L'ART CLÀSSIC: GRÈCIA
Continguts:
Context
Antecedents: art minoïc i art micènic
Característiques generals de l'art grec
Arquitectura i urbanisme grec
Escultura grega
Pintura ceràmica i mossaïc
Context geogràfic i polític
La civilització grega es desenvolupa entre l'Hèl·lade, les illes de l'Egeu i Àsia Menor.
Relleu muntanyós i illes:
Importància de la mar Ciutats-estat: Polis
Creixement demogràfic = colonitzacions mediterrànies sense unitat política.
Cruïlla de civilitzacions
Context mentalitats
Ciutadà és responsable de la defensa de la polis
Ciutadà participa en decisions de la polis
Democràcia d'Atenes Humanisme Religió
antropocèntrica Mites no dogmàtics
”El hombre és la medida de todas las cosas”
Protàgores
Context històric: etapes
Civilització Minoïca (2600-1600 aC)
Civilització Micènica (1600-1200 aC)
Època fosca (1200-VIII aC)
Periode Arcaïc (s.VII-475 aC)
Etapa Clàssica (475 – 323 aC)
Periode Helenístic (323 – 31 aC)
Context civilització minoïca
Etapa: 2600-1400 aC Localització: Creta Cruïlla comercial i
cultural Civilització urbana Talassocràcia Palaus-ciutat Aqueus i micènics
envaixen Creta 1400 aC
Context civilització micènica 1600-1200 aC
Peloponès: Tirint i Micenes
Aqueus
Monarquia
Societat aristocràtica i militar
Expansió marítima i comercial
Mites: Odissea i Iliada d'Homer; Viatge d'Ulisses i Jasó i els Argonautes
Invasió dels doris el 1200 aC
Context època fosca
1200-800 aC Poca informació Destrucció de les
ciutats micèniques i retrocès demogràfic
Edat del ferro Règim aristocràtic Decisions en àgora Origen de les polis
Context periode arcaïc
s. VII-475 aC
Sistema oligàrquic
Difícil equilibri població – recursos
Noves colònies mediterrànies
Influències Egipte i Mesopotàmia
Eclosió de l'arquitectura i escultura gregues
Guerres Mèdiques amb Pèrsia
Víctòria gràcies a la talassocràcia d'Atenes
Expansió comercial i optimisme
Context periode clàssic
475-323 aC
Lliga de Delos
Atenes epicentre cultural i artístic
Optimisme
Democràcia Atenes
Humanisme i ideal de bellesa
Guerres del Peloponès
Filip Il
Alexandre el Gran
Context periode hel·lenístic
323 – 31 aC Fragmentació imperi
d'Alexandre el Gran Expansió cultura grega Influències orientals Persones súdbites Pessimisme o
existencialisme Conquesta romana
(146 aC) i absorció cultural
Art Minoïc (Creta, 2600-1400 aC)
Palaus – ciutats – laberíntics (Knossos)
Pati central – megaron
Arquitectura arquitravada i humanitzada
Columnes:
Roges
Més estretes a la base del fust
Capitel amb equí gran de moldura convexa i abac. Influència dòric
Murs decorats amb baixrelleus i frescos.
Frescos: escenes quotidianitat i colors rics, figures amb línia de contorn negra i fina. Influència egípcia però amb més domini del moviment
Escultura: petites estàtues de marfil, bronze i argila
Art Micènic (1600-1200 aC)
Micenes i Tirint
Arquitravat, adintelat i columnes minoïc
Micenes:
Murs ciclopis Porta dels Lleons
Palau de Micenes:
Megaron (domos i prodomos)
Tombes de prínceps (Tholos): Porta d'Agamenón o Tresor d'Atreu
Orfebreria
Característiques generals de l'Art grec
Humanisme Antropocentrisme Naturalesa Raó Harmonia Bellesa Proporcionalitat
Arquitectura: Urbanisme I
Polis amurallada
Proporció i harmonia:
Edificis pensats en les necessitats ciutadanes i proporcionals a l'ésser humà
Es construeix estudiant relació amb l'entorn (altres construccions, natura, topografia...)
S'estudien escales i perspectives
Originalment ciutats gregues tenien plànol irregular
475 aC Hipodamo de Milet, projectà reconstrucció de la seua ciutat amb un plànol ortogonal; crea model d'urbanisme racional
Arquitectura: Urbanisme II
Elements de la polis:
Acròpoli, fortalesa on se situen els temples
Àgora Stoa Eclesiasteri Bolusteri Teatre Estadi Palestra Temple Santuari
Arquitectura: característiques generals
Proporció, mesura i harmonia
Arquitravada
Peristil
Materials:
1r Conglomerat o pedra sorrenca
Des del s. V aC també marbre
Aparell isòdom amb carreus uniformes sense argamassa, agafats amb grapes
Colors: blau triglif, roig metopes
Estils columnes: dòric, jònic i corinti
Harmonia visual: curbatura d'estilobat i entaulament; columnes inclinades cap a dins; entasi; columnes de diferent amplaria; distància intercolumnis.
Arquitectura religiosa: La façana del temple
Dòric: Utilitzat des del VII aC, assoleix la plenitud amb el Partenó al s. V aC.
Jònic: Utilitzat des del s. VI aC
Corinti: Introduït tardanament (IV aC) i generalitzat època hel·lenística
Arquitectura: ordre dòric
Arquitectura: ordre jònic
Arquitectura: ordre corinti
Arquitectura religiosa: parts i plantes dels temples
Arquitectura religiosa: nombre i posició de les columnes
Nombre de columnes al pòrtic (en façana):
2 dístil 4 tetràstil 6 hexàstil 8 octàstil 10 decàstil
Posició columnes:
In antis Pròstil anfipròstil
Arquitectura civil: el teatre
Teatre espectacle molt important
Grades a les faldes d'un turó i l'escena i l'orquestra als peus
Identifica i descriu 1
Atenea Nike (Atenea victoriosa) o Nike Àptera (Victòria sense ales).
Acròpoli d'Atenes. 410 aC. Arquitecte Cal·lícrates.
Identifica i descriu 2
Temple d'Hera II o Posidó a Posidònia (Paestrum). 450 aC.
Identifica i descriu 3
Temple de la Concòrdia a Agrigento, any 430 aC.
Identifica i descriu 4
Erecteion, Acròpolis d'Atenes, arquitecte: Filocles (?), 406 aC
Identifica i descriu 5
Temple de Zeus Olímpic (Olimpeion). Arquitecte: Cossitius (romà) Patrocinador: rei Antioco IV. Atenes, 164 aC.
Escultura grega: característiques generals 1
Arrels orientalitzants: Egipte sobretot
Creació d'un llenguatge original antropocèntric
Recerca de l'equilibri i la bellesa en la representació figura humana;
Bellesa proporciorcionada (cànon) harmoniosa i idealitzada
Home varonil i musculós
Importància de l'expressió, però idealitzada: quietud, serenitat, equilibri físic i espiritual. Aquesta tendència es trenca durant l'Hel·lenisme: força i sentiments
Escultura grega: característiques generals 2
Aviat trenquen l'estatisme orientalitzant inicial, buscaran el moviment:
Figures es dobleguen per adaptar-se al marc arquitectònic
Dinamisme en els grups
Tensió muscular, flexibilitat, agilitat
El moviment reforçarà l'expressivitat
Aviat trenquen la frontalita inicial:
Volum
Punts de vista
Predomini d'escultua exempta
Escultura grega: característiques generals 3
Materials i tècniques: Arcaïc: pedra caliça i
talla Plenitud del
classicisme: bronze (cera perduda) i marbre blanc
Còpies romanes en marbre d'originals en bronze
Etapes escultura grega
Arcaïc: VII-475 aC
Clàssic: 475 – 323 aC
Hel·lenístic: 323 – 31 aC
produeix
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)
Curos i Cores, d'influència egípcia, però sense suport
Associats a llocs de cult i tombes
Curos (homes joves):
Nuets, ideal bellesa
Naturalisme, músculs modelats i genolls treballats
Frontalitat
Braços pegats al cos, cama esquerra lleugerament avançada.
Sensació de bloc, rigidesa articulacions
Simetria, geometrisme, evita torsions i girs del cos
Ulls ametllats i globulars
Melena llarga i massissa
Somriure arcaïc però inexpressivitat en el rostre
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)
New York Metropolitan Kourós, any 600-590 aC.
1,85m
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)
Cleobis i Biton, bessons encarregats per la ciutat d'Argos, atribuïts a Polímedes, any 580 aC.
2,16-2,18 metres
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)
Kroisos Kouros, o Curos d'Anavissos, fet en marbre, any 520 aC. Estil jònic.
1,94 metres
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)
Coré (dones joves):
Petites escultures
Vestides
Túnica dòrica: geometrisme
Túnica jònica:
dinamisme, plecs i diagonals
Sensació de bloc, força rigidesa, estatisme
Frontalitat
Estretament caderes i eixamplament pit
Poca expressivitat
Cabellera rígida, en diferents pisos, a la moda egípcia
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)
Dama d'Auxerre, pedra caliça, representa Persèfone 650 aC. Estil dòric
65 cm
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)
Coré del Peple, marbre amb policròmia, túnica estil dòric, Atenes, 530 aC
1,20 m
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)
Coré 670, túnica ”chitón” jònic, 530 aC
1,15 m
Periode Arcaïc (VII – 475 aC):Moscòfor
Jove del vedell, marbre, Acròpolis d'Atenes, 570 aC
1,15 m
Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)
Tron de Ludovisi, Magna Grècia, 460 aC
Naixement d'Afrodita
Característiques:
Abandó de la frontalitat
Llei d'interrelació del moviment dels membres del cos
Més éssers representats
Desapareix el somriure arcaic, els rostres són seriosos, o amb malenconia suau (ethos)
A la figura femenina desapareix la moda jònica i apareix una vestimenta més sòbria (peple)
Robes amb plecs regulars
Desapareixen els tirabuixons dels pentinats en els homes, ara tenen cabell més curt i les dones el porten recollit sòbriament
Descobriment tècnica de la fosa en buit, el material serà el bronze
Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)
Combat entre centaures i lapites. Frontó occidental del Temple de Zeus Olímpic (Olímpia), Mestre d'Olímpia, 470-456 aC.
Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)
Auriga de Delfos, antiga escultura de grup de dicada a Polizalos (Gela), Pitagoras de Reggio, 474 aC
Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)
Zeus o Posidó del cap Artemissión, anònim, 460 aC
Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)
Efebo de Kritios, anònim atribuït a Kritios d'Atenes, 480 aC
Periode Clàssic (475 – 323 aC)Característiques:
Edat d'Or de l'Art grec i Segle de Pericles
Políclet, Miró (rhytmos), Fídies(pathos/ethos)
Ideal de bellesa física i espiritual a través de la proporció i equilibri
Serenitat en l'expresió es deu a la confiança en la raó humana per assolir l'ordre i la felicitat.
Aquests són valors de la virtus ciutadana i de la democràcia d'Atenes
Arrodonien musculatura
Postures naturals:
a)Contraposto
b)Corba praxiteliana
c)Cànon de Policlet
Pèrdia de rigodesa o frontalitat
Periode Clàssic (475 – 323 aC): Miró (480-440 aC)
Escultor de Beòcia
Estudiós del moviment (realisme) però sense sacrificar l'ideal grec d'ordre
Postura (rhytmos) on la figura aturada resumeix la trajectòria d'un moviment
Poca expressivitat rostres (sever)
Atletes i deusDiscòbol de Miró, 455 aC
Periode Clàssic (475 – 323 aC): Miró (480-440 aC)
Marsyas de Miró, amb la flauta d'Atenea, 450 aC
Periode Clàssic (475 – 323 aC):Policlet d'Argos (460-420 aC)
Teòric de l'art amb una obra, el Cànon, avui perduda
Objectiu harmonia en la proporció i simetria
Relació entre les parts del cos i el conjunt
1 (cap):7 (cos) Número Àureo Còpia del Dorífor de Policlet on veiem el canon
Periode Clàssic (475 – 323 aC):Policlet d'Argos (460-420 aC)
Dorífor de Policlet, llancer, còpia romana, 450-440 AC
Periode Clàssic (475 – 323 aC):Policlet d'Argos (460-420 aC)
Diadumen, atleta que es lliga la cinta, Policlet d'Argos, 430 aC
Periode Clàssic (475 – 323 aC):Fídies (465 – 431 aC)
Gran escultor d'Atenes, influí en tot l'art del moment (per ex. Partenó)
Obra quasi perduda, coneguda per rèpliques;
Frontons (Partenó)
Ideal d'ordre menys científic
i mesurable
Equilibri: figures capaces d'expressar sentiments (pathos) però continguts i plens de noblesa (ethos)
Creador d'iconografia de Zeus
Panys mullats (transparents)
Còpia votiva d'Atenea Partenos, l'original
criselefantina era de Fídies, Partenó
El Postclàssic (a partir del IV aC)
Característiques:
Major naturalisme
Tendència a la barroquització
Estilització dels cànons
Praxiteles, Escopa, Lisip
Relaxació de l'ortodòxia en l'equilibri, l'harmonia i la proporció
Individualisme: retrat, expressivitat, excepticisme religiós
Primeres representació de dones nuetes: ideal de bellesa afeminat
Còpia romana de Leda i el cigne, de Timoteu 370 aC
El Postclàssic (a partir del IV aC): Praxíteles (370-340 aC)
Friné: model
Més relaxació, figures gracioses i blanes, gens serioses o magestuoses
Corba praxiteliana (S): languidesa al cos
Figures reclinades, amb arbres o altres.
Visió frontal i darrera
Expressió vaga i somniadora, esfumato al rostre
Deus melancòlics, nostalgia i fantasia
Hermes amb l'infant Dionís, Praxíteles, 350 -330 aC
El Postclàssic (a partir del IV aC): Praxíteles (370-340 aC)
Còpia d'Afrodita sortint del bany, ”Altemps”, Afrodita de Cnido (Àsia Menor), Praxiteles, 360 aC
El Postclàssic (a partir del IV aC): Lisip (vida 370-310 aC)
Principal escultor de la cort d'Alexandre el Gran
Nou cànon de proporcions 1:7,5 o 1:8. Cap més petit i cames i braços més llargs
”Representa als homes tal i com l'ull els veu” diu Plini; representació menys magestuosa i més realista (també en els temes)
Major expressivitat i fantasia òptica.
Avança les extremitats i això trenca la frontalitat, convida a girar l'escultura El cànon de Lisip
El Postclàssic (a partir del IV aC): Lisip (vida 370-310 aC)
Còpia de l'Hèrcules de Farnese, atribuïda a Glaucó sobre un original de Lisip. s. IV aC
El Postclàssic (a partir del IV aC): Lisip (vida 370-310 aC)
Còpia romana en marbre de l'original en bronze de l'Apoxiomenos, atribuït a Lisip, 340-330 aC
Postclàssic (a partir del IV aC): Scopas de Paros (vida 380-330 aC)
Tendent als naturalisme
Trenca amb la serenitat de Fídies, les figures es contorsionen amb violència
Pathos en l'expressió i el resseguiment patètic del cos
Mostra la crisi d'identitat grega del moment
Tràgic, violent, apassionat, amanerat...
Mènade dançant o furiosa, còpia romana 340 aC
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC) Expansió Alexandre el Gran: refosa de
tradició grega i oriental
Característiques
Pèrdua unitat estilística clàssica, aparició d'escoles
Diversitat temàtica i barroc profús
Realisme extrem, quotidianitat, sinceritat que s'allunya de l'idealisme
Profunditat psicològica, expressionisme intens
Reflex del pathos amb expressions dramàtiques, moviment, tensió, trenquen la verticalitat i l'ideal de serenitat i ordre clàssic
Treball tensió muscular amb clarobscurs.
Lletjor i monstruositat trenquen l'ideal de bellesa clàssic Pseudo-Séneca, o Eurípedes o Calímac,
bronze, Museu de Nàpols, 150 aC
Venus de Milo, Afrodita, eclèctic anònim, Agesandros i Aleixandros d'Antioquia, 130 aC. 2,05 m.
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Victòria alada de Samotràcia, representa Atenea Niké, per les victòries d'Antioc III, escola de Rodes, 190 aC. 2,45 m
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpies romanes d'originals grecs, Spinario o Nen de l'epina, anònim, s. III o II aC
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpia romana en marbre d'original en bornze hel·lenístic del Gal moribund, encarregada per Atalo de Pèrgam, Epígon (?), del 230-220 aC.
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Còpia romana en marbre de l'original grec en bronze, Toro de Farnese, mite de Dirce, germans Apoloni i Taurisc de Tral·les 130 aC. 3,70 m
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
El púgil en repòs, Apoloni d'Atenes o Lisístrat, s. I aC. 1,20m
Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)
Genet d'Artemísion, bronze, 140 aC. 2,10 m
Final d'una civilització?