29 d’abril de 2016 a les 19.30 hores
Col·laboren:
Organitzen:
Tot això ho faig perquè tinc molta por
PROPERES LECTURES
Ven y dime cómo vives
Agatha Christie 27 de maig a les 19.30h
La vida sense la Sara Amat
Pep Puig 21 de juny a les 19.30h
Fes-te membre del Club de Lectura
Biblioteca Marcel·lí Domingo C. de la Mercè, 6, Tortosa
977 44 55 66
Coordinació: Sílvia Panisello i Jesús M. Tibau
[email protected] [email protected]
www.biblioteca.tortosa.cat
Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor de l’autora podia haver escrit un llibre com aquest, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final, i que ha estat guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2015.
Les temàtiques que hi aborda són actuals: hi ha contes sobre el bullying, el running i altres qüestions que no acaben en - ing.
Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant “Tots estan dominats per aquest sentiment -diu-. Quan et fas gran i tens fills, la por et domina. Tens la sensació que tots els perills del món t’estan esperant per destrossar la vida del teu fill i, de retruc, la teva. Els personatges d’aquest llibre corren, mengen i beuen per no tenir por”.
Conserva aquell humor que frega el sarcasme però que, al mateix temps, és tendre, perquè en aquest llibre hi ha humor, però no només això, també hi ha tristesa, perquè la vida és trista i divertida”, assegura l’escriptora.
.
Empar Moliner i Ballesteros,
(Santa Eulàlia de Roncana,
16 de desembre de 1966),
escriptora i periodista
catalana.
La seva literatura es
caracteritza pel sentit de
l'humor i per una visió crítica
de la societat contemporània
i les seves contradiccions.
Cursà estudis de periodisme i s'independitzà ben
aviat per ser actriu de teatre i cabaret. Però va ser
amb el periodisme, primer als serveis informatius
de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de
l'edició barcelonina del diari´El País, on es donà a
conèixer.
L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van
obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any
següent guanya el Premi Josep Pla amb la novel·la
Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany. L'any 2004
publica el llibre de contes T'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Van-
guardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter
Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk.
El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els que
Moliner va obtenir un èxit indiscutible. Desitja guar-dar els canvis? és un recull dels articles que publica
cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig
camí entre la crònica i la narració.
Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de
televisió. El seu nom sol estar vinculat a
polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora
mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a
programes de teleescombraries, com pel seu
costum de criticar i fer burla d'associacions
feministes.
El 2008, juntament amb Àlex Torío i Juan Carlos
Ortega, presenta el programa Herois quotidians a TV3 una nova proposta que, agafant
elements de l'humor i del fals documental, fa una
mirada irònica i àcida sobre allò que es considera
políticament correcte.
Ha escrit articles d'opinió a diaris com l’Avui, l’Ara, o
El País.
El passat mes de desembre, va ser guardonada amb
el 18è Premi Mercè Rodoreda de contes i
narracions, pel recull de contes Tot això ho faig
perquè tinc molta por.
Actualment és col·laboradora del ‘Matí de Catalunya
Ràdio i també contertuliana dels Matins de TV3.
.
EMPAR MOLINER