2: No tant herois

Connectors®

No tant herois Tot i que el nen no pesava gaire en Kai sentia que en qualsevol moment cauria al terra sense forces. La visió se li desenfocava i el dolor que li causava la cama era cada cop més intens. Quan ja creia que no arribaria va sentir unes veus que el cridaven i allò el va ajudar a fer els quatre passos que li faltaven per arribar. Va apartar unes herbes i va entrar a la clariana, allà va trobar-

i la Rosa amb un gran patiment i amb una expressió molt semblant a la de la seva filla.

cridat a en Kai tan fort com les seves veus ho permetien. Quan la por ja no els deixava

an saltar i va anar corrent cap a ell, el va abraçar i va veure que en Kai tremolava i es deixava caure

rtir disparat cap el seu fill i el va abraçar tendrament, però en separar-seus ulls era fúria.

- Ets boig o què et passa noi? Que no té ensenyat res jo?!!! No ho tornis a fer ó de memòria. O has entès!?

- - No hi has pensat! Què no tens cervell?! Et juro que quan tornem a casa et

posaré un càstig que recordaràs tota la teva vida! -

ensurt.- Els nois van moure el cap en senyal de conformitat, però tot i això, en Jaume va llençar-li un mirada furiosa al seu fill abans de parlar.

- Els nens torneu a casa i els altres portarem el nen i li canviarem la memòria. - No és just- va dir en Kai-

jo. - Tu ja has fet prou per avui no creus?!!!! - Jaume, potser en Kai té raó, no els anirà malament fer el seu primer conjur per

-tímida,- què més els pot passar ja?

-

Els nois es van mirar incrèduls i es van somriure. En Kai es va tornar a carregar al nen a sobre i al cap de poc estaven caminant tranquil·lament tots tres cap al poble.

- Com sabrem on viu?- va preg - -I en Kai el va deixar al terra. - Va noi desperta- va xiuxiuejar en Kai.- Hola petit, que em sents?

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

http://www.pdffactory.com

Connectors®

però al ca

- - Va dir amb veu tremolosa.- I vosaltres heu lluitat contra aquells.

- Si us plau, si ens dius on vius i com et dius ens ajudaria-diu l Alice amb un to delicat.

- Em dic Pau i visc al carrer Felip II número 12. - Molt bé, anem- Va dir en Kai posant-se dret,- pots caminar o vols que et portem

a coll? - Puc caminar gràcies, no està molt lluny.

I tenia raó: amb menys de tres minuts ja havien arribat i podien veure els pares

anés a parlar amb ells i vinguessin, volien estar en un lloc on ningú els molestes.

- Kai, hauríem de fer- - al noi amb cura de que ningú més ho sentís.

- De veritat creies que ho faria?- Va riure ell,- del seu salvador, de la meva proesa?- Va

tornar a riure.

- Però els no màgics no poden saber res i els seus pares.... - Mira-

Pau.

- Senyors Valls aquests són els meus amics que juntament amb mi han trobat el

Es van estrènyer les mans tot i dur-les tacades.

- Moltes gràcies, però com ha passat?-va preguntar el Sr Valls. - Oh,bé, doncs...-va començar a dir en Jim. -

- Ah, molt bé... Moltes gràcies. Si ja està, ens en anem, segur que a vosaltres us

esperen casa.-

En Pau va anar a dir alguna cosa però la seva mare el va fer callar i a poc a

en Kai i en Jim.

-



Connectors®

- Home, he sonat prou convincent, no creus? A més en Pau no ens ha contradit - En Kai va fer mitja volta disposat a

marxar. - No li has donat temps a replicar, has estat tan directe... A més, la gent normal

tampoc és tan estúpida.- - -ho.- Va acabar dient en Jim que ja veia que en

tenien per estona.- Oblidem-ho, ja està fet i no es pot canviar.

I a poc a poc es van endinsar altre cop al bosc, més tranquils i cansats que la primera vegada.

- Ja sabeu què ens tocarà ara,oi?- Va dir al cap sota la mirada interrogativa dels amics es va respondre a si mateix.- El sermó del meu pare.

- Així li heu modificat la memòria i no hi ha hagut cap inconvenient? - Tot ha anat perfectament. - Ho veus Jaume, no calia preocupar-se.-

tall de botifarra a la boca. - Pensa el que vulguis, jo crec que ens amaguen alguna cosa. Ho puc veure en

els ulls del meu entremaliat fill!

Estaven sopant al petit menjador rústic de cas, però era evident que el cansament era fort i

general.

- Va, tothom al llit, ja heu fet prou enrenou per avui- el vell rellotge que marcava mandrosament les dotze,- i res de xerrar pels descosits.

- Però àvia- va anar a replicar en Jim, quan se li va acudir una idea.-

Van besar als seus parents i es van acomiadar dels demès. Evidentment no pensaven anar a dormir després de tantes emocions viscudes i tantes coses de què parlar.

- Avui us toca a vosaltres venir a la meva habitació.- de les escales de fusta.

- No. La teva habitació només té un llit gran i el del teu germà, és lletja i fa olor a desendreçada que et...

- Ja, ja quina gràcia que em fas Kai. Com si tu fossis tan endreçat! - tallant-lo amb ganes de fer-lo rodar escales avall.

Com a conseqüència de la quasi discussió, al cap de cinc minuts els dos nois ce els deixes entrar a la seva habitació. No els va fer esperar gaire.

quedaven amagolor a records. Una olor que els nois relacionaven amb miler diferents.

roma era molt present i abundant sobretot al lateral esquerra, al voltant de la taula



Connectors®

cops. El fet era que cada petita cosa desprenia milers de fils que contenien experiències i emocions. Sobre la taula milers de fotos dels nois ocupaven la paret, milers de rialles i estupideses que quedarien fixes, allà calcades per tota la vida. Al

-se de ència de la innocència. I finalment, les passes els van conduir fins als llits

disposats en horitzontal al centre. Quants usos li havien donat a quatre mantes! Si

tabú i altrenca alguns lligams. Ben aviat, però les paraules van tornar a lligar fils.

- Va passar alguna cosa semblant , oi Kai?- trencant el bon ritme de la conversa.

les faccions. Finalment el noi va aconseguir empassar saliva i parlar:.

- Sí, una mica semblant.-va dir a mitja veu. - De què esteu parlant?- Va replicar en Jim que no entenia res.

- De com va morir la meva mare...- incòmode.- I ara que ja ho sabeu , podem canviar el tema de conversa?

boca quan en Jim va llençar- cia i la noia va callar.



Education

2: No tant herois