Un

itat

5. C

atal

un

ya d

ins

la C

oro

na

d’A

ragó

(se

gle

s X

III-

XV

)

CATALUNYA DINS LA CORONA

D’ARAGÓ(XIII-XV)Important expansió

territorial al s.XIII i XIV: Illes Balears,

Regne de València, Illes de Sicília i

Sardenya.

A finals s. XIV greu crisieconòmica.Conseqüències:1. conflictes socials i

polítics.2. Entronització dels

Trastàmara.3. Oposició dels

privilegiats asotmetre’s. Guerracivil (1462-1472).

Important creixement

demogràfic i gran expansió agrícola.

El comerç va esdevenir la principal activitat

econòmica. Va impulsar l’artesania i les manufactures.

El creixement econòmic va comportar l’enriquiment de

la burgesia urbana. Va esdevenir un dels grups més poderosos juntament amb la

noblesa i el clero.

La monarquia va acordar un

repartiment del poder amb aquests

grups: PACTISME.

Es van crear les corts, la Generalitat i el

govern de les ciutats.

1. L

’EX

PAN

SIÓ

MIL

ITA

R I

CO

MER

CIA

L D

EL S

EGLE

XII

I1.1. La fi del domini d’Occitània

El domini d’Occitània per part dels catalans, provocava l’hostilitat entre els comtes i el rei de França. L’excusa per intervenir va ser l’expansió del CATARISME.

El papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars. El rei de França va organitzar un exèrcit de nobles contra els comtes occitans, acusats de protegir-los. Pere el Catòlic (rei de la Corona d’Aragó) va anar a lluitar amb els nobles d’Occitània que eren els seus vassalls. Aquests van ser derrotats a la Batalla de Muret (1213), i el rei va morir. Jaume I, fill i successor de Pere, va signar el Tractat de Corbeil (1258):

1. Renuncia als drets sobre Occitània.2. Manté: Rosselló, Montpeller i Carladès.

Confessió religiosa que predicava la salvació

mitjançant l’estricte rebuig del món material. Va ser declarada contrària a la

doctrina de l’Església Catòlica.

1. L

’EX

PAN

SIÓ

MIL

ITA

R I

CO

MER

CIA

L D

EL S

EGLE

XII

I1.2. L’expansió militar del segle XII

La Corona d’Aragó va orientar la seva expansió cap al sud de la Península i laMediterrània. Expansió afavorida per:

DECADÈNCIA DELSREGNES DE TAIFES:Després de la victòriacristiana de Las Navas deTolosa (1212).

Els interessos de la BURGESIACATALANA que volia expandirel comerç al Mediterrani i dela NOBLESA ARAGONESA, quevolia comprar noves terres.

LA CONQUESTA DE MALLORCA

Per què? Perquè eren un regne ric, centre de comunicacions i un refugi depirates que feien difícil el comerç. Cronologia:

1. Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca (1229) i Eivissa (1235).2. Alfons el Benigne va conquerir Menorca (1287).

Els musulmans que hi vivien o bé van morir durant l’ocupació o alguns vanhaver d’emigrar. Les terres van ser repartides entre els que van organitzar la conquesta (nobles,Església, burgesos...) i van ser repoblades amb catalans (sobretot de la zona del’Empurdà).

1. L

’EX

PAN

SIÓ

MIL

ITA

R I

CO

MER

CIA

L D

EL S

EGLE

XII

I

LA CONQUESTA DE VALÈNCIA

Va ser començada per noblesaragonesos i ordes religiosos militars,que van ocupar el Maestrat fins aPeñíscola. Cronologia:

1. Jaume I va aconseguir lacapitulació de València (1238). Vaavançar la frontera fins al port de Biar(1245).

2. Jaume II va ocupar lesterres d’Alacant, Elx i Oriola (segleXV). La majoria dels musulmans vancontinuar al territori i es van convertiren vassalls dels nous senyors. La repoblació es va fer ambemigrants catalans, que es vaninstal·lar a la costa, mentre elsaragonesos ho van fer a l’interior.

1. L

’EX

PAN

SIÓ

MIL

ITA

R I

CO

MER

CIA

L D

EL S

EGLE

XII

I1.3. L’expansió Mediterrània

Els successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per laMediterrània. Tenien el suport dels mercaders catalans, valencians i mallorquins (naus idiners). Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282) i l’any 1323, Jaume II vacomençar la de Sardenya. La Corona d’Aragó va ocupar també els ducats d’Atenes iNeopàtria i , al segle XV, Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. Els reis van disposar d’una gran flota marítima, comandada per Roger de Llúria i d’unexèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers.

2. L

ES A

CTI

VIT

ATS

EC

ON

ÒM

IQU

ES2.1. La producció agrícola i ramadera.

Important expansió de l’agricultura a partir del segle XIII. Gràcies a:

Productes més conreats: blat, olivera, vinya, arròs, llegums i fruites. Catalunya no tenia blat i l’havia d’importar d’Aragó, Provença, Sicília i Sardenya. Productes d’exportació: vi, safrà, oli i fruits secs.

Ramaderia: va augmentar el volum i es criaven bous i cavalls per a les feines delscamp, porcs per al consum de carn i ovelles per al consum de carn i per la llana.

Ampliació de la superfície conreada: rompudade noves terres.

Millora dels sistemes de regadiu.

Introducció millores tècniques.

2. L

ES A

CTI

VIT

ATS

EC

ON

ÒM

IQU

ES2.2. L’activitat artesanal i industrial.

A les ciutats l’activitat artesana era important. Oficis organitzats en gremis.S’agrupaven per carrers que tenien el nom de l’activitat que es feia.

Hi havia oficis destinats a cobrir les necessitats de la vidadiària de la població (fusters, sabaters, ferrers...). També hihavia un sector dedicat als productes de luxe per al’exportació (argenters).

Algunes activitats industrials:

1. Metal·lúrgia del ferro: al Pirineu (Ripollès). Fabricava estris agrícoles iarmes per a l’exportació.2. Manufactura de draps: per tot el territori. Fabricava robes senzilles decotó i cànem per al consum intern i teixits de luxe destinats a l’exportació.

2. L

ES A

CTI

VIT

ATS

EC

ON

ÒM

IQU

ES2.3. L’activitat comercial.

El comerç era l’activitat més important i la base de la prosperitat econòmicamedieval catalana. Etapa més pròspera es va desenvolupar entre el 1250 i el 1350, quan Catalunya vaser un centre important d’exportació de productes cap a la Mediterrània oriental. Principals rutes comercials:

ItàliaRegnes del nord d’Àfrica

Pròxim Orient

Es compraven productesorientals (espècies, seda,perfums, etc.) pervendre’ls a Europa.

Una part escompraven ambmonedes d’or iuna altras’intercanviava perproductes (teixits,armes de ferro,corall, oli iesclaus).

QUÈ ERA UNA LLOTJA?Una gran sala coberta on s'emmagatzemaven els productesdestinats al comerç d’exportació i importació.També era la seu del Tribunals que resolien conflictes entremercaders.Es van construir als ports principals.SALA DE CONTRACTACIONS DE LA LLOTJA DE BARCELONA.

SALA DE CONTRACTACIONS DE LA LLOTJA DE VALÈNCIA

Van ser construïdes durant elssegles XIII i XIV i des del seu origenes van destinar a la construcció deles galeres de l’armada del rei de laCorona d’Aragó. També s’hireparaven vaixells i s’hiemmagatzemaven mercaderies.

2. L

ES A

CTI

VIT

ATS

EC

ON

ÒM

IQU

ESREIALS DRASSANES DE BARCELONA

2. L

ES A

CTI

VIT

ATS

EC

ON

ÒM

IQU

ES2.4. Els consolats de mar.

La ciutat de Barcelona va organitzar un sistema de consolats de mar a les principalsciutats de la Mediterrània. El primer es va crear a Barcelona (1260) i es van anar establint a totes les ciutatsportuàries de la corona. A finals del s.XIV hi havia 42. Què era? Era un tribunal al davant del qual hi havia el cònsol que tenia el poderjudicial per resoldre tots els problemes que sorgien entre els mercaders i perrepresentar-los davant de les autoritats. El comerç mediterrani es regia pel Llibre del Consolat del Mar, una recopilació denormes jurídiques de comerç realitzada a Barcelona al segle XIV i escrit en català.

3. L

’OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E LA

SO

CIE

TAT

3.1. La població

Al llarg del segles XII i XIII la població de la Corona d’Aragó havia augmentat com aresultat de la prosperitat econòmica. La part més important de la població vivia al camp, però el desenvolupamentcomercial i artesà havia atret molta gent a les ciutats. Barcelona era la ciutat més poblada i la seguien València, Mallorca i Perpinyà.

Territoris 1350 Ciutatsprincipals

1350

Catalunya 500.000 Barcelona 50.000

València 250.000 València 30.000

Aragó 250.000 Mallorca 22.000

Illes Balears 60.000 Perpinyà 18.000

3. L

’OR

GA

NIT

ZAC

IÓ D

E LA

SO

CIE

TAT

3.2. Els grups socials

Era una societat feudal, organitzada en tres estaments que tenien representació ales corts: braç militar, braç eclesiàstic i el braç reial (dels burgesos).

ELS PRIVILEGIATS-La noblesa i el clero eren elsgrans propietaris de les terres.- Representaven l’1,5%.- Dins de la noblesa: barons/ricshomes (grans terratinents);cavallers (vivien en castells omasies fortificades).- Es beneficiaven de les rendesque rebien dels pagesos.

ELS NO PRIVILEGIATS-Burgesia: activa i nombrosa. Gaudia de riquesa, de consideració social i participava del poder anombroses institucions. Grup heterogeni:

Patriciat urbà (banquers, grans comerciants, patrons de nau).Professionals (notaris, metges, orfebres).Artesans qualificats (menestrals).

- Els pagesos: 90% de la població. Pocs pagesos lliures. La majoria vinculats a la terra (pagesosde remença).- A les ciutats, el poble menut era el gruix de la població treballadora.

ELS MARGINATS-Els esclaus (12000 al s.XIV). Treballaven com a criats ales cases, al camp i als tallers artesans.- Els mudèjars, que feien les feines del camp (molts aTortosa i a Lleida).- Els jueus.

INV

ESTI

GA

: ELS

JU

EUS

A C

ATA

LUN

YA La immigració jueva va ser molt important al s. XIII, quan Jaume I va donar facilitatsperquè s’instal·lessin al seu regne. Es van crear comunitats jueves importants a Perpinyà, Barcelona, Girona, Vic,Tortosa i Lleida. Representaven entre el 2 i el 3% de la població catalana. Es dedicaven a l’artesania (joiers, teixidors), al comerç (prestadors de diners) oocupaven càrrecs a la cort reial (intèrprets, ambaixadors, agents del fisc...). Vivien marginats i patien discriminacions: obligats a portar un distintiu al vestit,vivien en barris separats (calls). Aquest barris tenien autoritats pròpies, lleisparticulars i tenien sinagogues (lloc de trobada de la comunitat i centre d’oració delsjueus).

SINAGOGA

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

DE

LA M

ON

AR

QU

IA4.1. Una monarquia confederal.

La Corona d’Aragó es va organitzarcom una confederació d’estats: anticscomtats catalans (Principat), els regnesd’Aragó, de València i de Mallorca.

S’hi van afegir les illes de Sicília iSardenya, els ducats d’Atenes iNeopàtria i el regne de Nàpols.

La monarquia era la institució comunade tots els regnes. El rei havia decomprometre's a respectar les lleis i elscostums de cada regne.

Quan el rei no hi era anomenava ungovernador a cada regne (membre dela família reial o de l’alta noblesa).

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

DE

LA M

ON

AR

QU

IA4.2. Les institucions de govern.

LA CORT REIAL-Formada pels familiars i funcionaris queenvolten el monarca.- Era itinerant i viatjava d’un regne al’altre, perquè el rei es desplaçava aaltres regnes.

LES CORTS-Reunions dels representants dels tresestaments (noblesa, clero i burgesia).- Convocades per primer cop amb JaumeI i estructurades per Pere el Gran (1283).- Era una limitació del poder reial: el reidepenia dels impostos o serveis que liconcedissin.

LA GENERALITAT-Era una delegació permanent de lescorts: Diputació del General deCatalunya.-Seu a Barcelona.- Atribucions: recaptar impostos,mantenir exèrcit i flota i vigilarl’acompliment de les lleis o constitucions.

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

DE

LA M

ON

AR

QU

IA4.3. El poder municipal

4.4. El pactisme

A partir s. XIII el poder municipal passa a mans d’uns representants triats pelshabitants de les ciutats. Barcelona: formada per 5 consellers i una assemblea de cent ciutadans (Consell deCent). També existia a altres ciutats: a Lleida el Consell de la Paeria. Els càrrecs de consellers i diputats eren per a la burgesia més rica (oligarquiamunicipal).

Sistema de govern que buscava

l’equilibri entre l’autoritat dels reis i el manteniment dels

privilegis de la noblesa, el clero i el

patriciat urbà.

Instrument per aconseguir aquest equilibri vanser les corts.

El rei va acceptar compartir amb les cortsl’elaboració de les lleis, respectar els usatges ireconèixer els privilegis de la noblesa, del’Església i dels municipis.

Els privilegiats li donaven les subvencionsmonetàries que necessitava el rei.

5. L

A C

RIS

I DEL

S SE

GLE

S X

IV I

XV

La prosperitat econòmica dels s. XII i XIII es va interrompre a mitjan del s. XIV ambl’aparició de: males collites, fam i pestes. Catalunya va entrar en un període de retrocés demogràfic, crisi econòmica iconflictivitat social.

5.1. La davallada demogràfica.

A partir de 1333 es van donar una sèrie d’anys de males collites = fam entre lapoblació.

Com va arribar la pesta a Catalunya? Des de la Mediterrània a través dels vaixellscomercials. Ports i ciutats de la costa els més afectats. I en una mica més d’un anys'estén per tot el país. Va causar la mort de gairebé la meitat de la població deCatalunya.

Població desnodrida

Pesta Negra1348

Més epidèmies posteriors

GREU CRISI DEMOGRÀFICA

5. L

A C

RIS

I DEL

S SE

GLE

S X

IV I

XV

5.2. La Crisi Econòmica

EpidèmiesMales collitesAltres calamitats (sismes, plaga de llagostes)

Repercussions econòmiques immediates

AL CAMP Despoblament rural:mortaldat i emigració delspagesos a les ciutats. Alguns senyors van veureque els ingressos baixaven.Reacció: engrandint elsdominis, augmentant elsimpostos. Mals usos. Finalment: tensions i revoltapagesa.

A LA CIUTAT Disminució del comerçmarítim. Disminució producció demanufactures i artesania.Les importacions vansuperar les exportacions. La monarquia i els municipisvan recaptar menys impostos.La hisenda va entrar en dèficit.Es va endeutar.

5. L

A C

RIS

I DEL

S SE

GLE

S X

IV I

XV

5.3. El canvi de dinastia.

La crisi econòmica coincidí amb un conflicte polític: mort Martí l’Humà (1410) is’acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona. Per escollir el nou rei, es van reunir representants d’Aragó, València i Catalunya i vanarribar al Compromís de Casp (1412).

Es va votar la candidatura de Ferrand’Antequera (Trastàmara) que regnavaa Castella. Va tenir el suport de l’Església i delsrepresentants d’Aragó, de València id’alguns de Catalunya (aquí Jaumed’Urgell tenia més partidaris).

FERRAN D’ANTEQUERA

JAUME D’URGELL

5. L

A C

RIS

I DEL

S SE

GLE

S X

IV I

XV

5.4. Els Trastàmara

Les institucions catalanes (Corts iGeneralitats) van vetllar perquè els nous reisrespectessin el pactisme com a forma degovern. Ferran I, va fer àmplies concessions a lescorts. Alfons el Magnànim va intentar reforçarl’autoritat del rei sobre els grups socialsdominants. Enfrontament entre el monarca iles institucions.

Les tensions van augmentar que Alfons el Magnànim va traslladar-se a Nàpols(1442) per obrir nous mercats al comerç català. Les corts li van negar algunes de lessubvencions que demanava. Es va traslladar a Nàpols i va deixar el govern en mansde la seva dona o del seu germà.

L’absentisme del rei, desestabilitzà el Principat.

Es van afegir lluites socials al camp i a la ciutat.

6. E

LS C

ON

FLIC

TES

SOC

IALS

I LA

GU

ERR

A C

IVIL

CA

TALA

NA

6.1. Els conflictes socials.

Com a conseqüència de la crisis econòmica, Catalunya va entrar en un període delluites socials al camp i a la ciutat. S’inicien en temps d’Alfons el Magnànim iculminen amb l’esclat d’una guerra civil al regnat de Joan II.

LES REVOLTES DELS REMENCES• Degut a l’enduriment de lescondicions de vida al camp, els pagesosvan aixecar-se contra els senyors,demanant la fi dels mals usos.• Conflicte llarg. Els pagesos vanutilitzar les negociacions i la revolta.• Alfons el Magnànim va fer costat alsremences. Va permetre la creació delGran Sindicat Remença i el 1455 vasancionar la llibertat dels pagesos i la fidels mals usos.• La negativa dels senyors a acceptar-ho va provocar, al 1462, un aixecamentarmat dels pagesos i una revoltaremença.

6. E

LS C

ON

FLIC

TES

SOC

IALS

I LA

GU

ERR

A C

IVIL

CA

TALA

NA

L’ENFRONTAMENT ENTRE LA BIGA I LA BUSCA• Les tensions socials van arribar a la ciutat. Dos sectors es van enfrontar pel controldel govern de Barcelona. Tenien interessos econòmics diferents.

BIGA:formada per ricscomerciants i banquers.• Controlava el podermunicipal .• Tenia força en les corts i enla Generalitat.

BUSCA: formada per la burgesiamitjana, artesans i petits comerciants.• Alfons el Magnànim els donà el podermunicipal al 1453 per disminuir lainfluència de l’oligarquia.

Es va iniciar un fort enfrontament. La Biga acusà la Busca de traïció i va recuperar el poder del Consell de Cent el 1462 iva fer empresonar i ajusticiar els caps principals de la Busca.

6. E

LS C

ON

FLIC

TES

SOC

IALS

I LA

GU

ERR

A C

IVIL

CA

TALA

NA

6.2. La guerra civil (1462-1472)

Causes de la guerra civil en temps de Joan II:1. Tensions entre pagesos remença i senyors.2. Enfrontaments a la ciutat entre la Busca i la Biga.3. Lluita pel poder entre la monarquia i els grups privilegiats de Catalunya.

Detonant: l’oposició de Joan II a que heretés el regne de Navarra Carles de Viana.Les tensions entre tots dos varen començar quan el pare va fer empresonar el fill.

L’oligarquia catalana creia que Joan IIacabaria amb el pactisme i imposés la sevaautoritat i per això van donar suport aCarles de Viana.

Les corts catalanes van exigir la sevallibertat i davant la negativa del rei, laGeneralitat va enviar un exèrcit contra elrei.

6. E

LS C

ON

FLIC

TES

SOC

IALS

I LA

GU

ERR

A C

IVIL

CA

TALA

NA

Dos bàndols:

La monarquia (JOAN II):• Partidària d’imposar el seupoder sobre els privilegiats.• Tenia el suport dels sectorspopulars: remences i la Busca.

L’oligarquia catalana:• Formada per: nobles, Església ipatriciat urbà de la Biga.• Dominava els òrgans de poder.• Lluitava pel manteniment delsseus privilegis.

Com va acabar? Amb lavictòria de Joan II(Capitulacions dePedralbes, 1472), larendició de les institucionsdel Principat i el retorn al’obediència reial.El problema dels pagesosde remença va quedarsense solució i les revoltesvan continuar.

7. L

’AR

T G

ÒTI

C A

LA

CO

RO

NA

D’A

RA

GÓ

7.1. L’arquitectura

A Catalunya, es va difondre a partir del s. XIII. Gran nivell en els edificis religiosos icivils.

L’arquitectura religiosa

La construcció del monestir de Santa Maria de Poblet i de Santes Creus per l’ordredel Císter va suposar la introducció de l’estil gòtic a Catalunya.

7. L

’AR

T G

ÒTI

C A

LA

CO

RO

NA

D’A

RA

GÓ

Característiques:

1. Austeritat en la decoració exterior: amb contraforts sòlids i poquesagulles. Pocs espais buits a les façanes, dominades per la rosassa.

2. Tendència a l’horitzontalitat, amb espais interior amplis i unitaris (1nau o 3 naus de gairebé la mateixa alçada).

3. Eliminació del transsepte i dels arcbotants i col·locació de capelles en els murs laterals.

7. L

’AR

T G

ÒTI

C A

LA

CO

RO

NA

D’A

RA

GÓ

L’arquitectura civil

El creixement econòmic de les ciutats va afavorir la construcció d’edificisrelacionats amb el comerç, com les llotges i les drassanes; i vinculats amb lesinstitucions. També es van construir residències reials, nobiliàries i edificis assistencials.

LLOTJA DE MALLORCA

SALÓ DE CENT

CASTELL DE BELLVER

7. L

’AR

T G

ÒTI

C A

LA

CO

RO

NA

D’A

RA

GÓ

7.2. L’escultura

Es va deslligar progressivament de l’arquitectura. Creixia el seu ús en retaules religiosos i monuments funeraris. L’època més important a Catalunya començà al s. XIV amb la construcció delspanteons reials als monestirs de Poblet i Santes Creus.

7. L

’AR

T G

ÒTI

C A

LA

CO

RO

NA

D’A

RA

GÓ

7.3 La pintura

És molt abundant gràcies alsencàrrecs dels gremis i del patriciaturbà.

Característiques:

Pintura mural substituïda pelsretaules. Els artistes van seguir la tendència deles escoles europees.

1. Realisme.2. Expressió dels sentiments.3. Humanització dels

personatges.

DRETS DELS SENYORS SEGONS ELS MALS USOS.