Cronica Desembre del 2016

desembre 2016 | erA II | número 49

Selecció i formació.Coaching personal i empresarial.Gestió laboral.

Serveis comptables i �scals. Gestió de marques.

Inversions estrangeres.Residències.

Pàg. 3

La implementació de les accions del Pla de turisme de compres costarà 115 milions d’eurosLa previsió és aplicar 111 mesures en vuit anys, tot i que la meitat es poden fer en tan sols dos

Pàg. 12

Andorra Telecom ha obert la convocatòria per presentar projectes per a la incubadora i acceleradora d’empreses tec-nològiques, una iniciativa im-pulsada per la companyia a les instal·lacions de què disposa a l’edifici d’Els Arcs de la Mas-sana. Aquest espai, que brinda divuit places per a emprene-dors, oferirà acompanyament a les start-ups de l’àmbit de les te-lecomunicacions, media o digi-tal i es converteix en la primera experiència que hi ha al Princi-pat de treball col·laboratiu amb xarxa de contactes i inversors per desenvolupar un negoci, segons la societat pública.

Pàg. 4

El projecte de pressupost per al 2017 preveu una inversió de 52,1 milions d’eurosEl projecte de pressupost per al 2017 elaborat pel Govern inclou una partida de 52,1 milions d’euros per a inver-sions reals, un 7,7% més que l’any anterior. Els ingressos

estan quantificats en 415,1 milions d’euros, un 5% més, i les despeses en 440,7 milions, que també s’incrementen, un 3%. Es preveu un dèficit de gestió de 9,7 milions.

Pàg. 5

La llei de cooperatives no ha

obtingut els resultats esperats

Pàg. 10

Turisme preveu un 2,2% més

de visitants per aquest hivern

Pàg. 11

La despesa del Govern en alts

càrrecs es dispara un 21,2%

jonathan gil

Andorra Telecom posa en marxa una incubadora d’empreses

Pàg. 6

Esperanza Aguirre defensa els tipus impositius baixos en una conferència a AndorraLa política espanyola del Partit Popular, Esperanza Aguirre, va defensar els tipus impositius baixos en una con-ferència a Andorra. “Mentre jo vaig governar, vaig con-

vertir Madrid en un paradís fiscal, perquè no es paga pa-trimoni, successions ni do-nacions i paguem cinc punts menys d’impost de la renda que els catalans”, va afirmar.

2 CRÒNICA desembre 2016Publicitat

DESEMBRE 2016 CRÒNICA 3

El pla estratègic de turisme de compres planteja conver-tir el Pas de la Casa en l’out-let d’Andorra. Segons l’estudi que s’ha portat a terme en els últims mesos, aquest tipus d’oferta sempre se sol ubicar lluny de la zona comercial central i el nucli encampadà té un posicionament de preus baixos que hi encaixa. El que es projecta és fer evolucionar la qualitat dels establiments que hi ha i atraure un turis-me de proximitat. Això hau-ria d’anar relacionat amb un pla de rehabilitació global del poble que hauria de millorar l’aspecte físic i el confort per als vianants en l’espai públic i l’adequació de les botigues.

Aquesta és una de les 111 accions que es van presentar en un acte públic davant del sector comercial. Segons va explicar el ministre de Turis-me i Comerç, Francesc Camp, la implantació de totes aques-tes mesures es realitzarà en un termini màxim de vuit anys, tot i que la meitat es poden fer en dos, un fet que ja su-posaria un petit canvi. El cost total de la implementació s’es-tima en 115 milions d’euros, tot i que Camp va advertir que pot ser superior, i anirà a càrrec fonamentalment del Govern, els comuns i Andor-ra Turisme, encara que també hi haurà de prendre part del sector privat. Tot plegat ha de permetre atraure 1 milió més de visitants.

ORdeNACIó uRbANAA banda del Pas de la Casa, el pla defineix quines ac-tuacions cal dur a terme al sector central i les zones complementàries (part alta d’Escaldes-Engordany, el centre històric d’Andorra la Vella i Riberaygua i Travesse-res) i la resta. Quant al sector

central (format per l’avingu-da Meritxell, Vivand i Fener Boulevard), es preveu enfo-car al turisme internacional i a les marques de més nivell. Entre les millores a adoptar hi figuren unificar l’ordena-

ció urbana de la zona a través d’un pla director d’urbanis-me, intervenir quan hi hagi massa oferta similar, afavorir la creació de nova experi-ència gastronòmica i definir un pla únic de comunicació i promoció per a Meritxell i Vivand. A més es planteja la possibilitat de crear un orga-nisme entre els comuns de les dues parròquies per gestio-nar-ho.

En el cas de les zones com-plementàries s’indica que caldrà potenciar activitats comercials especialitzades o

alternatives. I, finalment, a la resta de zones, que solen acollir establiments de pro-ximitat o orientats a l’esport, es tractaria de buscar diferen-ciacions per a cadascuna es-tablint sinergies amb l’oferta turística. De fet, l’obertura de nova oferta de lleure lliga-da a les zones comercials és una de les prioritats (alguns exemples serien The Cloud, el museu Thyssen, el casino, l’espai multifuncional i el parc d’aigües braves). Així mateix, s’aposta per crear més esde-veniments culturals de pres-

tigi i ampliar els esportius de nivell. A banda, altres mesu-res destacades són la millora dels accessos fronterers i la creació de l’heliport, formar el personal de les botigues, implantar un programa de fidelització i centrar la co-municació en l’experiència de compra a Andorra, així com atraure marques noves. Sobre aquest darrer aspecte, Camp va indicar que l’arribada de marques de luxe no es preveu fins a més llarg termini.

El pla també recull millores a fer en els tràmits adminis-tratius (un fet que es preveu agilitzar a través d’internet), i quant a gestió es projecta cre-ar el consell Andorra Shop-ping amb dos nivells, un ens que aglutinarà el sector pú-blic i el privat.

Camp va assegurar que durant aquesta legislatura el Govern farà el màxim esforç per desenvolupar aquestes accions. Amb tot va insistir que el projecte va més enllà i va apel·lar els comerciants a mantenir-lo. El ministre va recordar que el comerç és el segon sector que més apor-ta al PIB (va representar 355 milions d’euros el 2015) i per això va indicar que el pla “s’ha d’entendre com una oportu-nitat per millorar i sobretot per reforçar el posicionament com a destí de compres, per-què si no fem un salt enda-vant el podem perdre”.

MIllORs bOtIguesUna de les accions que preveu el pla estratègic és la millora de les botigues. Per això es planteja la creació d’ajudes per animar els comerciants a reformar o mantenir els apa-radors i les façanes dels esta-bliments. El ministre de Tu-risme i Comerç va assenyalar que encara s’ha de quantificar l’import i va exposar que serà en el marc del consell Andor-ra Shopping on s’haurà d’ana-litzar a quins punts caldrà destinar una aportació més important.

turismeRedacció Andorra la Vella

Tema del mesLes actuacions del pla estratègic del comerç costaran 115 milionsL’estudi preveu aplicar 111 accions en vuit anys, si bé la meitat es podrien fer en dos

Una de les accions és la millora de les botigues amb ajudes

PIB del sector comercial (milions d’euros)

Font: Departament d’Estadística

El ministre de Turisme, Francesc Camp, durant la presentació del pla estratègic. agències

4 CRÒNICA DESEMBRE 2016

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va entrar a tràmit par-lamentari el projecte de pres-supost de l’exercici 2017, que preveu uns ingressos de 415,1 milions d’euros, un 5% més, i unes despeses de 440,7 milions, que també s’incrementen, un 3%. Així, es preveu un dèficit de gestió de 9,7 milions i un dèficit de caixa de 25,6 milions d’euros, un 9,2% inferior al pressupostat per al 2016. El projecte de pres-supost per al 2017 inclou una partida de 52,1 milions d’euros per a inversions reals, un 7,7% més que l’any anterior. Els aug-ments més significatius van destinats a la renovació dels sis-temes informàtics del Govern, que s’incrementa en 2,2 milions d’euros. A més, l’obra pública augmenta en 1,5 milions.

Entre les partides pressupos-tades destaquen 6 milions per a la nova seu de la justícia, i es tornen a pressupostar 1,5 mili-ons d’euros per tirar endavant d’una vegada per totes l’heliport nacional, així com 800.000 eu-ros per al recinte multifuncional que es vol projectar per acollir esdeveniments culturals. Com a projectes nous destaca el nou edifici COEX d’Encamp, al qual es destinarà 270.000 euros, i els 200.000 euros per posar en mar-xa la passarel·la que comunicarà la plaça del Poble amb la plaça del Consell General.

Cinca va destacar que es trac-ta d’un “pressupost molt ajustat i en sintonia amb l’economia del país”, i va atribuir l’augment dels ingressos al millor coneixement que es té de les noves figures impositives, cosa que permet pressupostar a l’alça la recapta-ció per IRPF, la de l’IRNR i la de l’impost de societats, a banda de la pujada dels ingressos pa-trimonials pel fet que Andorra Telecom ha tingut més beneficis dels que s’esperaven inicialment. El ministre també va anunciar

una pujada del 10% de les ta-xes al tabac i un increment de la partida d’inversions de més del 7%.

El titular de Finances va lliu-rar al síndic general, Vicenç Mateu, el projecte de pressupost per a l’exercici 2017. Cinca el va qualificar de “continuista” i va dir que s’acosta cada vegada més a l’equilibri pressupostari. Així, va destacar que ja compleix els objectius de la Llei de sosteni-bilitat de les finances públiques previstos per al 2019, ja que el dèficit de gestió se situa per sota de 10 milions d’euros, una xifra que està per sota de l’1% del PIB.

Pel que fa als ingressos, que ascendeixen a 415,1 milions, han augmentat un 5% gràcies a l’increment de la recaptació dels impostos directes, fixat en un 21,4%, i dels ingressos patrimo-nials (15,85%). Cinca va expli-car que es tracta del primer any que es pot elaborar el pressupost després d’haver liquidat, com a mínim, un any de totes les noves figures impositives, de manera que “tenim més coneixement i dades reals”. En concret, es pres-suposten a l’alça els ingressos per IRPF tenint en compte que l’any passat es va fer una previsió molt prudent i ara el pressupost

recull la millora substancial que s’ha observat en la recaptació d’aquest tribut. També s’aug-menta la recaptació per l’impost de societats, tenint en compte que el 2015 es va veure afectat per les deduccions relacionades amb l’impost de plusvàlues. I fi-nalment, Cinca va explicar que l’any passat es van rebaixar molt les expectatives de recaptació per l’impost de la renda dels no residents (IRNR) per l’entrada en vigor dels CDI amb Espanya i França, i com que la disminu-ció no ha estat tan forta com es preveia, per al 2017 també s’ha pressupostat a l’alça.

D’altra banda, l’increment dels ingressos patrimonials està motivat pel fet que els benefi-cis d’Andorra Telecom d’aquest any, que per tercer any consecu-tiu s’inclouen en el pressupost del Govern en la seva totalitat, es preveuen bastant per sobre del que s’havia previst inicial-ment. Sobre aquesta qüestió, Jordi Cinca va voler deixar clar que el repartiment de dividends de les empreses públiques és una pràctica històrica i total-ment lògica, i respon al fet que Andorra Telecom ja té unes reserves molt importants, de manera que l’Estat, com a únic propietari, pot cobrar els divi-dends d’aquests beneficis en la seva totalitat.

Pel que fa als impostos in-directes, que amb 280 milions d’euros són la principal font de finançament, es mantenen esta-bles amb un increment que no arriba a l’1%. El titular de Fi-nances va destacar que hi haurà una baixada en la recaptació per l’IGI, que es veurà compensa-da per un augment de la taxa al consum que s’aplica al tabac. Cinca va recordar que des del 2014 no s’incrementava aques-ta taxa i que s’apujarà al voltant d’un 10% a principis del 2017 per evitar que creixi el diferen-cial de preu d’aquest producte respecte dels països de l’entorn i mantenir alhora la competitivi-tat del sector.

D’altra banda, Cinca també va anunciar una actualització i homogeneïtzació de les taxes del Govern, que, tot i que tindrà poc impacte en el pressupost, es durà a terme amb l’objectiu de revisar-les tenint en compte que des del 2008 no s’havien to-cat a causa de l’IPC negatiu, i de corregir la “dispersió” de taxes i preus públics que hi ha hagut en els darrers anys.

Finalment, el global de les despeses augmenta un 3%, principalment per l’increment del 39% de les transferències de capital (sobretot per les partides dedicades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària).

Comptes Agències Andorra la Vella

Les inversions augmenten un 7,7% el 2017 i se situen en 52,1 milionsLa partida d’obra pública creix 1,5 milions d’euros i la de renovació informàtica, 2,2 milions

Actualitat

Comparatiu del pressupost 2017-2016 - Ingressos

0

50

100

150

200

250

Despesesde personal

107,80

107,99

49,74

50,85

15,81

18,22 52

,10

48,37

8,28

5,95

206,99

191,85

Consums de bénscorrents i serveis

Despesesfinanceres

Transferènciescorrents

Inversionsreals

Transferènciesde capital

2017

2016

Comparatiu del pressupost 2017-2016 - Classificació econòmica


El Poctefa obre una segona tanda d’ajudes per valor de 71,2 milions

La llei de cooperatives no ha donat els resultats esperats

El programa europeu de co-operació territorial entre França, Espanya i Andorra (Poctefa) del període 2014-2020, que disposa d’un pres-supost global de 189 milions d’euros, ha publicat la se-gona convocatòria per pre-sentar projectes que puguin optar a ajuts, per valor de 71,2 milions d’euros.

La decisió es va fer pública el 10 de novembre passat en el consell plenari de la Comu-nitat de Treball dels Pirineus (CTP), l’entitat que gestiona el programa, celebrat a Bor-deus. La convocatòria consta de dues fases: la primera im-plica la presentació d’una can-didatura simplificada i la data límit per presentar-la és el 13 de desembre. La llista de projectes que passen a la sego-na fase, que hauran de presen-tar la candidatura completa,

es publicarà a l’abril. Els pro-jectes que es presentin han d’estar relacionats amb els ei-xos prioritaris del programa, que són innovació i compe-titivitat, canvi climàtic i pre-venció de riscos, ús sostenible dels recursos locals, mobilitat de béns i persones, i inclusió social en els territoris.

L’any passat, gràcies a aquest programa, un total de deu projectes amb par-ticipació andorrana es van beneficiar del Fons de Des-

envolupament Regional Eu-ropeu (Feder) per un valor de 9,2 milions d’euros, que van servir per subvencionar el 65% de l’import total de cada iniciativa.

Entre els programes accep-tats hi havia les actuacions per prevenir el risc d’allaus en l’ac-cés a França, la creació d’una xarxa de subministrament d’hidrogen per a vehicles i la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits del Pirineu, entre d’altres.

Ja més d’un any i mig després de la seva entrada en vigor, la Llei de societats cooperatives d’Andorra, aprovada pel Con-sell General el 15 de gener del 2015 a partir d’una proposi-ció de llei entrada a tràmit pel Partit Socialdemòcrata (PS), ha ofert resultats escassos per no dir gairebé nuls. I és que des del 26 de març de l’any passat, data que va entrar en vigor la llei, només s’ha cons-tituït i inscrit al Registre de Societats una única coopera-tiva, en aquest cas de l’àmbit financer, i des de l’executiu només s’ha constatat l’interès d’un altre grup de persones que van demanar informa-ció sobre els passos a seguir per constituir una societat d’aquestes característiques si bé, com a mínim fins ara, la iniciativa no ha acabat fruc-tificant. Així ho va explicar la secretària d’Estat de Turisme

i Comerç, Neus Soriano, que va atribuir el “poc èxit” fins ara d’aquesta Llei de societats cooperatives d’Andorra al fet que es tracta d’“una qüestió molt específica” i que “no hi ha cultura de cooperatives al país”.

Malgrat tot, Soriano va destacar que “és interessant que hi ha hagi la legisla-ció” i oferir la possibilitat, a aquells que vulguin, de crear una organització empresarial d’aquesta tipologia, present a la major part dels països de l’entorn europeu i amb un alt grau d’implantació als dos països veïns.

En aquest sentit, la secre-tària d’Estat de Turisme i Comerç, que va insistir que “quan es parla de societats tothom ho té clar i davant de qualsevol canvi de la legis-lació hi ha un interès” i, per contra, “la cooperativa no és una figura que es tingui gaire present”, es va mostrar convençuda que “a poc a poc anirà creixent l’interès per aquesta estructura em pre-sarial”.

La CTP va celebrar un ple el 20 de novembre a Bordeus. sfga

CooperacióRedacció Andorra la Vella

SocietatsRedacció Andorra la Vella

ESPERAR-SE A L’ÚLTIM MOMENTPOT SER UN PROBLEMAEls serveis de coure (telefonia fixa,FAX i TPV) deixaran de funcionar

EL 31 DE DESEMBRENo et quedis penjat, truca al 115

andorratelecom.ad

Actualitat


El clúster d’esports presenta la primera diagnosi del sector

Un 34% de les quotes previstes per a l’hivern ja s’han esgotat

El clúster d’esports d’Actua va presentar davant més de mig centenar d’associats la primera diagnosi del sector feta al país. Segons els consultors de l’em-presa Cluster Development, Maria Pedrals i Oriol Izquier-do, el turisme d’esquí i d’esports de muntanya són els pilars més importants del sector i ara l’ob-jectiu és impulsar un projecte pràctic orientat a totes aquelles empreses del món de l’esport que vulguin créixer, millorar les seves rendibilitats, innovar o internacionalitzar-se.

En aquest sentit, la líder del clúster, Laurence Lestang, va informar que el treball de la segona fase del projecte, que comença ara, marcarà les es-tratègies de futur recomanades

per als diversos tipus negoci, que han de ser consensuades entre l’administració pública i el sector privat i que han de servir per millorar la competi-tivitat.

Per la seva banda, la direc-tora d’Actua, Imma Jiménez, va destacar que aquest estudi “ha de servir per definir acci-ons concretes perquè les em-preses puguin créixer i ser més

rendibles”, i va recordar que “el clúster és alhora un espai de trobada i un instrument”. Aquesta primera anàlisi quali-tativa del sector feta en els dar-rers mesos també ha servit per quantificar en uns 200 mili-ons d’euros la facturació de les 92 empreses que formen part del clúster d’esports d’Actua, que en conjunt donen feina a 3.252 persones.

Un mes després de l’obertu-ra de les quotes de tempora-da per a aquest hivern, s’han concedit 720 permisos de tre-ball temporal per a personal comunitari i 397 per a extra-comunitari. Les quotes de les quals s’ha fet menys ús són la d’agències de viatges d’extra-comunitaris (cinc autoritzaci-ons) i la global de comerç al detall (una autorització). On més quotes s’han gastat és al sector de l’hoteleria (737 auto-ritzacions) i a les pistes (259). Els increments respecte a la temporada passada són del 35,7% i del 27,6%. L’evolució del nombre d’autoritzacions inicials aprovades pel Govern per a la temporada d’hivern presenta una variació positiva el 3,8% respecte a la temporada

passada. Així mateix, i pel que fa a les autoritzacions ja con-cedides, l’any passat en el seu global van augmentar un 8,8% respecte de l’anterior. Tornant a les quotes d’aquesta tempo-rada d’hivern, el grup de tre-balladors més important, amb un 47,5% sobre el total, es tro-ba en ocupacions de serveis (grup 5), com els cambrers de restaurants i dependents. Tot seguit es troba el grup de treballadors no qualificats (grup 9), que representa el 31,2% sobre el total i que in-clou els cambrers d’habitaci-ons, els ajudants de cuina i els agents d’explotació de telees-quí. Pel que fa al personal co-munitari de pistes, l’evolució de les contrac tacions per a la temporada 2016-2017 pre-senta un augment del 18,9% respecte de la temporada 2015-2016. El personal extra-comunitari de les pistes aug-menta notablement amb una variació del 48,3% positiva.

Esperanza Aguirre defensa els tipus impositius baixos al fòrum de l’EFA

Esperanza Aguirre, “la primera dona a Espanya a ser presidenta del Senat i d’una comunitat au-tònoma”, tal com la va presentar el president d’Andbank, Manel Cerqueda, va participar en el 15è Fòrum Empresa i Família, celebrat a l’hotel Sport Village de Soldeu, per defensar els ti-pus impositius baixos. “Mentre jo vaig governar, vaig conver-tir Madrid en un paradís fiscal, perquè no es paga patrimoni, successions ni donacions i pa-guem cinc punts menys d’im-post de la renda que els catalans. Per tant, sóc algú que considera que impostos baixos significa recaptació alta, creixement eco-nòmic, prosperitat i benestar”, va explicar.

La política espanyola va ba-sar la seva conferència en un repàs dels esdeveniments po-lítics succeïts a Espanya el dar-rer any. Aguirre va visitar An-dorra, “país tan gelós de la seva independència com de la seva prosperitat”, per explicar les bo-

nances de l’economia espanyola, que segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvo-lupament Econòmic (OCDE) creixerà un 3,2% el proper any. “Les coses a Espanya no van del tot malament, sinó tot al contra-ri, els bons resultats econòmics s’han obtingut en un any en què el país estava amb un Govern en funcions. Espanya ha crescut econòmicament, sense Govern, gràcies a les empreses”, va dir Aguirre, per afegir que “els em-presaris i les famílies han estat

els artífexs d’aquest creixement, perquè són els que han reduït despeses millor per tirar enda-vant”. Aguirre, que va aturar la conferència per preguntar qui era la persona que acabava d’ar-ribar a la sala, en referència al cap de Govern, Antoni Martí, va ressaltar la importància dels “mitjans de comunicació” per explicar les “decisions polítiques difícils” i va carregar contra el “populisme Chavista” de Po-dem. La dirigent va reconèixer que “vivim temps de crisi” i es

va adreçar a la sala per assegurar que “els empresaris saben que una crisi és temps d’oportuni-tats per reformar tot allò que no funciona”.

El president de l’Empresa Fa-miliar Andorrana (EFA), Josep Maria Cases, va donar el tret de sortida al fòrum, que tenia per títol Empreses familiars, pers-pectives d’impacte, en què va alertar que els avenços tecnolò-gics “obren un nou paradigma a l’empresa familiar”. Cases va recordar que la setmana vinent farà un any que el Parlament Eu-ropeu va donar suport a “un en-torn favorable per a les empreses familiars, que aportaran millors perspectives de treball per als joves, que han de tenir l’oportu-nitat de treballar en empreses i deixar de voler ser funcionaris”.

El cap de Govern, Antoni Martí va augurar que la refor-ma fiscal i els convenis de doble imposició signats pel Govern serviran perquè “les empreses andorranes competeixin i crei-xin”. “Estem convençuts que el sector financer andorrà és molt més que el secret bancari, i bona prova és l’assumpció del cabal comunitari en matèria finance-ra”, va dir.

La política espanyola Esperanza Aguirre en el fòrum. agències

El RAM registra 15.000 impagats per sis milions d’euros

El primer Registre Andorrà de Morositat (RAM), que pretén recollir informació de clients morosos, ja ha fet un primer balanç. Durant els primers dies d’activitat el RAM ja disposa de 15.000 registres a la base de dades per un import total de sis milions d’euros. “Una xifra molt per sobre dels objectius previstos per la direcció de l’empresa”, segons va expli-car l’entitat en un comuni-cat, que a més assenyalava que esperen tancar l’any amb prop de 40.000 registres, el doble del que havien previst inicialment. Segons l’empre-sa, el nombre de clients que van contractant aquest ser-veis va creixent dia a dia, així com els interessats a rebre informació addicional so-bre el seu funcionament. El RAM es va posar en marxa a principis de novembre per convertir-se en una base de dades de morosos tant per a empreses privades, particu-lars i bancs com per a l’admi-nistració pública.

FiscalitatRedacció Andorra la Vella

ActuaRedacció Andorra la Vella

TreballRedacció Andorra la Vella

MorositatRedacció Andorra la Vella

La reunió que va mantenir el clúster d’esports. actua

Actualitat

DESEMBRE 2016 CRÒNICA 7Publicitat


Els visitants experimenten una pujada d’un 3,4% al mes d’octubre

L’ABA veu en l’intercanvi automàtic la fi del camí cap a la transparència

Nova campanya del Govern per afavorir el consum intern

Els abonats a internet de banda ampla creixen un 5,8% a l’octubre

Els visitants mostren un aug-ment a l’octubre del 3,4% res-pecte del mateix mes de l’any passat. Així, a l’octubre van entrar al país 681.795 visi-tants, dels quals el 70% van ser excursionistes, és a dir, persones que no pernocten a Andorra, i el 30% restant, turistes. Les dades per països

mostren que els visitants fran-cesos han disminuït l’1,7%, mentre que els espanyols han pujat el 7,5%. Així mateix, han augmentat (12,3%) els visitants provinents d’altres països. Pel que fa a les dades acumulades, els visitants des de principi d’any s’han incre-mentat l’1,2%, mentre que els dels darrers dotze mesos ho han fet un 1%. Quant als tu-ristes, l’augment ha estat d’un 4,5% des del gener i d’un 4,3% en els darrers dotze mesos. Respecte als excursionistes,

val a dir que han disminuït cinc dècimes des de l’inici del 2016 i set en els últims dotze mesos. Les dades de l’octubre també mostren que una ter-cera part dels visitants són famílies i una altra tercera part, parelles. Així mateix, cal destacar que la majoria dels excursionistes tenen com a principal motiu de visita les compres i com a segona opció passejar i visitar el país en ge-neral, mentre que els turistes tenen com a opció preferent la visita general a Andorra.

Si amb l’Acord Monetari, i la consegüent implantació de tot el que comportava, es feia un pas de gegant cap a l’ho-mologació, amb la llei d’inter-canvi automàtic d’informació en matèria fiscal s’arriba “a la meta del camí” per aconseguir que la plaça financera andor-rana sigui transparent. Així ho va assegurar la directora ge-neral de l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), Esther Puigcercós, que va destacar que “el sector bancari valora positivament la llei d’inter-canvi automàtic d’informació”, que ha d’entrar en vigor el pri-mer de gener del 2017, ja que suposarà que la banca andor-rana “jugarà amb les mateixes regles de joc que altres països com Luxemburg o França, paï-sos de la UE i l’OCDE”.

Puigcercós, que va recordar que la llei dóna compliment a l’estàndard comú de l’Organit-zació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), va explicar que la llei obre l’intercanvi automàtic amb els 28 països de la Unió Europea i amb aquells amb els quals s’hagi signat un conveni per evitar la doble imposició o un d’intercanvi d’informació en matèria fiscal. El text també preveu l’intercanvi automàtic amb aquelles jurisdiccions que hagin firmat el conveni multi-lateral de l’OCDE, fins a 101, segons va precisar Puigcercós, que va destacar, però, que fa-

ran falta els convenis específics que hauran de ser ratificats pel Consell General.

Pel que fa a la tasca per a les entitats, la directora general de l’ABA, que va destacar que els bancs ja han començat a con-tactar amb els seus clients per informar-los de la nova legis-lació, va explicar que a partir del primer de gener es recopi-laran les dades d’aquells comp-tes els titulars dels quals siguin residents a països de la UE per procedir a l’intercanvi. Així, tal com marca la llei, el juny del 2018 s’informarà dels comptes nous i d’aquells existents abans de l’entrada en vigor de la llei que tinguin un saldo superior al milió de dòlars. La comu-nicació dels comptes preexis-tents amb un saldo inferior al milió de dòlars es farà el juny del 2019.

Respecte a aquests terminis, Puigcercós va recordar que ja es preveuen a l’estàndard de l’OCDE i també la possibilitat d’excloure de l’intercanvi auto-màtics determinats comptes,

una opció que també han se-guit 22 dels 28 països membres de la UE. Tot i això, la directo-ra general de l’ABA va recordar que aquells comptes exclosos de l’obligació d’intercanviar informació, com els lligats a assegurances o a títols de deute públic, “tenen un venciment” i que per tant més tard o més d’hora s’hauran de comuni-car. Quant a l’efecte sobre els recursos gestionats per les en-titats que pugui tenir l’inter-canvi automàtic, Puigcercós va assegurar no tenir-ne dades i va dir que es veurà en els dife-rents balanços.

Amb els deures fets quant a homologació i transparència, i convençuts de poder mante-nir la competitivitat gràcies a la llarga experiència en banca privada, així com a la diversi-ficació de productes i també geogràfica del negoci, el sector segueix amb més tranquil·litat que d’altres l’evolució de les converses amb la Unió Euro-pea per assolir un acord d’as-sociació.

El ministeri de Turisme i Comerç va posar en marxa l’1 de desembre la campa-nya Per Nadal comprar a Andorra té premi, que, amb un pressupost de 55.000 eu-ros, té l’objectiu de fomentar el consum intern i al mateix temps promocionar els pro-ductes autòctons. Aquesta iniciativa, que arriba a la tercera edició, està dirigida principalment als residents, tot i que també inclou els visitants, i dóna continuïtat a les campanyes dels darrers anys en aquesta mateixa lí-nia.

Així, les compres supe-riors a 30 euros realitzades entre l’1 i el 17 de desembre tindran dret a una butlleta per participar en el sorteig que se celebrarà el mateix dia 17 a les 12 hores, a la

plaça Coprínceps d’Escal-des-Engordany.

Aquestes butlletes caldrà dipositar-les en les urnes que es trobaran des del dia 1 de desembre en les oficines de turisme de totes les par-ròquies.

Així mateix, a partir del 8 de desembre també s’habili-taran urnes per dipositar les butlletes en les dues casetes de fusta instal·lades a cada extrem de l’eix comercial de les parròquies centrals, que al mateix temps faran d’ex-positors i de punts d’infor-mació de productes d’An-dorra.

Els premis es divideixen en dues categories: tres pre-mis consistents en un xec regal de 3.000 euros per comprar a Andorra i un lot de productes d’Andorra, i 30 premis consistents en un lot de productes d’Andorra. El sorteig tindrà lloc el dis-sabte 17 de desembre, a les dotze del migdia, a la plaça Coprínceps.

Els abonaments per servei durant l’octubre es van situ-ar en 41.709 abonats als ser-veis de telefonia fixa, 73.413 abonats als serveis de tele-fonia mòbil i 31.517 abonats a internet de banda ampla. Les xifres confirmen la ten-dència a l’alça de la telefonia mòbil i d’internet i a la baixa de la fixa. Així, aquestes da-

des suposen un descens del 6,5% respecte a l’octubre de l’any passat en telefonia fixa i un augment del 6,2% en te-lefonia mòbil. Pel que fa als abonats a internet de banda ampla, presenten un incre-ment del 5,8%. D’altra banda, el trànsit telefònic en minuts sense internet baixa un 8,1% respecte al mes d’octubre de 2015. Tant el trànsit nacio-nal com l’internacional han patit descensos, del 8,5% i del 7,2%, respectivament. El trànsit per internet en GB a l’octubre ha baixat un 14,6%.

La directora de l’Associació de Bancs, Esther Puigcercós. j. g.

BancsRedacció Andorra la Vella

EstadísticaAgències Andorra la Vella

ComerçRedacció Andorra la Vella

EstadísticaRedacció Andorra la Vella

La campanya va dirigida a residents i també als visitants. agències

Actualitat


EDITORIALLa polèmica idea de convertir el Pas en l’‘outlet’ del paísFa uns dies el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va presentar el Pla estratègic de turisme de compres. Feia molt de temps que es treballava en aquest projecte i l’expectativa era màxima. La presentació, però, no va tenir l’èxit esperat perquè el protagonisme se’l va endur una proposta que ha generat molta polèmica. I aquesta no és altra que la idea de convertir el Pas de la Casa en l’outlet d’Andorra. Segons l’estudi presentat pel Govern, aquest tipus d’oferta s’acostuma a ubicar lluny de la zona comercial central i el nucli encampadà es considera que té un posicionament de preus baixos que hi encaixa. I, per tant, l’objectiu és fer progressar la qualitat dels establiments que hi ha a la zona per tal de captar turisme de proximitat. Aquest projecte es complementaria amb una pla de rehabilitació del Pas de la Casa que hauria de millorar l’aspecte

físic i el confort per als vianants en l’espai públic i l’adequació de les botigues. Aquesta és una teoria que no sona del tot malament si no fos que aquesta idea prèviament no es va avançar, ni comentar, amb el sector comercial del Pas. És per aquest motiu que, com era de preveure, la iniciativa va rebre per resposta la indignació dels comerciants del Pas, precisament perquè n’eren desconeixedors. Malgrat que s’està intentant corregir, aquesta és una mala manera de procedir del ministeri de Turisme si es vol que el pla estratègic sigui un èxit. I és que si es vol que funcionin les 111 accions que es van presentar per revifar un sector clau per a l’economia del país, aquest s’haurà de desenvolupar de forma consensuada i dialogada entre les entitats públiques i les privades. Que la polèmica de l’outlet ens serveixi d’exemple per al futur.

Molt sovint, els tècnics inspectors de les empreses d’inspecció i control ens trobem, com vulgarment es diu, a l’ull de l’huracà. Com els passa als urbans, la policia o altres persones que es dediquen a vetllar per l’aplicació correcta de lleis i reglaments, ens trobem amb respostes com “¿Per què s’ha de fer així?” o “Però si només falta aquesta petita cosa!”, quan diem a algú que la seva instal·lació (baixa tensió, seguretat contra incendis, dipòsits d’hidrocarburs...) no pot obtenir la qualificació de “favorable”.

Bé, anem a pams. El primer que s’ha de dir és que qualsevol mena d’inspecció es fa en base a una o més lleis i/o reglaments. Aquests són els que diuen quines són les característiques que ha de complir la instal·lació. En contra del que molta gent pugui pensar, aquestes reglamentacions diuen de manera força clara què és el que és correcte i el que no. I, a més, assenyalen la categoria dels defectes (lleu, greu, molt greu, crític) i, també, si l’existència de determinats defectes pot portar al tancament o la paralització de la instal·lació inspeccionada (això últim només pot ser fet pel Govern). Els tècnics de les empreses d’inspecció i control tenim l’obligació d’avisar de manera imme

diata el Govern en cas de trobar defectes que posin en risc les persones o l’entorn.

Per tant i, com no podia ser d’una altra manera, estem parlant de seguretat. Un informe “no favorable” significa que la instal·lació de referència no és segura al cent per cent de manera reglamentària. Tal com hem dit, la qualificació dels defectes és la que ens assenyala fins a quin punt la instal·lació no presenta risc. No és el mateix tenir una instal·lació elèctrica amb conductors nus (que representa que, en cas de contacte amb una persona o un animal poden electrocutar aquest) que el fet que hi hagi un circuit dins un quadre elèctric que no estigui identificat i retolat. No és el mateix que un dipòsit de gasoil estigui punxat (amb l’evident risc de vessament del producte) que el tub de ventilació d’aquest sigui d’un diàmetre inferior al reglamentari.

Tot això, i molt més, és part de la feina dels inspectors. Però, a més de la feina, és també responsabilitat nostra. Quan signem una documentació que diu que una instal·lació compleix (o no compleix), estem agafant una responsabilitat. Aquesta responsabilitat no és tan sols, com molta gent es pensa, de cara al Govern. Aquesta

responsabilitat és també, i d’entrada, donat que és qui ens contracta per fer la feina en qüestió, de cara al nostre client. És a dir, estem signant un paper que li diu a un particular que no és cap mena d’expert sobre el tema que la seva instal·lació és segura (en el cas que l’informe sigui favorable).

Aquesta és una part que moltes vegades el client no entén, més d’un cop, ben segur, perquè l’hem informat malament sobre el que representa una inspecció. Fer una inspecció significa dir al nostre client “estigui tranquil” o “si vol estar tranquil, ha d’arreglar això i allò”. És a dir, estem agafant la responsabilitat de la tranquil·litat del nostre client. I, al mateix temps, de les autoritats, donat que quan portem una documentació favorable al Govern (que, no ho oblidem, és qui delega aquestes funcions en les empreses d’inspecció i control), li estem dient que allò que ens ha encomanat s’ha fet com toca.

Per tant, quan els inspectors diem que s’han de canviar o arreglar determinades parts d’una instal·lació no ho fem ni “per passar l’estona” ni “per tocar el que no sona”. Ho fem per seguretat i responsabilitat. De la mateixa manera que la responsabi

litat d’un plat que ens posen a taula en un restaurant és de qui l’ha preparat, nosaltres som els responsables de la seguretat d’aquell establiment que hem inspeccionat (responsables quant a les inspeccions efectuades i no pas del mal ús posterior que es pugui fer de la instal·lació, que quedi clar). Com a responsables d’aquesta seguretat és deure nostre aplicar el reglament que correspongui. Si “trepitjar una mica la línia contínua” o “anar a 70 per hora quan està prohibit anar a més de 60” són motiu de denúncia per incompliment del Codi de la circulació, encara que no ens faci gens ni mica de gràcia, tenir un tub de ventilació o un conductor elèctric mal collat també és motiu de “denúncia”, encara que al nostre client tampoc no li faci gens ni mica de gràcia. Tant en un cas com en l’altre parlem d’algú que té la responsabilitat de vetllar (com hem dit al començament de l’article) per la seguretat dels altres. I, en aquest sentit, des de les empreses d’inspecció i control hem de fer el màxim possible per tal que el client ens vegi com un amic que l’intenta ajudar, no pas com algú que només posa “pegues”, i que aquesta ajuda, a més, està “acreditada” pel M.I. Govern d’Andorra.

LA XIFRA

Responsabilitat dels inspectors de les empreses d’inspecció i controlJordi Pascual, tècnic d’instal·lacions a Pirineu Inspecció i Control

Índex de preus de consumLa variació anyal de l’IPC del mes d’octubre del 2016 se situa en el -0,3% (setembre 2016: -0,6%). La inflació subjacent presenta una variació anyal del +0,1%. A l’octubre la diferència entre l’IPC i la inflació subjacent és de -0,4 punts.

LA VEU DEL POBLE SAPRESIDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Ricard Vallès DIRECTOR Enric Guinart Mauri

CRÒNICA econòmica d’andorraREDACCIÓ Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta i Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa DistribucióDISSENY ORIGINAL Marc RoviraBaixada del Molí, 5, AD500 Andorra la Vella. Tel.: 80 88 88 Fax: 82 88 88 Edita: La Veu del Poble SA - DL: AND590-2005


La memòria pressupostària per al 2017 d’Andorra Desenvolu-pament i Inversió (ADI), la so-cietat pública que dóna suport als nous projectes empresarials i impulsa la diversificació eco-nòmica a través de la iniciativa Actua, expressa la necessitat de disposar d’un local per reforçar

la marca Actua i personalitzar l’acompanyament. Així, es veu necessari canviar la ubicació actual del punt d’atenció que hi ha a l’edifici administratiu, davant de Tràmits, conegut com a Actua Corner, ja que s’ha constatat que no es coneix prou bé Actua ni el seu progra-ma d’acompanyament. Des de l’ADI es considera clau la visibi-litat del seu punt d’atenció per poder prestar més serveis als empresaris, inclosa una atenció més personalitzada amb espais

tancats. D’aquesta manera, es preveu el lloguer d’un local a peu de carrer per un import màxim de 35.000 euros per a l’exercici, pròxim a la zona del Govern, així com la compra del mobiliari complementari ne-cessari (6.000 euros) i el condi-cionament amb possibles obres (20.000 euros). Per consolidar i potenciar la funció d’acompa-nyament d’Actua es preveu la contractació d’una empresa ex-terna per definir els processos i la metodologia a seguir (42.000

euros) i la inclusió d’una partida d’uns 30.000 euros per reforçar la part d’interpretació de plans

de negoci de projectes d’alta complexitat tècnica en sectors emergents.

D’altra banda, l’ADI s’ha re-plantejat la idea inicial de con-tractar personal per establir a les ambaixades agregats eco-nòmics. Així es dedueix de la memòria del pressupost 2017, en què s’explica que continu-arà l’estratègia que es va inici-ar el segon semestre del 2016, consistent a enviar cada sis set-manes dos col·laboradors a les ambaixades de París i Madrid. Aquestes persones seran les en-carregades de captar els empre-saris interessats a invertir a An-dorra i també d’acompanyar-los al país durant tot el procés d’im-plantació de les seves empreses.

L’ADI canviarà d’ubicació per tenir més visibilitat i donar més serveis

Turisme preveu que aquest hivern es registri un 2,2% més de visitants

El ministre de Turisme va dir que els nivells assolits de turis-tes en la temporada d’hivern ja són alts i no s’esperen creixe-ments percentuals importants que puguin arribar fins al 5%. Per aquest motiu, Francesc Camp va anunciar que per a aquesta temporada d’hivern es preveu un augment de tu-ristes d’un 2,2%, que suposa-ria arribar a la xifra de gairebé 1.400.000. Un increment molt inferior al que es va aconseguir l’hivern passat, en què es va créixer el 8%. Quant a mercats, es volen augmentar el francès i l’espanyol un 2% i el d’altres destinacions en més del 3%.

La previsió per als opera-dors és positiva, ja que l’ob-jectiu marcat és augmentar els clients que vénen per aquesta via un 4% i arribar a més de 320.000. Amb tot, la inversió de la campanya d’hivern puja a 2,7 milions d’euros (250.000 euros menys que la de l’hivern passat). Si es mira per mesos es preveu que per al desembre el creixement de turistes sigui del 5,6% respecte al mateix mes de l’any passat, sobretot pel mer-cat espanyol, pels ponts de la Puríssima i la Constitució. Pel que fa a altres mesos, com la Setmana Santa, que el 2017 es preveu a l’abril, es pronostica un creixement del 16,5%, men-tre que al març s’estima que hi haurà una davallada del 10,6%, ja que aquest any la Setmana

Santa ha caigut en aquest mes. Si es té en compte l’origen, el

mercat espanyol continua sent el més important i aquest any es preveu atreure 895.684 tu-ristes, 19.686 més que l’hivern passat, i el segueixen altres pa-ïsos amb 228.895 turistes, xifra que suposarà un increment de gairebé 7.000. Finalment, es preveu atreure 171.531 turis-tes francesos, que representen 3.400 més que l’hivern passat.

Del pressupost que coste-jarà la campanya d’hivern, de 2,7 milions d’euros, 806.500 euros estan destinats a opera-ció turística i 1.629.500 euros al consumidor final i, final-ment, Ski Andorra amb les estacions hi aporten 300.000 euros.

L’aposta pels operadors tu-rístics és “per reforçar la imat-

ge” i per continuar amb el mercat clàssic britànic, que, tal com va dir el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, “s’ha mantingut i no l’ha afectat el Brexit”. Els turistes que vénen pels majoristes de viatges ater-ren sobretot a Barcelona i To-losa, i s’esperen 11.000 turistes britànics més d’Alguaire per l’operador Thomson, segons va avançar Camp.

El ministre de Turisme va assenyalar que cap companyia encara no s’ha interessat per aterrar a l’aeroport Andorra-la Seu i que espera que amb el complement de tecnologia que li falta a la instal·lació l’any vi-nent algunes s’hi puguin inte-ressar i hi pugui aterrar algun operador.

La campanya de comunica-ció per a l’hivern encara dis-

posa del mateix espot publici-tari de fa tres anys, però a més s’afegirà a la promoció càpsu-les del producte a què es dóna publicitat: l’esquí, les compres, la gastronomia i el wellness. El ministre de Turisme també va manifestar que aquest hivern s’apostarà per rodar un espot nou de cara a la propera cam-panya.

Per altra banda, de la cam-panya d’hivern es destaca el reforçament de l’Interguest, que es va iniciar l’any passat i en què es fa difusió de les cele-britats que vénen a Andorra a l’hivern. Segons Budzaku, l’any passat va funcionar molt bé i aquest any s’aposta per refor-çar-lo amb 30.000 euros més de pressupost, aportats per Ski Andorra i destinats sobretot al mercat francès.

L’acte de presentació de la campanya d’hivern, que tot just ha començat. jonathan gil

El nombre d’aturats se situa en 507 al mes d’octubre

El mes d’octubre es va tancar amb un total de 507 aturats inscrits al Servei d’Ocupa-ció. Això representa un 9% menys que el mateix mes del 2015, quan se’n va compta-bilitzar 557. La xifra regis-trada aquest mes és la més baixa des del 2010. El minis-tre portaveu, Jordi Cinca, va destacar que si bé a l’octubre es produeix normalment un increment dels desocupats respecte al mes anterior a causa del comportament es-tacional del mercat laboral, aquest any només han cres-cut en 14 persones quan el mateix mes del 2015 ho va fer en 67.

D’altra banda, el nombre d’assalariats del mes d’agost ha estat de 35.559 persones, xifra que suposa un creixe-ment de l’1,3% respecte al mateix mes de l’any passat, en què n’hi va haver 35.110. Es tracta de la xifra més impor-tant d’assalariats registrada els darrers quatre anys en un mes d’agost. La mitjana d’as-salariats durant els últims dotze mesos és de 36.297, amb una variació positiva de l’1,6%. Cinca va celebrar que es va consolidant la reduc-ció dels desocupats i que les xifres ja se situen al mateix nivell de les registrades els anys 2009 i 2010. El nombre de persones beneficiàries de la prestació econòmica per desocupació involuntària és de 50, un -15,3% respecte a l’octubre de l’any 2015.

TemporadaRedacció Andorra la Vella

InversióRedacció Andorra la Vella

IndicadorsRedacció Andorra la Vella

L’Actua Corner.

Actualitat


Actualitat

La despesa d’alts càrrecs es dispara un 21,2% i la de personal un 11,5%

La despesa dels alts càrrecs del Govern s’ha disparat en els darrers anys. I és que si es compara el primer pressupost de l’executiu demòcrata liderat per Antoni Martí, correspo-nent a l’exercici 2012, amb els comptes de l’Estat previstos per a l’any vinent, es pot ob-servar que la despesa ha cres-cut un 21,2%, dels 2,9 milions d’euros d’ara fa cinc anys als 3,5 milions previstos per a l’any vinent. És a dir, els alts càrrecs de l’executiu costen ara a les ar-ques públiques 621.928 euros més del que costaven durant el primer mandat de Demòcrates per Andorra.

Més concretament, si s’ana-litzen els sis exercicis pres-supostaris confeccionats pel Govern demòcrata es pot ob-servar un increment progressiu de les despeses dels alts càrrecs, que s’ha fet més visible en els

dos pressupostos d’aquest se-gon mandat de DA. L’única ex-cepció la trobem entre els anys 2014 i 2015, quan hi va haver una disminució en aquest capí-tol, dels 3,3 milions del 2014 als 2,9 milions del 2015. De fet, el 22 de novembre passat el Bon-Dia ja va avançar que la parti-da destinada a remuneracions d’alts càrrecs resultarà aug-mentada un 10% el 2017 i s’hi destinarà 323.000 euros més que aquest 2016. Com ja es va

dir, en la memòria del projecte de pressupost per al 2017 es va justificar aquest increment “pel fet que en la legislatura actual els alts càrrecs es componen de deu ministres, onze secretaris d’Estat i dinou càrrecs de rela-ció especial”.

Una dinàmica molt sem-blant s’ha mantingut pel que fa a les despeses de personal, que des del 2012 han experimen-tat una alça de més d’11 mili-ons d’euros i han passat dels 96,6 milions als 107,7 milions previstos per a l’any vinent (un augment de l’11,54%). En aquest cas, els tres primers anys de l’executiu de DA la des-pesa es va mantenir estable al voltant de 96 o 97 milions d’eu-ros, gràcies especialment a la llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que es va impul-sar el 2012 i que incloïa accions com la suspensió provisional del complement d’antiguitat o els triennis dels funcionaris i la reducció de totes les retribuci-ons que superaven el llindar de 3.000 euros mensuals.

Antoni Martí. j.g.

El conveni fiscal entre Andorra i Liechtenstein entra en vigor

El Govern adjudica la gestió de l’estació d’autobusos

El conveni entre Andorra i Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal ha entrat en vi-gor un cop els dos estats han acomplert els requisits legis-latius interns. Les disposi-

cions del conveni reprenen, en gran part, les disposicions contingudes en el model de l’OCDE, generalment ac-ceptades per tots els estats, i alhora inclouen les particula-ritats dels dos estats. Aquest CDI va ser signat a Nova York el 30 de setembre del 2015 en-tre el ministre d’Afers Exteri-ors, Gilbert Saboya, i la seva homòloga de Liechtens tein, Aurelia Frick.

L’executiu va acordar adjudi-car la concessió de la gestió i el manteniment de l’Esta-ció Nacional d’Autobusos a l’únic grup d’empreses que es va presentar a la convocatò-ria. El grup, que té fins a final

de desembre per tenir ope-rativa l’estació, aplega tots els professionals del transport de persones del país, alguns dels quals tenen estacions i per tant tenen experiència en la seva gestió i manteniment. El grup el formen Autocars Nadal SA, Camino Bus SLU, Hispano Andorrana SL, Cooperativa Interurbana Andorrana SA, Novatel SA, Transports dels Pi-rineus SLU i Montmantell SL.

PressupostosRedacció Andorra la Vella

TransportRedacció Andorra la Vella

FiscalitatRedacció Andorra la Vella


EmpresesProjecte d’Andorra Telecom per impulsar empreses tecnològiquesLa companyia posa en marxa una incubadora-acceleradora a l’edifici d’Els Arcs de la Massana

Andorra Telecom ha obert la convocatòria per presentar projectes per a la incubadora i acceleradora d’empreses tec·nològiques, una iniciativa im·pulsada per la companyia a les instal·lacions de què disposa a l’edifici d’Els Arcs de la Massa·na. Aquest espai, que brinda di·vuit places per a emprenedors, oferirà acompanyament a les start-ups de l’àmbit de les tele·comunicacions, media o digital i es converteix en la primera experiència que hi ha al Princi·pat de treball col·laboratiu amb xarxa de contactes i inversors per desenvolupar el negoci, va dir el director de Relacions amb el Client, Josep Vilana. Tot ple·gat ha de ser una acció més que contribueixi a la diversificació econòmica, va afirmar.

El projecte, que s’ha batejat amb el nom de NIU i es busca que sigui econòmicament sos·tenible, es recolza en tres pa·lanques: Andorra Telecom (que

cedeix l’espai, el coneixement i els contactes), la xarxa de col·laboradors (que poden ser mentors, assessors o inversors) i Andorra (que ofereix un espai interessant com a laboratori i per la baixa fiscalitat).

La convocatòria per a la pre·sentació dels projectes es man·tindrà oberta fins que s’exhau·reixin les places i hi haurà un

comitè que en farà la selecció –la primera ja es durà a terme al mes de desembre. Els llocs s’aniran concedint segons l’or·dre d’arribada i acceptació. Un cop un projecte és elegit s’inicia la fase d’incubació, que acaba amb la creació de l’empresa. Tot seguit s’entra a la fase d’accelera·ció, en què intervenen diferents assessors i un o diversos men·

tors, que ajuden l’emprenedor a crear un producte que sigui via·ble. També inclou la recerca de finançament i la comercialitza·ció de la iniciativa, moment en el qual ja està llesta per sortir al mercat i, també, deixar el NIU, va dir el responsable del pro·jecte, Miquel Gouarré. Aquest procés es completarà en un pe·ríode d’uns deu mesos. Gouar·

ré va assegurar, però, que “no deixarem marxar un empresari que no tingui un producte co·mercialitzable”. Per prendre·hi part, l’emprenedor haurà de satisfer un lloguer de 200 euros per lloc de treball a banda de ce·dir el 5% del capital de l’empresa a Andorra Telecom a més d’1% per a cadascun dels mentors.

El NIU podria arribar a aco·llir fins a vuit empreses d’entre dos i tres persones cadascuna. Està adreçat a gent del Princi·pat i també estrangers que po·den tenir només un projecte o que es volen incorporar a la fase d’acceleració. Les bases es tro·ben a Niu.ad. Serà a través de la xarxa de mentors de què es dis·posa que es tutelaran els projec·tes plantejats pels emprenedors així com diversos assessors, que donaran suport i organitzaran les rondes amb els inversors. Des d’Andorra Telecom es va explicar que el fet d’entrar a for·mar part del capital de les noves empreses que es creïn té més a veure amb la innovació que no pas amb una qüestió econò·mica. La companyia destinarà 40.000 euros anuals a les despe·ses de funcionament del centre.

Josep Vilana i Miquel Gouarré van presentar la nova iniciativa d’Andorra Telecom. jonathan gil

TecnologiaRedacció Andorra la Vella

Solidaritat

Sopar estel·lar a l’Sport Hotel Hermitage & SpaL’Sport Hotel Hermitage & Spa es va convertir en el punt de mira dels amants de la gastro·nomia més selecta. A les seves cuines es van reunir ni més ni menys que Joan Roca, d’El

Celler de Can Roca; Nandu Ju·bany, de Can Jubany, i l’Hideki en un sopar que va servir per iniciar els actes del 10è aniver·sari de l’hotel i que va ser un èxit rotund, on els privilegiats

comensals no van quedar indi·ferents en una nit que passarà a la història gastronòmica del Principat. Que es pugui gaudir de tres xefs d’aquest nivell no passa gaire sovint.

La planta de cogeneració de Soldeu ja dóna servei al 60% dels edificis

El director general de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), Albert Moles, va anunciar que el darrer mes s’ha posat en marxa la planta de cogeneració de Soldeu, que ja dóna servei a una desena d’edificis, la qual cosa representa el 60% del to·tal. Aquest últim mes, segons va concretar Moles, han co·mençat a funcionar els motors, la central i la xarxa de calor, i s’han anat fent proves, a través de les quals s’ha pogut cons·

tatar que “el funcionament és satisfactori” i ja hi ha edifi·cis que “ja s’escalfen” a través de la calefacció que els arriba d’aquest sistema de cogenera·ció. Tal com va explicar Moles en el tradicional dinar de Na·dal amb els mitjans de comu·nicació del país, de cara a l’any que ve s’aniran connectant més edificis a aquesta xarxa de ca·lor i la intenció és que pugui anar expandint·se cap al Tarter i cap a alguna zona del poble on encara no arriba. Aquest projecte servirà com a prova per a la planta que es vol tirar endavant a la Comella, que po·dria donar servei a un centenar d’edificis.

EnergiaAgències Andorra la Vella

S.H.


Empreses

Aleix Espargaró obre la primera botiga TerranovaCNC a Andorra

Vallnord, millor estació d’Andorra en els premis World Ski Awards

El pilot de MotoGP Aleix Es-pargaró ha obert la seva pròpia botiga especialitzada en nutri-ció canina i felina a Andorra. Es tracta de la primera boti-ga que TerranovaCNC, amb 110 establiments a Espanya, inaugura fora. A l’acte també hi van assistir el seu germà i pilot Pol; Jorge Lorenzo, tres vegades campió del món de MotoGP, i Sito Herrera, CEO de TerranovaCNC. Amant dels animals, Espargaró va ex-plicar que “estic molt content d’obrir el primer establiment TerranovaCNC a Andorra, ja que no estem inaugurant una botiga per a mascotes sinó un centre especialitzat en nutri-ció canina i felina que priorit-za el benestar dels animals per sobre de tot”.

La nova botiga, situada al carrer Prat de la Creu 91 d’Andorra la Vella, té 120 m2 i ofereix pinso, accessoris, an-tiparasitaris, suplements ali-mentaris i productes OTC per a gossos i gats de marques pre-mium com Royal Canin, Pu-rina Pro Pla, Advance, Acana i Nutro, i de laboratoris com Bayer, MSD, Virbac, Ceva i Elanco, entre altres. Una pe-culiaritat de la botiga és que

disposa de servei de perru-queria canina.

TerranovaCNC, marca amb més de vint anys de tra-jectòria i que actualment dis-posa de 110 botigues obertes a Espanya (un terç de pròpies i la resta franquícies), té com a objectiu arribar a 150 uni-tats entre el 2016 i el 2017. La marca, que és patrocinadora del pilot, planteja un concep-te innovador de franquícia inspirat en l’emprenedoria i

la passió pels animals, i en què cada franquiciat esdevé un assessor especialitzat en nutrició canina i felina. Des-prés d’una inversió inicial, de la qual el 60% és producte, el franquiciat passa a formar part d’una marca capdavan-tera al mercat de nutrició ca-nina i felina, amb una trajec-tòria de 21 anys en el sector. A més, TerranovaCNC s’en-carrega d’oferir al franquiciat formació continuada.

Vallnord ha estat reconeguda com la millor estació d’esquí d’Andorra en els guardons World Ski Awards, una insti-tució que premia les millors organitzacions i empreses líders en el món de la neu. Vallnord recupera el liderat-ge en aquesta secció, després d’haver guanyat els anys 2013 i 2014. És la tercera vegada de les quatre edicions celebrades fins ara que Vallnord és guar-donada, segons va informar l’estació en un comunicat. El premi és el resultat de la suma dels vots dels usuaris conjun-tament amb els dels professi-onals de diferents camps rela-

cionats amb la neu (executius, viatgers, operadors turístics, mitjans de comunicació i al-tres agents), que en aquest cas també emeten el seu veredic-te. Les votacions van tenir lloc entre el 3 de juny i el 23 de setembre i en aquesta ocasió se n’han comptabilitzat cente-nars de milers a tot el món.

Les innovacions dels últims anys en l’àmbit tecnològic i les reformes a les instal·lacions, així com el treball de comerci-alització, de publicitat i de co-municació, han donat els seus fruits. Els usuaris han copsat totes les millores i han pre-miat les estacions de les Valls del Nord, segons l’estació. Els responsables de Vallnord van mostrar la seva satisfacció en rebre aquest premi, que cata-pulta la marca al lloc més alt en excel·lència.

Aleix Espargaró amb Herrera, Lorenzo i Pol Espargaró. tcnc

MascotesRedacció Andorra la Vella

NeuRedacció Andorra la Vella

Una delegació de Vallnord va recollir el premi. vallnord

Pierre & Vacances Center Parcs obre tres nous complexos a Andorra

El Grup Pierre & Vacances Cen-ter Parcs, capdavanter europeu en apartaments de vacances i amb una experiència de 50 anys en el sector, consolida el seu pro-cés d’expansió a Andorra amb l’obertura de tres nous comple-xos, situats al costat de les pistes d’esquí de Grandvalira. P&V Andorra Pas de la Casa Alaska, P&V Andorra Peretol Surani i P&V Andorra El Tarter Alba s’han afegit als quatre comple-xos del grup francès al país dels Pirineus, i sumen un total de 312 apartaments de vacances al Principat abans que acabi l’any.

Pierre & Vacances Andorra Pas de la Casa Alaska està situat a tan sols 200 metres de les pis-tes, al centre del Pas de la Casa, prop de tots els serveis que ofe-reix l’estació. Aquest aparthotel està compost per apartaments complets amb una capacitat d’entre dues i sis persones. Una de les últimes apostes de Pierre & Vacances a Andorra disposa d’un restaurant per a desdejunis i bar, així com d’una zona de jocs per als nens i un spa amb jacuz-zi, sauna, hamman i equipament d’esport per a l’ús dels hostes.

A 17 quilòmetres i situat a la parròquia de Canillo es troba el nou Pierre & Vacances Andorra El Tarter Alba, amb vint apar-taments complets, des d’estudis per a tres persones fins a allot-jaments de dos dormitoris per

a sis persones. Els apartaments, actualitzats recentment, dispo-sen de cuina equipada, balcona-da o terrassa i wi-fi gratis.

Situat a l’idíl·lic poble de Bordes d’Envalira, Pierre & Va-cances Andorra Peretol Sunari disposa de setze espaiosos i re-novats apartaments amb una capacitat d’entre dues i sis per-sones, així com d’una excel·lent vista a la muntanya. La seva privilegiada situació, prop de l’snowpark de Grandvalira, ideal per practicar estil lliure, i a tan sols 2 quilòmetres dels remunta-dors de Soldeu, el converteix en l’allotjament ideal per als amants dels esports hivernals. Aquestes tres incorporacions s’afegeixen a P&V Andorra Pas de la Casa Princesa, inaugurat a principis d’any, P&V Andorra Bordes

d’Envalira, P&V Andorra El Tarter Alba i P&V Andorra Pe-retol.

Amb una ubicació estratè-gica, al costat de les muntanyes que formen Grandvalira, els complexos de Pierre & Vacan-ces gaudeixen de la proximi-tat del domini esquiable més gran del Pirineu, amb més de

210 quilòmetres de pistes. A més, tal com ja va fer amb les al-tres inauguracions andorranes, Pierre & Vacances Center Parcs ha adaptat els nous complexos al concepte Pierre & Vacances: una fórmula de vacances única que ofereix apartaments vacacionals totalment equipats i amb serveis d’hotel a la carta.

TurismeRedacció Andorra la Vella

El complex del Pas de la Casa és a 200 metres de les pistes. gp&vcp


Crèdit Andorrà s’afegeix al Pacte mundial de les Nacions Unides

Crèdit Andorrà s’ha adherit al Pacte mundial de les Nacions Unides, amb la qual cosa agafa el compromís d’incorporar els principis de la iniciativa com a part de la seva estratègia de responsabilitat social corpora-tiva. Alhora, per contribuir a assolir els Objectius de Desen-volupament Sostenible, que són disset, Crèdit es compromet a assumir-ne sis, relatius a la sa-lut i benestar; educació de qua-litat; treball digne i creixement econòmic; indústria, innovació i infraestructures; consum i producció responsables, i acció climàtica. Tant el conseller de-legat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, com el responsable de l’Oficina de Comunicació per Espanya i Andorra del Centre Regional d’Informació de les

Nacions Unides per a l’Europa Occidental, Carlos Jiménez, van posar en relleu que aquesta ad-hesió ha de servir com a exem-ple per a altres empreses i enti-tats. Peralba va destacar la feina que l’entitat ha anat fent al llarg d’aquests anys, especialment en tres àmbits de treball que han centrat la responsabilitat social corporativa de l’entitat: l’educa-ció, la cultura i l’àmbit social.

Empreses

BancsAgències Andorra la Vella

TelecomunicacionsAndorra Telecom

Les noves dependències d’Andorra Telecom a Prat de la Creu reben el client número 10.000

El responsable de l’agència comercial d’Andorra Tele-com, Jonatan Fontán, va do-nar la benvinguda al client número 10.000 atès a les no-ves dependències del carrer Prat de la Creu. Aquesta xifra s’ha aconseguit en poc menys

de dos mesos des de l’obertura de l’oficina d’atenció al públic. Quim Fenoll, client número 10.000, va rebre de mans de Fontán una targeta comme-morativa i s’ha beneficiat d’un mes de servei gratuït en el ser-vei contractat a casa seva. La

posada en marxa de la nova agència ha permès reforçar els mecanismes d’atenció al client amb la implantació del punt d’atenció de tràmits ràpids i l’ampliació de l’hora-ri d’obertura als dissabtes al matí, entre 8.30 i 13.30 hores.

Evitoken NFC, l’última tecnologia per a la seguretat de les contrasenyes

L’empresari francès Jacques Gas-cuel, promotor de Freemindtro-nic, una start-up creada a l’Arie-ja l’any 2010 i dedicada a estudis especialitzats en la concepció de sistemes electrònics de ciberse-guretat, va decidir instal·lar-se a Andorra aprofitant l’obertura econòmica. D’aquesta manera, la seva última innovació tec-nològica, anomenada Evitoken NFC, un generador i adminis-trador electrònic autònom de loggins i de claus d’accés alea-toris, s’ha gestat al cent per cent a Escaldes-Engordany, on l’em-presa té la seu.

En aquests moments, les contrasenyes són part de la vida diària de la pràctica totalitat de les persones, però sovint són massa simples i massa curtes en caràcters, cosa que facilita que puguin ser fàcilment iden-tificables per l’ésser humà o les maquines. En aquest sentit s’està incrementant la sensació d’inse-guretat, ja que fins i tot les grans corporacions, que habitualment estan dotades d’importants sis-temes de seguretat, també són

víctimes d’atacs dels ciberde-linqüents. Per aquesta raó, els usuaris busquen en aquest mo-ment productes i serveis que ajudin a l’administració de les contrasenyes i/o identificadors, fet que obliga, segons Gascuel, a ser creatius i innovadors en aquest àmbit, sobretot pel que fa al control d’accés de les con-trasenyes. Aquesta és la finalitat d’Evitoken NFC, un prototip del qual es va presentar el 10 de novembre passat a les reunions organitzades per Cybercercle a París, on l’empresa de Gascuel va ser seleccionada entre les deu primeres start-ups més innova-dores en ciberseguretat a escala internacional. La versió prein-dustrialitzada es donarà a co-nèixer el gener de l’any vinent al

Fòrum internacional de ciberse-guretat (FIC).

L’objectiu, mitjançant aquesta tecnologia autònoma, és aju-dar les persones en la creació, l’enregistrament i la gestió de contrasenyes en un entorn es-pecífic sense connectar. Aquesta tecnologia consta de dos ele-ments: un de físic, el dispositiu d’emmagatzematge de loggins i paraules clau (Evitoken NFC), i una aplicació per a mòbils (Android) que actua com in-terfície per comunicar-se amb el dispositiu físic. Cal remarcar que el component electrònic de l’Evitoken NFC està endurit i segellat i funciona sense bateries entre els -40º i els 85º, i permet l’enmagatzematge de dades du-rant 40 anys.

Dispositiu Evitoken NFC.

InnovacióRedacció Andorra la Vella

MoraBanc i Grandvalira renoven la seva aliança

MoraBanc i Grandvalira se-guiran col·laborant quatre temporades més, després de l’acord signat pel direc-tor general de Grandvalira-Nevasa, Alfonso Torreño, i la directora general adjunta de MoraBanc, Gisela Villa-gordo. Amb aquest acord, els clients del banc dispo-saran d’avantatges com ara descomptes en productes i serveis i sortejos de forfets.

Des de la direcció de MoraBanc es valora molt positivament la renovació d’aquest acord amb Grand-valira, una empresa amb la qual el banc comparteix va-lors com la vocació de servei al client i la passió per arri-bar a l’excel·lència en el des-envolupament de la seva ac-tivitat. A més, es considera una mostra del compromís de MoraBanc amb el sector de la neu, dins de la seva política de suport als prin-cipals motors econòmics i socials d’Andorra, segons un comunicat de l’entitat bancària.

BancsRedacció Andorra la Vella

Acord de l’acadèmia de Lluís Bruguera amb Principadel

L’acord de col·laboració en-tre la prestigiosa acadèmia de Lluís Bruguera de tennis i Principadel ja és una re-alitat. L’objectiu és aconse-guir situar un jugador an-dorrà entre els 100 millors del món. A Principadel s’implantarà l’estructura de treball de l’acadèmia Bru-guera, un centre que estarà en contacte constant amb la feina que s’estarà fent a Andorra. La primera pedra del projecte són les tres pis-tes cobertes reglamentàries que s’han a fer.

EsportsRedacció Andorra la Vella

Josep Peralba i Carlos Jiménez.

L’acord es va presentar fa poc. Jacques Gascuel, de Freemindtronic.


Andorra es reivindica com a destinació ‘premium’ dels Pirineus

Andorra: ¿laboratori de ‘start-ups’?

Andorra ha estat vista, durant molts anys, a ulls forans, com el país de les compres de preus rebaixats. Un concepte que va començar a gestar-se en els anys seixanta i que va tenir el seu boom unes dècades més tard. El diferencial de preus en diversos productes, en compa-ració dels espanyols i els fran-cesos (que concentren el gran gruix de visitants al país), i la possibilitat (sobretot en el cas d’Espanya) de poder trobar productes que no tenien als seus espais habituals de com-pra, van portar a aquelles ja mítiques imatges de cues qui-lomètriques al Principat, tant per entrar com per sortir.

Però l’Andorra del segle XXl és una altra. No oblida el que l’ha fet créixer, el comerç, però el mira amb noves perspecti-ves. Els diferencials de preus ja no són tan significatius i el sec-tor ha hagut de reinventar-se. El debat entre seguir invertint per augmentar les xifres de vi-sitants o dedicar-se, sobretot, a millorar l’experiència turística i oferir propostes singulars ja fa temps que està sobre la taula. En qualsevol cas, el que bus-quen tots els implicats (també pel bé de l’economia del país) és augmentar la despesa que deixen els visitants que es que-den al país (que van ser 7,8 mi-

lions l’any passat). La despesa mitjana és de 123,85 euros per persona, segons l’enquesta del perfil de visitants que elabora periòdicament l’administració andorrana. Per establir una comparativa, en el cas d’Es-panya, molt centrada encara en una oferta de sol i platja, la xifra de despesa dels visi-tants és més elevada i arriba a 130 euros.

Aquest esforç per millorar la qualitat turística, impulsat especialment des del sector privat, afegit a una certa recu-peració econòmica dels països veïns, després d’anys de crisi (dels quals Andorra també es va ressentir), permet enfocar els propers anys amb optimis-me. Ho demostra, per exemple, la constatació que estan aug-mentant els visitants que deci-deixen quedar-se al país. I bai-xen, en detriment, els turistes

eventuals que vénen i se’n van el mateix dia buscant ofertes o experiències low cost.

Per plasmar-ho en xifres, l’any passat 2,6 milions de per-sones van pernoctar a Andor-ra, 300.000 més que el 2015, xifra que suposa un augment del 12,7%. Per a aquest any, les previsions són que se seguirà creixent en nombre de turistes totals, en aquest cas al voltant d’un 3%. En el cas dels visitants que no pernocten (que se-gueixen representant el major gruix de visitants i van sumar 5,1 milions l’any passat), les da-des més recents indiquen que, des de principis del 2016, s’es-tan reduint entorn d’un 0,3%.A part d’augmentar el nombre de persones que decideixen quedar-se al país, un altre fet remarcable és que cada vegada són més els que escullen l’oferta hotelera de més alt estànding.

Petit en extensió i àgil en burocràcia. Aquestes són les dues bases de les quals dis-posa Andorra per posicio-nar-se com un laboratori en el qual les empreses emer-gents de base tecnològica des envolupin els seus pro-jectes.

Segons el parer de Josep Maria Missé, secretari d’Estat per a la Diversificació Econò-mica d’Andorra, aquest país ofereix unes condicions més interessants per a aquest tipus d’empreses que per a grans multinacionals o empreses de llarg recorregut. En aquest sentit, Missé subratlla que

l’administració té en l’actuali-tat com a gran repte crear un ecosistema atractiu, que dis-posi d’espais perquè els em-prenedors visquin i treballin. No obstant això, les autoritats andorranes reconeixen que han arribat “una mica tard” al desenvolupament del sector TIC. Malgrat això, confien en la capacitat de recórrer “més ràpid” aquest camí.

Un exemple pràctic d’aquest objectiu és el desem-barcament d’Andorra en la fira Smart City Expo World Congress, celebrada a l’Hos-pitalet de Llobregat (Barce-lona). Andorra hi participa a través d’Actua, l’agència de promoció econòmica del Principat per a l’inversor nacional i l’estranger, que té com a objectiu potenciar la diversificació econòmica.

Andorra té entre els seus reptes millorar la qualitat turística. j. gil

Turismelavanguardia.com (1-12-2016)

Inversiócincodias.com (17-11-2016)

Recull de premsa

Andorra intercanviarà informació de forma automàtica amb la UE

La banca andorrana haurà de compartir informació fis-cal de forma automàtica amb la resta de països de la Unió Europea a partir de l’1 de gener de l’any que ve, encara que la primera comunicació de dades amb els ministeris d’Hisenda tindrà lloc el 2018, segons la llei aprovada pel parlament del país pirinenc aquest dimecres. La directo-

ra general de l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), Es-ther Puigcercós, va explicar que la banca està immersa ara en els preparatius per a aquest projecte, que és conseqüència de l’acord d’informació fiscal que Andorra va signar amb la UE el mes de febrer pas-sat. “Amb l’aprovació de la llei culmina el camí d’Andorra cap a la transparència”, ha as-segurat Puigcercós. Fins ara, en virtut d’un acord de 2009, l’intercanvi d’informació re-queria la petició concreta d’un país.

Fiscalitatelpais.com (1-12-2016)

· Disseny, implantació i manteniment de sistemes, xarxes informàtiques i de comunicacions, xarxes wi-� per a hotels.· Anàlisi i desenvolupament d’infraestructures.· Assessorament.· Venda i manteniment de material.

PROFESSIONALS INFORMÀTICS AL SEU SERVEI

Av. St. Antoni, 91-93, baixos, edifici Cabanota. Telèfon: 73 77 73. A/e: [email protected].

Servei de Prevenció AlièVigilància mèdicaPlans d’emergència i autoproteccióFormació nivell bàsic (50h) en seguretat i salutImplantació de normes ISOCertifi cacionsBIOSPHEREAuditories de prevencióRSC

Assaigs no destructiusControl cablesControl estructura metàl·lica

Auscultació murs ancoratsSondatges geotècnicsAssaigs in situ

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DEGINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

CONTROLDE QUALITATControl de qualitat d’obra novaOrganisme d’inspecció i controlOrganisme de control mediambientalRehabilitacióEfi ciència energèticaITE’sMetrologia Proves dipòsits hidrocarbursADR’s i ATP’sSonometries

T 741285

www.gruppirineu.com

COMPROMÍS AMB LA QUALITATGruP

agència

Posar aquest anunci sense fi let o marc, si us plau

Economy & Finance

Cronica Desembre del 2016