L’Espai Geogràfic Espanyol: Resum
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
Espanya: unitat i diversitat de l’espai geogràfic
1. Diversitat física i humana Península Ibèrica
CONDICIONANTES FÍSICOS
CONDICIONANTES HUMANOS
DIVERSIDAD EN LA PENÍNSULA
ImplicaContrastos en
Determinavarietat de
SITUACIÓ + CONFIGURACIÓ
CLIMARELLEU
VEGETACIÓAIGUASÒLS
Condicionants físics:
- Posició
- Situació geogràfica
- Configuració física
- Evolució geològica
L’Espai Geogràfic espanyol
Gran diversitat natural i humanaPaisatges naturals
Desigual distribució recursos naturals
Diferents activitats humanes
Diversitat Regional
Característiques Relleu:
- Forma massissa
- Elevada latitud
- Disposició perifèrica relleu
SocietatSocietat
CulturaCultura
Desequilibris territorials i diversitat regional
Desequilibris territorials i diversitat regional
EconomiaEconomia
EtapaPreindustrial
EtapaPreindustrial
Etapa industrial
Etapa industrial
EtapaPostindustrial
EtapaPostindustrial
FACTORS HUMANS
Factors físicsFactors físics
RecursosRecursos
Factors humansFactors humans
Evolució històricaEvolució històrica
2. Unitats morfoestructurals
Tectònica de plaques
Tectònica de plaques
Creació de materials
Creació de materials
• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries
• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries
Deformació dels materialsDeformació dels materials Erosió dels materialsErosió dels materials
Plegaments Falles Sedimentació
Plegaments Falles Sedimentació
FormacióRelleu
FormacióRelleu
Unitats morfoestructurals
Unitats morfoestructurals
Unitats morfoestructuralsUnitats morfoestructurals
• Era primària
• Roques silícies
• Roques molt rígides (es fracturen)
• Relleu horitzontal
• Meitat occ. de la Península
•Era terciària
•Roques silícies
•Roques molt rígides
•Relleu arrodonit
•Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Massís Galaic, oest del Sistema Cantàbric
• Era terciària• Roques sedimentàries
(calcàries)
Sistema Ibèric
Est serralada Cantàbrica
•Era terciària
•Roques sedimentàries (calcària, argiles, gres o margues)
•Roques toves (fàcil erosió)
•Relleu horitzontal
SòcolsSòcols
Massissosantics
Massissosantics
Conques sedimentàriesi depressions
Conques sedimentàriesi depressions
Serralades deplegament
Serralades deplegament
• Roques plàstiques (es deformen)• Relleu jove
Pirineus
Serralades Bètiques
SerraladesintermèdiesSerraladesintermèdies
Serraladesalpines
Serraladesalpines
Unitats morfoestructuralsUnitats morfoestructurals
Deformació dels materialsDeformació dels materials
PlegamentsPlegaments SedimentacióSedimentacióFallesFalles
Vertical o recte Inclinat Agenollat Ajagut Bolcat Isoclinal Estirat Plegament-Falla Cavalcant Cofre Disharmònic Diapíric
Normal Inversa Transformant o
longitudinal
Estructural aclinal Estructura monoclinal
Unitats morfoestructuralsUnitats morfoestructurals
3. Evolució geològica
3. Evolució geològica3. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño.
• Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica.
• Massissos arrasats
SÒCOLS
Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.).
• Calma tectònica •Erosió
•Sedimentacióen
•Calcàries
•Gresos
•Margues
Transgressions marines
Fosses
de
3. Evolució geològica3. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
• Basculament de la Península cap a l’est
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
xarxa fluvial
•Del Ebro
•Del Guadalquivir
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
Dipositats en les fosses marines
Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Alçament de Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
Plegament de materials plàstics
Dipositats en les vores del sòcol
Serralades intermèdies
Serralades alpines
Depressions prealpinas
Basculament cap l'Atlàntic
Rius cap l'Atlàntic
3. Evolució geològica3. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Glaciarisme
en
Gelifraccióforma
• Glaciars de circ
• Glaciars de vall Arrossegament
Terrasses fluvials
Les serralades més elevades
• Duero
• Tajo
•Guadiana
•Guadalquivir
•Ebro
Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
3. Evolució geològica3. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Rocam i Tipus de Relleu
formada per
es troben a…?
• Sòcols
• Massissos antics
• Zones de las serralades alpines i intermèdies
com
Roques antigues
alteració químicaArenes brunogroguenques
diàclasis • En alta muntanya
• En zones poc elevades
gelifracció • Crestes (Galayos)
• Tarteres (Canchales)
descamacióDiàclasis paral·leles
a la superfície
DomsDiàclasis perpendiculars a la
superfície
Boles
• Roquissar (Berrocal)
• Tor
• Pedra oscil·lant
• Caos granític
1. Àrea silícia1. Àrea silícia
GranitGranit
formada per
perescorrentia
Serralades de plegament:
predomina
Roques sedimentaries
CalcàriaCalcària
Relleu càrsticRelleu càrstic
•Rasclers o Lapiaz
(lineals / en taules/ mar de pedra)
• Gorges o congosts (Gargantas / foces / hoces)
•Pòlies
•Dolina o bòfies (torca)
•Coves
• Avenc (Simas)
•Surgències
Lapiaz de vessant
ponor
uvalas
es troben en
2. Àrea calcària2. Àrea calcària
• Serralades alpines
• Serralades intermèdies
durant
formada per
es dipositen
• Fi de l’era Terciària
• Era Quaternària
com
Materials sedimentaris
Argiles, margues, algeps
Fi de l'orogènia alpina
erosió ràpida relleu horitzontal
relleu horitzontal
en
zones àrides
Xaragalls
badlands
3. Àrea argilosa3. Àrea argilosa
en
Conques
Erosió valls fluvials
campiñas
són
Si els estrats
és
horitzontalserosió fluvial
Relleu tabularRelleu tabular
Erosió diferencial
• Taules o páramos• Tossal testimoni• Tossal residual
•Conques sedimentàries•Depressions(Ebre i Guadalquivir)
Lleument inclinats
estan
Relleuen cuesta
Relleuen cuesta
• Dors• Flanc• Tossal testimoni• Tossal residual
plegats
estan
RelleuapalatxiàRelleu
apalatxià
• relleu hercinià• Arrasament i rejoveniment
erosió diferencial
• Depressions• Crestes• Cluses
• S. Cantàbrica (W)• Montes de Toledo• Sierra Morena
enamb
en
RelleujuràssicRelleu
juràssic
Serraladesjoves
Anticlinals• Cluses• Combes• Anticlinal exhumat
Sinclinals• S. penjat
• S. Cantàbrica• Sistema Ibèric• Pirineus• Serralades Bètiques
en
erosió diferencialen
5. Les Unitats Morfoestructurals
Resultat evolució geològica
Precàmbric
Unitats morfoestructurals Europees
Antiga serralada precambriana arrasada
Paleozoic Era terciària
Serralades alpines
Serralades alpines
caledoniansExtrem nordoccidental
HerciniansSud Gran BretanyaSud i centre Europa
El Relleu europeuEl Relleu europeu
Illes volcàniques
Illes volcàniques
Serralades alpines• Relleu juràssic• Sud Europa Bètiques, Pirineus, Alps,
Apenins, Pindos, Càrpats...
Emissions volcàniques orogènesi alpina
Conca sedimentària
Era Secundària Quaternari
PlanaEuropea
PlanaEuropea
Escult bàlticEscult bàltic SòcolsSòcols
MassissosMassissos Conques sedimentàries
Conques sedimentàries
• Antics sòcols elevats i erosionats
• Relleu apalatxià
Blocs afonats sòcol
Sedimentació
Conques sedimentàriesRin, París, Duero, Tajo...
Depressions prealpines•Relleu horitzontal•Sedimentació holocèEbre, Guadalquivir, Roine, Danubi, Po...
• Entre massissos caledonians i hercinians
• Oscil·lacions climàtiques quaternari
• Canàries• Açores• Madeira
MESETAMESETA
1. La Meseta1. La Meseta
Sòcol paleozoic
Sòcol paleozoic
Serralades interiors
Serralades interiors
Conques sedimentàries interiors
Conques sedimentàries interiors
• Sistema Central• Muntanyes de Toledo
• Peneplà zamoranosalmantí
• Peneplà extremeny
• Muntanyes illa o tossals residuals
• Gorges (arribes, tajos)
• Conca del Duero
• Conca de la submeseta sud
Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals
Relleu granític
ambamb
amb
MassísGalaicolleonés
MassísGalaicolleonés Serralada
CantàbricaSerralada
Cantàbrica
Sierra MorenaSierra
Morena
• Massís AsturiàPicos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares
• Relleu arrodonit• Falles
• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena
• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema Ibèric
Sistema Ibèric
•Sector nord: Demanda, Moncayo
•Sector sud:Sector castellà (interior)
Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)
amb
• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià
amb
Relleu apalatxià
2. Les vores muntanyoses de la Meseta2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA
MassísGalaicolleonés
MassísGalaicolleonés Serralada
CantàbricaSerralada
Cantàbrica
Sierra MorenaSierra
Morena
• Massís AsturiàPicos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares
• Relleu arrodonit• Falles
• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena
• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema Ibèric
Sistema Ibèric
•Sector nord: Demanda, Moncayo
•Sector sud:Sector castellà (interior)
Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)
amb
• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià
amb
Relleu apalatxià
2. Les vores muntanyoses de la Meseta2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA
DEPRESIONES EXTERIORES A
LA MESETA
DEPRESIONES EXTERIORES A
LA MESETA
Depressió de l'Ebre
Depressió de l'Ebre
Depressiódel Guadalquivir
Depressiódel Guadalquivir
• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs
• Centre de la depressió: materials fins
• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands
amb
amb
3. Les depressions exteriors a la Meseta3. Les depressions exteriors a la Meseta
• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni
(alcores)
SERRALADES EXTERIORS A LA
MESETA
SERRALADES EXTERIORS A LA
MESETA
Muntanyes Basques
Muntanyes Basques
Sistemes Bètics
Sistemes Bètics
Roquissar calcari
• Aralar• Peña Gorbea
amb
4. Les serralades exteriors a la Meseta4. Les serralades exteriors a la Meseta
PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana
SerraladaLitoral Catalana
• Zona axial paleozoica
• Prepirineus
Serralades interiors
Depressió intermèdia
Serralades exteriors
• Serralada litoral
• Depressió Intermèdia o Prelitoral
• Serralada Prelitoral
• Falles
• Activitat volcànica
amb
• Glaceres de vall i de circ
• Llacunes o ibons
• Serralada Penibètica
• Serralada subbètica
• Depressió intrabética
amb
• Mantells de corriment
• Foies• Badlands
amb
6. El Relleu Litoral i Insular
RELLEU LITORAL
PENINSULAR
RELLEU LITORAL
PENINSULAR
Costes atlàntiques
Costes atlàntiques
Costes mediterrànies
Costes mediterrànies
• Costa cantàbrica: penya-segats, rases, petites ries
• Ries gallegues• Costa atlàntica
andalusa: maresmes, fletxes litorals, dunes
amb
5. El relleu litoral peninsular5. El relleu litoral peninsular
• Albuferes• Deltes• Tómbols• Camps de dunes• Cordons litorals
• Sector bètic: albuferes
• Golf de València• Litoral català
a) Mallorca
• Orogènesi:
Fragments emergits de la serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
Serra Tramuntana: material calcari i relleu abrupte.
El Pla:
depressió sedimentària (argiles)
Relleu suau
Serra de Llevant
Materials calcaris
Relleu suau
• Orogènesi:
Fragments emergits de la serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
Serra Tramuntana: material calcari i relleu abrupte.
El Pla:
depressió sedimentària (argiles)
Relleu suau
Serra de Llevant
Materials calcaris
Relleu suau
6.1. L'Arxipèlag balear
6. El relleu insular6. El relleu insular
b) Eivissa i Formentera
• Orogènesi:
Fragments emergits de la serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
Relleu muntanyós calcari (Nord)
Plana sedimentària (sud Eivissa i major part Formentera)
Massís Est Formentera (La Mola)
• Orogènesi:
Fragments emergits de la serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
Relleu muntanyós calcari (Nord)
Plana sedimentària (sud Eivissa i major part Formentera)
Massís Est Formentera (La Mola)
6.1. L'Arxipèlag balear
6. El relleu insular6. El relleu insular
c) Menorca
• Continuïtat estructural Serralada Litoral Catalana.
• Tramuntana: materials paleozoics, relleus suaus i baixos
• Migjorn: materials calcaris mesozoics.
• Continuïtat estructural Serralada Litoral Catalana.
• Tramuntana: materials paleozoics, relleus suaus i baixos
• Migjorn: materials calcaris mesozoics.
6.1. L'Arxipèlag balear
6. El relleu insular6. El relleu insular
d) El litoral Balear
6.1. L'Arxipèlag balear
6. El relleu insular6. El relleu insular
Alternança de relleus
Litoral escarpat (penya-segats, coves i cales) zones de relleu muntanyós (Nord Mallorca i Menorca)
Alternança llargues platges d’arena i petites cales obertes pels torrents
Albuferes (l’Alcúdia, Pollença i des Grau)
Tipus de relleu:
• Cons volcànics
• Calderes
• Malpaïsos
• Roques i dics
• Barrancs
• Glacis
• Platges i penya-segats segons relleu insular.
• Cons volcànics
• Calderes
• Malpaïsos
• Roques i dics
• Barrancs
• Glacis
• Platges i penya-segats segons relleu insular.
6.2. L’Arxipèlag Canari
6. El relleu insular6. El relleu insular
• Origen: volcànic (era terciària).
• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb abundància de platges arenoses.
• Origen: volcànic (era terciària).
• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb abundància de platges arenoses.
7. El Relleu Valencià
El Relleu Valencià
Serralada Bètica
Les Planes Litorals
Serralada Ibèrica
Afonament pleistocè
Rebliment posterior
Interior Castelló
Sud Millars
Dipòsits mesozocs sobre sòcol paleozoic
Orogènesi alpina Calcàries
juràssiques i margues i gresos cretàcicojuràssics
Planes litorals
Conjunts perifèrics
Continuïtat Meseta
Serres Corbera i Mondúver
Prebètic Subbètic Bètic
Plegaments Miocè Relleu atalussat Depressions
estructurals (Segura)
Costes
AltesBaixes
Distribució: planes litorals
Característiques
Platges llargues Cordons de grava Maresmes, albuferes, marjals... Formacions dunars Baix gradient
Sistema subbètic i reduïts sectors serralada ibèrica
Característiques
Platges curtes Penya-segats Accidents costaners Talussos abruptes
Recommended