7/25/2019 msica11-04
1/4
11-04-16
9. El nacionalismes musicals
s important entendre que el romanticisme tal i com lhem concebut fins ara, des de la dicotomia de la msica
programtica i la msica pura, la primera va tenir molts adeptes, i estem en un temps de revolucions, i hi ha comun rebuig dels canons de al msica germnica !an que hi hagi un grups de musics en diferents "ones, que fan
musica pr#piament identitria $a voluntat dels msics, de fer aflorar unes caracter%stiques de poble, que no nom&s
estigui caracterit"ada per l#pera 'erder, (a en el segle )*+++, (a havia posat latenci en el saber arqueol#gic
popular *ol que sanalit"i els folcs lieder, el poble sidentifica amb aquestes ca.ons /irar el passat, per# sempre
amb els ulls del present gafar les melodies que han sentit, per# posant o afegint tot all# programtica, per tant
actualit"ar aquest tipus de msica recupera les can.ons musicals, desperta ai# altre, Volkslieder, que vol dir
esperit de poble 2i hi ha una s3rie de revolucions, dindepend3ncia, es despertar aquest esperit de poble i#
volt dir democratit"ar la msica, (a des de lesfera musical instrumental
ada mbit tindr les seves caracter%stiques 5ecuperen les escales musicals dels seus pasos, (uguen amb els
cromatismes, incorporen en les orquestres instruments populars, temes hist#rics
'i ha una cosa important que cal destacar, que la msica pura no nom&s va influenciar la msica nacional, sin que
tamb& la msica nacional va influenciar a la msica pura s un cam% de doble direcci
5ssia va ser un dels pasos que va tenir m&s for.a els nacionalismes Glinka, va composar 7Vida del Tzar,8 tamb&
Dargomizhski, 7Ruossaka8, 9aiovsi, 7La dama despases8 i el grup dels Cinc, que tenim Balakirev, Borodin,
Cui, Mussorgski, Rinskikorsakov. Carctere!ticde la seva m"sica 2obretot una altra caracter%stica, &s que
tots ells componen poemessim#!nics, msica programtica quest eotisme, resulta ser un element molt atractiu
pels pasos mediterranis !ins aleshores desconegut, &s for.a rellevant remarcar els elements folorics amb aquesteotisme
:lasticitat de la msica, es busca la relaci entre la msica i all# plstic, hi ha la voluntat per recuperar el lligam
%ntim entre les arts
Modest Mussorgski, va compondre una obra, que es titula Quadres duna exposici
$an; 1, es produei la mort dun artista i arquitecte, $ictor.%. &artmann quest &s un artista prestigis en la
5ssia del moment l cap dun an; es decidei fer una retrospectiva, amb les obres tant en la pintura, com en
lmbit de larquitectura, escenografia per teatre ?n recull duns 400 dibuios 'i ha un cr%tic molt reputat en
aquest moment,$ladimir 'trasov, que &s un dels organit"adors, li suggeries a /ussorgsi, fer-li un homenatgemusical @ue seria una maner de donar-li un valor diferent + /, es posa a treballar amb una suite per a piano, que
sigui %ntimament el passe(ar dels espectadors, i que inspirin la seva obra pian%stica 'i ha una selecci de deu
quadres, per tant el qu3 fa &s fer una msica totalment programtica, per# amb una escultura molt especial + que
passa a ser un referent per musics posteriors @u3 faA
$estructura, ens a(uda molt com a compositor estructura les parts !a un gran tema que es va repetint, que &s el
passe(ar de lespectador om aquest passe(ar malgrat ser el matei, va adquirint altres elements Bl titula
Promenade :er tant, tenim 4promenadesque ens van conduint, &s com un element conductor Cels deu quadres
que va seleccionar per fer la suite, nom&s sen conserven sis
7/25/2019 msica11-04
2/4
GnomD semblant al de leposiciE, molts dels investigadors diuen que aquest va ser un trencanous fet per
'artmann Caquesta imatge el que agafa / mb aquest comps de tres per quatre, fa pautes i moviments
grotescos
questa obra de /ussorgsi, va ser feste(ada per a molts compositors, i el compositor que lha portat a la seva
culminaci va ser 5avel quest sap captar molt b& latmosfera de /ussorgsi Fo nom&s fa un anlisis de lacompositor, sin que es fia amb les sensacions de leposici
El vell castell, alGlusi a la edat mit(ana que &s t%picament nacionalista Bl cant del trobador, &s
representat com una melodia melanc#lica Bn ladaptaci de 5avel, li dna un carcter molt modern amb
la incorporaci del sao
(ens )ugant a les *ullaries, /sica a les 9ulleries B /anet D 1E
/romenade 001T- 1HS
Gnom1>0- >>0 anvis de dinmica
/romenade 00 >>1- 44T
El vell castell446- S
/romenade 000
7/25/2019 msica11-04
3/4
/romenadet& una forma de pregunta U resposta
GnomH>S- VT40
!agots i contrafagots que creen latmosfera
/romenade 00T4>- 6>H
El vell castell6>>-
Bl saofonD J5 WlassiE
nem a veure lescola 9eca, tenim dos representants eslaus, 'metana i Dvarak Bl primer fa un con(unt de
poemes simf#nics,Me Vlast, descriu la plasticitat Bls paisatges que li pertan;en, els boscos, el curs del riu, etc Bl
qu3 fa Cvora, el que fa &s recorre el poble amb les danses eslaves Simonia n! "# el nou mn 9enim que tamb&
dins dels :asos F#rdics, a Ed1ard Grieg, que va tenir una gran importncia, va fundar una acad3mia a Foruega
ltres representants serien 'ibeliusu (ilsen nglaterra tamb& hi va haver un brot important de nacionalisme,
hi ha un compositor que sha de destacar que E. Elgar, tamb& tenim altres compositors com Delius, o Ben)amin
Britten @ue sn representatius daquests nacionalistesBdNard Blgar $oncert per a celo i orquestra en mi menor# op% "& de 1S1
7/25/2019 msica11-04
4/4
aquest orientalisme, a partir de les eposicions universals larribada dart de cultura oriental :er# hi ha un grup
dartistes vienesos creen la sezession, amb Wlim com a capdavanter Xoseph /aria Ylbrich, crea un edifici per
aquests artistes, que volen tenir un lloc on reunir-se Bs va crear el 1