La filosofia i la seua històriaÀsia Menor i Itàlia Segle VI a.C. L’origen de la naturalesa (physis)Un únic principi (arkhé/arché). Milet: Tales, Anaximandre i Anaxímenes,

Empédocles: Teoria de les 4 arrels: Aigua (TM), foc (Hc), aire (Aes) i terra (Jn)

Pitàgores de Samos: Grup format a CrotonaEls seus seguidors s’autoproclamen com a MatematikoiI es forma una societat/germandat/ secta amb unes caracterìstiques de hermetisme (secretisme), vegetarians, viuen sempre junts, no tenen propietats i refusen vestir amb pells d’animalsAcepten homes i dones i arriben a ser prop de 300.A més el simpatitzants s’anomenen acusmàtics.Tenen símbols místics i costums esotèriqiesEls seus membres atrubieixen tots els seus descobriments a Pitàgores. Matemàtiques relacionada amb la música = La Música dels estels

• Heràclit de Efeso: El focLa dualitat “Tot canvia”

• Parmènides de Elea El que “és” no pot ser “no és”• Nega l’existència del no res

Primer gir ho aporten els sofistes:Profesió = ensenyar sabiduria (El concepte de veritat).

L’art de parlar en públic = Retòricarelativistes, convencionalistes moralsi escèptics.No son una escola.Sòcrates els critica l’utilitat en detriment de la veritat

Ironia socràticaMayèuticaIntelectualisme moral

Plató:Mon de les ideesPerfectesInmutablesEternesAcademiaAnimaGovern de filòsofsMite de la cavernaSocietat idealAcadèmia.

Aristòtil:Veritats objectives.

Tutor de Alejandro Magno

Classifica el saberSustància

Potència – ActeCos i ànima junts

CausalitatLiceu

Filosofia hel·lenística: Com hem de viure per a aconseguir una existència més feliç.

Estoïcisme. Va ser fundat per Zenó.Es pot aconseguir la llibertat i la tranquil·litat tan sols sent alié

a les comoditats materials, la fortuna externa, i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtut (ataràxia).

La doctrina estoica que considerava essencial cada persona com a membre d'una família universal va ajudar a trencar barreresEpicureisme: Creada per Epicur de Samos

Cerca una vida feliç per mitjà dels plaers (ataràxia) i absència de torbació.Escepticisme: Creada per Pirró

Suspen el judici en les ideesNo va afirmar resDubten de la fiabilitat dels seus propis sentits.

Filosofia medievalLa funció de la filosofia era fonamentalment l'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana.• Neoplatònics: Visió mística des de la doctrina de Plató• Patrística: Escola creada per Sant Agustí.

Temes fonamentals: La relació entre raó i fe, La il·luminació i l'amor com a via de coneixement,

El lliure albir (albedrío)El concepte de temps, etc. És necessari creure per a entendre

• A partir del segle XII, Aristòtil és reintroduït en l'Europa cristiana, a través d'Averroes.

Escolàstica : Orde i la finalitat aplicades a la naturalesa des del cristianismeEl principal representant va ser sant Tomàs d'Aquino. Argumentar racionalment l'existència de Déu, Es pot arribar tant a través de la raó com de la fe.Algunes veritats només són accessibles per mitjà de la fe (ST)

En el segle XIV Guillem d'Ockham (frare franciscà)

Critica els principis bàsics de l'escolàsticaEls conceptes genèrics són creacions humanes per a ordenar el món. L'única

cosa que existix realment són els individus particulars.Navalla “En igualtat de condicions, la explicació més sencilla es la correcta".

A partir del segle XV (Renaixement)Humanisme

L'home en el centre de la reflexió filosòfica.Estudi de la raó i dels processos i límits Apareix l'Escola Racionalista i empirista

El racionalisme (Descartes, Spinoza, Leibniz) té com a model la matemàticaL'empirisme (Hobbes, Locke, Berkeley, Hume) diu que el punt de partida són els sentits. Quan naixem la nostra ment és un full en blanc i a partir de l'experiència adquirim els coneixements.

Apareix també l'Encyclopedie dirigida per Diderot i d'Alambert. Col·laboren Montesquieu, Rousseau, Voltaire. La intenció era fomentar l'esperit crític, com deia Kant “Sapere aude” (Atrevix-te a pensar)Plantaran les llavors de futures revolucions: • Goethe i l'Exaltació de la llibertat, • Fichte, Schelling o Hegel

Segle XIXMarxisme, la psicoanàlisi i l'irracionalisme

La fenomenologia Husserl i Max SchelerEl neopositivisme de Bertrand Russell i Wittgenstein

Segle XX• L'existencialisme de Sartre, Heiddeger,

Beauvoir o Kierkegard• El personalisme de Mounier• El Perspectivismo de Ortega y Gasset• L'estructuralisme de Levi-Strauss,

Althusser, Foucault, L'hermenèutica o l'escola de Frankfurt de Adorno i Habermas