la despesa en educació d'adults efectuada per altres departaments. Nota 2: Les dades de despesa pública estan extretes del Ministeri d’Educació, de l'estadística "Gasto público en educación en España". Nota 3: Les dades corresponents a la Unió Europea són estimades per Eurostat. Nota 4: Les dades corresponents a la UE-27 referents a l’educació no universitària fan referència a l’educació no superior. Així mateix, les dades referents a l’educació universitària fan referència a les d’educació superior (en el cas espanyol, per exemple, inclouria també la despesa en formació professional de cicle superior). Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació, l’Instituto Nacional de Estadística i l’Eurostat.
Gràfic. Evolució de la ràtio d’alumnat per professor d’ensenyaments de règim general i del nombre d’alumnat i professorat a Catalunya, 2000-2001 a 2012-2013
100,0 100,5101,6
104,7
108,4
111,4
120,8
127,0
134,2132,4
134,3135,0
129,6
100 100
104
106
109
112
117
120
124
127
130131
102
12,3 12,312,4
12,3
12,112,0
11,411,3
11,0
11,4 11,4
11,7
12,2
100,0
105,0
110,0
115,0
120,0
125,0
130,0
135,0
140,0
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
10,0
10,5
11,0
11,5
12,0
12,5
13,0
Professorat (2000=100) Alumnat (2000=100) Ràtio alumnat per professor
Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació.
El professorat
L’escolarització primerenca Gràfic. Evolució de l’escolarització a l’educació infantil de primer cicle, a Catalunya. 2000-2001 a 2012-2013
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament.
100,0106,5
117,1
126,1
137,0
147,7154,1
167,1176,0
179,9185,1
192,0
175,8
100,0
186,7
206,2
240,6
268,2
292,9
313,9
336,9
315,0
100,0
138,5143,7
148,4 150,5 150,1145,0
140,7
105,3
126,1
141,5
164,4
108,0
115,5120,1
128,3 135,1
27,9 27,628,3
29,3 29,830,6 31,1
32,533,1 33,4
34,5
37,0
34,9
9,8 9,610,7
11,612,6
13,614,6
16,5
17,8
19,1
20,5
22,822,0
90
110
130
150
170
190
210
230
250
270
290
310
330
350
370
2000-2001
2001-2002
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2006-2007
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012/2013
Índ
ex d
'evo
luci
ó d
e l'a
lum
nat
/ d
e la
po
bla
ció
de
0 a
2 an
ys
0
10
20
30
40
Tax
a d
'esc
ola
ritz
ació
de
0 a
2 an
ys
Educació infantil de 1r cicle (Total)
Educació infantil de 1r cicle (Públic)
Població de 0 a 2 anys
Taxa d'escolarització
Taxa d'escolarització pública
La segregació escolar
Gràfic. Evolució de l’índex d’equitat (1999/00 – 2012/13)
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament i Ministeri d’Educació.
0,0
0,51,0
1,5
2,0
2,53,0
3,5
4,04,5
5,0
5,56,0
1999-
00
2000-
01
2001-
02
2002-
03
2003-
04
2004-
05
2005-
06
2006-
07
2007-
08
2008-
09
2009-
10
2010-
11
2011-
12
2012-
13
Educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria
Andalusia
Aragó
Balears
Canàries
Castella i Lleó
Galícia
La Rioja Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
Ceuta i Melilla
Astúries
Cantàbria
Catalunya
y = -19,605x + 485,99
R2 = 0,3918
400
420
440
460
480
500
520
540
-2,00 -1,50 -1,00 -0,50 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50
Segregació social entre els centres
Pun
tuai
cons
en
cièn
cies
(PIS
A 2
009)
30,7
22,2
43,6
33,3
82,2
55,6
69,3
77,8
56,4
66,7
17,8
44,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2009 2011 2009 2011 2009 2011
Planificació Implementació Avaluació
Sí
No
Taula. Evolució del pressupost en educació de l’ajuntament, per municipis més grans de 10.000 habitants (2011)
Hi ha hagut reducció
Hi ha hagut augment
No hi ha hagut canvis
significatius Total Total (n)
Total 51,5 4,0 44,4 100,0 99
Font: elaboració a partir del Panel de polítiques públiques locals d’educació (2011).
La coresponsabilitat dels ajuntaments
Catalunya
17,6
26,4
11,4
14,2
0
5
10
15
20
25
30
2008-2009 2011-2012
Espanya
27,828,7
26,226,9
0
5
10
15
20
25
30
2008-2009 2011-2012
Les beques
% despesa en
beques
Catalunya 1,1
Espanya 2,5
UE 4
Gràfic. Taxa bruta d’escolarització als PQPI per comunitats autònomes, 2010-2011
8,7
4,9
5,1
5,2
7
8,1
8,5
8,8
9,3
9,4
9,6
10
10,3
12,2
12,9
13
13,1
18
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
Espanya
Astúries
Galícia
Catalunya
Extremadura
Andalusia
Cantàbria
Madrid
Navarra
Comunitat Valenciana
Aragó
Canàries
Balears
Castella i Lleó
Múrcia
Castella-La Mancha
País Basc
La Rioja
Els programes de segones oportunitats
2000-2001
2001-2002
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2006-2007
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012-2013
PQPI (PGS) (16-17 anys)
3,5 4 3,9 3,9 4 3,9 4,1 4 4,2 4,6 5,2 5,3 5,6
PQPI (PGS) n 5.122 5.598 5.348 5.178 5.201 5.175 5.355 5.235 5.521 6.281 7.047 7.113 7.537
29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2
52,6
78,582,8 84,3
71,766,7
56,251,1
54,7
64,159,1 57,6
46,742,8 42,7
54,8
70,8
53,650,1
44,148,3
44,1
56,5
41,438,9
23
34,7
19
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100U
E-27
Bèl
gica
Àus
tria
Eslo
vèni
a
Finl
àndi
a
Rep
úblic
a Tx
eca
Estò
nia
Eslo
vàqu
ia
Bul
gària
Rom
ania
Grè
cia
Itàlia
Suèc
ia
Polò
nia
Hon
gria
Letò
nia
Luxe
mbu
rg
Litu
ània
Ale
man
ya
Hol
anda
Reg
ne U
nit
Din
amar
ca
Fran
ça
Irla
nda
Cat
alun
ya
Espa
nya
Xip
re
Portu
gal
Mal
ta
ISC
ED
3-4
pre
-voc
i vo
c +
ISC
ED
5b
/ ISC
ED
1-2
(*10
0)
0
20
40
60
80
100
120
140
Tax
a br
uta
d'es
cola
ritz
ació
ISC
ED
3-4
pre
voc-
voc
+ IS
CE
D 5
b (1
5-19
any
s)
ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys)
Gràfic. Índex d’evolució de l’alumnat als cicles formatius de grau mitjà. Catalunya, 2000-2012
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.
100,0105,1
110,4113,6 115,7 115,3
127,2
136,1
150,3
159,3
172,4
181,1
100,0
138,6
149,7
167,8
179,5
195,8
206,9
100,0 102,5 102,1106,4
111,0118,1
121,3
129,3133,5
100,095,2
92,1 89,9 88,0 87,5 87,0 86,9 88,1 88,9 88,6 88,3 88,1
119,7
128,2
122,7123,0119,5
115,1107,3 101,8 101,5 103,9101,0
85
100
115
130
145
160
175
190
205
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
Índe
x d'
evol
ució
de
l'alu
mna
t
Cicles formatius (Total)
Cicles formatius (Públic)
Cicles formatius (Privat)
Població d'edat teòrica (16-19 anys)
Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
Alemanya
Estònia
Irlanda
EspanyaCatalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
LituàniaLuxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Regne Unit
BulgàriaRumania
IslàndiaNoruega
UE-27
y = -0,9752x + 46,547
R2 = 0,2435
10
50
90
0 19 38Abandonament educatiu prematur
Pes
de
l'alu
mna
t a la
FP
en
rela
ció
amb
l'alu
mna
t als
ens
enya
men
ts o
blig
ator
is
La formació professional
El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones oportunitats
•Finançament / Beques
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política
Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
AlemanyaEstòniaIrlanda
Grècia
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
FinlàndiaSuècia
Regne Unit
Bulgària
Islàndia
Noruega
UE-27
y = -0,3529x + 44,8
R2 = 0,1517
24
40
56
2 20 38Abandonament educatiu prematur
Ocu
pac
ió d
'alt
a q
ual
ific
ació
(%
)L’estructura ocupacional
UE (2012)
CAT (2013)
CAT 2007 (e)
Diferència 2013-2007 (e)
Variació % (e)
Diferència 2013-2012 (4trim) Variació %
Qualificació alta 39,7 32,7 29,1 -97 -10% 14,7 2%
Qualificació mitjana 43,7 47,5 50,2 -421 -24% 57,9 4%
Qualificació baixa 16,6 19,8 20,7 -166 -23% -18,9 -3%
Total 100,0 100,0 100,0 -684 -20% 53,7 2%
Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat.
La innovació i la recerca
1,06 1,04
1,181,27
1,33 1,351,42
1,47
1,611,7
1,651,6
0,91 0,910,99
1,05 1,061,12
1,21,27
1,351,39 1,39
1,33
1,86 1,86 1,87 1,86 1,83 1,82 1,85 1,851,92
2,02 2,01 2,03
0,91 0,920,98
1,111,18 1,15
1,2 1,23
1,33
1,48 1,48
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Catalunya. Despesa
interior bruta en R+D
(% del PIB)
Espanya
UE-27
Catalunya. Personal
en R+D sobre
ocupació (%)
Gràfic. Evolució d’indicadors sobre R+D per àmbit territorial. UE-27, Espanya i Catalunya, 2000-2011
0
5
10
15
20
25
30
35
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
ISCED 2 o inferiorCatalunya
ISCED 3 i 4Catalunya
ISCED 5 i 6Catalunya
ISCED 2 o inferiorUE-27
ISCED 3 i 4 UE-27
ISCED 5 i 6 UE-27
Catalunya
30,6
13,4
UE
18,6
6,1
Catalunya
8,3
4,1
UE
10,9
4,0
2007 2012
Font: Enquesta de Població Activa.
Gràfic. Evolució de la taxa d’atur per nivell d’instrucció a Catalunya, 2000-2012
El cicle econòmic
2007 2013
Diferència 2013-2007 %
Educació secundària 1a. Etapa o inferior 14.78,3 1.027,1 -451,2 -30,5
Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0
Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6
Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella - la Manxa
CatalunyaCom. Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid Múrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella - la Manxa
Catalunya
Com. Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid MúrciaNavarra
País Basc
La Rioja
Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2012). R² = 0,6767
Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2005). R² = 0,0361
0
10
20
30
40
50
60
70
5 10 15 20 25 30 35 40 45
Taxa
d'a
tur d
els
men
ors
de 2
5 an
ys (2
005,
201
2)
Abandonament prematur (2005, 2012)
Gràfic. Abandonament prematur i taxes d’atur dels menors de 25 anys (2005, 2012)
Font: Eurostat i EPA (INE)
El retorn al sistema Gràfic. Evolució de la participació a la formació de la població de 16 a 24 anys. Catalunya, 2000-2013
Font: Elaboració a partir de dades d’Idescat.
50,5 49,0 48,750,6 50,9 50,1
52,6 51,4 50,853,2
55,959,7
62,064,6
29,1 30,3 31,233,9 34 33,1
28,631,6 33,2 31,9
2926
24
18,4 17,120,3
22,2 21,2
15,8 14,7 13,4
20,4
37,139,5
44,1
50,752,7
11,9 10,913,4 13,7 13,2 14,6 13,2 14,3
17,2
23,2 22,9 21,9 22,0 21,3
31,328,0
24,1
21,8
22,421,5
0
10
20
30
40
50
60
70
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
(1r)Participació a la formació al llarg de la vida (de 16 a 24 anys)Abandonament educatiu prematurTaxa d'atur (de 16 a 24 anys)NEET (16-24 anys)20 anys o més (CFGM)
El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
Condicionants d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
El rendiment del sistema educatiu
Condicionants d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
La recuperació econòmica (?) Els canvis legislatius (?) Les mesures d’austeritat (?)
El rendiment del sistema educatiu
Gràfic. Relació entre l’alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà i la taxa d’ocupació de la població de 20 a 24 anys, per comunitats autònomes, 2011/2012
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
CanàriesCantàbria
Castella i Lleó
Castella-La Manxa
Catalunya
Comunitat Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
y = -0,3313x + 50,116
R2 = 0,2455
24
38
52
20 37 54Alumnat de 20 anys o més (%) (CFGM)
Taxa
d'o
cupa
ció
20-2
4 an
ys
Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació i Institut Nacional d’Estadística.
Gràfic. Evolució de l’alumnat de 20 anys o més als cicles
formatius de grau mitjà a Catalunya,
2006/2007 a 2011/2012
65,4
61,2
48,347,0
42,7
36,9
21,522,4 21,8
24,1
28,0
31,3
0
50
100
150
200
250
2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
20 anys o més(CFGM)(2006/2007=100)
Total (CFGM)(2006/2007=100)
Taxa d'ocupació20-24 anys
20 anys o més (%)(CFGM)
Font: Elaboració a partir de dades del Departament
d’Ensenyament i Idescat.
2012 2013
4t trimestre 4t trimestre
Directors i gerents 151,5 145 -6,5
Professionals científics i intel·lectuals 500,3 501,8 1,5
Tècnics i professionals de suport 270,9 290,6 19,7
Empleats oficina, comptables i administratius 370,3 384,2 13,9
Treballadors restauració, personals i venedors 591,6 622,5 30,9
Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 48,1 47,4 -0,7
Artesans, treballadors indústries i construcció 313,3 326,3 13
Operadors instal·lacions i maquinària, i muntadors 257,3 250,2 -7,1
Ocupacions elementals 307,4 295,6 -11,8
Ocupacions militars 0,7 1,5 0,8
Total 2.811,40 2.865,10 53,7
27,2 27,1 26,1 26,1 27,2 27,0 24,7 24,420,4 23,5 22,6 22,3
48,0 46,745,5 47,6 46,6 46,9
47,7 47,650,2
47,8 47,4 46,6
24,8 26,2 28,4 26,3 26,3 26,1 27,6 28,0 29,3 28,7 30,0 31,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2010 2011 2012 2013
Qualificació baixa Qualificació mitjana Qualificació alta
2007 2013 Diferència 2013-2007 %
Analfabets i educació primària 583,1 321,3 -261,8 -44,9
Educació secundària 1a. etapa 895,2 705,8 -189,4 -21,2
Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0
Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6
Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8
2007 (e) 2013 Diferència 2013-2007 (e) % (e)
Qualificació baixa 667 520,1 -147 -22
Qualificació mitjana 1.442 1.088,5 -353 -25
Qualificació alta 808 728,6 -79 -10
Total 2.916 2.337,2 -579 -20
La formació professional
Gràfic. Pes de la formació professional en relació amb els ensenyaments obligatoris per països europeus, 2011
29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2
52,6
141,9
78,582,8 84,3
71,7
66,7
56,2
51,154,7
64,1
59,1 57,6
46,742,8 42,7
54,8
70,8
53,650,1
44,148,3
44,1
56,5
41,438,9
23
34,7
19
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
UE-
27
Bèl
gica
Àus
tria
Eslo
vèni
a
Finl
àndi
a
Rep
úblic
a Tx
eca
Estò
nia
Eslo
vàqu
ia
Bul
gària
Rom
ania
Grè
cia
Itàlia
Suèc
ia
Polò
nia
Hon
gria
Letò
nia
Luxe
mbu
rg
Litu
ània
Ale
man
ya
Hol
anda
Reg
ne U
nit
Din
amar
ca
Fran
ça
Irla
nda
Cat
alun
ya
Espa
nya
Xip
re
Portu
gal
Mal
ta
ISC
ED
3-4
pre
-voc
i vo
c +
ISC
ED
5b
/ ISC
ED
1-2
(*10
0)
0
20
40
60
80
100
120
140
Tax
a br
uta
d'es
cola
ritz
ació
ISC
ED
3-4
pre
voc-
voc
+ IS
CE
D 5
b (1
5-19
any
s)
ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys)
Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat.
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella-La Manxa
Catalunya
Comunitat
Valenciana
Extremadura
Galícia
MadridMúrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
Espanya
y = -0,2067x + 18,638
R2 = 0,3569
8,0
13,0
18,0
15 30 45Abandonament educatiu prematur
Pes
de
l'alu
mna
t a la
FP
en
rela
ció
amb
l'alu
mna
t als
ens
enya
men
ts o
blig
ator
isBèlgica
República Txeca
Dinamarca
Alemanya
Estònia
Irlanda
EspanyaCatalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
LituàniaLuxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Regne Unit
BulgàriaRumania
IslàndiaNoruega
UE-27
y = -0,9752x + 46,547
R2 = 0,2435
10
50
90
0 19 38Abandonament educatiu prematur
Pes
de
l'alu
mna
t a la
FP
en
rela
ció
amb
l'alu
mna
t als
ens
enya
men
ts o
blig
ator
is
Gràfic. Relació entre el pes de la formació professional i l’abandonament educatiu prematur per comunitats autònomes i per països europeus, 2009, 2010
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament, del Ministeri d’Educació i d’Eurostat.
Gràfic. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010
L’estructura ocupacional Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
AlemanyaEstòniaIrlanda
Grècia
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
FinlàndiaSuècia
Regne Unit
Bulgària
Islàndia
Noruega
UE-27
y = -0,3529x + 44,8
R2 = 0,1517
24
40
56
2 20 38Abandonament educatiu prematur
Ocu
paci
ó d'
alta
qua
lific
ació
(%)
26,124,523,623,222,722,622,121,921,320,820,720,520,018,918,617,9
17,516,716,216,115,615,615,114,914,714,214,213,6
43,831,7
38,936,4
45,142,345,0
56,337,2
44,042,2
54,039,3
38,543,6
40,142,6
47,537,8
45,940,3
38,838,0
41,451,0
38,336,3
42,930,6
30,143,9
37,440,4
32,235,032,9
21,941,5
35,237,1
25,540,7
42,637,8
41,939,6
35,045,5
37,943,5
45,646,4
43,434,2
46,949,5
42,955,9
17,8
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
BulgàriaEstònia
EslovàquiaLetònia
XipreEspanya
CatalunyaRomania
EslovèniaHongria
MaltaPortugal
República TxecaLituània
ItàliaFrança
Unió EuropeaPolòniaBèlgicaÀustria
Regne UnitDinamarca
FinlàndiaAlemanya
GrèciaSuècia
HolandaIrlanda
Luxemburg
% ocupació baixa qualificació % ocupació mitjana qualificació % ocupació alta qualificació
Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa).
Gràfic. Evolució dels hàbits i de les pràctiques culturals a Catalunya (2000-2012)
56,2
64,266,0
71,8 71,874,6
39,5 39,341,8
45,2 45,8 44,8 45,6 45,1 45,843,6 42,4
27,930,2 29,6 28,9 29
25,4 24,4 23,721,9 22,6
20,2 19,8
2,2 2,7 2,7 2,8 3,0 3,0 3,0 2,8 2,5
3,6 4,2 3,6 4,0 4,8 4,9 5,3 5,2 4,4
0,7 0,6 0,6 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7
-10,0
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Ús internet darrers tres mesos (persones de 16 a 74 anys) (%)
Audiència acumulada de diaris
Espectadors cine (milions)
Espectadors teatre
Espectadors música popular
Espectadors música clàssica
Font: Ministeri d'Educació i Cultura i Institut Nacional d'Estadística
o L’estructura formativa de les famílies
o La demografia educativa: el fet migratori, la pobresa
o Les polítiques d’equitat: les beques, l’escolarització equilibrada, la política local…
o L’oferta d’ensenyaments postobligatoris:FP / Programes de segones oportunitats
o La crisi econòmica
o El cicle econòmic, el retorn de la inversió
o L’estructura ocupacional
o El gènere
Condicionants
La recuperació econòmica (?) Els canvis legislatius (?) Les mesures d’austeritat (?)
Com evolucionaran els resultats educatius?
o La regulació de l’escolarització equilibrada d’alumnat o L’avaluació del sistema educatiu o La promoció de l’autonomia escolar i del lideratge dels centres o L’ordenació dels diferents ensenyaments reglats o La personalització dels processos d’aprenentatge i l’atenció a la diversitat als ensenyaments obligatoris o El finançament de l’educació o La promoció de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris
Les millores estructurals del sistema educatiu: el paper de la política educativa
Condicionants d'origen
E
C Condicionants de sistema
E
C Condicionants de destí
E
C
Capital social, econòmic i cultural Creixement i diversificació de la demanda
educativa Educació i ocupació
Temps i suport familiar Segregació escolar Societat del coneixement
Condicions de salut Coneixement de les llengües Participació cultural i
política
Gènere Escolarització preobligatòria
Escolarització postobligatòria
Formació al llarg de la vida
Recursos
Entorn, oportunitats educatives i polítiques d’acompanyament a l’escolaritat
Gràfic. Coneixement
de la llengua catalana per nacionalitat, 2011
Font: elaboració a partir de dades del Cens lingüístic
(Idescat).
Llengua
Gràfic. Diferència de puntuacions en comprensió lectora segons llengua parlada a casa (2009)
Font: elaboració a partir de dades de PISA 2009.
96,2 97,6 61,1 82,1 76,9 79,7 27,1 36,3 76,6 83,8 28,4 52,9 51,7 61,0 13,3 26,70
20
40
60
80
100
120
2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011
Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera
L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure
+ 21 + 2,8 + 9,2 + 7,2 + 24,5 + 9,3 + 13,4+ 1,4
6,9 (ns)
7,6 (ns)
18,1**
27,4***
0 5 10 15 20 25 30 35
Diferència 'bruta' a favor dels estudiants que
parlen català a casa
Diferència quan considerem que tots els
estudiants tenen el mateix origen immigrat
Diferència quan considerem que tots els
estudiants tenen el mateix origen immigrat i el
mateix estatus socioeconòmic
Diferència quan considerem que tots els
estudiants tenen el mateix origen immigrat, el
mateix estatus socioeconòmic, el mateix sexe i
Les desigualtats educatives: la reproducció del sistema
Taula Diferència de puntuacions en lectura, matemàtiques i ciències de l’alumnat de 15 anys segons si ha participat o no a l’educació preprimària (ISCED 0). Catalunya, 2009
Lectura Matemàtiques Ciències
Diferència entre els estudiants que diuen que hi han participat més d’un any i els estudiants que no
44.1*** 54.0*** 37.4**
Significativitat: *** p < .01; ** p < .05; * p < .10. Variables de control: índex d’estatus socioeconòmic i cultural, sexe, origen immigrat, llengua parlada a casa. Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades OCDE-PISA 2009.
Taula Indicadors d’escolarització dels infants estrangers a l’educació infantil de primer cicle a Catalunya. 2011-2012.
Curs 2011-2012
% d’alumnat estranger 4,5
% d’infants estrangers 20,2
Taxa d'escolarització infants 0-2 anys 37,0
Taxa d'escolarització infants estrangers 0-2 anys 8,2
Font: Elaboració a partir de dades del Departament
d’Ensenyament i d’Idescat.
Taula. Evolució de les ràtios d’alumnat per
unitat per sector de titularitat i nivell educatiu, a Catalunya. 2006-2007 a 2012-2013
2n cicle Ed. Infan
til 2006/2007 2012/2013
Total 22,5 22,9
Públic 21,6 22,4
Privat 24,4 23,9
Primària 2006/2007 2012/2013
Total 22,2 22,9
Públic 21,1 22,0
Privat 24,4 24,8
ESO 2006/2007 2012/2013
Total 27,1 28,0
Públic 26,8 28,3
Privat 27,6 27,5
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament.
Gràfic. Ràtio d’alumnat per grup d’educació primària (ISCED 1) per països europeus, 2011
15,3
15,6
15,9
17,1
17,4
17,5
17,5
18
18,2
18,3
18,5
18,7
18,9
19,3
19,4
19,9
20,4
20,8
20,9
20,9
21,2
21,3
22,7
22,9
24,1
24,8
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0
Lituània
Luxemburg
Letònia
Grècia
Estònia
Eslovàquia
Xipre
Islàndia
Àustria
Polònia
Eslovènia
Malta
Itàlia
Romania
Finlàndia
República Txeca
Dinamarca
Portugal
Bulgaria
Hongria
Alemanya
Espanya
França
Catalunya
Irlanda
Regne Unit
Immigrants (1a i 2a generació) (%)
0,3
0,5
0,5
1,7
2,1
2,3
2,6
4,5
5,5
5,5
7,8
8
8,3
8,6
9
9,5
10,6
11,2
11,7
12,1
13,1
14,8
15,2
17,6
40,2
0 10 20 30 40 50
Romania
Bulgària
Eslovàquia
Lituània
Hongria
República Txeca
Finlàndia
Letònia
Portugal
Itàlia
Eslovènia
Estònia
Irlanda
Dinamarca
Grècia
Espanya
Regne Unit
Catalunya
Suècia
Holanda
França
Bèlgica
Àustria
Alemanya
Luxemburg
Estatus socioeconòmic de l'alumnat estranger (PISA 2009)
-1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0
Canadà*Austràlia
Nova Zelanda*IrlandaEstònia
Regne UnitNoruegaLetòniaSuèciaIsrael*
BèlgicaRússia*Suïssa*
LuxemburgDinamarca
Estats Units*Europa
AlemanyaPortugalCroàcia
Països BaixosEslovènia
ÀustriaGrècia
ItàliaEspanya
CatalunyaHong Kong*
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers
* Països no UE.
Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers
Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers