RETRATS ULLS TANCATS Marina Feliu
El primer beso no se da con la boca, sino con la mirada.
Tristan Bernard (1866-1947) Novelista i periodista francés.
Un mundo nace cuando dos se besan.
Octavio Paz (1914-1998) Poeta i assajista mexicà.
MEMÒRIA CONCEPTUAL
La premissa inicial de la qual es partia per a aquest projecte era la de realitzar 5 retrats de persones amb els ulls tancats atribuint-los a una idea que ho justifiqués.
A partir d’aquí vaig decidir tractar el concepte de la felicitat basant-me en l’instant en que una parella es fa un petó, essent un moment en què inconscientment casi sempre es solen tancar els ulls.
Vaig relacionar aquest fet amb felicitat i plaer, amb un moment de concentració i alhora de desconnexió total amb l’entorn. Suprimint la vista per permetre’ns centrar l’atenció en els altres sentits i d’aquesta manera
sentir aquest petó més intensament.
Per les imatges d’aquest treball he precisat la col·laboració de varies parelles d’amics i coneguts. Els he demanat una fotografia on apareguessin fent-se un petó tal i com se’l farien un dia qualsevol, però sense dir-
los el motiu. Aquesta elecció la vaig fer perquè si eren ells mateixos qui feien la foto i sense saber-ne la finalitat, l’escena resultaria més natural.
És per això que en certa manera definiria el meu treball com un tipus d’experiment fotogràfic.
REFERENTS
Marylin Monroe-‐ Philipe Halsman
Chris Buck-‐ Anton Corbijn
Petó-‐ Henri Cartier Bresson
Busca del tema principal
En un inici quan feia la recerca del tema clau, vaig estar mirant varis autors en què el seu treball es basés en el retrat. No puc definir una llista d’autors concrets que m’hagin influït per aquest punt, sinó més aviat imatges soles de varis
autors com ara Philipe Halsman, Anton Corbijn o Cartier Bresson. Les fotografies dels quals son persones amb els ulls tancats per diferents circumstàncies . Això em va fer arribar a la reflexió de que tanquem els ulls quan estem feliços o
volem desconnectar, després vaig decantar-me per tractar sobre la felicitat. A la hora de la formalització, el petó de Bresson és la que més em va inspirar.
Mishka Henner Nascut a Brussel·les al 1976, la base del seu treball és l’apropiació. Artista contemporani que treballa amb la fotografia
de “l’era d’internet” en la qual vivim. Se’l ha arribat a comparar amb una mena de Duchamp modern, precisament per aquesta apropiació d’imatges que han aparegut amb les noves tecnologies com ara Google Earth, Street view i Youtube.
El debat principal dels treballs de Henner es basa en esvair els límits de l’autoria i la propietat.
Bliss
De les seves obres la que més m’ha inspirat ha estat “Bliss”, que precisament significa felicitat, èxtasis, plaer... És una sèrie de captures de pantalla de gent en mig d’una conversa durant el moment del parpelleig, del qual mai ens
n’adonem fins que ens ho presenten d’aquesta forma.
IMATGES
Recommended
