Programa d’actuació municipal
d’habitatge
Redacció
Raquel Moreno
DCAS
Gestió
Ània Pluma
Oficina d’Habitatge
Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats
Juliol 2017
18 d’abril del 2016
Artés
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
1
Índex
Introducció ............................................................................................................................. 2
Metodologia ........................................................................................................................... 4
Punt de partida ............................................................................................................... 4
Anàlisi i diagnosi............................................................................................................. 4
Plantejament d’objectius i estratègia ............................................................................. 4
Selecció de les actuacions ............................................................................................. 5
Planificació de les accions ............................................................................................. 5
Posada en marxa i eines de seguiment del Programa ................................................. 5
Assistents a les sessions de treball ............................................................................... 5
Diagnosi ................................................................................................................................. 7
Context ........................................................................................................................... 7
Dinamisme mercat d’habitatge ...................................................................................... 8
Accés a l’habitatge ......................................................................................................... 9
Estat de conservació del parc d’habitatges ................................................................. 10
Evolució de la població ................................................................................................ 12
Convivència .................................................................................................................. 13
Objectius del PAHM ............................................................................................................ 17
PLA D’ACCIÓ ...................................................................................................................... 20
Seguiment del Pla: gestor de projectes .............................................................................. 55
Annex ................................................................................................................................... 56
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
2
Introducció
En el marc del Catàleg de Serveis 2016, la Diputació ofereix als municipis el suport
“Programes d’actuació municipal d’habitatge”. Aquests són instruments de planificació no
reglada, de contingut tàctic i operatiu, en el qual es programen actuacions locals en matèria
d'habitatge en un escenari temporal concret amb l'objectiu de donar eines als ens locals per
a planificar globalment el disseny de les polítiques d'habitatge.
Aquest document és el resultat del procés d’assessorament i assistència tècnica realitzat
durant els mesos de novembre de 2016 i juliol de 2017 i ha consistit en la detecció de les
principals problemàtiques en matèria d’habitatge, en la definició d’uns objectius i estratègies
d’abordatge i en el disseny d’accions i eines per la seva gestió futura. Aquest programa ha
de situar l’Ajuntament en disposició de passar a l’acció en els propers mesos, amb una
estratègia clara, concreta i consensuada.
El document que teniu a les mans s’estructura en 4 grans blocs temàtics:
Com a annex, s’adjunten tota una sèrie de documents que s’han anat generant com són: les
actes de les sessions de treball, informació estadística més detallada i altres documents
facilitats per l’Ajuntament.
En la pròpia formulació del PAMH s’han seguit una sèrie d’objectius en quant a la
metodologia de treball i resultat:
a) Sorgir del treball conjunt entre responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament
La diagnosi i les propostes han sorgit d’un treball conjunt de diàleg i consens entre polítics i
tècnics. D’aquesta manera, el Programa resultant entra en vigor amb un nivell d’acceptació i
Met
od
olo
gia Descripció de les
etapes i eines metodològiques que s’han seguit per l’elaboració del PAMH
Dia
gno
si Breu descripció de la situació d’habitatge i exclusió residencial al municipi
Pla
d’A
cció Línies
d’intervenció i accions concretes que es proposa desenvolupar en els propers anys
Ein
es d
e se
guim
en
t Descripció del gestor de projectes com a eina de suport per anar fent un seguiment de l’estat d’execució i valoració de les accions
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
3
comprensió major per part d’aquests dos estaments – el polític i el tècnic- que són igualment
claus en els primers passos i consecució del programa
b) Posar l’accent en el procés
La metodologia ha anat orientada a reforçar la implicació i lideratge de l’Ajuntament en la
política d’habitatge. En aquest sentit, el procés de definició del Programa ha estat en si
mateix un procés d’aprenentatge, clarificació d’idees i consolidació d’un discurs compartit. El
disseny del Programa ha estat un procés de co-creació protagonitzat i liderat per
l’Ajuntament, de manera que el document final que el recull és reconegut com un producte
propi, llur contingut ha quedat plenament interioritzat durant el procés.
c) Posar l’accent més en l’acció i en la recerca d’experiències a replicar.
Sovint, quan es dissenyen plans d’acció, es destinen molts recursos i temps a generar una
diagnosi exhaustiva de la realitat sobre la que es vol intervenir, sense que aquest esforç vagi
seguit d’un esforç equivalent de cerca, disseny, contrast i consens de propostes operatives
d’acció. En aquest cas, hem volgut compensar aquest desequilibri, optant per una
metodologia de diagnosi àgil i efectiva, centrada en generar i recollir els indicadors i
informacions realment clau, i donat un major pes al procés de creació conjunta d’una
estratègia i unes propostes d’acció. Aquest procés s’ha nodrit en gran part de la recerca
d’accions i projectes que s’estan realitzant a d’altres territoris així com la posterior adaptació
a la casuística concreta de Artés.
d) Arribar fins a una formulació visual, clara i divulgable del Programa
El disseny del Programa ha previst un esforç especial per visualitzar, clarificar i donar
coherència a l’estratègia i programa d’accions a impulsar. El procés de suport ha permès
destil·lar les idees i propostes, fins a obtenir una estratègia coherent, clara, i per tant fàcil de
comunicar.
e) Instrument lleuger i operatiu
El document resultant està centrat en donar resposta a les necessitats concretes detectades
i prioritzades. No pretén ser un document molt exhaustiu amb molts plànols i detalls, sinó un
full de ruta que serveixi per passar a l’acció. Pretén per tant ser un document útil, pràctic i
ben dimensionat, expressat en un llenguatge entenedor i que inclogui elements més
operatius com pressupostos, persones de referència i calendari d’execució.
f) Factible i realista
Amb un límit temporal concret, fins a final de mandat, es centra en aquelles accions que es
podran realitzar en el temps de mandat actual i amb els recursos disponibles, tant de
l’Ajuntament com d’altres administracions.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
4
Metodologia
La metodologia de treball ha passat per 6 etapes diferenciades que corresponen a 6
sessions de treball amb l’Ajuntament i que detallem tot seguit:
1. Punt de partida
Aquesta fase es va concretar en una reunió amb els referents tècnics i polítics de
l’Ajuntament i Diputació de Barcelona. En aquesta reunió es van explicitar les voluntats
municipals a desenvolupar al PAMH, es va concretar el pla de treball i es va recollir la
informació municipal més rellevant (informes, plans, estudis relacionats,...)
2. Anàlisi i diagnosi
A partir d’un recull exhaustiu d’indicadors demogràfics i de l’àmbit d’habitatge1, es van
seleccionar aquells més rellevants per elaborar una diagnosi que posteriorment va ser
presentada, complementada i consensuada amb referents tècnics i polítics de l’Ajuntament.
Finalment, la diagnosi va quedar sintetitzada en una infografia de dades, que va donar peu a
l’inici del punt 3.
3. Plantejament d’objectius i estratègia
Aquesta fase es va abordar en una jornada de treball conjunta amb els responsables tècnics
i polítics de les àrees que estaran implicades de manera central en el desenvolupament de
la política local d’habitatge.
1 Aquest recull d’indicadors ha estat elaborat per Diputació de Barcelona i queda recollit a l’annex del present document (Annex estadístic)
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
5
Aquesta jornada va tenir com a primer “input” la diagnosi generada que va donar peu al
consens d’objectius generals i específics. Aquesta jornada va estar dinamitzada en forma de
taula rodona utilitzant diferents tècniques per al consens d’objectius generals i específics.
Els resultats van quedar també plasmats en una infografia final.
4. Selecció de les actuacions
Per una nova sessió de treball, es va preparar una bateria de propostes concretes coherent
amb l’estratègia dissenyada. El “Catàleg d’instruments per a les polítiques locals d’habitatge”
de Diputació de Barcelona va ser “l’input” principal d’aquesta sessió, donat que presenta un
ventall divers d’accions possibles per a diferents línies d’acció. Per altra banda, també es va
fer tota una recopilació d’accions que s’estaven duent a terme a d’altres municipis i de
materials generats en el marc d’aquestes accions.
En aquesta quarta sessió van estar presents totes les àrees vinculades a les línies d’acció
prioritàries que es volen impulsar, sempre amb presència de representants polítics i tècnics.
5. Planificació de les accions
En una nova sessió de treball amb les persones referents de portar a la pràctica les accions
va permetre acabar concretant els detalls en quant a l’execució concreta, recursos
necessaris i temporalització de cada acció.
Les accions han quedat detalles i programades a través d’una fitxa que es recull en el
present document i que especifica la programació, recursos disponibles, agents implicats,
indicadors de seguiment que cal preveure recollir, etc. S’ha intentat que sigui una
planificació realista, que deixi marge per adaptacions posteriors.
6. Posada en marxa i eines de seguiment del Programa
Juntament amb la planificació de les accions, s’ha dissenyat i elaborat un instrument en
forma de gestor de projectes que permetrà fer un seguiment correcte de les accions i del
desenvolupament general del Programa. Aquest gestor de projectes va ser presentat
directament a les persones que hauran d’actualitzar-lo per tal d’explicar amb detall el seu
funcionament i solucionar possibles dubtes.
Assistents a les sessions de treball
Durant totes aquestes sessions de treball han participat diferents professionals tècnics i
polítics de l’Ajuntament d’Artés:
Ernest Clotet Berenguer (Inicia el procés com a Regidor de Participació, Sanitat,
Serveis socials. Finalitza el procés com a Alcalde)
Enric Forcada Valiente (Regidor de Joventut, Mobilitat i Serveis)
Eli Carracedo Manyosa (Regidora de Cultura, Educació, Esports)
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
6
Òscar Vilarasau Clotet (Regidor d’Habitatge i Urbanisme. Deixa el càrrec al final del
procés)
Ismael Falcó (Regidor d’Habitatge i Urbanisme. Entoma el càrrec al final del procés)
Manel Parreño (grup municipal)
Pere Pajarols (arquitecte municipal)
Joan Grau (aparellador municipal)
Dani Reyes (aparellador municipal. S’incorpora al final del procés)
Joan Rubiralta (tècnic)
Per part de Diputació també han participat:
Ània Pluma (OH. Diputació de Barcelona)
Lena Vidal (OH)
Finalment, per part de la consultora contractada per la redacció del PAMH ha participat:
Raquel Moreno (D-CAS. Col·lectiu d’Analistes Socials)
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
7
Diagnosi
A partir d’una anàlisi més exhaustiva d’indicadors demogràfics i de l’àmbit d’habitatge,
la present diagnosi selecciona aquells més rellevants i explicatius per discernir quines
són les principals problemàtiques a les que el PAMH haurà de donar resposta.
Context
Artés és un municipi que comptava l’any 2016 amb 5.596 habitants. D’aquests, 5.425
vivien al nucli urbà -el que constitueix un 97% de la població. En el nucli urbà, s’ubica
el casc antic, nucli original de la vila d'Artés, que va començar a desenvolupar-se al
cim d'un turó situat al mig de la vall, a la riba esquerra de la riera de Malrubí, i al voltant
de les restes de l'antic castell. La part moderna de la vila s'ha anat estenent al peu
d'aquest turó, en direcció a llevant i en terreny pla.
Del 3% restant dels habitants, 79 viuen en disseminats al voltant del nucli urbà, i 92
viuen a la urbanització Vista Pirineu. Malgrat l’existència de la urbanització, al cens
d’habitatges del 2011 no es va detectar que Artés tingui un nombre significatiu
d’habitatges de segona residència (un 1,7%).
Artés compta amb un important polígon industrial, Santa Maria d'Artés, inaugurat l’any
1973 i ampliat l’any 1991, va assolir crear 700 llocs de treball en els seus inicis, i
manté un rol clau dinamitzant l'economia municipal.
Els següents punts estan presentats en forma de fitxa amb les principals dades
referents i les conclusions que podem extreure per àmbits:
Nucli urbà
Urbanització
Vista Pirineu
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
8
0
100
200
300
400
Habitatge iniciat i finalitzat 2004-2015
Habitatge iniciat Habitatge finalitzat
0
50
100
150
Contractes de lloguer vs. transaccions d'habitatge
Transaccions totals Contractes de lloguer
Dinamisme mercat d’habitatge
• Nivells de construcció d’habitatge molt per sobre
dels de la demarcació entre els anys 2005 i 2008.
Endarreriment en la finalització d’algunes obres que
s’acaben ja en període de crisi fent difícil la seva
comercialització.
• Nivell elevat de compravenda d’habitatges fins
l’any 2010 on el dinamisme passa al mercat de
lloguer.
• Alt percentatge (18,7%) d’habitatges buits.
• Concentració dels habitatges en poques mans.
Grans tenidors com entitats financeres (57
habitatges) o constructores i propietaris particulars
(dos propietaris concentren 22 i 23 habitatges)
• Baixa disponibilitat de sòl urbanitzable. Hi ha
possibilitat de créixer si es considera necessari, però
no hi ha voluntat política per fer-ho. Hi ha un pla
parcial aprovat per construir 300 habitatges.
• Algunes de les construccions iniciades encara avui
no estan acabades.
• Sensació de que molts dels habitatges que estan
desocupats estan en mal estat. El cens de 2011
indica que un 13% dels habitatges desocupats estan
en mal estat. Això sí, d’entre els habitatges que estan
en mal estat, un 46% estan desocupats.
• Poca segona residència que no fa augmentar el
preu de l’habitatge
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
9
Accés a l’habitatge
• Alt percentatge de persones propietàries amb
pagaments pendents (46%). Percentatge molt per
sobre del conjunt de la província.
• Baix esforç econòmic per accedir a l’habitatge.
Això s’explica perquè, tot i que el nivell de renda és
baix (1545€/mes), també ho és el preu de l’habitatge
(308€/mes)
• 116 habitatges de protecció oficial construïts entre
2008 i 2012. Es tractava de promocions privades per
vendre. Amb la crisi econòmica i la impossibilitat de
vendre els habitatges, van decidir posar-los en
protecció oficial i llogar-los, entre 150 i 300€. Són
habitatges d’uns 40m2.
• 17 persones inscrites al registre de sol·licitants
d’HPO.
• Emancipació juvenil lleugerament per sobre de la
mostra de municipis de l’Oficina d’Habitatge de la
Diputació. Un 49,60% dels habitants d’Artés d’entre
25 i 34 anys estan emancipats.
• Existència d’habitatges a baix preu però sense
condicions mínimes d’habitabilitat. Efecte crida
poblacions amb més mancances del territori del
Bages.
38%46%
37%31%
20% 14%
5% 10%
Provincia Artés
Percentatge de persones segons tinença. Artés i Província (2011)
Altres
Lloguer
Propietat (totalmentpagada)
Propietat (amb pagamentspendents)
€543
€399 €466
€379 €315 €310 €308
0
20
40
60
80
100
120
0
100
200
300
400
500
600
Mercat de lloguer 2004-2015
Preu mig habitatge Contractes de lloguer
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
10
Estat de conservació del parc d’habitatges
• Parc d’habitatges antic. Un 42,6% tenen més de 57
anys d’antiguitat, quasi el doble del percentatge
provincial, amb un 24% d’aquesta antiguitat
• La gran majoria (més de 4 de cada 5) dels edificis de
3 o més plantes no tenen ascensor. Aquest és un
percentatge molt superior al de la província de
Barcelona.
• Tot i ser una mica superior al del conjunt de la
província, el percentatge de persones en edificis
que estan en mal estat és molt poc significatiu.
Un 6% de les persones viu en edificis deficients, però
cap d’elles en habitatge dolent ni ruïnós a diferència
de les dades de la demarcació.
• Tot i així, els problemes d’accessibilitat/mobilitat
es concentren en la gent gran especialment a la
zona del nucli antic. No només per la manca
d’ascensor o els problemes d’accessibilitat que poden
tenir els habitatges més antics, sinó també perquè el
nucli antic té una concentració elevada de carrers
amb fort pendent.
• El mal estat de conservació dels habitatges del
casc antic fa que no siguin atractius per la població
jove que vol emancipar-se. Tenen Cèdula
d’Habitabilitat però no són competitius.
35,5%15,6%
7,1%
8,3%
11,5%19,7%
26,2% 23,1%
13,2% 8,5%
11,7% 11,9%
10,3% 10,0%
Artés Província de Barcelona
Habitatges segons any de construcció
2002-2011
1991-2001
1981-1990
1971-1980
1961-1970
1951-1960
Abans 1950
88,52%63,97%
Artés Província de Barcelona
% edificis de 3 o més plantes sense ascensor
6,06% 5,93%
Cardona Província
Percentatge de persones vivint a edificis en estat deficient, dolent o ruïnos (2011) Artés i Província
Artés
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
11
Dificultats de manteniment
• Artés no té un índex d’envelliment especialment
elevat. De fet, aquest està per sota de la mitjana de
la província i la comarca. L’arribada de noves
poblacions joves en els últims anys, ha portat nous
reptes (majors nivells d’endeutament i precarietat
econòmica) però també ha fet rejovenir la població.
Ara bé, d’estaca l’important % de llars amb
persones grans o molt grans soles o amb dues
persones. D’entre les llars on resideixen persones
més grans de 80 anys, destaca especialment el
nombre de llars (63%) formades per una sola
persona major de 80 anys sola.
• Canvi en el perfil de persones ateses per SSB.
Augment de famílies amb dificultats econòmiques
però sense mancances socials.
• La gent gran sola més vulnerable i les famílies amb
més dificultats econòmiques, mostren dificultats de
pagaments dels subministraments. En ocasions
s’utilitzen fonts d’energia poc segures (com per
exemple el butà) que generen altres problemàtiques
d’humitat en habitatges amb mala ventilació.
• 18 transaccions forçoses i 13 dacions en
pagament entre els anys 2009 i 2017. Des de
l’Ajuntament no es tenia constància d’aquests casos.
100; 63%52; 33%
7; 4%
Persones en llars formades exclusivament per majors de 80 anys, segons mida de la llar
1 2 3
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
12
Evolució de la població
• Creixement poblacional, especialment entre els
anys 2002-2010, vinculat al creixement urbanístic.
• A partir del 2010 continua havent moviment de
població però el saldo migratori és pràcticament
nul. Arriben tantes persones com les que se’n van.
Durant aquests últims anys, l’únic que ha fet créixer
la població ha estat el saldo natural. L’arribada de
poblacions joves, ha fet que el nombre de naixements
superi al de defuncions.
• Els municipis d’origen i destí són semblants
destacant en tots dos casos ciutats grans (Manresa i
Barcelona) i la suma de petits municipis del voltant
(Avinyò, Sallent, Sant Fruitós del Bages, Navàs,
Moià, etc.).
• L’envelliment de la població és moderat: l’índex
d’envelliment és del 98% (hi ha més població menor
de 15 anys que major de 65 anys), per sota de la
mitjana comarcal, i l’índex de sobreenvelliment
(proporció de majors de 85 anys sobre el total de
majors de 65 anys) és del 19%, per sobre de la
mitjana comarcal. Això significa que, tot i que no hi
ha un gran percentatge de població gran entre la
ciutadania, aquesta es troba molt envellida.
Evolució de la població d'Artés
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
13
• Substitució de la població per famílies amb més
endeutament i precarietat econòmica en general.
Això implica un augment de reptes per altres àrees i
departaments municipals: educació, serveis socials,
cultura, diversitat, etc.
• Alta vulnerabilitat de la gent gran: problemes de
solitud amb repercussió en la salut d’aquesta
població; dificultats d’accessibilitat als habitatges;
dificultats pel pagament de subministraments.
• Concentració dels casos més greus al casc antic:
els casos més greus tant de necessitats socials com
d’envelliment de la població estan ubicats al casc
antic del municipi. Com a conseqüència es detecta un
important estat de degradació del parc d’habitatges i
una estigmatització del centre que dificultat revertir
aquestes dinàmiques.
• Poc dinamisme comercial. El casc antic tampoc
compta amb comerç local. Són pocs els establiments
que es mantenen oberts.
Convivència
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
14
Convivència
Evolució de la
població
Dificultats de
manteniment
Estat de conservació i
accessibilitat
Accés a
l’habitatge
Dinamisme
mercat hab.
RESUM DIAGNOSI
• Substitució de la població per
famílies amb més endeutament i precarietat econòmica en general.
• Alta vulnerabilitat de la gent gran (solitud, accessibilitat, dificultats pel pagament de
subministraments) • Concentració dels casos més
greus al casc antic: degradació
i estigmatització del centre
• Parc d’habitatges antic • Problemes
d’accessibilitat/mobilitat per a
la gent gran especialment a la zona del nucli antic
• Important construcció d’habitatges
entre 2005 i 2008 • Disminueix la compravenda
d’habitatges i augmenten els
contractes de lloguer • Alt percentatge d’habitatges buits. • La disponibilitat de sòl urbanitzable es
considera suficient
• Creixement poblacional fins al 2010
• A partir del 2010 continua havent moviment de població però el saldo migratori és
proper al 0. • Els municipis d’origen i destí
són semblants.
• Alt percentatge de persones
amb pagaments pendents. • Baix esforç econòmic per
accedir a l’habitatge.
• 116 habitatges de protecció oficial construïts entre 2008 i 2012. 17 persones inscrites al
registre de sol·licitants d’HPO. • Baix preu habitatge efecte
crida poblacions amb més
mancances. Sobreocupació.
• Gent gran sola • Dificultats de pagaments dels
subministraments i utilització
de fonts d’energia poc segures.
• Augment de famílies amb dificultats econòmiques però sense mancances socials.
• 18 transaccions forçoses i 13 dacions en pagament
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
15
Dels resultats de la diagnosi, també podem extreure tota una sèrie d’elements que
poden ajudar a revertir la tendència indicada o que, pel contrari poden reforçar-la.
S’afegeixen també altres informacions que poden ser rellevant pel tema:
Elements a favor:
Existeix un estudi sobre habitatges buits realitzat al 2012. Segons
aquest estudi s’estima que hi ha 186 habitatges amb indicis de
desocupació: baix consum d’aigua i sense persones empadronades
Aquests representen el 7% del total d’habitatges.
Exposats 143 habitatges a idealista per venda i 15 per lloguer. Això
implica que hi ha un mercat d’habitatges que ja s’està intentant
mobilitzar per part dels propietaris.
Actualment l’Ajuntament fa auditories energètiques. En els dos últims
anys se n’han realitzat 44. Actualment n’hi ha 5 més previstes que es
faran amb el suport de Diputació de Barcelona. S’ha fet seguiment de les
auditories realitzades durant el primer any i els resultats han estat
modestos. No totes les famílies han aplicat les mesures recomanades.
Arrel d’això s’han fet algunes accions per augmentar l’impacte fent un
major seguiment de les famílies, la majoria usuàries de Serveis Socials.
Actualment s’està a l’espera de veure els resultats.
Artés està ben comunicat amb les principals ciutats de Catalunya:
Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona i Manresa.
Artés té molts equipaments i serveis. És el municipi referent en temes de salut (ABS) i educació (escoles) per municipis del voltant més petits que no tenen serveis propis. És cap de serveis de la subcomarca.
Les plantes baixes d’habitatges del casc antic no es fan servir, antigament eren comerços. De fet la normativa actual, amb la intenció de fomentar el comerç, així ho contempla i no permet l’habitabilitat d’aquests espais. Es planteja un canvi de normativa que permetria convertir les plantes baixes en habitables afavorint així l’accessibilitat per les persones més grans.
En el casc antic, disposen d’un descompte del 95 % de “ICIO” (Impost
construcció instal·lacions i obres) per afavorir la rehabilitació
d’habitatges.
Recentment s’ha urbanitzat la plaça Padró, com actuació de reactivació
del casc antic.
Elements en contra:
Manca de control sobre l’HPO, actualment en mans privades. Des de l’Ajuntament no tenen possibilitat d’incidència en la gestió i atorgament d’aquests habitatges.
Tot i que el municipi està estratègicament situat a nivell territorial, hi ha una manca important de transport públic.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
16
Segregació residencial a la zona de la Barquera on hi resideix un nombre important de persones de nacionalitat estrangera en habitatges en males condicions. Sense haver una constatació “insitu”, a partir del padró s’han detectat casos de sobreocupació.
No hi ha habitatge d’urgència social dins del municipi. Actualment SSB pot sufragar les despeses de lloguer de les famílies amb més dificultats durant dos mesos.
Més enllà dels casos més evidents, se sospita que són molts els habitatges que requereixen de rehabilitacions per problemes de seguretat.
Edificis sencers desocupats: carrer Indústria, carrer Catalunya i carretera de prats (alguns ocupats). Problemes de degradació dels edificis i ocupació d’alguns dels habitatges sense que estiguin en condicions d’habitabilitat.
Tot i que al centre hi ha habitatges a la venda, els inversors no els compren. Surt més a compte construir nous habitatges en els espais existents que rehabilitar els que estan en mal estat al casc antic.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
17
Objectius del PAHM
A partir de la diagnosi realitzada i de la sessió de treball per identificar elements a
favor i en contra a tenir en compte, es plantegen a continuació quines són les
problemàtiques a les que es vol donar resposta a partir del PAMH. Per cadascuna
d’elles s’apunten els objectius generals i específics que es pretenen assolir:
DEGRADACIÓ I ESTIGMATITZACIÓ DEL CASC ANTIC
És al casc antic del municipi on es concentren els habitatges buits i en pitjor estat de
conservació sent també un espai amb baix dinamisme en quant al mercat de venda i
lloguer i a la convivència en general.
Objectiu general
Poblar i dotar d’activitat el cas antic
Objectius específics
Rehabilitar habitatges en mal estat Atreure i facilitar la col·locació d’activitats compatibles al casc antic Atreure població i augmentar el nombre de residents Estudiar les possibilitats de comptar amb més aparcament tant per la població
resident del cas antic com per visitants i població flotant
ENDEUTAMENT I PRECARIETAT ECONÒMICA DE LES FAMÍLIES QUE PORTEN
A IMPAGAMENTS I PROBLEMES DE POBRESA ENERGÈTICA
Substitució de la població per famílies amb més endeutament i precarietat econòmica
en general. Aquesta situació dóna peu a un major nombre de casos atesos per serveis
socials per temes d’impagaments i problemes de pobresa energètica.
Objectiu general
Afavorir l’accés i la conservació de l’habitatge de les famílies més vulnerables
Objectius específics
Adquirir parc d’habitatge públic Incentivar el lloguer o venda d’habitatges assequibles Evitar la segregació residencial Millorar l’estat de conservació dels habitatges de famílies més vulnerables Treballar en contra de la pobresa energètica
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
18
ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ, PROBLEMES D’ACCESSIBILITAT ALS
HABITATGES I POBRESA ENERGÈTICA
Envelliment poblacional amb alta vulnerabilitat: problemes d’accessibilitat dels
habitatges on viuen (majoritàriament al casc antic) i dificultats pel pagament de
subministraments.
Objectiu general
Millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels habitatges de gent gran
Objectius específics
Evitar els casos de pobresa energètica entre la gent gran Eliminar barreres arquitectòniques que dificultin l’accessibilitat de la gent gran a
les seves llars.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
19
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
20
PLA D’ACCIÓ
El Pla que presentem tot seguit ha sorgit d’un treball conjunt de diàleg i consens entre
polítics i tècnics de l’Ajuntament. D’aquesta manera, el Programa resultant entra en
vigor amb un nivell d’acceptació i comprensió major per part d’aquests dos estaments
– el polític i el tècnic- que són igualment claus en els primers passos i consecució del
programa.
El Pla inclou 11 accions concretes, de les quals 8 són noves i les 3 restants són
accions ja iniciades a les que el PAMH dóna continuïtat i les emmarca en una
estratègia més global. Totes les accions queden agrupades en 3 objectius.
A continuació presentem un quadre resum de totes les accions que contempla el Pla
amb la programació temporal per al seu desenvolupament:
Objectius Accions 1ª meitat 2017
2ª meitat 2017
1ª meitat
2018
2ª meitat 2018
1ª meitat 2019
1. Poblar i dotar d’activitats el casc antic
1.1 Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible
(Acció nova)
1.2. Mediació per mobilitzar el parc vacant d’habitatges desocupat
(Acció nova)
1.3. Borsa Municipal de mediació per lloguer
(Acció nova)
1.4. Masoveria urbana
(Acció nova)
1.5. Microcrèdits
(Acció nova)
1.6 Bonificacions del ICIO
(Acció nova)
2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a població més vulnerable
2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social
(Acció nova)
2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
21
més vulnerable
(Acció ja iniciada)
3. Millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels habitatges ocupats per la gent gran
3.1. Servei de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el
sobrendeutament de les llars
(Acció ja iniciada)
3.2. Tramitació i gestió d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges de persones
grans
(Acció ja iniciada)
3.3. Campanya de comunicació i sensibilització per afavorir l’eficiència
energètica
(Acció nova)
Tot seguit es presenten les fitxes concretes per a cada acció on poder trobar
informació rellevant en quant a la seva descripció, gestió i avaluació.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
22
1. Poblar i dotar d’activitat el casc antic Acció 1.1. Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer
assequible
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció
Disseny i organització de mesures de sensibilització (campanyes i materials de comunicació: tríptics, pancartes, espais web, anuncis en mitjans locals, etc.) que facilitin la informació necessària als ciutadans per tal de comprendre i valorar els elements clau alhora de llogar un habitatge.
Es tracta d’una campanya molt orientada a donar a conèixer a la ciutadania, tant propietaris com potencials llogaters, l’existència de la Borsa Municipal de mediació per lloguer. Ara bé, també pot incloure informació addicional sobre altres temes com: drets i deures dels propietaris i llogaters; necessitats de rehabilitació i ajuts existents; criteris per l’estimació de l’esforç econòmic màxim que hauria de realitzar la unitat de convivència per pagar la hipoteca o quota de lloguer; elements i característiques bàsiques de l’habitatge a tenir en compte abans de la seva compra o lloguer; tipus de contracte amb els seus avantatges o inconvenients; documentació a aportar i a rebre abans de la signatura d’un contracte, etc.
Els diferents elements de comunicació poden contenir informació diferenciada segons objectius. Per exemple: tríptics informatius més sintètics donant a conèixer la Borsa Municipal de mediació per lloguer i els ajuts a la rehabilitació; cartells i pancartes sensibilitzant sobre el dret a l’habitatge i informant de l’existència de la Borsa; web municipal amb informació més extensa sobre funcionament, avantatges i requisits de la borsa i tot tipus d’informació complementària sobre ajuts a la rehabilitació, drets i deures dels propietaris i llogater, elements a tenir en compte en la compra o lloguer d’un habitatge, etc.
Objectius Donar a conèixer els recursos disponibles pel foment del
lloguer assequible
Vetllar per la protecció dels consumidors i usuaris
d’habitatges
Fomentar l’accés assequible a l’habitatge
Beneficiaris
Població amb problemes d’accés a un habitatge en
condicions assequibles
Propietaris d’habitatges buits
Marc normatiu
Llei 18/2007, del 28 de desembre del dret a l’habitatge (art.
45-48, 58-66)
Igualment, cal tenir en compte la llei d’arrendaments urbans
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
23
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Setembre 2017
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Finançament a partir del pressupost municipal
Recursos necessaris
Disseny de la campanya i redacció dels continguts
Recursos tècnics interns
Web. Apartat específic a la web municipal i baners publicitaris
Recursos tècnics interns
Disseny gràfic dels tríptics informatius 500€
Impressió dels tríptics informatius i d’algun cartell.
3.000€
Impressió de cartells i pancartes 500€
Gestió És recomanable els següents passos per al desenvolupament de l’acció:
Creació d’un grup de treball que permeti definir els elements claus de la campanya: objectius, públic destinatari, continguts, materials a desenvolupar.
Redacció d’una primera proposta de continguts
Treball amb dissenyador per definir la imatge gràfica de la campanya i proposta de materials
Consens de la proposta amb el grup de treball
Edició dels materials i distribució per totes les llars (2.635 segons Cens de Població i Habitatges 2011)
Indicadors
De procés Nº d’accions de comunicació programades (per tipologia)
Cost econòmic de la campanya de comunicació
De resultat Nº de consultes rebudes a les dependències municipals (preguntar sempre com s’han assabentat de l’existència de la Borsa Municipal de Lloguer Assequible)
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
24
AL
TR
ES
Observacions
Existeixen materials elaborats per altres administracions que poden servir com a exemple:
Generalitat de Catalunya: http://habitatge.gencat.cat/ca/ambits/Llogar-un-habitatge/
Ajuntament de Barcelona:
http://habitatge.barcelona/ca/habitatge-un-dret-com-una-casa
Tordera
http://www.tordera.cat/ARXIUS/alcaldia/fotosxarxes/LLOGA_EL_TEU_PIS_BUIT_DIPTIC.pdf
Terrassa
http://habitatgeterrassa.cat/
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
25
Acció 1.2 Mediació per mobilitzar el parc vacant d’habitatges buits
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció Mesures de mediació amb els propietaris d’habitatges buits per afavorir l’increment de l’oferta d’habitatges disponibles a la Borsa Municipal de mediació per lloguer.
Artés compta ja amb un “Estudi d’Indicis del parc vacant d’habitatges” realitzat per Diputació de Barcelona l’any 2012. Aquests serà el punt de partida.
Com a mesures específiques es podria realitzar:
Sessions informatives grupals a propietaris d’habitatges buits on es doni a conèixer l’existència de la Borsa Municipal de Lloguer Assequible avantatges pels propietaris i requisits d’admissió. També es pot informar sobre els ajuts existents per la rehabilitació d’aquells que no estiguin en condicions: ajuts, microcrèdits i bonificacions.
En el cas d’habitatges del casc antic, màxima prioritat per l’equip de govern, es poden establir reunions més personalitzades directament amb els propietaris per tal que l’acció tingui més garanties d’èxit.
Més enllà d’informar e intentar mediar, seria recomanable aprofitar aquestes trobades per intentar recollir informació sobre les raons per les quals no han llogat els seus habitatges fins al moment. Aquesta pot resultar una informació valuosa alhora d’anar adaptant en un futur els serveis a les necessitats reals dels propietaris.
Tot i que partim d’un primer llistat d’habitatges amb indicis de desocupació, en el cas del casc antic, també es poden plantejar accions de prospecció per la detecció de nous habitatges buits.
De cara a la base de dades que es pugui crear per al control i seguiment dels habitatges buits, caldrà tenir en compte la normativa relativa a la protecció de dades personals2
Objectius Aprofundir en el coneixement del volum, tipologia,
característiques i, si s'escau potencial
d'optimització del parc vacant del municipi.
Estimular l'ocupació del parc vacant.
2 A l’Annex del present document es pot trobar un document sobre el tema (Notes
sobre la protecció de dades personals en el marc de la mobilització del parc
d’habitatges desocupat)
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
26
Beneficiaris Població amb problemes d'accés a un habitatge
assequible.
Propietaris d'habitatges desocupats.
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Octubre 2017
Data de finalització prevista
Febrer 2018
Fons de finançament
Fons propis de l'ens local.
Recursos necessaris
Tècnic d’habitatge per la realització de les sessions informatives i les reunions de mediació
Gestió Les accions concretes a desenvolupar en aquesta fase són:
Creació d’una base de dades: extreure de l’estudi d’indicis de desocupació un llistat d’habitatges amb els que crear una primera base de dades. Aquesta base de dades ha de contenir tota la informació de contacte amb els propietaris (a extreure del cadastre) i tota la informació addicional que es generi relativa als contactes establerts durant el procés de mediació.
Sessions grupals: en el cas dels habitatges d’Artés que no es trobin al cas antic, enviament d’una carta informant de les sessions informatives. Durant la sessió, és important intentar sortir amb entrevistes més individualitzades concertades amb els propietaris més interessats. També es pot comptar amb un qüestionari per recollir raons per les quals no han llogat els seus habitatges fins al moment.
Reunions individualitzades: en el cas dels habitatges ubicats al casc antic, audiència personalitzada al propietari a través d’una trucada telefònica. Aquesta també pot ser una mesura a implementar en el cas d’entitats bancàries.
Prospecció de nous habitatges buits al casc antic: o Revisió ocular dels habitatges que poden
estar buits i primera visita. o Revisió de quina informació apareix al
Padró Municipal d’Habitants dels habitatges detectats amb indicis de desocupació
o Segona visita insitu a l’habitatge per comprovar que continua desocupat i pregunta als veïns dels voltant.
o Recollida d’informació al cadastre amb les dades del propietari i audiència per reunió personalitzada.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
27
Per la realització de totes les accions de mediació mencionades cal comptar amb el material divulgatiu elaborat per la campanya de sensibilització.
Indicadors
Procés Habitatges detectats amb indicis de
desocupació al casc antic
Sessions informatives grupals
realitzades amb propietaris
Nombre de propietaris assistents a les
sessions informatives
Reunions personals amb propietaris
d’habitatges del casc antic
% de desviació respecte al previst
(temps/recursos)
Impacte Nª d’habitatges que passen a formar
part de la Borsa Municipal de Lloguer
Assequible.
Informacions recollides entorn a les
raons per les quals els habitatges no
s’havien posat en lloguer fins al moment
Possibles accions futures per mobilitzar
el parc d’habitatges ajustant-se a les
necessitats dels propietaris
AL
TR
ES
Observacions
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
28
Acció 1.3. Borsa Municipal de Mediació per lloguer IN
FO
RM
AC
IÓ G
EN
ER
AL
Descripció La Borsa té com a objectiu principal facilitar l'accés a un habitatge de lloguer assequible.
És un sistema de mediació en el mercat immobiliari que vol augmentar l'oferta de lloguer a preus moderats i, al mateix temps, mobilitzar el parc de pisos desocupats. Es nodreix d'habitatges nous o de segona mà, que estan buits i es posen al mercat mitjançant la gestió de la borsa.
Es considera una fita desitjable i assumible que en els propers 2 anys la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer hagi mobilitzat un total de 40 habitatges, dels quals 20 siguin del casc antic
Objectius Vetllar per la protecció dels consumidors i usuaris
d’habitatges
Fomentar l’accés assequible a l’habitatge
Beneficiaris
Població amb problemes d’accés a un habitatge a un preu
assequibles
Propietaris d’habitatges buits
Marc normatiu
Llei 18/2007, del 28 de desembre del dret a l’habitatge (art.
45-48, 58-66)
Igualment, cal tenir en compte la llei d’arrendaments urbans
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Setembre 2017
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Fons propis de l'ens local.
Recursos necessaris
Tècnic/a d’Habitatge
Gestió Redactar el protocol de funcionament.
Aquest protocol hauria de contenir els incentius als propietaris:
Suport per la visibilitat de l’oferta a traves de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer (fotografies, informació de l’oferta, seguiment de les demandes)
Assegurances multirisc (Es podrien establir negociacions amb alguna companyia asseguradora per tal d’aconseguir preus més assequibles. El tracta podria establir un preu decreixent de les assegurances, de forma que a mesura que es van fent més assegurances el cost de les mateixes va
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
29
decreixent. Per altra banda, s’oferiria al propietari l’assegurança estàndard. Si aquest volgués un altre més complerta o amb una altre companyia amb la que no es té acord, s’abonaria al propietari una quantitat màxima i aquest hauria de complementar la resta)
Tramitació de contractes
Seguiment de la relació contractual i possibles incidències
De cara a les persones interessades a llogar un habitatges el protocol hauria de contar amb els següents incentius:
Suport en la recerca d’habitatge
Informació i derivació a l’oficina d’habitatge del Consell Comarcal del Bages per la tramitació dels ajuts pel pagament del lloguer que ofereix Generalitat de Catalunya
Seguiment de la relació contractual i possibles incidències
També hauria de contenir informació relativa als requisits per accedir a la Borsa. Persones llogaters:
Poder demostrar ingressos regulars i que el cost del lloguer no superi el 35% dels mateixos.
Cap dels membres de la unitat arrendatària pot tenir un habitatge en propietat, amb l’excepció dels majors de 65 anys
Informació sobre la documentació requerida:
DNI, targeta de residència i/o passaport de totes les persones membres que constin a la sol·licitud.
Persona treballadora per compte d'altri (només titulars del contacte d’arrendament):
Contracte de treball
3 últimes nòmines
Informe de vida laboral Persona pensionista:
Certificat de la pensió rebuda
Els habitatges que vulguin formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer hauran de tenir complir amb els següents requisits:
Tenir cèdula d’habitabilitat i certificació energètica.
Establir un preu de lloguer entre un 10 i un 20% per sota del preu de mercat. Per establir el preu del mercat s’agafarà com a referència el preu per mòdul d’HPO i es farà una ponderació per m2. Abans però caldrà fer una revisió dels preus de les principals plataformes immobiliàries per comprovar quin percentatge cal baixar per que aquest sigui assequible.
No haver firmat un contracte d’exclusivitat amb cap altra agencia immobiliària
En aquells casos en els que l’habitatge requereix d’una
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
30
rehabilitació es poden oferir als propietaris tota una sèrie de possibilitats que queden més extensament descrites en les següents fitxes. Nota: per la recepció i registre de la documentació presentada per llogaters i propietaris caldrà comptar amb un funcionari. Borsa de llogaters Més enllà de la gestió directe dels habitatges disponibles, la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer pot generar una base de dades amb potencials llogaters. Aquesta base de dades també hauria de contenir informació sobre la predisposició dels llogaters a acollir-se a altres fórmules com la masoveria urbana o el cohausing. Regularment s’anirà informant a les persones que formin part d’aquesta borsa de les ofertes disponibles.
Indicadors Nombre d'habitatges que formen part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer
Nombre de demandes d’habitatge gestionades per la Borsa
Disminució del nombre d’habitatges buits al municipi
Nombre de contractes de lloguer formalitzats per la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
31
AL
TR
ES
Observacions
Webs d’altres borses de lloguer social:
Barcelona: http://www.habitatgebcn.cat/habitatge/
L’’hospitalet:http://www.l-h.cat/urbanismehabitatge/766287_1.aspx
Badalonahttp://www.olh.cat/per-a-residents/
Vilanova i la Geltrú:
http://www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/borsa1.html
Reus: http://www.reus.cat/serveis/borsa-de-lloguer
Besos: http://www.pladebesos.cat/lloguer/bl.html
Sant Cugat: http://www.promusa.cat/borsa-mediacio-lloguer-social/
Manlleu: https://www.manlleu.cat/pl109/viure/habitatge/id16/borsa-de-lloguer-d-habitatges-mediacio-per-al-lloguer-social.htm
La Selva del Camp: http://www.laselvadelcamp.org/servei/borsa-de-mediacio-al-lloguer-social
Sant Vivents dels Horts: http://www.svh.cat/municipi-per-temes/habitatge/borsa-habitatge-pel-lloguer-social/
Sant Feliu: https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=22583
S’adjunta com a exemple (no com a model) formulari de sol·licitud a la Borsa de Lloguer de l’Hospitalet.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
32
Acció 1.4. Masoveria urbana IN
FO
RM
AC
IÓ G
EN
ER
AL
Descripció Mediació entre propietaris d'immobles (edificis d'habitatges i habitatges) buits i amb necessitats de rehabilitació i població demandant d'habitatge, per tal de promoure els contractes de masoveria urbana per mitjà dels quals, el propietari en cedeix l'ús pel termini que s'acordi, i a canvi els cessionaris/masovers n'assumeixen les obres de rehabilitació i manteniment. Aquesta figura de la rehabilitació per renda també està recollida en la Llei d'arrendaments urbans, que permet que les parts acordin en els contractes, durant un termini determinat, que es pugui substituir totalment o parcialment el pagament de la renda pel compromís de l'arrendatària de reformar o rehabilitar l'immoble en els terminis i condicions pactades. Per acollir-se al programa els habitatges hauran de ser susceptibles d'obtenir la cèdula d'habitabilitat amb la rehabilitació que dugui a terme. El paper de l’Ajuntament en aquests casos serà el de mediació entre propietari i llogater i seguiment de les obres. També es pot informar sobre els tipus de contracte existents per masoveria. A partir de la borsa de llogaters es pot comprovar la predisposició d’aquelles persones que podrien tenir una preparació adient. Com a indicador d’èxit l’Ajuntament es proposa iniciar durant aquests dos anys una o dos accions de masoveria.
Objectius Fomentar el manteniment i la rehabilitació dels edificis i habitatges dels municipis
Evitar la desocupació permanent dels habitatges.
Donar respostes alternatives a les necessitats d'habitatge de la població
Beneficiaris Propietaris d'immobles buits amb necessitats de rehabilitació.
Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles.
Marc normatiu
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (art 3.k) i 42.3).
Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos (art. 17.5)
Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana. (art. 4.4)
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l'edificació i altra normativa sectorial.
E X E C U C I Ó
Data d’inici Setembre 2017
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
33
prevista
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Finançament a partir del pressupost municipal
En els casos de masoveria urbana es pot comptar amb el suport de Diputació de Barcelona per la realització d’estudis de viabilitat d'actuacions de rehabilitació i/o masoveria urbana.
Recursos necessaris
Tècnic/a d’Habitatge
Arquitecte municipal
Gestió El funcionament del programa pot incloure els següents elements:
Informació dels objectius i avantatges del programa a propietaris i llars sol·licitants
Assessorament jurídic i tècnic per la incorporació, seguiment i manteniment de l'habitatge i/o finca en el programa
Informació dels models de contractes de masoveria urbana
Seguiment tècnic de les obres d'adequació de l'habitatge
Tramitació de les diferents ajudes a la rehabilitació com microcrèdits o bonificacions.
Informació de les ajudes que ofereix la Generalitat per rehabilitació i derivació al Consell Comarcal
Indicadors Procés Nombre d'expedients de masoveria urbana iniciats
Temps mitjà de tramitació dels expedients de masoveria urbana
Cost econòmic de la implantació del programa de masoveria urbana
Impacte Nombre de consultes ateses (per tipologia)
Nombre de contractes de masoveria urbana signats (per tipologia d'habitatge i de llogater)
Temps mitjà de vigència del contracte de masoveria urbana (per tipologia d'habitatge i de llogater)
Nombre d'unitats de convivència/propietaris beneficiats
Grau de satisfacció de les persones beneficiàries
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
34
AL
TR
ES
Observacions
Documentació de referència
“Masoveria urbana. Guia metodològica” Diputació de Barcelona, 2017.
Experiències de Foment del Règim de Masoveria urbana a Mataró, Sant Cugat i Olot. http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=705c78bf-6a3f-436d-bfde-007a81b068cf&groupId=7294824
Portals:
Projecte MULA – Barcelona https://masoveriaurbana.wordpress.com/page/2/
Fundació SER.Gi – Girona http://www.fundaciosergi.org/
Promoció de la Masoveria Urbana – Sant Cugat https://www.ajuntamentimpulsa.cat/es/sant-cugat-hace-una-apuesta-por-la-%E2%80%9Cmasoveria-urbana%E2%80%9D-como-estrategia-para-facilitar-el-acceso-a-la-vivienda.aspx
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
35
Acció 1.5. Microcrèdits IN
FO
RM
AC
IÓ G
EN
ER
AL
Descripció Aquest projecte té com a finalitat fomentar la rehabilitació d’habitatges que posteriorment formaran part de la Borsa Municipal de mediació per lloguer i millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels habitatges on resideix gent gran.
L'aspecte innovador dels microcrèdits és que deixen enrere les polítiques de foment que sovint havien creat formes de dependència (ajuts, subvencions, etc.), i ajuden a corresponsabilitzar i empoderar els seus beneficiaris. A més, permeten el manteniment d'un fons públic gràcies al retorn dels imports prestats.
L’Ajuntament comptarà amb una borsa de recursos econòmics per microcrèdits i aquests es podran demanar fins esgotar els recursos disponibles. En el moment de rebre el retorn dels imports prestats el fons es pot tornar a reactivar.
La quantia que es pugui percebre correspondrà al 50% sobre el cost de l’obra amb un tope màxim 2.500€ a retornar a 4 anys
En quins casos es podrà demanar el microcrèdit:
Habitatges que posteriorment formin part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer i estiguin ubicats al casc antic.
Habitatges llogats sota el règim de masoveria urbana (propietaris i llogaters en casos)
Habitatges on resideixen persones d’edat avançada i que necessiten petits arranjaments per afavorir l’accessibilitat i el confort.
Objectius Evitar la degradació del parc d’habitatges
Afavorir el lloguer assequible d’habitatges
Afavorir una visió menys assistencialista de les polítiques d’habitatge tot apostant per un model en què es corresponsabilitzi el beneficiari
Millorar condicions d’accessibilitat i confort els habitatges de la gent gran
Beneficiaris Habitatges que posteriorment passaran a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer
Habitatges llogats sota el règim de masoveria urbana
Llogaters o propietaris de més de 65 anys que vulguin realitzar obres que afavoreixin l’accessibilitat i confort dels habitatges.
EX
EC
UC
I
Ó Data d’inici
prevista Març 2018
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
36
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
10.000€ dels recursos propis de l’Ajuntament
Recursos necessaris
Recursos humans propis i partida pressupostària específica que quedarà aprovada en els pressupostos de 2018
Gestió Elaboració de les bases d'accés i funcionament dels
microcrèdits. El protocol resultant pot contemplar els següents aspectes:
o Caràcter del protocol o A qui s’adreça o Quan i com s’activa el protocol o Import dels microcrèdits i forma de retorn o Conversió dels microcrèdits a ajuts a fons
perdut o Altres consideracions
Aprovació de partida pressupostària en els pressupostos 2018
Difusió de l'ajut
Desplegament del programa
Seguiment dels casos
Indicadors Nombre de crèdits donats
Quantia total prestada
Préstecs retornats
Nombre d’habitatges rehabilitats que posteriorment passen a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer
Nombre d’habitatges ubicats al casc antic
Nombre de persones majors de 65 anys que s’han vist beneficiats de l’ajut
AL
TR
ES
Observacions S’adjunta com a exemple el protocol de Microcrèdits per facilitar l’accés o evitar la pèrdua dels habitatges de lloguer de la Borsa de Lloguer del Servei Comarcal d’Habitatge de l’Alt Penedès És important que l’acció sigui revisada pel secretari d’intervenció
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
37
Acció 1.6. Bonificacions del ICIO
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció Bonificacions de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. En el moment de redacció del PAHM l’Ajuntament ja contava amb bonificacions per obres de rehabilitació que queden recollides a l’Ordenança Fiscal núm. 5. Cal però revisar aquesta ordenança per la seva adaptació. Segons consta a l’article article 6è. Beneficis fiscals de concessió potestativa, només es poden beneficiar de les bonificacions:
Les rehabilitacions de façanes
Les obres per l’instal·lació d’energies alternatives
Les rehabilitacions d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació
Instal·lacions o obres que afavoreixin les condicions d’accés i habitabilitat dels discapacitats
Caldria revisar l’ordenança per a que també es puguin veure beneficiades les petites obres de rehabilitació a l’interior dels habitatges i les rehabilitacions integrals
Tot i que la bonificació es pugui aplicar a totes les obres de rehabilitació a l’interior dels habitatges la quantia de la mateixa pot anar incrementant-se segon la seva alineació amb els objectius del PAMH:
50% de bonificació per les rehabilitacions integrals dels habitatges en general
50% de bonificació per la rehabilitació a l’interior dels habitatges situats al casc antic
75% de bonificació per la rehabilitació a l’interior dels habitatges que posteriorment passin a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer
95% de bonificació per la rehabilitació integral dels habitatges del casc antic
95% de bonificació per la rehabilitació a l’interior dels habitatges que posteriorment passin a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer i que estiguin situats al casc antic
Més enllà de la bonificació també s’informarà als sol·licitants de l’existència d’ajuts a la rehabilitació que ofereix Generalitat de Catalunya. En cas d’estar interessats, es farà la derivació a l’oficina d’habitatge del Consell Comarcal del Bages, òrgan responsable de la seva tramitació.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
38
Objectius Fomentar el manteniment i la rehabilitació dels edificis i habitatges d’Artés, especialment del casc antic
Eradicar l'infrahabitatge
Dinamitzar el mercat d'habitatge de lloguer
Beneficiaris Propietaris d'edificis d'habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació
Marc normatiu
Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Cap. II)
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (Títol III, Cap. 1 i 2).
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (art. 71).
Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s'aprova el Reglament de la llei d'Urbanisme de Catalunya (art. 29)
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge (art 27 a 40)
Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici (Art 4.1b)
Llei 38/2003, de 17 de Novembre, General de Subvencions.
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.(Parte I, arts. 1,2)
Real Decreto 233/2013, de 5 d'abril, por el que se regula el Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria y renovación urbanas 2013-2016. (articles 19 a 32 i 37 a 40), o el que el substitueixi.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a obres, activitats i serveis dels ens locals, la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l'edificació i altra normativa sectorial.
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Juny 2017
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Finançament a partir del pressupost municipal
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
39
Recursos necessaris
Recursos tècnics per la redacció de les ordenances
Pèrdua d’ingressos per les bonificacions de l’ICIO
Gestió El desplegament d’aquesta acció implicaria
Revisar i reformar la l’Ordenança fiscal nº 5 que regula les bonificacions al ICIO
Difusió de la bonificació
Durant la valoració anual caldrà fer el càlcul del total d’ingressos que s’han deixat de percebre amb aquesta mesura i valorar la seva continuïtat.
Indicadors Procés Nombre de bonificacions gestionades per tipologia
Impacte Nombre de consultes ateses (per tipologia)
Nombre d'edificis rehabilitats
Inversió induïda (import total de la rehabilitació – subvencions)
% d'unitats de convivència beneficiades respecte al total de sol·licitants de bonificació
% d'edificis rehabilitats que s’han beneficiat de les bonificacions respecte al total del municipi/àrea
Grau de satisfacció de les persones sol·licitants de les bonificacions a la rehabilitació
AL
TR
ES
Observacions És important que l’acció sigui revisada pel secretari d’intervenció
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
40
2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a població més
vulnerable Acció 2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció Adquisició d’habitatge que posteriorment es destinarà a situacions d’urgència o emergència social (dones que pateixen situacions de violència masclista, víctimes d’assetjament immobiliari, persones amb discapacitats sobrevingudes, canvis d’habitatge per necessitats econòmiques i socials, víctimes de desnonaments, etc.)
Les fórmules per l’obtenció d’habitatges poden ser diverses:
Cessió d’ús vinculada a la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat, mitjançant la signatura de convenis amb els propietaris. En aquests convenis l'Ajuntament es fa càrrec de l'execució de les obres de rehabilitació –ja sigui per mitjà d'una contractació externa o via Plans d'Ocupació–, a canvi de la cessió temporal amb la facultat de cedir-ne l'ús temporal a tercers. Al conveni s'especificaran i es valoraran les obres a executar, la durada temporal de la cessió –proporcional a la inversió a realitzar–, les condicions i garanties de pagament i les clàusules de rescissió.
Donacions privades. La donació pot contemplar l’usdefruit de l’habitatge. Caldria certificar la donació davant d’un notari i explorar les possibilitats de beneficiar-se d’alguna exempció del impost de transicions patrimonials.
Compra directe d’un habitatge per part de l’Ajuntament. En aquest cas caldria buscar habitatges on es pogués establir un preu per sota de mercat. També seria recomanable que l’habitatge no estigués ubicat en els barris amb més segregació residencial per evitar contribuir a aquestes dinàmiques.
Objectius Comptar amb un parc d’habitatges públics que
permeti a l’Ajuntament gestionar les situacions
d’exclusió social-residencial
Mobilitzar el parc vacant d’habitatges
Evitar la degradació del parc d’habitatges i
afavorir la seva rehabilitació
Beneficiaris Població en risc o estat d'exclusió social-
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
41
residencial
Població amb problemes d'accés a un habitatge
assequible.
Propietaris d'habitatges desocupats.
Marc normatiu Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a
l'habitatge (art. 68–70).
Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret
a l'habitatge (art.21)
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent
d'arrendament urbans.
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Gener 2018
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Fons propis de l’Ajuntament
Diputació compta amb diverses línies de subvenció que es podrien aprofitar
Suport econòmic per la rehabilitació d’habitatges cedits a l’administració. Es probable que també es puguin acollir aquells que posteriorment seran donats a l’Ajuntament.
Finançament per l’adquisició d’habitatges a preu per sota del mercat. En aquest cas es podria demanar un finançament de fins a 30.000 euros per la compra d’un habitatges que passaria a formar part del parc públic d’habitatge.
Recursos necessaris
Recursos econòmics per la rehabilitació dels habitatges cedits o donats
Recursos econòmics per la compra d’habitatges
Gestió Gestió directa per part de l'ajuntament, que haurà de definir les condicions i característiques del servei, articulada mitjançant la signatura de convenis entre l'ajuntament i els agents privats o públics que cedeixin o donin els habitatges. Recomanable que la cessió es realitzi per un termini mínim de 5 anys.
Indicadors Procés Nombre de propietaris contactats i informats de les possibilitats de cessió o donació
Nombre d’habitatges visitats per valorar
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
42
la possibilitat de compra
% rebaixa del preu respecte al preu de mercat
Impacte Nombre d’habitatges cedits
Nombre d’habitatges donats
Nombre d’habitatges comprats
AL
TR
ES
Observacions
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
43
Acció 2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció
Conjunt d’accions dirigides a donar suport a les persones o unitats de convivència amb ingressos baixos i moderats a les quals el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial:
Informació i derivació al Consell Comarcal del Bages per la tramitació d’ajuts d’urgència especial
Informació i derivació al Consell Comarcal del Bages en casos de deute hipotecari: “Servei d’intermediació de deute hipotecari”
Ajuts propis d’urgència social
Objectius Reducció del nombre de casos que acaben amb una execució hipotecària
Augment de les negociacions per la dació en pagament i lloguer social
Reducció del nombre de casos de desnonament per impagament del lloguer
Beneficiaris Persones i unitats de convivència amb ingressos
baixos i moderats amb dificultats pel pagament
d’hipoteca
Persones i unitats de convivència amb ingressos
baixos i moderats amb dificultats pel pagament del
lloguer
Marc normatiu
Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a
l'habitatge (art. 72).
Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a
l'habitatge (art.11-14)
Real Decreto 233/2013 por el que se regula el Plan
Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la
rehabilitación edificatoria y la regeneración y
renovación urbanas 2013-2016 (art. 10-13), o el que
el substitueixi.
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Setembre 2017
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Fonts propis ajuntament d’Artés
Recursos necessaris
Tècnic d’habitatge per l’assessorament i derivació al Consell Comarcal
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
44
Partida pressupostària pels ajuts d’urgència social
Gestió Prèvia posada en marxa d’aquest programa caldrà recollir informació entorn a:
Requisits per la obtenció dels ajuts d’urgència especial. http://www.ccbages.cat/habitatge/
Funcionament del l’Oficina d’Intermediació del Deute Hipotecari.
Segons consulta realitzada a aquests dos Serveis no és necessari establir cap mena de conveni per la derivació dels casos.
Seria convenient realitzar un cert seguiment dels casos per comprovar que la persona finalment ha anat al Consell Comarcal o ha tingut algun inconvenient. En el cas d’haver anat comprovar que el recurs s’ha ajustat a les seves necessitats.
Tota aquesta informació es pot recollir en una base de dades.
Respecte als ajuts municipals d’urgència social aquests seran valorats per una treballadora social. Per aquest motiu, serà necessari concertar una entrevista amb Serveis Socials per la valoració del cas.
Indicadors Procés Nombre de persones derivades al Consell Comarcal per la tramitació d’ajuts
Nombre de persones derivades al Consell Comarcal visitar l’Oficina d’Intermediació del Deute.
Nombre de persones derivades a Serveis Socials per l’obtenció d’un ajut d’urgència social
% de les persones derivades que han anat a l’Oficina del Consell Comarcal per tramitar un ajut
% de les persones derivades que han anat a l’Oficina del Consell Comarcal per rebre assessorament en cas de deute hipotecari
% de les persones derivades que han anat a Serveis Socials
Impacte % de persones que ha rebut l’ajut
Nombre d'intermediacions realitzades amb entitats financeres
% d'intermediacions favorables respecte a les tramitades
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
45
Grau de satisfacció de les persones usuàries del servei
% de les persones derivades que han obtingut un ajut d’urgència social
AL
TR
ES
Observacions Dades de contacte de l’Oficina d’Intermediació del Deute Hipotecari.
Muralla de Sant Domènec, 24, baixos, 2. 08241 Manresa
Horari d'atenció: Divendres de 9 a 14 hores (OAC en horari d'atenció al públic).
Telèfon: 936 930 377 - [email protected]
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
46
3. Millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels
habitatges ocupats per la gent gran
Acció 3.1. Servei de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el sobrendeutament de les llars
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció Accions d'informació i ajudes a les famílies amb problemes de
pagament o talls de servei dels subministraments bàsics de
l'habitatge: aigua potable, gas i electricitat, que es poden concretar
en:
Informació i assessorament personalitzat sobre mesures
d'estalvi i reducció dels consums i de les despeses (canvi de
tarifes, facturació, ajudes).
Auditories energètiques i diagnosi social de l'habitatge.
Informació sobre el dret que garanteix l'accés als
subministraments d'aigua, llum i gas a les persones en risc
d'exclusió residencial, i tramitació del procediment -que
correspon a l'àrea de Serveis Socials i, s'inicia quan
l'empresa subministradora notifica a la persona afectada la
factura impagada- amb la finalitat d'evitar la interrupció dels
serveis.
Informació i tramitació d’ajuts econòmics municipals per:
petits arranjaments per la millora de la sostenibilitat de la llar,
compra electrodomèstics més sostenibles, compra petits
elements per la millora de l’eficiència energètica
Tot i que aquesta acció estigui emmarcada en el tercer objectiu
relatiu a l’acció amb gent gran, també es poden veure
beneficiades famílies en situació de vulnerabilitat.
Objectius Garantir l'accés als subministraments bàsics a les famílies.
Ajudar a les famílies en situació de pobresa energètica.
Assessorar i orientar a les famílies amb dificultats per
atendre el pagament dels subministraments bàsics de
l'habitatge.
Detectar problemàtiques que provoquin consums excessius i
reduir les factures dels rebuts de subministraments.
Intermediar per les famílies davant de les entitats
subministradores.
Beneficiaris
Població amb problemes per pagar els subministraments
bàsics de l'habitatge.
Marc normatiu
Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a
afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
47
energètica (art.6)
Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a
l'habitatge (art.26.f)
Reglament municipal de prestacions econòmiques de
caràcter social.
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a
les condicions de transparència i protecció dels consumidors.
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Juny 2017
Data de finalització prevista
Abril
2019
Fons de finançament
Fonts propis de l’Ajuntament en els casos de:
Ajuts d’urgència social pel pagament de subministraments
Detecció de casos susceptibles de rebre informació i/o fer auditories energètiques
Realització dels informes de vulnerabilitat social per evitar talls de subministraments
Auditories energètiques
Es pot comptar amb el suport de Diputació de Barcelona per la realització d’auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica. Aquest suport consisteix en un servei d'acompanyament a les llars amb dificultats per fer front al pagament dels subministraments bàsics d'energia, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència energètica i reduir-ne els consums i les despeses. Les llars han d'estar derivades pels serveis socials corresponents. Aquest recurs s'ofereix conjuntament entre el Servei d'Acció Social, l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat i l'Oficina d'Habitatge.
Actuacions principals:
Auditories energètiques i diagnòstic social a la llar Instal·lació d'elements de baix cost d'eficiència energètica
Suport als tràmits per sol·licitar canvis tarifaris Formació de les persones usuàries en hàbits de consum eficients.
Recursos necessaris
Tècnic de Serveis Socials
Ajuts públics municipals d’urgència social
Gestió Aquesta acció contempla diverses mesures concretes:
Intermediació en els casos d'imminents talls de subministraments. Els passos per evitar un tall de subministrament de gas, electricitat o aigua són:
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
48
o L’empresa subministradora ha de notificar a l’usuari en cas de tenir una factura impagada.
o Empresa subministradora ha de notificar a l’Ajuntament abans d’efectuar un tall de subministraments.
o L’empresa subministradora sol·licita a Serveis Socials un informe per comprovar que la persona es troba en una situació d’exclusió residencial.
Si Serveis Socials té les dades de la persona ha d’emetre l’informe en menys de 15 dies i presentar-ho a la empresa subministradora.
Si Serveis Socials no compta amb les dades enviarà una carta certificada a la persona que haurà de presentar la documentació en un termini de 10 dies.
o Una vegada l’empresa ha comprovat la situació de risc d’exclusió residencial de la persona, haurà de suspendre el tall de subministrament.
No es pot fer el tall de subministrament mentre duri aquesta situació i, en cas d’incompliment la persona té dret a presentar una reclamació a la OMIC, OCIC o Agència Catalana de Consum
(http://consum.gencat.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/rec
lamadenuncia/)
El servei podrà donar suport a l’usuari en la presentació d’aquesta reclamació.
Auditories energètiques i diagnòstics socials de les llars amb més dificultats per assumir el cost dels subministraments (supeditat a l’obtenció de suport de Diputació de Barcelona)
o Instal·lació d'elements de baix cost d'eficiència energètica
o Suport als tràmits per sol·licitar el canvi tarifari
o Formació en hàbits de consum eficient
o Formació a treballadores familiars per la detecció de casos de ineficiència energètica i aportació de recomanacions
Ajuts econòmics municipals per: petits arranjaments per la millora de la sostenibilitat de la llar, compra electrodomèstics més sostenibles, compra petits elements per la millora de l’eficiència energètica. Caldrà desenvolupar una ordenança o reglament que reguli aquests ajuts i que contempli:
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
49
o Procediment de la concessió
o Característiques dels habitatges i tipus de reformes
que es poden acollir als ajuts
o Quantia màxima dels ajuts
o Requisits per l’obtenció de l’ajut
o Convocatòria
o Procediment de sol·licitud de l’ajut
o Documentació necessària
o Procediment de concessió dels ajuts
o Compatibilitat
Indicadors Procés Nombre de consultes ateses
Nombre d'expedients d'ajuts iniciats
Temps mitjà de tramitació dels ajuts
% de cofinançament extern
% de desviació respecte al previst (temps/recursos econòmics)
Impacte Tall de subministrament aturats
Nombre d'ajuts atorgats
% d'unitats de convivència beneficiades respecte al total del municipi
AL
TR
ES
Observacions
Algunes de les accions aquí apuntades ja s'estan realitzant
El desplegament total d’aquesta acció dependrà en gran mesura de l’obtenció de suport de Diputació de Barcelona.
Documentació de referència que s’adjunta:
Protocol amb els passos per evitar un tall de subministrament de gas, electricitat o aigua
Tríptic informatiu Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica de Terrassa
Tríptic informatiu campanya de suport a les llars per pal·liar situacions de pobresa energètica
Guia de suport en la gestió energètica (per a professionals dels Serveis Socials) de Diputació de Barcelona
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
50
Acció 3.2. Tramitació i gestió d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges de persones grans
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció Iniciativa municipal d'arranjament d'habitatges per tal de garantir a les persones grans les condicions de seguretat, higiene, accessibilitat i habitabilitat adequades.
Consisteix en la realització de reformes bàsiques per tal d'afavorir l'autonomia i la qualitat de vida de les persones grans en el propi domicili. Les tipologies d'intervenció d'arranjaments són:
Reformes en banys, per afavorir l'accessibilitat i
facilitar la higiene personal
Reformes en cuines, per millorar les condicions de
seguretat i ús
Intervencions de caràcter general, per facilitar la
mobilitat al domicili.
S'adreça a persones més grans de 65 anys en situació de discapacitat o dependència, amb dificultats per desenvolupar les activitats de la vida diària o amb insuficiència de recursos econòmics, i a persones més grans de 80 anys que viuen soles o amb una altra persona gran.
Addicionalment també es pot informar a la persona dels ajuts oferts per Generalitat de Catalunya i que es tramiten a partir de l’Oficina de Rehabilitació i Habitatge del Consell Comarcal del Bages.
De manera complementària caldrà modificar l’ordenança municipal (article 33) per l’adaptació de la planta baixa com habitatge principal dels habitatges situats al casc antic. Actualment l’ordenança només permet que es pugui habitar a la part posterior de la primera planta o a les plantes superior.
Objectius Millorar la qualitat de vida de la gent gran
Millorar la qualitat del parc
Beneficiaris Gent Gran que viu sola o amb altres persones
grans
Marc normatiu
Llei 18/2007 del Dret a l'habitatge. (art.1,2)
Decret 141/2012 sobre condicions mínimes
d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula
d'habitabilitat
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
51
l'habitatge (art. 36.2 i 62.2)
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent
referida a la regulació de contractes del sector
públic, l'adopció de criteris ambientals i
d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de
l'edificació i altra normativa sectorial.
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Juny 2017
Data de finalització
Setembre 2019
Fons de finançament
Acció supeditada a l’obtenció d’ajuts per part de Diputació
Recursos necessaris
Diputació de Barcelona 80% del cost
Propietari habitatge 20% del cost
Gestió El procediment de gestió d’aquests ajuts de Diputació de Barcelona és:
Detecció dels casos per part de Serveis Socials
Presentació dels casos i acceptació per part de Diputació de Barcelona.
Posteriorment a la seva acceptació, es realitza una primera visita per part de Serveis Socials i arquitecte de Diputació de Barcelona per concretar les necessitats.
Concreció amb la família de les dates de realització de l’obra.
Indicadors Procés Nombre d'expedients d'arranjament
d'habitatges de gent gran iniciats
Temps mitjà de tramitació dels
expedients d'arranjament
d'habitatges de gent gran
Cost econòmic del programa
d'arranjament d'habitatges de gent
gran
% de cofinançament extern (per
agent)
% de desviació respecte al previst
(temps/recursos econòmics)
Impacte Nombre d'arranjaments d'habitatge
realitzats (per tipologia d'actuació)
Grau de satisfacció de les persones
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
52
participants en el programa A
LT
RE
S
Observacions Les accions aquí apuntades ja s'estan realitzant a l’actualitat
El desplegament total d’aquesta acció dependrà en gran mesura de l’obtenció de suport de Diputació de Barcelona.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
53
Acció 3.3. Campanya de comunicació i sensibilització per afavorir l’eficiència energètica
INF
OR
MA
CIÓ
GE
NE
RA
L
Descripció Producció d'informació sobre mesures d'estalvi i reducció
dels consums i de les despeses (canvi de tarifes,
facturació, ajudes, etc.).
També es pot informar sobre el dret que garanteix l'accés
als subministraments d'aigua, llum i gas a les persones
en risc d'exclusió residencial, i tramitació del procediment
-que correspon a l'àrea de Serveis Socials i, s'inicia quan
l'empresa subministradora notifica a la persona afectada
la factura impagada- amb la finalitat d'evitar la interrupció
dels serveis.
Aquesta informació pot anar orientada a propietaris d'un immoble, o a veïns de l'immoble, a afrontar unes mesures o obres per la millora de l’eficiència energètica dels habitatges.
Objectius Assessorar i orientar a les famílies amb dificultats
per atendre el pagament dels subministraments
bàsics de l'habitatge.
Resoldre problemàtiques que provoquin consums
excessius i reduir les factures dels rebuts de
subministraments.
Beneficiaris Població en general
Marc normatiu
Llei 18/2007 del Dret a l'habitatge (art.29,35)
Cal tenir en compte la normativa vigent referida, la
inspecció tècnica dels edificis, les condicions
d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris
ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.
Decret 141/2012 sobre condicions mínimes
d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula
d'habitabilitat
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a
l'habitatge (art. 36.2 i 62.2)
Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent
referida a la regulació de contractes del sector
públic, l'adopció de criteris ambientals i
d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de
l'edificació i altra normativa sectorial.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
54
EX
EC
UC
IÓ
Data d’inici prevista
Gener 2018
Data de finalització prevista
Abril 2019
Fons de finançament
Finançament a partir del pressupost municipal
Recursos necessaris
Disseny de la campanya i redacció dels continguts
Recursos tècnics interns
Web. Apartat específic a la web municipal i baners publicitaris
Recursos tècnics interns
Disseny gràfic dels tríptics informatius
500€
Impressió dels tríptics informatius 1.200€
Sessions informatives grupals 200€ per sessió
Gestió Es recomanen els següents passos per al desenvolupament de l’acció:
Creació d’un grup de treball que permeti definir els elements claus de la campanya: objectius, públic destinatari, continguts, materials a desenvolupar.
Redacció d’una primera proposta de continguts
Treball amb dissenyador per definir la imatge gràfica de la campanya i proposta de materials
Consens de la proposta amb el grup de treball
Edició dels materials i distribució per totes les llars
Indicadors De procés Nº d’accions de comunicació programades (per tipologia)
Cost econòmic de la campanya de comunicació
% de desviació respecte al previst (temps/recursos econòmics)
De resultat Nº de persones assistents a les sessions grupals
AL
TR
ES
Observacions Documentació de referència que s’adjunta:
Tríptic informatiu Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica de Terrassa
Tríptic informatiu campanya de suport a les llars per pal·liar situacions de pobresa energètica
Guia de suport en la gestió energètica (per a professionals dels Serveis Socials) de Diputació de Barcelona
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
55
Seguiment del Pla: gestor de projectes
Dins del suport prestat al llarg d’aquest projecte, s’ha creat una eina informàtica que
centralitza la informació sobre el desenvolupament de les accions, tant a nivell de
definició (fitxa tècnica) com d’execució, com d’avaluació dels resultats i de l’impacte.
Concretament, a nivell d’execució, el gestor mostra un quadre integral on es pot veure
l’estat d’execució de tot el conjunt de les accions del Pla, la valoració mitjana dels
passos executats i el % d’objectius operatius aconseguits. A la fitxa de cada acció, es
pot veure el detall dels passos executats, la valoració que se’n fa de cadascun d’ells i
la consecució dels objectius operatius.
El gestor permet que sigui el personal tècnic de la Regidoria referent qui determini els
passos o fases que estructuren cada acció, i poden també replantejar la seva
descripció tècnica.
Objectius del gestor de projectes
1. Integrar en un únic espai informàtic la informació clau les accions que inclou el Pla. Concretament, la informació clau relativa a:
- La descripció de les accions - El procés de desenvolupament de l’acció - L’avaluació de l’acció quant a:
- Acompliment del calendari previst - Grau d’execució - Consecució dels objectius
operatius i de satisfacció - Valoració qualitativa i conclusions
sobre l’acció. - Mostrar un índex resum que
permeti veure, en una sola plana i de manera molt gràfica, l’estat d’execució del pla en cada moment, a nivell d’execució i consecució dels objectius.
2. Facilitar les reunions de seguiment i direcció dins la regidoria d’habitatge, aportant un mecanisme senzill per passar revista a totes les accions.
3. Facilitar la comunicació amb la ciutadania i la transparència del Pla, sent una eina que permet extreure i fer pública de manera gràfica i clara tota la informació sobre l’execució del Pla. En aquest sentit, s’ha revisat el gestor per tal que permeti acomplir amb la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
56
4. Facilitar l’elaboració de les memòries del Pla, sent ja una eina que deixa preparades les estadístiques i informacions que generalment s’inclouen en les memòries anuals de l’administració local.
5. Facilitar l’adaptació de la programació, és a dir, facilitar la reprogramació quan sigui necessària, i la definició de Plans posteriors.
A continuació aportem una guia d’ús del gestor, on s'explica punt per punt el seu
funcionament.
Requeriments informàtics
El gestor del Pla està fet en Programa Excel de Microsoft Office. S’ha escollit aquest
programa per ser molt versàtil, donar màximes possibilitats d’adaptació, ser un
programa disponible a pràcticament tots els ajuntaments sense cap cost afegit i ser un
programa i un entorn amb el que està familiaritzat generalment el personal tècnic de
l’administració pública.
Cal tenir una versió d’Excel posterior a 2007 per al correcte funcionament de l’arxiu del
gestor (de fet, és recomanable disposar d’una versió posterior a 2013). Les versions
anteriors a 2007 poden tenir dificultats per obrir arxius amb l’extensió actual d’Excel
(.xlsx) i a més fan perdre moltes de les funcionalitats que incorpora el Programa Excel
a partir de 2007 i posteriors.
Per al bon ús del gestor, es recomana que el personal tècnic encarregat de la seva
actualització tingui un bon coneixement general d’Excel o que l’assoleixi fent alguna
formació específica sobre el programa. L’anterior és especialment recomanable de
cara a que el propi personal tècnic pugui introduir millores successives en el gestor i
adaptar-lo a futurs Plans d’acció: introduint noves fulles d’accions, renovant els
indicadors, modificant si cal taules de dades, millorant el disseny i la presentació, etc.
Elements del gestor
Expliquem pas a pas cada element del gestor, passant per:
1. Portada 2. Diagnosi 3. Índex d’accions 4. Detall de les accions:
- Fitxa tècnica de l’acció - Desenvolupament de l’acció - Avaluació de l’acció
- Indicadors d’execució - Indicadors de resultat - Indicadors d'impacte - Valoració final
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
57
1. Crèdits
Indica la direcció tècnica, les persones referents del projecte i la consultora
encarregada de la seva redacció
2. Esquema
Infografia de la diagnosi realitzada sobre temes d’habitatge al municipi, els
objectius marcats i l’estratègia d’execució que ha guiat la definició de les
accions del Pla
3. Portada
Esquema general del Pla amb línies i accions concretes.
Poblar i dotar
d’activitats el
casc antic
Afavorir l’accés i
manteniment a
l’habitatge a població
amb més vulnerabilitat
Millorar les condicions
d’accessibilitat i confort
dels habitatges ocupats
per gent gran
2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social
2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable
3.1. Servei de suport per
pal·liar les situacions de
pobresa energètica i el
sobrendeutament de les
llars
1.5. Microcrèdits
Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge
1.1 Campanya de comunicació i
sensibilització per al lloguer
assequible
1.2. Mediació per mobilitzar el
parc vacant d’habitatges
desocupat
1.3. Borsa Municipal de
Lloguer Assequible
1.4. Masoveria urbana
$
1.6 Bonificacions del ICIO
3.2. Tramitació i gestió
d’ajuts per la rehabilitació
d’habitatges de persones
grans
3.3. Campanya de
comunicació i
sensibilització per afavorir
l’eficiència energètica
Direcció tècnica
Ània Pluma
Ajunament Cardona
- Òscar Vilarasau (3r tinent alcalde i regidor
d’Urbanisme i Habitatge)
- Ernest Clote (Alcalde)
- Eli Carracedo (2r tinenta alcalde i
regidora cultura, entitats, esports, festes
i educació)
- Enric Forcada (regidor manteniment,
brigada, mobilitat i joventut)
- Pere Pajarols: arquitecte municipal
- Joan Grau: aparellador municipal
Consultoria
D-CAS, SL
Col·lectiu d’Analistes Socials
Juliol 2017
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
58
4. Índex d’accions
És el quadre de comandaments, que integra tota la informació en un sol ful.
Compta amb:
Última actualització: mostra la data quan s’actualitza, de manera que les
impressions que se’n facin mostren la data de la informació.
Eix i Objectiu: classificació de l’acció en relació a l’estructura del Pla
d’acció.
Acció: mostra el títol de totes les accions del Pla, que estan
hipervinculades al full de detall de cada acció.
% Executat: columna automàtica que s’actualitza en funció de la informació
que compta amb el full de detall de cada acció. Expressa el % executat de
cada acció.
Avaluació actual: columna automàtica que s’actualitza en funció de la
informació que compta amb el full de detall de cada acció. Expressa la
valoració mitjana que s’ha fet dels passos executats.
Estat: columna automàtica que s’actualitza en funció de la informació que
conté el full de detall de cada acció. Expressa si una acció està pendent
d’iniciar, en curs o completada, en funció del % d’execució.
Promig consecució objectius: columna automàtica que s’actualitza en
funció de la informació que compta amb el full de detall de cada acció.
Expressa el % aconseguit dels objectius operatius definits per a cada acció.
Observacions: camp obert on es pot anotar qualsevol anotació en relació a
les accions. Per exemple, decisions que es prenen sobre l’acció en les
reunions de seguiment, etc
Actualització del gestor: Última actualització:
XXXX (responsable de la seva actualització 17/07/2017
Eixos d'acció Acció % ExecutatAvaluació
actualEstat
Promig consecució
indicadors de
seguiment
Observacions
1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.1. Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible 40% 5,0 En curs 67,9%
1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.2. Mediació per mobilitzar el parc vacant d’habitatges buits 100% 6,0 Completada 78,3%
1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.3. Borsa Municipal de Lloguer Assequible 50% 9,0 En curs 50,8%
1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.4. Masoveria urbana 33% 7,5 En curs 25,0%
1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.5. Microcrèdits 0% 7,0 Pendent d'iniciar 0,0%
1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.6. Bonificacions del ICIO 0% 3,0 Pendent d'iniciar 0,0%
2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a
població amb més vulnerabilitat2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social 0% - Pendent d'iniciar 0,0%
2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a
població amb més vulnerabilitat2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable 33% - En curs 100,0%
3. Millorar condicions d’accessibilitat i confort els
habitatges de la gent gran3.1. Servei de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el sobrendeutament de les llars 25% 9,0 En curs 41,6%
3. Millorar condicions d’accessibilitat i confort els
habitatges de la gent gran3.2. Tramitació i gestió d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges de persones grans 0% #¡DIV/0! Pendent d'iniciar 0,0%
3. Millorar condicions d’accessibilitat i confort els
habitatges de la gent gran3.3. Campanya de comunicació i sensibilització per afavorir l’eficiència energètica 0% - Pendent d'iniciar 4,2%
RESULTAT GLOBAL 26% #¡DIV/0! En curs 33,4%
Resum d'accions
Índex d'accions del Pla 2017-2019. Programa d'actuació municipal d'habitatge
Següent > < Portada
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
59
5. Detall de les accions
Des de l’Índex d’accions o bé des del navegador de fulls es pot accedir a un full
de detall per a cada acció, que conté, per a cadascuna de les accions:
a. Fitxa tècnica de l’acció
b. Desenvolupament de l’acció
c. Avaluació de l’acció
i. Indicadors d’execució
ii. Indicadors de resultat
iii. Indicadors d'impacte
iv. Valoració final
a. Fitxa tècnica de l’acció
És una taula completament
editable, de manera que es poden
adaptar els textos. Es recomana
que es posin frases breus en
aquests camps.
Són especialment importants els
camps de:
Data d’inici prevista
Data de finalització
prevista
El que es posa en aquests camps
actualitza altres elements
automatitzats del full de detall de l’acció.
b. Desenvolupament de l’acció
És una taula editable en els seus camps de
Fases i Comentaris. A Fases, cal fer un
desglós de passes que cal fer per executar
l’acció.
Es recomana no fer un desglós superior a 15
passes (màxim). En el camp ‘Execució’, s’ha
de consignar amb 0 (No) o 1 (Sí), si està o no
executat cadascun dels passos previstos.
A ‘valoració 0-10’ s’ha de consignar amb un
Descripció
Finançament
Data d'inici prevista
Data de finalització prevista
Beneficiaris
Població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles
Propietaris d’habitatges buits
Agents responsables
Oficina de mediació per al lloguer assequible
Persones que formaran par de la comissió per la definició de la campanya
Referents de l'acció
Veronica Ramirez
Recursos
Recursos humans Ajuntament
3.500€ per disseny de materials i impressions
Observacions
1.1. Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible
Fitxa tècnica de l'accióDisseny i organització de mesures de sensibilització (campanyes i materials de comunicació: tríptics,
pancartes, espais web, anuncis en mitjans locals, etc.) que facilitin la informació necessària al conjunt de la
ciutadania per tal de comprendre i valorar els elements clau alhora de llogar un habitatge.
Pot incloure informació de les següents qüestions: drets i deures dels propietaris i llogaters; criteris per
l’estimació de l’esforç econòmic màxim que hauria de realitzar la unitat de convivència per pagar la hipoteca o
quota de lloguer; elements i característiques bàsiques de l’habitatge a tenir en compte abans de la seva
compra o lloguer; tipus de contracte amb els seus avantatges o inconvenients; documentació a aportar i a
rebre abans de la signatura d’un contracte, etc.
Un dels objectius principals de la campanya ha de ser també donar a conèixer quins recursos públics
existeixen en la línia de fomentar el lloguer assequible: Borsa de Mediació per al Lloguer Assequible.
Especificar quins avantatges s’ofereixen a propietaris i llogaters.
Vetllar per la protecció dels consumidors i usuaris d’habitatges
Fomentar l’accés assequible a l’habitatgeObjectius
Pressupost municipal i Diputació de Barcelona
01/09/2017
30/06/2018
< Índex Següent >Acció
GestióExecució
Si (1) No (0)Data execució
Valoració
0-10
Indicadors de realització i
elements a tenir en
compte per la seva
realització
Creació d’un grup de treball que permeti definir els
elements claus de la campanya: objectius, públic
destinatari, continguts, materials a desenvolupar.
1 01/10/17 7
Recomanable que inclogui a
les persones que han estat
presents en la redacció de Pla.
Proposta inicial de persones
que haurien de formar part, si
finalment totes elles participen
valoració=10
Elaboració de continguts 1 01/12/17 3
Treball intern a partir dels
resultats de la comissió.
Avaluació d'algunes de les
persones que han format part
de la comissió. Grau de
satisfacció amb els continguts
elaborats.
Treball amb dissenyador per definir la imatge gràfica de la
campanya i proposta de materials0 01/01/18 Pendent de valorar
Treball amb dissenyador gràfic.
Grau de satisfacció amb el
disseny final.
Consens de la proposta amb el grup de treball 0 01/02/18 Pendent de valorar
Revisió de la proposta per part
de les mateixes persones que
han format part de la comissió
inicial. Si es consensua per
part de totes les persones que
formen part de la comissió=10
Edició dels materials i distribució per totes les llars (2.839
segons cens d’habitatges realitzat)0 01/05/18 Pendent de valorar
Poden haver materials
distribuïts a totes les cases i
d'altres que siguin on-line. Es
fan totes les accions de difusió
que estaven previstes=10
Desenvolupament de l'acció
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
60
número del 0 al 10 la valoració subjectiva que des del punt de vista del
responsable tècnic es fa de com ha anat l’execució de cada pas.
Observacions és un camp editable per fer qualsevol anotació o aclariment. En el
moment d’entrega del gestor de projectes s’han posat informacions o detalls a
tenir en compte per la valoració de cadascuna de les fases.
La fila TOTAL expressa el percentatge de passes executades, la durada en
mesos que té o tindrà l’acció, i la valoració mitjana dels passos executats.
c. Avaluació de l’acció
És un conjunt de taules relatives a l’avaluació de cada acció. Concretament,
compta amb:
i. Indicadors d’execució
És una taula totalment
automatitzada en funció de la
informació consignada en les
taules anteriors. Expressa de
manera gràfica:
- Acompliment del calendari
previst
- Grau d’execució de l’acció
- Valoració mitjana dels
passos realitzats
ii. Indicadors de resultats
Taula que recull els indicadors de resultat que s’han considerat més adequats per
cada acció.
És editable en el seu camp de
‘Valor aconseguit’, on cal
consignar el valor real
aconseguit per a cada objectiu
operatiu.
De manera automàtica es
calcula la columna “%
aconseguit”, que mostra el
percentatge aconseguit respecte
al valor esperat de cada objectiu
operatiu. És important que l’Ajuntament sigui realista amb el resultat que espera
de cada indicador. Aquesta és una dada que haurà d’introduir manualment abans
de començar a desplegar l’acció. En funció del que esperi obtenir de cada
indicador així haurà d’abocar els recursos tècnics i econòmics per assolir-ho.
Juntament amb el percentatge es mostra una icona tipus semàfor amb els
següents significats:
- (X) Menys de 50%: objectiu operatiu no assolit
Indicadors de resultats Valor esperat Valor aconseguit % aconseguit Observacions
nº Reunions Comissió 5 1 20,0% Valors d'exemple
Nombre de tríptics entregats a les llars 2839 2839 100,0% Valors d'exemple
Informació a la web de la Borsa 1 1 100,0%
altres accions de difusió: XXX 3 3 100,0%
nombre de consultes rebudes en motiu de la campanya 50 20 40,0%
72,0%Pròdig consecució dels objectius
Indicadors de resultats
Data d'inici prevista 01/09/2017 10,1
Data d'inici real 01/10/2017 7,1
Desfàs inici en mesos -1,0 3,00
Tasques executades 2
Tasques pendents 3
Tasques executades 2
Valoració mitjana 5,0
Valor màxim 10
Avaluació de l'acció
Indicadors d'execució
Acompliment del calendari previst
Grau d'execució de l'acció
Valoració mitjana de les accions realitzades
Durada total prevista en mesos
Durada total real en mesos
Desfàs durada en mesos
Tasques executades
40%
Tasques pendents
60%
Grau d'execució de l'acció
Valoració mitjana; 5,0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Valoració mitjana de les accions realitzades
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
61
- (!) Entre 50 %i 75%: objectiu mig assolit
- () Més de 75%: objectiu assolit
En el camp ‘Observacions’ es pot escriure qualsevol comentari o aclariment
que es vulgui fer constar.
iii. Valoració final
Es tracta d’una taula totalment editable on es fa una valoració qualitativa i final
dels punts forts i febles de l’acció i les
conclusions que es prenen de cara al futur
en relació a l’acció. Per exemple, si es dóna
o no continuació a l’acció, quines millores
caldria introduir, etc. Lògicament, aquesta
valoració final servirà de base per la
renovació del Pla d’acció en subsegüents
plans d’acció bianuals.
La valoració final ha de servir també per fer ‘meta-avaluació’, és a dir, provocar
una reflexió sobre els indicadors amb què estem avaluant l’acció i millorar-los
sempre que sigui possible.
DDecisions per al futur
F
DDDXXX
Valoració final
J Aspectes positius L Aspectes negatius
XXXX XX
XXXX
Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés
62
Annex En aquest apartat incloem tot un seguit de document que s’han generat
durant el procés d’elaboració del PAMH. També hi ha tota una sèrie de
documents facilitats per l’Ajuntament d’Artés i que també han estat d’utilitat.
En format paper:
o Pla de treball
o Actes de les reunions de treball
o Infografia: principals problemàtiques i causes; objectius generals i
específics i estratègia.
o Annex estadístic
o Notes sobre la protecció de dades personals en el marc de la
mobilització del parc d’habitatges desocupat
En format CD
o Diagnosi de vulnerabilitat social amb especial incidència en l’àmbit de
l’habitatge realitzat per Diputació de Barcelona (2015)
o Guia de masoveria urbana
o Protocol amb els passos per evitar un tall de subministrament de gas,
electricitat o aigua
o Tríptic informatiu Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i
Promoció Eficiència Energètica de Terrassa
o Tríptic informatiu campanya de suport a les llars per pal·liar situacions
de pobresa energètica de Diputació de Barcelona
o Guia de suport en la gestió energètica (per a professionals dels
Serveis Socials) de Diputació de Barcelona
o Formulari de sol·licitud a la Borsa de Lloguer de l’Hospitalet.
o Protocol de Microcrèdits per facilitar l’accés o evitar la pèrdua dels
habitatges de lloguer de la Borsa de Lloguer del Servei Comarcal
d’Habitatge de l’Alt Penedès
Ajuntament d’Artés
Programa d’actuació municipal d’habitatge
Pla de treball
Equip redactor
COL·LECTIU D’ANALISTES SOCIALS S.L.
Tècnica gestora
Ània Pluma Vilanova
Data
25/01/17
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
2
ÍNDEX
Què és un PAMH
Què inclou un PAMH
Voluntat municipal
Fases del PAMH
1. Sessió 0. Presa de contacte diputació ajuntament i diputació equip redactor
2. Sessió 1. Presentació del PAMH i fase d’anàlisi i diagnòstic
3. Sessió 2. Definició d’objectius i estratègies
4. Sessió 3. Definició i priorització de les actuacions
5. Sessió 4. Programació de les actuacions
6. Sessió 5. Contrast del prelliurament
7. Sessió 6. Lliurament del treball
Quadre resum
Tasques requerides
Calendari
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
3
Què és un PAMH
En el marc del Catàleg de Serveis 2016, la Diputació ofereix als municipis el suport
“Programes d’Actuació Municipal d’Habitatge”. Aquesta assistència està adreçada a
municipis que tinguin menys de 20.000 habitants.
Els Programes d’Actuació Municipal d’Habitatge són instruments de planificació no
reglada, de contingut tàctic i operatiu, en el qual es programen actuacions locals en
matèria d'habitatge en un escenari temporal concret amb l'objectiu de donar eines als ens
locals per a planificar globalment el disseny de les polítiques d'habitatge. Els programes
els elaboren professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens
local.
L’assistència planteja l’acompanyament a l’Ajuntament en el procés de definició dels
objectius, estratègies i gestió de recursos en matèria d’habitatge que es formalitzarà en el
document final.
Les seves principals característiques són:
• Són instruments de planificació no reglats que volen respondre a les necessitats
de planificació tàctica i operativa dels municipis (a diferència del nivell estratègic
que aborden els PLH).
• Redueixen els esforços sobre l’anàlisi i la diagnosi de la situació per a centrar-se
en els aspectes relacionats amb l’organització i programació de les polítiques
municipals.
• Busquen un forta implicació dels municipis en la redacció.
• Són instruments “lleugers” (menys temps de redacció, menys cost) i “flexibles”
(adaptació a la voluntat municipal i la realitat del municipi).
• Són instruments interns al propi ens local de caràcter eminentment tècnic, que
poden servir com a base per a redactar un Pla Local d’Habitatge.
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
4
Què inclou un PAMH
El document comptarà amb els següents apartats:
BLOC 1 ANÀLISI I DIAGNOSI
Aquest bloc serà una descripció breu i sintètica de la problemàtica real del municipi tal i
com la percep l’equip de govern. Aquesta informació es pot contrastar amb l’informe
estadístic que lliurarà la Diputació.
BLOC 2 PROGRAMACIÓ D’ACTUACIONS
Definició de les polítiques d’habitatge i propostes d’actuació.
Inclou:
• Objectius i estratègies
• Programació d’actuacions, detall i descripció de les actuacions a realitzar, indicant:
o Descripció de l’acció
o Forma de gestió per a cada actuació proposada
o Recursos i calendari per a cada actuació proposada
o Metodologia i indicadors d’avaluació
• Cronograma global de totes les actuacions
• Mecanismes de participació (opcional)
• Pla de comunicació (opcional)
El document serà breu i inclourà imatges, quadres i/o infografies que permeti al lector
entendre de manera fàcil el contingut.
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
5
Voluntat municipal
• Motivació de la sol·licitud del PAMH
- Tenen un objectiu concret?
- Volen obrir noves vies de polítiques d’habitatge
- Volen implementar / reorganitzar les polítiques existents?
Les problemàtiques a donar solució en el PAMH, són: - Accés a l’habitatge per a la gent jove - Casc antic: amb població envellida i amb habitatges sense rehabilitar (en alguns
casos procedents d’herències). Existència, en el barri vell, de pocs propietaris amb moltes propietats.
- Lloguers més cars que l’entorn (relació qualitat/preu elevada) - Manca / Volen parc d’habitatge públic - Per part de la Generalitat, no hi ha cap habitatge per emergències socials (quan en
tenen necessitat, els deriven a un altre municipi)
• Repàs de les polítiques existents
- Tenen documents de planificació?
No disposen de cap altre document, que pugui tenir relació amb el treball, tret de l’Estudi sobre habitatges buits (maig 2012, ajuntament), i Diagnosi de vulnerabilitat social amb especial incidència en l’àmbit de l’habitatge (març 2016, Diputació).
- Partida pressupostària específica per habitatge?
5.000 euros (antigament havien tingut 10.000 euros previstos però no els gastaven i es va reduir en el pressupost d’aquest any).
- Tenen sòl i/o habitatge protegit? No. Hi ha promocions privades d’HPO.
- Han fet actuacions d’inspecció i control d’habitatges?
No, com a tals (alguna per exteriors de les edificacions)
- Han fomentat el lloguer assequible i/o mobilitzat habitatges desocupats? No
- Han gestionat problemes de pagament de l’habitatge? Sí
- Han fomentat el manteniment i la rehabilitació?
- Han gestionat habitatges amb criteris socials?
S’han realitzat auditoris energètiques des de serveis socials.
- Tenen casos d’emergència habitacional? (pobresa energètica, etc..)
Sí però els deriven perquè no disposen d’habitatges propis.
• Breu descripció de l’estructura de serveis d’habitatge existent
- Oficina Local d’Habitatge / punt informació / empresa municipal No tenen res
- Detecció d’agents implicats interessants a intervenir en les reunions
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
6
- Limitació de desplegament de recursos
• Convenis / cessions / col·laboracions amb la Generalitat en matèria d’habitatge
- Model de conveni oficina/borsa d’habitatge No
- Conveni amb Ofideute No
- Habitatges de lloguer amb la gestió cedida a la Generalitat, solars Incasòl No
- Gestió el Registre de sol·licitants d’HPO de Catalunya (propi o per mitjà de l’Agència de l’Habitatge? No (no els ve gent a sol·licitar-ho)
• Informació complementària. Res
• Identificació d’agents interns i externs
• Josep Candàliga (alcalde) (provisional)
• Òscar Vilarasau (3r tinent alcalde i regidor d’Urbanisme i Habitatge)
• Eli Carracedo (2r tinenta alcalde i regidora cultura, entitats, esports, festes i educació)
• Enric Forcada (regidor manteniment, brigada, mobilitat i joventut)
• Ernest Clotet (1r tinent alcalde i regidor participació, serveis socials, benestar social, salut pública, igualtat)
• Pere Pajarols: arquitecte municipal
• Joan Grau: aparellador municipal
• Núria Beñona
• Manel Parreño (grup municipal)
• Roger (cap de llista)
• Israel Falcó (pendent confirmar)
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
7
Fases del PAMH
1. SESSIÓ 0. PRESA DE CONTACTE DIPUTACIÓ - AJUNTAMENT, I DIPUTACIÓ -
EQUIP REDACTOR
OBJECTIU: facilitar la coordinació per part de la Diputació de l’inici de les feines i
conèixer els interlocutors de les parts i avançar en les tasques que siguin possibles.
RESULTAT: 2 jornades separades on es desenvoluparan les feines tècniques prèvies
necessàries per a que les sessions de treball, amb totes les parts, siguin profitoses des
del primer dia. En aquestes reunions s’abordaran els següents temes:
En la reunió municipal
• Identificació i recopilació de documents, plans, estudis municipals relacionats.
• Explicació de les voluntats municipals i quin serà el Pla de treball.
En la reunió amb l’equip redactor
• Explicació del resultat esperat en la redacció del PAMH.
• Presentació de l’informe estadístic del municipi i contrast de la informació.
2. SESSIÓ 1. PRESENTACIÓ DEL PAMH I FASE D’ANÀLISI I DIAGNÒSTIC
OBJECTIU: transmissió a l’equip redactor de la voluntat municipal i explicació de la
metodologia que tindrà l’elaboració del PAMH. Consens del pla de treball i contrast de
les dades de l’informe estadístic municipal.
RESULTAT: jornada de treball conjunta on participaran els responsables tècnics i polítics
de les àrees que estaran implicades de manera central en el desenvolupament de la
política local d’habitatge, s’abordaran els següents temes:
• Repàs de les voluntats municipals i del Pla de treball.
• Presentació de l’informe estadístic del municipi i contrast de la informació.
• Presentació del Catàleg d’instruments i breu explicació del seu contingut.
• Identificació i recopilació de documents, plans, estudis municipals relacionats.
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
8
3. SESSIÓ 2. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
OBJECTIU: que els responsables de l’ens local defineixin els objectius i estratègies
generals en matèria d’habitatge pel seu municipi.
RESULTAT: jornada de treball conjunta on participaran els responsables tècnics i polítics
de les àrees que estaran implicades de manera central en el desenvolupament de la
política local d’habitatge, s’abordaran els següents temes:
• Els objectius de l’Ajuntament en matèria d’habitatge.
• Les estratègies a seguir.
4. SESSIÓ 3. DEFINICIÓ I PRIORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS
OBJECTIU: que els responsables de l’ens locals, a partir dels objectius i estratègies
definides en la sessió anterior, i de les diferents actuacions proposades (segons el
Catàleg d’instruments) per part de l’equip concretin i prioritzin les actuacions a realitzar.
RESULTAT: jornada de treball, on participaran totes les àrees vinculades a les línies
d’acció prioritàries que es volen impulsar, amb presencia de representants polítics i
tècnics , s’abordaran els següents temes:
• Actuacions que es volen portar a terme.
• Priorització de les actuacions.
• Presentació del Catàleg d’instruments i breu explicació del seu contingut.
5. SESSIÓ 4. PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS
OBJECTIU: adaptar les actuacions a les necessitats i recursos del municipi, concretant i
programant de quina manera es posaran en marxa les actuacions. Per tal de què la
sessió sigui útil es recomana que els tècnics de l’Ajuntament treballin prèviament i portin
propostes sobre cada actuació.
RESULTAT: Jornada de treball on participaran totes les àrees vinculades a les línies
d’acció prioritàries que es volen impulsar, amb presència de representants polítics i
tècnics, s’abordaran els següents temes:
• Programació de les actuacions.
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
9
• Gestió de les actuacions i tasques.
• Recursos destinats.
6. SESSIÓ 5. CONTRAST DEL PRELLIURAMENT
OBJECTIU: que l’ens local manifesti la seva conformitat vers el document que s’ha
elaborat, com a resultat del procés de redacció, i validar el Gestor de projectes.
RESULTAT: Sessió de contrast del document enviat prèviament a l’Ajuntament desprès
de la validació per part de la Diputació, i visualització del Gestor de projectes. Aquest
prelliurament recollirà tots els documents redactats per i durant el procés.
El lliurament final s’acordarà segons voluntat municipal.
7. SESSIÓ 6. LLIURAMENT DEL TREBALL
OBJECTIU: que l’ens local disposi del document que recull el “full de ruta” consensuat
durant el procés, amb el detall de les diferents actuacions proposades per dur a terme.
RESULTAT: L’Ajuntament disposa del PAMH finalitzat i consensuat.
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
10
Quadre resum
FASE Tasques Resultat
1. PRESENTACIÓ DEL
PAMH I FASE
D’ANÀLISI I
DIAGNÒSTIC
1. Preparació de la jornada:
a. Estudi de la documentació
facilitada
b. Preparació de materials per a la
sessió
2. Realització de la jornada
3. Acta de la reunió
Jornada de treball
2. DEFINICIÓ
D’OBJECTIUS I
ESTRATÈGIES
1. Preparació de la jornada:
a. Estudi de la informació facilitada
en la sessió anterior
b. Preparació de materials per a la
sessió
2. Realització de la jornada
3. Acta de la reunió
Jornada de treball
3. DEFINICIÓ I
PRIORITZACIÓ DE LES
ACTUACIONS
1. Preparació de la jornada:
a. Propostes d’actuacions tenint en
compte els objectius i estratègies
proposats en l’anterior sessió, i el
Catàleg d’instruments.
b. Preparació de materials per a la
sessió
2. Realització de la jornada
3. Acta de la reunió
Jornada de treball
4. PROGRAMACIÓ DE
LES ACTUACIONS
1. Preparació de la jornada:
a. Estudi de la informació facilitada
en la sessió anterior
b. Preparació de materials per a la
sessió
2. Realització de la jornada
3. Acta de la reunió
Jornada de treball
5. CONTRAST
PRELLIURAMENT I
LLIURAMENT PAMH
1. Redacció proposta de document
2. Sessió de contrast del document i
del gestor de projectes
3. Acta de la reunió
4. Redacció i lliurament del
document definitiu
Jornada de treball i revisió
Document final PAMH
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
11
Tasques requerides
Equip redactor o professional extern, fer una tasca d’acompanyament en la presa de decisions de l’Ajuntament, detectant i canalitzant les necessitats i objectius per acabar redactant un “full de ruta” que concreti objectius, estratègies i actuacions.
El detall de tasques i l’estimació del temps que assumirà es concreten de la següent forma:
• Realització de sessions de treball (5 mínim, d’unes 3h aproximadament)
o Pre-sessió: tasques necessàries de preparació de la sessió:
▪ estudi de documentació facilitada
▪ edició de materials que serveixin com a suport de la sessió
o Dinamització de la sessió
o Post-sessió: informes i actes de retorn.
• Redacció del document final PAMH.
L’Ajuntament, realitza la presa de decisions amb l’acompanyament de l’equip redactor i la Diputació. Aquest procés implica que les sessions són proactives i per tant, la presència dels agents implicats és absolutament imprescindible.
El detall de les tasques es concreta de la següent forma:
• Implicació en la presa de decisions i transmissió clara de la voluntat municipal
• Assistència de les persones indicades a cada reunió.
o Preparació de documentació prèvia, si s’escau, perquè sigui profitosa la
sessió.
• Facilita la informació que sigui necessària per desenvolupar l’estudi
• Valida el document final
La Diputació de Barcelona, realitza tasques d’organització i coordinació entre ambdues parts. Supervisa el procés i canalitza les comunicacions i la informació.
El detall de les tasques es concreta de la següent forma:
• Valida la informació de treball prèvia a les reunions
• Facilita informació sobre polítiques d’habitatge a l’equip redactor
• Acompanya en el procés de treball i redacció del document final
• Valida el document final
Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653
[email protected] · www.diba.cat
12
Calendari
El calendari es consensuarà entre l’Ajuntament i l’equip redactor. De totes maneres es
recomana una freqüència de reunions d’entre 4 i 6 setmanes.
SESSIÓ OBJECTE ASSISTENTS
AJUNTAMENT
DATA
PROPOSADA
1 PRESENTACIÓ DEL PAMH I FASE
D’ANÀLISI I DIAGNÒSTIC
Especificats pg. 6 del
present document
22/02/17
2 DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I
ESTRATÈGIES
Especificats pg. 6 del
present document
22/03/17
3 DEFINICIÓ I PRIORITZACIÓ DE
LES ACTUACIONS
Especificats pg. 6 del
present document
26/04/17
4 PROGRAMACIÓ DE LES
ACTUACIONS
Especificats pg. 6 del
present document
24/05/17
5 CONTRAST PRELLIURAMENT I
LLIURAMENT DEL PAMH
Especificats pg. 6 del
present document
21/06/17
La duració estimada del desenvolupament i redacció del PAMH s’estima en 7 mesos.
El contracte s’inicia en data 03/11/16 i en cap cas ultrapassarà la duració d’un any.
Convivència
Evolució de la
població
Dificultats de
manteniment
Estat de conservació i
accessibilitat
Accés a
l’habitatge
Dinamisme
mercat hab.
DIAGNOSI ARTÉS
• Substitució de la població
per famílies amb més
endeutament i precarietat
econòmica en general.
• Envelliment poblacional
amb alta vulnerabilitat
(solitud, accessibilitat,
dificultats pel pagament
de subministraments)
• Concentració dels casos
més greus al casc antic:
degradació i
estigmatització del centre
• Parc d’habitatges antic
• Problemes
d’accessibilitat/mobilitat
per a la gent gran
especialment a la zona del
nucli antic
• Important construcció
d’habitatges entre 2005 i 2008
• Disminueix la compravenda
d’habitatges i augmenten els
contractes de lloguer
• Alt percentatge d’habitatges
buits.
• La disponibilitat de sol
urbanitzable es considera
suficient
• Creixement poblacional fins
al 2010
• A partir del 2010 continua
havent moviment de
població però el saldo
migratori és proper al 0.
• Els municipis d’origen i destí
son semblants.
• Alt percentatge de persones
amb pagaments pendents.
• Baix esforç econòmic per
accedir a l’habitatge.
• 116 habitatges de protecció
oficial construïts entre 2008 i
2012. 17 persones inscrites
al registre de sol·licitants
d’HPO.
• Baix preu habitatge efecte
crida poblacions amb més
mancances. Sobreocupació.
• Gent gran sola
• Dificultats de pagaments dels
subministraments i utilització
• Augment de famílies amb
dificultats econòmiques però
sense mancances socials.
• 18 transaccions forçoses i 13
dacions en pagament
Artés
PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES A
LES QUE ES VOL DONAR
RESPOSTA AMB UNA POLÍTICA
D’HABITATGE MUNICIPAL
Nivell elevat de compravenda
fins l’any 2010 on el
dinamisme passa al mercat
de lloguer
Dificultats d’emancipació de
la població jove
Alt percentatge d’habitatges
buits que no estan al mercat.
Sensació de que molts
d’aquests habitatges estan
en mal estat. Reticències
dels propietaris (herències i
especulació)
116 HPO en mans privades
Famílies amb alt grau
d’endeutament, un nivell
socioeconòmic baix i
dificultats per impagaments
Ob
jectius
generals
Ob
jectius
específics
$Mercat de
l’habitatge poc
dinàmic, atractiu i
de qualitat
Dificultats d’accés
Dificultats de
manteniment dels
habitatges
Fins a on podem o volen arribar?
Com ho podem fer?
Degradació i estigmatització del casc antic on es concentren els habitatges buits i en pitjor estat de conservació sent també un espai amb baix dinamisme en quant al mercat de venda i lloguer i a la convivència en general.
Manca habitatge de lloguer
social o d’urgència
Gran nombre de persones
grans vulnerables vivint
soles. Dificultats
d’accessibilitat i confort a la
llar
Envelliment poblacional amb alta vulnerabilitat: problemes d’accessibilitat dels habitatges on viuen (majoritàriament al casc antic) i dificultats pel pagament de subministraments.
Substitució de la població per famílies amb més endeutament i precarietat econòmica en general. Aquesta situació dóna peu a un major nombre de casos atesos per serveis socials per temes d’impagaments i problemes de pobresa energètica.
Necessitat de vincular el PAMH a
altres polítiques de benestar i
promoció econòmica
Edificis inacabats i
abandonats (ocupacions i
mal estat). Dificultats per
trobar interlocutors
Problem. socials
Problem. econòmiques
Problem. d’habitatges
Existència d’habitatges a baix
preu però sense condicions
mínimes d’habitabilitat.
Els habitatges buits que
estan al casc antic poc
atractius per inversors i
llogaters
Estat de
conservació dels
habitatges
Baix preu de l’habitatge de
lloguer. Baixa renda de la
població
Poblar i dotar d’activitat el casc
antic
Afavorir l’accés a l’habitatge a
població amb més vulnerabilitat
Millorar condicions d’accessibilitat i
confort els habitatges de la
gent gran
✓ Rehabilitar habitatges en mal estat✓ Atreure i facilitar la col·locació
d’activitats compatibles al casc antic.
✓ Atreure població i augmentar el nombre de residents.
✓ Estudiar les possibilitats de comptar amb més aparcament tant per la població resident del cas antic com per visitants i població flotant.
✓ Adquirir parc d’habitatge públic ✓ Incentivar el lloguer o venda
d’habitatges assequibles✓ Evitar la segregació residencial✓ Millorar l’estat de conservació dels
habitatges de famílies més vulnerables
✓ Treballar en contra de la pobresa energètica
✓ Evitar els casos de pobresa energètica entre la gent gran
✓ Eliminar barreres arquitectòniques que dificultin l’accessibilitat de la gent gran a les seves llars.
Artès
Poblar i dotar
d’activitat el
casc antic
Estratègia i accions
Comunicació-Mediació per al lloguer (grans i petits tenidors) als habitatges amb indicis d’estar
buits segons estudiBorsa municipal
de Lloguer Social
Assegurances multirisc i de defensa jurídica durant tot el contracte
Tramitació de contractes
Masoveria urbana
Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible
Suport en la recerca d’habitatge
Necessitat de rehabilitació
Habitatges en bon estat
Tramitació dels ajuts pel pagament del lloguer
Visibilitat oferta – “treball comercial”
MediacióDipu
$
Establiment d’excepcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, llicències d’obres o ICIO)
Microcrèdits
Tramitació i gestió d’ajuts a la rehabilitació d’administracions no municipals
$$
Gene// CCB
Gene // CCB
$
Afavorir l’accés
i manteniment
a l’habitatge a
població amb
més
vulnerabilitat
Millorar
condicions
d’accessibilitat
i confort els
habitatges de
la gent gran
Campanya de sensibilització eficiència energètica
Microcrèdits: petits arranjaments
Auditories energètiques i acompanyament (canvi d’hàbits, canvi tarifari, implementació de mesures,...)
Ajuts municipals directes per la realització d’obres per millorar l'accessibilitat
Detecció de casos a través de
SS.SS.
Tramitació i gestió d’ajuts a la rehabilitació d’administracions no municipals
Pobresa energètica
Dificultats d’accessibilitat
Ajuts: petits arranjaments per la millora de la sostenibilitat de la llar, compra electrodomèstics més sostenibles, compra petits elements per la millora de l’eficiència energètica
Dipu
$
$
$
$
$
Gene// CCB
Dipu
Creació d’una borsa de llogaters _ Cohausing
Dificultats d’accés
Dificultats de manteniment
Suport tècnic
Parc d’habitatges públic urgència social
Modificació de l’ordenança municipal per l’adaptació com habitatge 1ª planta
Adquisició d’habitatges a preu per sota del mercat
Dipu
$
Dificultats pagament
Tramitació i gestió d’ajuts d’urgència especialGene// CCB
Servei d’intermediació hipotecariGene// CCB
Ajuts municipals urgència social
$
Altres accions complementàries no
habitatge
Adequar espais per aparcament de residents i població flotant
Promoció d’activitat econòmica
Adequació i millora de l’espai públic
Cessió
Donació
Dipu
$
Poblar i dotar
d’activitats el
casc antic
Afavorir l’accés i
manteniment a
l’habitatge a població
amb més vulnerabilitat
Millorar les condicions
d’accessibilitat i confort
dels habitatges ocupats
per gent gran
2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social
2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable
3.1. Servei de suport per
pal·liar les situacions de
pobresa energètica i el
sobrendeutament de les
llars
1.5. Microcrèdits
Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge
1.1 Campanya de comunicació i
sensibilització per al lloguer
assequible
1.2. Mediació per mobilitzar el
parc vacant d’habitatges
desocupat
1.3. Borsa Municipal de
Lloguer Assequible
1.4. Masoveria urbana
$
1.6 Bonificacions del ICIO
3.2. Tramitació i gestió
d’ajuts per la rehabilitació
d’habitatges de persones
grans
3.3. Campanya de
comunicació i
sensibilització per afavorir
l’eficiència energètica
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Artés
Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge
Annex Estadístic
Tècnic redactor:
Albert Terrones Ribas
Oficina d’Habitatge
Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats
Data generació:
02-01-2017 (v 0.2)
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Presentació
Aquest annex estadístic està concebut com a material de suport per a la realització de tasques d’anàlisi i diagnosis en treballs de suport tècnic a ens locals en matèria d’habitatge (Plans Locals d’Habitatge, Programes d’actuació municipal d’habitatge, etc.). Es tracta d’un document de caràcter intern, adreçat a especialistes, i no publicable en la seva versió actual. És també una versió de caràcter “Beta” subjecte a millores i correccions en futures versions a partir de l’experiència pràctica del seu ús.
Una versió sintètica i publicable del document estarà disponible en el moment de finalització i lliurament dels treballs.
La informació està organitzada per temàtiques i per fonts d’informació, amb l’objectiu d’aportar aquelles informacions i aproximacions d’interès per a entendre la situació del municipi en relació a l’habitatge.
Al final del document s’inclou un seguit de notes amb precisions de caràcter metodològic.
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
4.600
4.800
5.000
5.200
5.400
5.600
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
4.55
2 4.69
6 4.83
0 4.94
9 5.07
2 5.17
9 5.30
5 5.43
3
5.51
5
5.57
5
5.56
6
5.60
7
5.66
1
5.66
5
Evolució de la població (2002 - 2015).
0%
5%
10%
15%
20%
25%
ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
3%
6%
9%
11%
14%
17%
19%
21%22% 22%
23%24% 24%
Evolució de la població (2002 - 2015). Base 2002
ArtésProvincia
-0,5%
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
3,2%
2,9%
2,5% 2,5%
2,1%
2,4% 2,4%
1,5%
1,1%
-0,2%
0,7%1,0%
0,1%
Evolució interanual de la població (2002 - 2015). %.
ArtésProvíncia
1 . Població (1)
1 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
-10%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
57% 58%
20% 20%
-4%
31%
12%9%
1% 0% -0%-3% -4%
46%
19% 20%
12%
-4%
9%7%
1% -1% -1%-3%
-6% -7%
Evolució interanual de la població amb nacionalitat extracomunitaria (2002 - 2015). %.
ArtésProvíncia
-8%
-6%
-4%
-2%
0%
2%
4%
6%
8%
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
7,1%
5,7%6,6%
3,9%
0,5%1,5% 1,3%
-0,7%-1,5%
-7,6%
-3,6%-2,6%
-5,4%
Evolució interanual de la població entre 25 i 34 anys (2002 - 2015). %.
ArtésProvíncia
2%
4%
6%
8%
10%
12%
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
2%
3%
4%
5%
6%5%
7%8%
8% 8% 8% 8%8%
8%
Evolució del pes de la població amb nacionalitat extracomunitaria (2002 - 2015). %.
ArtésProvíncia
2 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
13%
14%
15%
16%
17%
18%
19%
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
15%
16%
16%
17%17%
17% 17%16%
16%16%
14%
14%
13%
13%
Evolució del pes de la població entre 25 i 35 anys (2002 - 2015). %.
ArtésProvíncia
Edat
100 y más9488827670645852464034282216104
-2% -1% 0% 1% 2%
Piramide d edats 2015
Dones (Província)Homes (Província)DonesHomes
-80
-60
-40
-20
0
20
40
60
80
Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
-45
37
-31
40
-39
59
-53
72
-40
42
-68
58
-46
58
-42
63
-56
72
-64
53
-51
69
-57
69
-40
55 59
Moviment Natural (2002 - 2014).
Creixement naturalDefuncionsNaixements
3 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
-20
0
20
40
Any2011 2012 2013 2014
26 27
45
-6
Saldos migratoris (2011 - 2014).
Saldo migratori totalSaldo migratori externSaldo migratori intern
-200
-100
0
100
200
300
ANY2011 2012 2013 2014
27 31 46
-21
Mobilitat residencial interna (2011 - 2014).
Saldo migratori intern
Emigració interna (/pobl)
Immigració interna (/pobl)
-50
0
50
100
ANY2011 2012 2013 2014
-10
6
31
5
Mobilitat residencial interna (persones entre 25 i 35 anys)(2011 - 2014).
Saldo migratori total (25-35)Emigració (25-35)Immigració (25-35)
4 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
-60
-40
-20
0
20
40
60
ANY2011 2012 2013 2014
9-2 -6
Mobilitat residencial interna (persones entre 35 i 45 anys)(2011 - 2014).
Saldo migratori total (35-45)Emigració (35-45)Immigració (35-45)
5 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
4552 4696 4830 4949 5072 5179 5305 5433 5515 5575 5566 5607 5661 5665
687 736 778 829 861 865 878 889 883 870 804 775 755 714
870 886 894 890 890 896 887 942 950 947 941 932 942 946
411 433 445 482 495 521 533 569 574 560 545 526 507 489
37 40 59 72 42 58 58 63 72 53 69 69 55 59
45 31 39 53 40 68 46 42 56 64 51 57 40 0
-8 9 20 19 2 -10 12 21 16 -11 18 12 15 59
83 130 205 245 295 284 372 417 456 461 462 460 447 430
Població
Població entre 25 i 34 anysPoblació de 65 anys i mésPoblació de 75 anys i més
Naixements
Defuncions
Moviment natural
Població amb nacionalitat extracomu…
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Any
221 187 225 209 277 244 290 258 275 220 255 263 207 185
113 120 167 163 207 172 202 207 237 193 224 217 228 230
108 67 58 46 70 72 88 51 38 27 31 46 -21 -45
0 2 63 49 72 81 72 50 53 44 35 37 44 36
0 0 0 3 17 16 38 43 31 45 39 38 29 52
0 2 63 46 55 65 34 7 22 -1 -4 -1 15 -16
74 64 71 83 95 84 94 81 84 65 80 91 62 43
41 42 65 69 74 56 64 63 62 75 74 60 57 55
33 22 6 14 21 28 30 18 22 -10 6 31 5 -12
0 0 0 0 0 0 0 0 0 57 56 57 45 43
0 0 0 0 0 0 0 0 0 48 58 63 45 51
0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 -2 -6 0 -8
108 69 121 92 125 137 122 58 60 26 27 45 -6 -61
Immigració interna
Emigració interna
Saldo migratori intern
Immigració externa
Emigració externa
Saldo migratori extern
Immigració interna (25-35 anys)
Emigració interna (25-35 anys)
Saldo migratori intern (25-35 anys)Immigració interna
(35-45 anys)Emigració interna
(35-45 anys)Saldo migratori
intern (35-45 anys)
Saldo migratori total
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Any
6 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
2. Construcció d'habitatges (2)
0%
2%
4%
6%
ANY2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Habitatge iniciat i finalitat /hab (2004 - 2015). Artés i Província.
Habitatge iniciat /hab (Artés)Habitatge finalitzat /hab (Artés)Habitatge iniciat (Prov.)Habitatge finalitzat (Prov.)
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
ANY2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
HPO iniciat i finalitat /hab (2004 - 2015). Artés i Província.
HPO iniciat /hab (Artés)HPO finalitzat /hab (Artés)Habitatge iniciat /hab (Prov.)Habitatge finalitzat /hab (Prov.)
0
50
100
150
Any2004-2008 2009-2012 2013-2015
136,8 m2
115,2 m2
95,2 m2 98,6 m2108,0 m2
88,2 m2
Superficie habitatge acabat (2004 - 2015). Artés
ArtésProvíncia
7 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Any2004-2008 2009-2012 2013-2015
56,65%
76,19%
88,76% 87,20% 90,91%86,85%
% plurifamiliar sobre l habitatge acabat (2004 - 2015). Artés
ArtésProvíncia
0%
10%
20%
30%
Any2004-2008 2009-2012 2013-2015
8,23%
32,58%
24,69%
19,17%
% d habitatge protegit sobre el total d" habitatge finalitzat (2004 - 2015). Artés
ArtésProvíncia
11842
1.628
Classificació del sòl. Hectàrees (2011) Artés
Sòl urbàSòl urbanitzableSòl no urbanitzable
8 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
1%
2%
3%
4%
2,38%
3,49%
Percentatge de sòl urbanitzable (2011) Artés i Província
ArtésProvíncia
0%
10%
20%
30%
40%36,15%
34,56%
Ratio entre sòl urbanitzable i sòl urbà (2011) Artés i Província
ArtésProvíncia
0,0
0,2
0,4
0,6
0,12
0,60
Ratio d habitatge acabat per cada persona d increment poblacional (2004 - 2015). Artés i ...
ArtésProvíncia
9 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
200
400
600
800
1.000
ANY2002
20032004
20052006
20072008
20092010
20112012
20132014
2015
Habitatge iniciat, finalitat i transmissions d habitatge nou acumulat(2004 - 2015). Artés i ...
Habitatge iniciatHabitatge finalitzatTransmissions d'habitatge d'obra nova
0,0
0,2
0,4
0,6
0,43
0,62
Índex absorció d habitatge d obra nova (3) (2004 - 2015). Artés i Província.
ArtésProvíncia
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
0,82
0,92
Índex de finalització de projectes d obra nova (2004 - 2015). Artés i Província.
ArtésProvíncia
10 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
72 23 178 113 297 144 31 0 0 26 23 0 0 0
40 38 26 41 73 158 140 88 21 28 79 1 0 11
18 11 0 7 37 140 117 83 13 25 78 0 0 10
22 27 26 34 36 18 23 5 8 3 1 0 0 0
0 0 0 0 0 37 79 0 25 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 14 23 0 11 68 0 0 0
141,1 m2 151,2 m2 146,9 m2 138,0 m2 124,3 m2 119,4 m2 112,1 m2 101,5 m2 95,0 m2 73,6 m2 93,7 m2 162,0 m2 0,0 m2 162,0 m2
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 117,5 0,0 117,5 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 42,5 0,0 42,5 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1.627,9 0,0 1.627,9 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1.787,9 0,0 1.787,9 0,0 0,0 0,0 0,0
Habitatge iniciat
Habitatge finalitzat
Habitatge finalitzat plurifamiliar
Habitatge finalitzat unifamiliar
Habitatge protegit iniciat
Habitatge protegit finalitzat
Superfície mitjana habitatge acabat
Sòl urbà (hec2)
Sòl urbanitzable (hec2)Sòl no urbanitzable (hec2)
Total de sòl (hec2)
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015ANY
11 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
3. Tramsmissions d'habitatge i mercat de lloguer
0,000
0,005
0,010
0,015
ANY2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Transaccions d habitatge /hab (2004 - 2015). Artés i Província.
Transaccions habitatge nou (/pobl)Transaccions habitatge usat (/pobl)Transaccions habitatge nou (/pobl) (Prov.)Transaccions habitatge usat (/pobl) (Prov.)
No data to display
12 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
20
40
60
80
100
300
350
400
450
500
550
ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
543 €
399 €
466 €
379 €
315 €310 €308 €
Mercat de lloguer (2004 - 2015). Artés
ContractesPreu mitjà
0,000
0,005
0,010
0,015
0,020
ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Evolució contractes de lloguer /hab. (2004 - 2015). Artés
ArtésProvíncia
0
20
40
60
80
100
120
ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Contractes de lloguer vs transaccions d habitatge (2004 - 2015). Artés
ContractesTransaccions d'habitatge
13 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30% 27,57%
Esforç econòmic segons tenència (6) (2015). Artés
LloguerPropietat
0%
10%
20%
30%
40%
ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Esforç econòmic segons tenència (6) (2004 - 2015). Artés
14 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0 0 14 16 48 42 42 47 47 19 9 1 1 1
0 0 72 71 67 56 23 29 23 12 12 29 24 29
0 0 86 87 115 98 65 76 70 31 21 30 25 30
0 0 0 18 23 24 59 43 57 52 104 98 107 90
- - - - - - 543 € - 399 € 466 € 379 € 315 € 310 € 308 €
- - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - 36,02% - 28,25% 32,73% 26,31% 21,80% 20,87% 20,23%
- - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - -
Transaccions habitatge nou
Transaccions habitatge usat
Transaccions totals
Contractes de lloguer
Preu mitjà lloguer
Preu mitjà m2 (Idealista)
Esforç econòmic propietat
Esforç econòmic lloguer
Preu mitjà m2 (Ministeri de foment)
Preu mitjà m2 habitatge usat (Ministeri de foment)
Preu mitjà m2 habitatge nou (Ministeri de foment)
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015ANY
15 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
5. Cens de Població i habitatges 2011 (8)
0
50
100
150
200
Deficient Dolent Ruina
170
Persones residents en edificis en estat deficient, dolent o ruïnos (2011)Artés i Província.
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
Artés Provincia
3,05%
5,93%
% de persones edificis en estat deficient, dolent o ruïnos (2011)Artés i Província.
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
Propietat pagada Prop. amb pagaments Lloguer Altra
1.685
2.510
755
490
Persones segons forma de tinença (2011) Artés
16 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
5%
10%
15%
20%
Artés Provincia
13,54%
20,12%
% de persones en règim de lloguer (2011)Artés i Província.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Artés Provincia
45,02%
37,47%
% de persones amb pagaments pendents per l habitatge en propietat (2011)Artés i Província.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Abans 1920 1921-1950 1951-1970 1971-1980 1981-1990 1991-2000 2001-2011
396
49
188
300
129
201
148
Edificis segons any de construcció. 2011
17 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
Artés Provincia
10,49% 10,53%
% d edificis construits entre 2000 i 2011. (2011) Artés i Província.
2093
45
497
Habitatges segons ús. (2011) Artés
PrincipalsSecundarisDesocupats
0%
5%
10%
15%
20%
Artés Provincia
18,86%
10,64%
% d habitatges desocupats. (2011) Artés i Província.
18 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
Artés Provincia
1,71%
5,47%
% d habitatges secundaris. (2011) Artés i Província.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1 planta 2 plantes 3 plantes 4 plantes 5 o més plantes
297
783
247
53 31
Edificis segons nombre de plantes. (2011) Artés
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Artés Provincia
88,52%
63,97%
% d edificis de 3 o més plantes sense ascensor. (2011) Artés i Província.
19 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
20%
40%
60%
80%
100%
3 plantes 4 plantes 5 o més plantes
95,55%88,68%
32,26%
% d edificis sense ascensor segons plantes. (2011) Artés
0%
2%
4%
6%
8%
10%
Artés Provincia
1,19%
9,09%
% de persones sense sistemes de calefacció a la llar. (2011) Artés i Província.
65
3.985
805
620
Persones segons sistemes de calefacció a la llar. (2011) Artés
Sense calefaccióSistema calefacció individualCalefacció colectivaAparells de calefacció
20 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
6. Polítiques d'habitatge (9)
0
5
10
15
20
Any2012 2013 2014 2015
9
13
1617
Persones inscrites al registre de sol·licitants d'HPO de Catalunya
0
10
20
30
40
50
60
70
MunicipiArtés
59
Habitatges inscrits al registre d'habitatges buits o sense títiol habilitant
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
1,2
Any2014
1
Habitatges gestionats per borses de mediació
21 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
7. Microdades del Padró Municipal d'Habitants (10)
2,50
2,55
2,60
2,65
2,70
2,75
2,80
2,85
2,6303
2,7342
Mida mitjana de les llars
ArtésMostra de municipis
0
100
200
300
400
500
600
Nombre de persones per llar1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
520560
484426
92
32 12 1 2 1 3 1
Llars segons nombre de persones empadronades
2,3%
2,4%
2,5%
2,6%
2,7%
Llars monoparentals
2,44%
2,64%
Llars formades per un adult i un o diversos menors de 15 anys, segons mida de la llar
ArtésMostra de muncipis
22 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
5
10
15
20
25
30
35
Llars monoparentals
30
22
Llars formades per un adult i un o diversos menors de 15 anys, segons mida de la llar
Mida de la llar
23
16,5%
17,0%
17,5%
Mida de la llarLlars +65
17,67%
16,17%
Percentatge de llars formades exclusivament per majors de 65 anys
ArtésMostra de municipis
0
50
100
150
200
250
300
350
1 2 3 7 12
Llar +65Llars +65
208
320
21 7 12
Persones en llars formades exclusivament per majors de 65 anys, segons mida de la llar i sexe
HomesDones
23 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
4,6%
4,8%
5,0%
5,2%
5,4%
5,6%
5,8%
6,0%
Mida de la llarLlars +80
5,95%
4,71%
Percentatge de llars formades exclusivament per majors de 80 anys
ArtésMostra de municipis
0
20
40
60
80
100
120
1 2 7
Llar +80Llars +80
100
52
7
Persones en llars formades exclusivament per majors de 80 anys, segons mida de la llar i sexe
HomesDones
46%
47%
48%
49%
50%
51%
52%
49,60%
48,01%
Índex d'emancipació (25 - 34 anys) (11)
ArtésMostra de municipis
24 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
61%
62%
63%
64%
65%
66%
67%
68%
64,03%
64,97%
Índex d'emancipació (30 - 34 anys) (11)
ArtésMostra de municipis
33%
34%
35%
36%
37%
38%
39% 38,91%
33,22%
Índex d'emancipació (25 - 29 anys) (11)
ArtésMostra de municipis
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
15,19%
38,91%
64,03%
49,60%
Índex d'emancipació segons grups d'edat (11)
20 -2425 -2930 - 3425 - 34
25 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
5%
10%
15%
20% 19,29%20%
Habitatges sense persones empadronades (13)
ArtésMostra de municipis
0
50
100
150
200
250
300
350
1 2 3 7 12
Llar +65Llars +65
208
320
21 7 12
Persones en llars formades exclusivament per majors de 65 anys, segons mida de la llar i sexe
HomesDones
0
100
200
300
400
500
600
Any darrer moviment19
9619
9719
9819
9920
0020
0120
0220
0320
0420
0520
0620
0720
0820
0920
1020
1120
1220
1320
1420
1520
16
5 1228 37 52
69 77 86 98 108 123139
157176
200237
293
340
378
445
510
Adreces sense persones empadronades per any de darrer moviment (acumulat)
26 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
8%
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
5,10%
6,49%
4,65%
6,98%
6,25%
7,02%
5,95%
6,74%6,47%
6,01%
5,51%5,54%5,70%5,49%
4,81%
5,29%5,17%5,13%5,24%4,96%
4,28%
5,00%
3,81%
5,11%
Altes procedents de migració interna i externa per habitant de 2016 (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
0,0%
0,2%
0,4%
0,6%
0,8%
1,0%
1,2%
1,4%
1,6%
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
1,09%
0,91%0,89%0,93%
1,19%
1,05%
1,46%
1,18%1,14%
0,92%
0,55%0,52%
0,64%
0,44%
0,59%
0,43%0,34%0,34%0,36%
0,31%
0,50%
0,36%0,37%0,46%
Altes per migració externa per habitant de 2016 (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
4,0%
4,5%
5,0%
5,5%
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
3,10%
4,12%
3,01%
4,48%
3,85%
4,64%
3,22%
4,43%
3,74%
4,29%
3,88%
4,51%4,22%
4,62%
3,74%
4,56%4,36%
4,61%
4,10%
4,64%
4,20%
4,60%
4,20%
4,55%
Baixes per migració interna i externa per habitant de 2016 (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
27 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0,00%
0,05%
0,10%
0,15%
0,20%
0,25%
0,30%
0,35%
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
0,05%0,07%
0,05%
0,09%
0,14%
0,10%
0,05%
0,15%
0,23%
0,18%
0,12%
0,20%
0,02%
0,19%
0,12%
0,20%
0,32%
0,23%
0,20%
0,25%
0,14%
0,26%
0,11%
0,27%
Baixes per migració interna i externa per habitant de 2016 (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
-300
-200
-100
0
100
200
300
400
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
-174
286
-169
261
-216
351
-181
334
-210
363
-218
309
-237
320
-210
270
-245
290
-230
294
-236
240
-236
214
112 92135 153 153
91 8360 45 64
4-22
Fluxe migratori total (2004-2015)
Saldo migratori internBaixesAltes
-200
-100
0
100
200
300
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
-171
225
-166
211
-208
284
-178
252
-197
299
-211
278
-236
284
-203
237
-227
271
-219
274
-228
212
-230
193
54 4576 74
10267
48 34 44 55
-16-37
Fluxe migratori amb altres municipis (2004-2015)
Saldo migratori internBaixesAltes
28 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
-3
61
-3
50
-8
67
-3
82
-13
64
-7
31
-1
36
-7
33
-18
19
-11
20
-8
28
-6
21
58
47
59
79
51
24
35
26
19
2015
Fluxe migratori amb estranger (2004-2015)
Saldo migratoriBaixesAltes
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Edat_Menors de 16
16-2526-35
36-4546-55
56-6565-75
Majors d...
17,04%17,64%
13,78%12,03%
30,87%
27,54%
18,64%19,95%
8,29%9,25%
4,69%5,12%
2,80%2,93%3,89%
5,54%
Distribució per edats dels immigrants (2009-2015)
ArtésMostra de municipis
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Edat_Menors de 16
16-2526-35
36-4546-55
56-6565-75
Majors d...
19,56%17,84%
14,80%13,31%
27,28%27,50%
18,08%19,67%
9,65%9,80%
4,63%5,29%
2,25%2,82%3,73%3,78%
Distribució per edats dels emigrants (2009-2015)
ArtésMostra de municipis
29 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
-500
-400
-300
-200
-100
0
100
200
300
400
500
600
Edat_Menors de 16
16-2526-35
36-4546-55
56-6565-75
Majors d...
-6 11
11645
-5 10 14 10
Edats del emigrants/immigrants (2009-2015)
SaldoBaixesAltes
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Edat
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95
Edats de les noves altes segon període
2001-20082009-2015
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Edat
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95
Edats de les baixes segon període
2001-20082009-2015
30 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Edat
_Men
ors d
e 5
5 - 1
0
10 -
15
15-2
0
20-2
5
25-3
0
30-3
5
35-4
0
40-4
5
45-5
0
50-5
5
55-6
0
60-6
5
65-7
0
70-7
5
Major
s de
75
Edats del saldo migratori segon període.
2001-20082009 - 2015
Orígen
MANRESA
BARCELONA
SALLENT
SANT FRUITÓS DE BAGES
NAVARCLES
AVINYÓ
TERRASSA
SANT JOAN DE VILATORRADA
SANTPEDOR
CALDERS
MOIÀ
SABADELL
MONISTROL DE CALDERS
SANTA MARIA D'OLÓ
HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')
0 50 100 150 200 250 300 350 400
356
86
77
65
58
55
44
36
36
35
34
31
29
22
20
Principals municipis d origen de les altes al padró (2009-2015)
Orígen
MANRESA
BARCELONA
AVINYÓ
NAVARCLES
SANT FRUITÓS DE BAGES
SALLENT
CALDERS
MOIÀ
SANT JOAN DE VILATORRADA
NAVÀS
SANTPEDOR
TERRASSA
SABADELL
MONISTROL DE CALDERS
BERGA
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340
293
82
75
59
51
50
44
41
40
34
33
23
22
20
19
Principals municipis de destí de les baixes al padró (2009-2015)
31 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
632721141311109998776655555
MANRESASALLENTTERRASSASANT FRUITÓS DE BAGESSANT BOI DE LLOBREGATSANTA MARIA D'OLÓFONOLLOSACORNELLÀ DE LLOBREGATMONISTROL DE CALDERSSABADELLCASTELLGALÍSANT VICENÇ DE CASTELLETSÚRIACARDONAZARAGOZAMASQUEFASAN ESTEBAN DE GORMAZTÀRREGAVIDRERESVILADECANS
Orígen Saldo
195
Orígen
MANRESA
BARCELONA
NAVARCLES
AVINYÓ
SANT FRUITÓS DE BAGES
SALLENT
SANT JOAN DE VILATORRADA
TERRASSA
SANTPEDOR
HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')
MOIÀ
SANTA MARIA D'OLÓ
SABADELL
VIC
MONISTROL DE CALDERS
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130
113
29
26
23
22
21
17
16
10
8
8
8
7
7
6
Principals municipis d origen de les altes al padró de persones entre 25 i 35 anys ó (2009-2015)
Orígen
MANRESA
BARCELONA
SANT FRUITÓS DE BAGES
AVINYÓ
NAVARCLES
SANT JOAN DE VILATORRADA
TERRASSA
CALDERS
SANTPEDOR
SALLENT
MOIÀ
PUIG-REIG
VIC
HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')
SANTA MARIA D'OLÓ
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
85
31
22
18
16
13
13
13
12
11
8
7
7
5
5
Principals municipis de destí de les baixes al padró de persones entre 25 i 35 anys ó (2009-2015)
632721141311109998776655555
MANRESASALLENTTERRASSASANT FRUITÓS DE BAGESSANT BOI DE LLOBREGATSANTA MARIA D'OLÓFONOLLOSACORNELLÀ DE LLOBREGATMONISTROL DE CALDERSSABADELLCASTELLGALÍSANT VICENÇ DE CASTELLETSÚRIACARDONAZARAGOZAMASQUEFASAN ESTEBAN DE GORMAZTÀRREGAVIDRERESVILADECANS
Orígen Saldo
195
32 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
632721141311109998776655555
MANRESASALLENTTERRASSASANT FRUITÓS DE BAGESSANT BOI DE LLOBREGATSANTA MARIA D'OLÓFONOLLOSACORNELLÀ DE LLOBREGATMONISTROL DE CALDERSSABADELLCASTELLGALÍSANT VICENÇ DE CASTELLETSÚRIACARDONAZARAGOZAMASQUEFASAN ESTEBAN DE GORMAZTÀRREGAVIDRERESVILADECANS
Orígen Saldo
195
0,065
0,070
0,075
0,080
0,085
0,090
0,095
0,100
0,105
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
0,07
0,10
0,07
0,10
0,09
0,11
0,08
0,10
0,09
0,09
0,09
0,09 0,090,09
0,08
0,09
0,09
0,09
0,09
0,09
0,08
0,09
0,08
0,09
Índex de circulació residencial (12) entre municipis (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
0,030
0,035
0,040
0,045
0,050
0,055
0,060
0,065
0,070
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
0,04
0,03
0,04
0,03
0,04
0,03
0,030,03
0,04
0,03
0,06
0,03
0,07
0,03
0,05
0,03
0,05
0,03
0,05
0,04
0,05
0,03
0,05
0,03
Índex de circulació residencial (12) dins el municipi (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
632721141311109998776655555
MANRESASALLENTTERRASSASANT FRUITÓS DE BAGESSANT BOI DE LLOBREGATSANTA MARIA D'OLÓFONOLLOSACORNELLÀ DE LLOBREGATMONISTROL DE CALDERSSABADELLCASTELLGALÍSANT VICENÇ DE CASTELLETSÚRIACARDONAZARAGOZAMASQUEFASAN ESTEBAN DE GORMAZTÀRREGAVIDRERESVILADECANS
Orígen Saldo
195
33 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
64 45
11 23 18 31 24 26 24 -1 25 32 5 -9
351817139876665444444433
MANRESATERRASSABARCELONASALLENTSANTA MARIA D'OLÓSANT BOI DE LLOBREGATSABADELLSANT FRUITÓS DE BAGESCASTELLGALÍZARAGOZACARDONASANT VICENÇ DE CASTEL...PINEDA DE MARGRANOLLERSHOSPITALET DE LLOBRE...IGUALADACORNELLÀ DE LLOBREGATFONOLLOSAVIDRERESPOVEDA DE LA SIERRA
Orígen Saldo 25-35
135
0,065
0,070
0,075
0,080
0,085
0,090
0,095
0,100
0,105
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
0,07
0,10
0,07
0,10
0,09
0,11
0,08
0,10
0,09
0,09
0,09
0,09 0,090,09
0,08
0,09
0,09
0,09
0,09
0,09
0,08
0,09
0,08
0,09
Índex de circulació residencial (12) entre municipis (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
0,030
0,035
0,040
0,045
0,050
0,055
0,060
0,065
0,070
Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
0,04
0,03
0,04
0,03
0,04
0,03
0,030,03
0,04
0,03
0,06
0,03
0,07
0,03
0,05
0,03
0,05
0,03
0,05
0,04
0,05
0,03
0,05
0,03
Índex de circulació residencial (12) dins el municipi (2004-2015)
ArtésMostra de municipis
-14-9-9-8-6-6-5-4-4-4-3-3-3-3-3-3-3-2-2-2
AVINYÓNAVÀSCALDERSNAVARCLESTORDERABERGAMOIÀTORELLÓCASTELL-PLATJA D'AROMADRIDLLUCMAJORPALMA DE MALLORCAMALGRAT DE MARGIRONELLACASTELLCIRCASTELLÓN DE LA PLANA/CA...DELTEBREMANACORVICSANT QUIRZE DEL VALLÈS
Orígen Saldo 25-35
135
34 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
8. Microdades de l'oferta immobiliària en propietat (idealista.com) (14)
0
20
40
60
80
100
TipologiaPlurifamiliar Unifamiliar
90
14
53
1
Nombre d habitatge en oferta segons tipologia i tinença (31/12/2016)
VendaLloguer
51
38
18
8
8
16
4
Preu total ofertat (31/12/2016)
Preu total
50.000 - 100.000 €100.000 - 150.000 €150.000 - 200.000 €200.000 - 300.000 €300.000 - 400.000 €Menys de 50.000 €Més de 400.000
28
20
39
1
7
7
41
Superficie dels habitatges ofertats (31/12/2016)
Preu total
50 - 75 m275 - 100 m2100 - 125 m2125 - 150 m2150 - 175 m2Menys de 50m2Més de 200m2
35 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
0
10
20
30
40
50
13 22 48 46 5 5 1 2 1 Habitacions1 2 3 4 5 6 9 12 800
51.263 €76.480 €
114.613 €134.320 €
165.000 €
70.000 €
32.260 €
500.000 €
60.000 €
Mediana de preu de l habitatge ofertat (31/12/2016)
Preu mitjàHabitatges en oferta
0
50
100
150
200
250
300
350
400365,25 €
325,00 €
Quota hipotecaria (16) i de lloguer per accés a mediana de preu (31/12/2016)
VendaLloguer
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
25,91%
23,06%
Esforç econòmic (15) per a accedir a la mediana de preu segons tinença (31/12/2016)
VendaLloguer
36 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
143 35 1130 75 421 134
102.260 € 82.400 € 96.000 € 118.490 € 82.500 € 141.540 €
901 € 759 € 1.035 € 1.099 € 1.056 € 1.200 €
113,00 102,00 87,00 113,00 80,00 110,00
24.800 € 37.684 € 12.000 € 9.000 € 21.000 € 31.000 €
49.673 € 47.482 € 37.670 € 54.000 € 35.000 € 59.000 €
62,9% 82,9% 90,2% 58,7% 79,8% 56,7%
79.000 € 60.600 € 91.195 € 105.330 € 75.500 € 110.000 €
86 95 95 90 79 87
939 € 759 € 1.054 € 1.137 € 1.094 € 1.164 €
Nombre
Mediana de preu
Mediana de preu (m2)
Mediana de superfícia
Preu mínim
Percentil 10 preu
% Plurifamiliar
Mediana de preu plurifamiliar
Mediana de superfície plurifamiliar
Mediana de preu plurifamiliar (m2)
Artés Avinyó Manresa Navarcles Sallent Sant Fruitós de BagesMunicipis
0
200
400
600
800
1.000
1.200
TipologiaPlurifamiliar Unifamiliar
9029
1.019
44
336
76 536
111
3185 58
Comparativa nombre d habitatge en oferta al portal Idealista (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
I_MunicipiArtés
AvinyóManresa
NavarclesSallent
Sant Fruitós de ...
102.260 €
82.400 €
96.000 €
118.490 €
82.500 €
141.540 €
Comparativa mediana de preude l habitatge ofertat (31/12/2016)
37 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
400.000
TipologiaUnifamiliar
164.000 €
225.000 €
142.450 €156.000 €
180.000 €
340.279 €
Comparativa mediana de preu de l habitatge unifamiliar (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
TipologiaPlurifamiliar
79.000 €
60.600 €
91.195 €
105.330 €
75.500 €
110.000 €
Comparativa mediana de preu de l habitatge plurifamiliar (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
50
100
150
200
250
300
TipologiaUnifamiliar
250 m2
215 m2 210 m2 210 m2230 m2
273 m2
Comparativa superfície mediana de l habitatge unifamiliar (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
38 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
20
40
60
80
100
TipologiaPlurifamiliar
85 m2
93 m2
85 m281 m2
70 m2
83 m2
Comparativa superfície mediana de l habitatge plurifamiliar ofertat (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
TipologiaUnifamiliar
656 m2
1.047 m2
678 m2743 m2
783 m2
1.249 m2
Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge unifamiliar ofertat (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
TipologiaPlurifamiliar
1.003 €
771 €
1.087 € 1.115 €1.043 €
1.176 €
Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge plurifamiliar ofertat (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
39 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
Municipis
Artés
Avinyó
Man
resa
Navar
cles
Sallen
t
Sant F
ruitó
s de
Bages
901 €
759 €
1.035 €1.099 € 1.056 €
1.200 €
Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge ofertat (31/12/2016)
0%
20%
40%
60%
80%
100%
TipologiaPlurifamiliar Unifamiliar
20,02%15,36%
23,11%26,69%
19,13%
27,87%
41,56%
99,46%
38,01%39,53%45,61%
86,23%
Esforç econòmic (15) per a accedir a la mediana de preu segons tipologia (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
MunicipiSant Fruitós de Bages
NavarclesSallent
ArtésAvinyó
Manresa
Comparativa de distribució per preu total ofertat (31/12/2016)
Preu total
Més de 400.000Menys de 50.000 €300.000 - 400.000 €200.000 - 300.000 €150.000 - 200.000 €100.000 - 150.000 €50.000 - 100.000 €
40 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
8b. Microdades de l'oferta immobiliària en lloguer (idealista.com)
15 1 137 10 19 16
325 € 800 € 450 € 400 € 375 € 350 €
5 € 3 € 6 € 5 € 5 € 5 €
60,00 280,00 80,00 100,00 75,00 72,50
230 € 800 € 225 € 265 € 200 € 200 €
264 € 800 € 300 € 342 € 292 € 270 €
93,3% 0,0% 97,1% 70,0% 89,5% 75,0%
Nombre
Mediana de preu
Mediana de preu (m2)
Mediana de superfície
Preu mínim
Percentil 10 preu
% Plurifamiliar
Artés Avinyó Manresa Navarcles Sallent Sant Fruitós de BagesMunicipis
0
20
40
60
80
100
120
140
TipologiaPlurifamiliar Unifamiliar
14
133
717
12
1 1 4 3 2 4
Comparativa nombre d habitatge en oferta al portal Idealista (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
I_MunicipiArtés
AvinyóManresa
NavarclesSallent
Sant Fruitós de B...
325 €
800 €
450 €400 € 375 € 350 €
Comparativa mediana de preude l habitatge ofertat (31/12/2016)
41 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
TipologiaUnifamiliar
900 €800 €
900 €
650 €
800 €
1.350 €
Comparativa mediana de preu de l habitatge unifamiliar (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
100
200
300
400
500
TipologiaPlurifamiliar
325 €
450 €
350 €375 €
340 €
Comparativa mediana de preu de l habitatge plurifamiliar (31/12/2016)
Municipi
ArtésManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
1
2
3
4
5
6
TipologiaUnifamiliar
4 m2
3 m2
4 m2
5 m2
3 m2
5 m2
Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge unifamiliar ofertat (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
42 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0
1
2
3
4
5
6
7
TipologiaPlurifamiliar
5 €6 € 6 €
6 €
5 €
Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge plurifamiliar ofertat (31/12/2016)
Municipi
ArtésManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
0
1
2
3
4
5
6
7
Municipis
Artés
Avinyó
Man
resa
Navar
cles
Sallen
t
Sant F
ruitó
s de
Bages
5 €
3 €
6 €
5 € 5 €5 €
Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge ofertat (31/12/2016)
0%
20%
40%
60%
80%
100%
TipologiaPlurifamiliar Unifamiliar
23,06%
31,92%24,83%26,60%24,12%
63,85%56,75%
63,85%
46,11%
56,75%
95,77%
Esforç econòmic per a accedir a la mediana de preu segons tipologia (31/12/2016)
Municipi
ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages
43 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
0,00
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0,07
MunicipiSant Fruitós de Bages
NavarclesSallent
ArtésAvinyó
Manresa
Comparativa de distribució per preu total ofertat (31/12/2016)
Preu total
Més de 1200€1000 - 1200 €800 - 1000 €600 - 800 €400 - 600 €200 - 400 €
44 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
9. Microdades de les liquidacions de IIVTNU
No data to display
No data to display
No data to display
45 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
No data to display
No data to display
46 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
No data to display
47 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
No data to display
48 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
10. Microdades de cadastre (en construcció)
49 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Notes metodològiques
(1) La informació d’aquest apartat està elaborada per mitjà de dades demogràfiques publicades en la web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
(2) La informació d’aquest apartat està elaborada per mitjà de dades publicades per:
a. Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya: Dades sobre construcció d’habitatges obtingudes a partir de visats.
b. Institut d’Estudis Territorials: Dades sobre classificació del sòl, únicament disponibles per a 2011.
c. Ministeri de Foment i INE: Estadística de Transmisiones de Derechos de la Propiedad
(3) Índex d'absorció: Ràtio entre el nombre acumulat d'habitatges finalitzats i el nombre acumulat d'habitatges d'obra nova transmesos
(4) Índex de finalització: Ràtio entre el nombre acumulat d'habitatges iniciats i el nombre acumulat d'habitatges finalitzats
(5) La informació d’aquest apartat està elaborada per mitjà de dades publicades per:
a. Ministeri de Foment i INE: Dades de transmissions procedents de Estadística de Transmisiones de Derechos de la Propiedad
b. Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya: Dades de lloguer procedents de fiances de contractes de lloguer procedents de l’INCASOL
(6) Esforç econòmic: Percentatge de la renda familiar bruta disponible per persona major de 16 anys que caldria dedicar per a pagar la quota hipotecària d'un habitatge amb el preu metre quadrat mitjà (segons ministeri de foment) i un superfície de 70 metres. S'assumeix un finançament del 80% del preu i un tipus d'interès corresponent al tipus d'interès per crèdits hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya en el primer mes de cada any.
(7) Dades procedents de l’explotació de les microdades de l’estudi de l’oferta d’habitatge d’obra nova que promou l’APCE entre d’altres agents. Les dades estan únicament disponibles per una mostra de municipis. Aquesta mostra inclou els municipis de l’annex 1.
(8) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir de les dades del Cens de Població i Habitatge de 2011 disponible a la web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
(9) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’apartat està en desenvolupament a l’espera de noves dades
(10) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir de les microdades del fitxer de moviments del padró municipal d’habitants. Les dades apareixen comparades amb la mostra de municipis que apareix a l’annex 2.
(11) Índex d’emancipació: % de joves segons l’interval considerat que no conviu amb persones més de 20 anys major que el límit inferior de l’interval considerat. És a dir, en l’interval 25-35 anys inclou el % de joves que viu en llars on no hi ha persones més grans de 45 anys.
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
(12) Índex de circulació residencial: Ratio entre el nombre de moviments residencials intramunicipi (CD) o intermunicipi (CR) i la població del darrer any disponible.
(13) Inclou aquelles adreces que algun cop han tingut persones empadronades però que en el moment de l’explotació no n’hi figuren. La dada és susceptible de duplicitats, adreces incorrectes i altres factors que amplien la xifra.
(14) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir del conjunt d’ofertes immobiliàries publicades al portal Idealista.com . La comparació de municipis està realitzada a partir de les àrees funcionals d’habitatge i altres consideracions.
(15) Esforç econòmic : Percentatge de la renda familiar bruta disponible per persona major de 16 anys que caldria dedicar per a pagar la quota hipotecària d'un habitatge amb la mediana de preu. S'assumeix un finançament del 80% del preu i un tipus d'interès corresponent al tipus d'interès per crèdits hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya en el primer mes de cada any.
(16) Quota hipotecària : S'assumeix un finançament del 80% del preu i un tipus d'interès corresponent al tipus d'interès per crèdits hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya en el primer mes de cada any.
(17) Transaccions forçoses: Inclouen principalment execucions hipotecàries.
(18) Estimat a partir de les diferents transmissions liquidades. Pot incloure
variacions respecte la titularitat real efectiva fruit de la interpretació de dades o de la no liquidació de les plusvàlues.
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
ANNEX 1: Municipis inclosos a l'estudi de l'oferta d'habitatge d'obra nova
Abrera Arenys de Mar Arenys de Munt Badalona Barcelona Berga Cabrera de Mar Calella Canet de Mar Cardedeu Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Esparreguera Esplugues de Llobregat Garriga, La Gavà Gelida Gironella Granollers Hospitalet de Llobregat, L' Igualada Malgrat de Mar Manlleu Manresa Martorell Masnou, El Mataró Molins de Rei Mollet del Vallès Montcada i Reixac Montornès del Vallès Navarcles Navàs Parets del Vallès Piera Pineda de Mar
Polinyà Prat de Llobregat, El Premià de Mar Puig-reig Ripollet Roca del Vallès, La Rubí Sabadell Sallent Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Celoni Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Pere de Ribes Sant Pol de Mar Sant Sadurní d'Anoia Sant Vicenç de Castellet Santa Coloma de Gramenet Santa Margarida de Montbui Santa Perpètua de Mogoda Sitges Terrassa Tiana Tordera Torelló Vic Viladecans Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Vilassar de Dalt Vilassar de Mar
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
ANNEX 1: Municipis a la mostra d’habitatges de padró (apartat 7)
Abrera Orpí Aguilar de Segarra Òrrius Aiguafreda Pacs del Penedès Alella Palau-solità i Plegamans Alpens Pallejà Ametlla del Vallès, L' Palma de Cervelló, La Arenys de Mar Papiol, El Arenys de Munt Parets del Vallès Argençola Perafita Artés Pla del Penedès, El Avià Pobla de Claramunt, La Avinyó Pobla de Lillet, La Avinyonet del Penedès Polinyà
Bagà Pont de Vilomara i Rocafort, El
Balenyà Pontons Balsareny Prats de Lluçanès Barberà del Vallès Prats de Rei, Els Begues Premià de Dalt Bellprat Puig-reig Berga Puigdàlber Bigues i Riells Pujalt Borredà Quar, La Bruc, El Rajadell Brull, El Rellinars Cabanyes, Les Roca del Vallès, La Cabrera d'Anoia Roda de Ter Cabrera de Mar Rubió Cabrils Rupit i Pruit Calaf Sagàs Calders Saldes Caldes d'Estrac Sallent Caldes de Montbui Sant Agustí de Lluçanès Calella Sant Andreu de Llavaneres Calldetenes Sant Antoni de Vilamajor Callús Sant Bartomeu del Grau Calonge de Segarra Sant Boi de Lluçanès Campins Sant Cebrià de Vallalta Canet de Mar Sant Celoni Cànoves i Samalús Sant Climent de Llobregat Canyelles Sant Cugat Sesgarrigues
Capellades Sant Esteve de Palautordera
Capolat Sant Esteve Sesrovires
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Cardedeu Sant Feliu de Codines Cardona Sant Feliu Sasserra
Carme Sant Fost de Campsentelles
Casserres Sant Fruitós de Bages Castell de l'Areny Sant Hipòlit de Voltregà Castellar de n'Hug Sant Iscle de Vallalta Castellar del Riu Sant Jaume de Frontanyà Castellbell i el Vilar Sant Joan de Vilatorrada Castellcir Sant Julià de Cerdanyola Castellet i la Gornal Sant Julià de Vilatorta Castellfollit de Riubregós Sant Llorenç d'Hortons Castellfollit del Boix Sant Llorenç Savall Castellgalí Sant Martí d'Albars Castellnou de Bages Sant Martí de Centelles Castellolí Sant Martí de Tous Castellterçol Sant Martí Sarroca Castellví de la Marca Sant Martí Sesgueioles Castellví de Rosanes Sant Mateu de Bages Centelles Sant Pere de Riudebitlles Cercs Sant Pere de Torelló Cervelló Sant Pere de Vilamajor Collbató Sant Pere Sallavinera Collsuspina Sant Pol de Mar Copons Sant Quintí de Mediona Dosrius Sant Quirze de Besora Espunyola, L' Sant Quirze Safaja Estany, L' Sant Sadurní d'Anoia Figaró-Montmany Sant Sadurní d'Osormort
Fígols Sant Salvador de Guardiola
Fogars de la Selva Sant Vicenç de Castellet Fogars de Montclús Sant Vicenç de Montalt Folgueroles Sant Vicenç de Torelló Fonollosa Sant Vicenç dels Horts Font-rubí Santa Cecília de Voltregà Gaià Santa Coloma de Cervelló Gallifa Santa Eugènia de Berga Garriga, La Santa Eulàlia de Riuprimer Gelida Santa Eulàlia de Ronçana Gironella Santa Fe del Penedès
Gisclareny Santa Margarida i els Monjos
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Granada, La Santa Maria d'Oló Granera Santa Maria de Besora Gualba Santa Maria de Corcó Guardiola de Berguedà Santa Maria de Martorelles Gurb Santa Maria de Merlès Hostalets de Pierola, Els Santa Maria de Miralles
Jorba Santa Maria de Palautordera
Llacuna, La Santa Susanna Llinars del Vallès Santpedor Lluçà Sentmenat Malla Seva Manlleu Sobremunt Marganell Sora Martorelles Subirats Masies de Roda, Les Súria Masies de Voltregà, Les Tagamanent Masquefa Talamanca Mediona Taradell Moià Tavèrnoles Monistrol de Calders Tavertet Monistrol de Montserrat Tiana Montclar Tona Montesquiu Tordera Montgat Torelló Montmajor Torre de Claramunt, La Montmaneu Torrelavit Montmeló Torrelles de Foix Montseny Torrelles de Llobregat Muntanyola Ullastrell Mura Vallbona d'Anoia Navarcles Vallcebre Navàs Vallgorguina Nou de Berguedà, La Vallirana Òdena Vallromanes Olèrdola Veciana Olesa de Bonesvalls Vilada Olesa de Montserrat Viladecavalls Olivella Vilalba Sasserra Olost Vilanova de Sau Olvan Vilanova del Camí Orís Vilanova del Vallès Oristà Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.
Vilobí del Penedès Viver i Serrateix
1
NOTES SOBRE LA PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS EN EL MARC DE LA
MOBILITZACIÓ DEL PARC D’HABITATGES DESOCUPAT1
A l’hora de determinar l’existència d’habitatges desocupats, un dels dubtes que es
plantegen sovint és si és possible obtenir indicis de desocupació gràcies, d’una banda,
a les dades del padró d’habitants o del cadastre i també d’altres fitxers administratius i,
de l’altra, del consum dels diversos subministraments que sol tenir un habitatge
(electricitat i aigua essencialment, però també gas en alguns casos). Normalment, les
dades del padró o del cadastre es troben en poder de l’Administració municipal,
mentre que les companyies subministradores dels serveis disposen de les dades dels
consums.
Per tant, cal analitzar aquesta qüestió, ja que en la pràctica s’observa certa reticència
a acceptar la intervenció administrativa quan es tracta de comprovar si els habitatges
estan ocupats o desocupats. Així, doncs, tant si és per concloure que la intervenció és
possible com si el resultat és el contrari, convé que qualsevol acció quedi sustentada
des de l’inici en l’aplicació de les normes adequades.
L’article 41 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge (en endavant
LDH) en els seus apartats del 3 al 5, és el precepte que estableix el procediment que
cal seguir per detectar i comprovar l’existència de possibles usos anòmals de
l’habitatge. En el nostre cas, l’ús anòmal consisteix en la desocupació permanent, de
manera que l’Administració necessita saber si un habitatge és desocupat per tal de
dur-hi a terme les accions de prevenció, en cas que la desocupació encara no sigui
permanent, o les accions de penalització, en cas que ja es tracti d’un habitatge buit
L’article 41 LDH, amb relació a l’article 3.d) LDH) estableix el següent:
“Article 41 Detecció d'utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges
1. Són utilitzacions anòmales d'un habitatge o d'un edifici d'habitatges:
a) La desocupació permanent, que defineix l'article 3.d.
1 Adaptacions de les referències contingudes en els treballs, Sèrie Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Territori, 28. Estratègies i accions municipals per mobilitzar l’estoc residencial privat cap a l’oferta d’habitatges assequibles, redactat per Javier Burón Cuadrado, Dolors Clavell Nadal i Iker San Roma Ayala, i el treball sobre desocupació permanent d’habitatges redactat per Pablo Feu Fontaiña, encarregats per l’Oficina d’Habitatge, Gerència de Serveis, d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.
2
..........................................................................................................................
5. Un cop detectada la utilització o situació anòmala, a efectes de
comprovació, d'una manera justificada i aplicant criteris de ponderació en
l'elecció del mitjà probatori, l'administració competent pot sol·licitar
informació relativa a:
a) Les dades del padró d'habitants i d'altres registres públics de residents o
ocupants.
b) Els consums anormals d'aigua, gas i electricitat.
6. Amb la finalitat a què fa referència l'apartat 5, els responsables dels
registres públics i les companyies subministradores han de facilitar les dades
requerides.”
D’una manera més concreta, l’apartat 4 de l’article 41 LDH enumera les circumstàncies
que s’han de tenir sobretot en compte –per tant, pot haver-hi altres mitjans de prova–
per detectar els usos i les situacions anòmals. Un cop detectats, l’apartat 5 permet fer
una comprovació específica de les dades del padró d’habitatges i d’altres registres
públics de residents o ocupants, o dels consums anormals d’aigua, gas i electricitat.
Aquesta comprovació s’ha de justificar en el moment que l’Administració sol·licita les
dades i cal aplicar criteris de ponderació en l’elecció del mitjà probatori. Per la seva
banda, l’apartat 6 del precepte obliga els responsables dels registres públics i les
companyies subministradores a facilitar les dades requerides.
És important tenir en compte que l’article 41.5 LDH exigeix que les dades se sol·licitin
a efectes de comprovació un cop s’hagi detectat la possible desocupació per tal
d’evitar una consulta indiscriminada. La detecció podrà fer-se per qualsevol via, entre
les quals hi ha les previstes en l’article 41.4 LDH.
Un cop analitzades les previsions de la LDH, val a dir que la Llei orgànica 15/1999, de
13 de desembre (en endavant LOPD) s’encarrega de regular la protecció de dades de
caràcter personal. L’objecte de protecció és únicament tot el que es pugui considerar
dades de caràcter personal, enteses com qualsevol informació referent a persones
físiques identificades o identificables (article 3.a) LOPD). Ens referim a persones
físiques i no jurídiques, i interessa fer aquesta menció especial, ja que hi ha una
preocupació creixent respecte als habitatges de les entitats financeres. Així, doncs, és
important tenir present que la informació referida a persones jurídiques no és objecte
3
de protecció de la LOPD, tal com especifica l’article 2.2 del vigent reglament de la
LOPD (RD 1720/2007).
Pel que fa al cadastre, segons l’article 53.2 del Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de
març, del text refós de la Llei del cadastre, l’Administració pot accedir a la informació
cadastral protegida sense el consentiment de l’afectat, amb les limitacions derivades
dels principis de competència, idoneïtat i proporcionalitat (art. 53.2.a). Aquestes dades
protegides fan referència al nom, els cognoms, la raó social, el codi d’identificació i el
domicili (art. 51). En el nostre cas, s’ha de considerar proporcionat l’accés al cadastre
per tal d’identificar les persones titulars d’un immoble, tant si és per detectar una
utilització anòmala com per comprovar-la un cop s’ha detectat. A més, cal observar
que la titularitat de les finques és una dada pública en el Registre de la Propietat, que
té precisament per objecte la publicitat formal, entesa com el fet de fer conèixer
l’existència, la titularitat, el contingut i els límits dels drets inscrits, per tal de promoure
la seguretat jurídica del tràfic immobiliari (article 221 i concordants de la Llei
hipotecària).
Pel que fa al padró d’habitants, l’accés i el tractament de les seves dades és possible
quan la finalitat per a la qual es tracten és compatible amb la finalitat del padró, i la
dada del domicili és rellevant (art. 16.1 LRBRL). La consulta del padró d’habitants pot
constituir un indici de la desocupació de l’habitatge en el cas que no hi consti ningú
empadronat o en els casos que es verifiqui que qui hi figura té ubicada la residència en
un altre immoble. A aquests efectes, cal cercar al padró quins habitatges no tenen cap
persona empadronada en els últims dos anys.
Com s’ha mencionat abans, segons l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (en
endavant ACPD), les persones jurídiques no estan protegides per la Llei de protecció
de dades als efectes de la informació que consta en el padró d’habitants i tot i que les
persones físiques sí que ho estan, només resten protegides al efectes de que la
informació no es pot utilitzar per detectar situacions d’habitatges buits, sinó, només per
verificar la seva existència quan prèviament s’ha constat per altres mitjans que
l’habitatge en qüestió pot estar buit.
Així s’ha establert en nombrosos pronunciaments de ACPD, entre d’altres, els
dictàmens 35/2011, 3/2012, 36/2012, 9/2013 i 2/2014). En el seu Dictamen 2/2014, de
3 de febrer, es fa constar amb el següent tenor literal:
“Els problemes a la utilització del Padró amb la finalitat de detectar les
situacions anòmales, poden derivar de la redacció de l’article 41.5 LDH,
4
que estableix que la utilització del padró per a “comprovar” la situació
anòmala només pot fer-se un cop s’hagi detectat aquesta situació.
(...) D’acord amb l’article 41 LDH, l’Ajuntament pot consultar el padró
municipal d’habitants, als efectes de detectar si en un habitatge d’una
entitat financera no hi ha persones empadronades. Més enllà d’aquesta
comprovació, i als efectes del principi de qualitat (article 4 de l’LOPD), en
aquells casos en què hi hagi persones inscrites, no semblaria justificat
tractar les dades de les persones empadronades amb aquesta finalitat
inicial de detecció.”
Així, doncs, en el cas d’aplicar polítiques urbanístiques i d’habitatge es poden utilitzar
les dades del padró tant per detectar com per comprovar la desocupació dels
immobles. En aquest sentit, també és important considerar que un eventual habitatge
desocupat no ofereix cap informació personal sobre els seus ocupants, atès que no
n’hi ha.
Pel que fa al consum dels serveis d’electricitat, aigua i gas, també pot constituir un
indici de la desocupació de l’habitatge. A aquests efectes, es podran sol·licitar les
dades a les companyies subministradores dels serveis bàsics d’un habitatge (aigua,
gas, electricitat), per tal de verificar si en un habitatge hi ha o no consum real d’aquest
subministraments, atès que la seva manca de consum constitueix un indici de
desocupació. Habitualment, el consum que s’analitza és el de l’aigua, per la relació
que en molts casos té l’ajuntament amb la companyia subministradora, però no hi ha
obstacle per a sol·licitar dades de qualsevol altre subministrament. L’acreditació
d’aquesta situació es pot fer emetent ofici a les companyies subministradores per tal
que facilitin les dades relatives als consums efectuats en un període concret, perquè
aquestes estan obligades a facilitar les dades requerides per l’administració als efectes
de la detecció de situacions anòmales dels habitatges, en virtut del mandat que els
imposa l’apartat 6 de l’article 41 de la LDH, en relació amb el que disposa l’aparat 5 del
mateix precepte, més amunt transcrit.
Quan es refereixi a persones físiques, la informació de la companyia subministradora
responsable del fitxer (art. 3.d) LOPD) s’ha de fer arribar a l’administració competent
sense consentiment previ de l’interessat en virtut de l’article 11.1.a) LOPD, que
determina que la cessió s’ha de fer si una llei l’autoritza. En el nostre cas, aquesta
habilitació legal és suficient per exigir la informació a les companyies (art. 41.6 LDH),
sempre que sigui per comprovar i no solament per detectar (art. 41.5 LDH). D’altra
banda, l’obligació de la companyia subministradora ha de ser sobre consums
5
considerats anormals, la qual cosa impediria que se sol·licitessin llistes sobre consums
de forma genèrica.
La qüestió ha estat objecte de tractament per l’ACPD que s’ha pronunciat
expressament sobre la qüestió en dos dictàmens; el número 2/2014 de 3 de febrer,
abans esmentat i el 14/2016, de 30 de març.
En concret, l’ACPD considera que les dades subministrades a l’empara de l’article 41
de la LDH no habilita, a manca del consentiment dels afectats, la comunicació de
l’empresa subministradora a l’Ajuntament de les dades dels propietaris d’habitatges
(siguin persones físiques o jurídiques) i dels consums, amb la finalitat que l’Ajuntament
detecti situacions anòmales a través d’aquesta informació, sinó que només admet que
quan l’administració prèviament hagi detectat les situacions anòmales aquestes
empreses facilitin la comunicació de dades de consum als únics efectes de constatar
la situació de desocupació.
La ACPD en els seus dictàmens exigeix que l’administració, també amb caràcter previ
a la sol·licitud d’informació a les companyies subministradores, està obligada a
determinar un llindar a partir del qual un consum es considera anormalment baix, de
manera que el flux informatiu s’ha de limitar, no a tots els consums reals, sinó només
d’aquells que es puguin considerar anormalment baixos perquè es troben per sota del
llindar establert. Així ho estableix el recent Dictamen 14/2016 de l’ACPD, amb el
següent tenor literal:
“En qualsevol cas, tal i com es desprèn de l’article 41.5.b) LDH, és amb
posterioritat a que l’Administració competent hagi detectat la situació
anòmala, que aquesta podria sol·licitar informació relativa als consums
anormals d’aigua, en aquest cas, amb la finalitat, precisament, de constatar
la situació anòmala que ja s’hauria detectat. Aquest és el procediment que
estableix l’LDH (l’Administració competent detecta per mitjans diversos la
situació anòmala i, posteriorment, per confirmar aquesta situació, es
sol·liciten dades del consum anormal d’aigua). L’ordre del procediment
establert en l’LDH no es pot invertir, ja que la normativa no estableix que
es sol·licitin dades de consums anormals d’aigua per tal de detectar
situacions anòmales, sinó que és a partir de la detecció prèvia d’aquestes
situacions anòmales, que les dades de consum d’aigua es poden tractar
per confirmar aquella situació. Serà doncs amb posterioritat al moment que
s’hagi detectat (per mitjans diversos) la situació anòmala, que l’Ajuntament
podrà tractar les dades pertinents per comprovar i constatar que realment
6
existeix la dita situació anòmala. En cas que, en els termes exposats,
l’Ajuntament sigui el titular del fitxer, un cop hagi detectat la situació
anòmala, estarà legitimat per utilitzar les dades de consum d’aigua amb la
finalitat de la comprovació de la situació anòmala. En el cas que el
responsable del fitxer sigui l’empresa, serà un cop detectada la situació
anòmala, i no abans, que estaria legitimada la comunicació de les dades,
als efectes del règim de comunicació de l’article 11 LOPD, segons el qual
“només poden ser comunicades a un tercer per al compliment de finalitats
directament relacionades amb les funcions legítimes del cedent i del
cessionari amb el consentiment previ de l’interessat”.
Amb tot això cal concloure que l’article 41 de l’LDH no habilitaria, a manca
del consentiment dels afectats, la comunicació de l’empresa a l’Ajuntament
de les dades dels propietaris d’habitatges i dels consums d’aigua, amb la
finalitat que l’Ajuntament detecti situacions anòmales a través d’aquesta
informació, ja que el procediment de l’article 41 és l’invers (detecció prèvia
de situacions anòmales per part de l’Administració i comunicació de dades
de consum d’aigua per a comprovar aquestes situacions anòmales). A
sensu contrari, si l’Ajuntament ja ha detectat l’existència de determinats
habitatges desocupats al municipi a través dels sistemes explicitats a
l’article 41.4 LDH, o a través d’altres mecanismes que s’hagin pogut
establir, sí resultaria habilitada la comunicació de les dades de consum
d’aigua per part de l’empresa, als únics efectes de constatar la situació de
desocupació (article 41.5 LDH) i, si escau, en conseqüència, oferir els
avantatges als propietaris d’aquests habitatges als que es refereix la
consulta, en el context de l’LDH. 8 En qualsevol cas, i a partir de la
detecció d’habitatges desocupats, el flux informatiu de dades a efectes de
comprovació d’aquesta situació, haurà de respectar el principi de qualitat
(art. 4 LOPD). Així, s’haurà de determinar, entre d’altres, un llindar a partir
del qual un consum es consideri anormalment baix. En definitiva, no estaria
justificat un flux informatiu (una comunicació de dades personals del fitxer
de l’empresa a l’Ajuntament, als efectes de comprovació de l’article 41.5
LDH) que consistís en un llistat de tots els consums reals sinó només
d’aquells que es pugui considerar anormalment baixos per sota del llindar
establert.
7
De fet, si la companyia subministradora requerida es negués a facilitar les dades,
aquesta negativa pot ser sancionada perquè està tipificada com una infracció greu en
l’article 124.1. f) de la LDH que disposa el següent:
“Art. 124. 1. Són infraccions greus en matèria de qualitat del parc
immobiliari:
...f) Negar-se a subministrar dades a l’Administració o obstruir o no facilitar
les funcions d’informació, control o inspecció, en l’exercici de les
competències establertes per aquesta Llei.”
Recentment, el Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i
urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució
hipotecària, disposa que les companyies subministradores de serveis han de
col·laborar amb l’Administració i proporcionar, sense que calgui el consentiment de les
persones afectades, la informació que es requereixi per a la identificació i el control
dels habitatges buits objecte de la norma, és a dir, els provinents de processos
d’execució hipotecària, especialment quan els habitatges es trobin en àrees de
demanda residencial forta i acreditada.
Aquesta línia ve reforçada per la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de
protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, que
disposa que les administracions públiques que, a l'empara d'aquesta llei i de la Llei
24/2015, hagin d'adoptar mesures per a atendre els supòsits d'exclusió residencial i de
pobresa energètica, a l'efecte de garantir el dret a l'habitatge i als subministraments
bàsics d'aigua potable, d'electricitat i de gas, poden recollir i tractar totes les dades de
caràcter personal que siguin necessàries i adequades, sense que calgui obtenir el
consentiment de la persona afectada per a la comunicació d'aquestes dades.
Amb la finalitat a què fa referència l'apartat anterior, les persones jurídiques que, com
a propietàries d'habitatges, com a titulars de crèdits personals o hipotecaris o com a
comercialitzadores dels subministraments bàsics estan obligades per aquesta llei i per
la Llei 24/2015, han de comunicar als serveis socials municipals competents les dades
personals mínimes necessàries que aquests els requereixin per tal que puguin atendre
i, si escau, evitar els casos d'exclusió residencial o pobresa energètica conforme a les
8
prescripcions d'aquesta llei, sense que calgui el consentiment de la persona afectada
per a la comunicació d'aquestes dades. També estan obligats a aquesta comunicació
els poders públics que per raó de l'exercici de llurs competències tinguin coneixement
de situacions d'exclusió residencial i de pobresa energètica.
En conseqüència, les actuacions per detectar l’estoc d’habitatges desocupats no
suposen una vulneració de la legislació de protecció de dades, sempre que es
respectin els criteris exposats.