HÀMLET Literatura Universal

Escolàpies Sant Martí

Sílvia Montals

ÍNDEX Autor Obra i moviment Antecedents Temes Característiques Interpretacions Estructura Personatges Accions Espai i temps Tècniques dramàtiques Monòleg Hamlet Conclusió personatge Hamlet

L’actor Edwin Booth interpretant a Hamlet.

AUTOR (1564-1616)

El 26 d'abril de 1564 va ser batejat un

nen dit 'Guilielmus' fill de 'Iohannes

Shakespeare'. Tradicionalment s'ha establert el 23 d'abril,

com a data de naixença de William Shakespeare.

William era el 3r dels 8 fills del matrimoni Shakespeare. El seu pare, John, era un comerciant de llana. La mare, Mary Arden, procedia d'una familia terratinent i

catòlica.

Al 1582, Shakespeare, contrau matrimoni amb Anne Hathaway, amb la qual tindrà 3 fills.

El retrat de Chandos, d'artista i autenticitat encara per confirmar.

A finals de la dècada dels 80, Shakespeare va anar a Londres. (Al 1592 apareix com a actor i dramaturg).

A Londres, va formar part de la companyia Lord Chamberlain's Men (rebia el nom del seu mecenes).

Les seves obres eren representades a les corts de la reina Elisabeth I i del rei James I. James I va posar la companyia sota la seva protecció i

la va anomenar The King's Men.

L'any 1599 la companyia inaugurava un nou teatre, The Globe. Allà ja escrivia moltes obres.

Shakespeare va morir als 52 anys, el 23 d'abril de 1616.

COMÈDIES TRAGÈDIES DRAMES HISTÒRICS

POESIES

• Molt soroll per no res.

• Somni d’una nit d’estiu.

• La comèdia dels errors.

• El mercader de Venècia.

• Nit de reis …

• Hamlet• Otel·lo• Macbeth• El rei Lear• Romeu i

Julieta• Juli Cèsar• Antoni i

Cleòpatra …

• Enric VI• Ricard III• Ricard II• Enric V• Enric IV• Enric VIII …

• Venus i Adonis

• Sonets• La

violació de Lucrècia

• A la reina• Epitafi …

Algunes de les seves obres més cèlebres són:

OBRA MOVIMENT

Barroc:

Món caòtic, sense sentit. Dominat per les passions i els enganys.

El temps ho destrueix tot: bellesa, afectes…

Escassa frontera entre realitat i aparença. La mort, omnipresent en l'obra.

ANTECEDENTS

La vida d’Amleth: llegenda nòrdica medieval protagonizada pel príncep Amleth. Fingeix ser babau per venjar el seu pare que

ha estat assassinat pel seu oncle.

Ur-Hamlet o "Hamlet original“: atribuïda a Thomas Kyd (text perdut que no es pot esbrinar si l’argument té relació).

TEMESTEMA PRINCIPAL: Desig de venjança.

Elements propis de la tragèdia de venjança:

Heroi amb motius per buscar venjança• Mort del pare de Hamlet.

Antagonista igual en força i condició que el protagonista.• Hamlet i Claudi són de sang reial.

Ambient lúgubre i elements sobrenaturals.• Espectre, cementiris…

Dona innocent i pura obstacle per poder dur a terme la venjança.

• Ofèlia (el nom en grec ja vol dir innocència).

Complot per enfonsar el protagonista:• Claudi vol assassinar a Hamlet a Anglaterra.

S’entrellacen altres temes com:

Ambició (del poder): causant de les intrigues del palau. Desemboquen en la traïció i el fraticidi de

Claudi.

Inconsistència dels afectes humans: comportament de Gertrudis. Es casa amb el cunyat.

Honor: la traïció exigeix una venjança (seguint un codi d’honor d’època). Hamlet i Laertes volen recuperar l’honor.

Bogeria: (relacionada amb la responsabilitat de l’individu): Hamlet la fingeix davant la cort per endarrerir

les decisions i no provocar sospites. Ofèlia cau en una bogeria real.

Mort: diferents tipus: Crim: mort del rei Hamlet. Accident: mort de Poloni. Suïcidi: mort d’Ofèlia.

Hamlet i l’espectre, de Johann Heinrich Füssli.

TEMES SECUNDARIS: Amor:

Hamlet el supedita a interessos que considera prioritaris i actua amb crueltat.

Ofèlia viu en un aparent desamor amb un desconcert que la condueix a la bogeria.

Rivalitat política i guerra: lluites entre Noruega i Dinamarca.

Tots els temes apareixen en forces oposades:Lleialtat/deslleialtat Fidelitat/traïcióAmor/odiFalsedat/autenticitatAparença/realitatRaó/instint

Originen contradiccions en el protagonista (té molts dubtes). Dilema: Deixar-se arrossegar pel destí i no

intervenir (inacció) Exercir la llibertat individual i actuar

(acció)

CARACTERÍSTIQUES Alternança entre vers i prosa:

Predomina el vers a l’obra. En algunes converses hi ha prosa: cementiri.

Domini de la tècnica del diàleg i els monòlegs: Diàlegs: aporten informació i fan avançar l’acció. Monòlegs: expressen reflexions, sentiments i intencions.

Adequació del llenguatge al personatge i a la situació: Varietat de registres:

Llenguatge culte i refinat: cortesans. Llenguatge popular: enterramorts.

Varietat de modalitats de discurs: Argumentació filosòfica: amb màximes i

sentències. Descripcions: amb profud lirisme. Diàlegs: propers a la llengua oral.

Ús de recursos literaris: Anàfores, paral·lelismes, enumeracions,

epítets, metàfores, sinestèsies, personificacions, ironia, interrogacions retòriques…

INTERPRETACIONS Perspectiva filosòfica:

Reflecteix l’escepticisme de l’època que considera: El món: caòtic i injust. L’existència humana: com una càrrega pesada. La mort: com una solució i abisme a la vegada.

Perspectiva religiosa: presenta:

Elements catòlics medievals: Mencions al purgatori, ritual a l’enterrament

d’Ofèlia… Elements protestants:

Prevalència de la voluntat divina o la predestinació.

Perspectiva política i històrica: Successió al tron, possible insurrecció,

preparació de militars, rivalitat de Noruega…

Perspectiva psicològica: Sigmund Freud, Ernest Jones i Jacques Lacan

van interpretar el comportament de Hamlet. Estableixen similituds amb Èdip. Rebuig de Hamlet cap a la mare:

representaria un desig cap a Gertrudis (neix l’hostilitat cap a Claudi)

Dubtes de Hamlet i la inacció: revelen un distanciament de la realitat mitjançant la fantasia, el narcicisme i la psicosis.

ESTRUCTURA Estructura externa: 5 actes amb

diferent nombre d’escenes. Acte I (5) Acte II (2) Acte III (4) Acte IV (7) Acte V (2)

Estructura interna: Plantejament: Acte I Nus: Actes II, III, IV) Desenllaç: Acte V).

Cal dir que l’Acte II porta cap al clímax del conflicte (Acte III) i l’Acte IV porta

al desenllaç.

L’actor italià Ermete Zacconi fent de Hamlet (1910).

ACTE I (plantejament)

ACTE 2 (pont entre actes)

ACTE III (clímax)

• Es presenta una Dinamarca corrupta pel regicidi.

• Apareix l'espectre i reclama venjança

• Hamlet intenta descobrir la veritat sobre la mort del seu pare.

• Hamlet desemmascara Claudi a través de la representació de l'obra teatral.

ACTE IV (pont entre actes) (anticlímax)

ACTE V (desenllaç, catàstrofe)

• És Claudi, i no Hamlet, qui pren les regnes del conflicte.

• La venjança es consuma i la justícia es restableix.

• Moren tots els implicats i només queda Horaci per a explicar els fets succeïts.

PERSONATGES

PRINCIPALS

HAMLET: protagonista, príncep de Dina-

marca, fill del difunt rei Hamlet i nebot

de Claudi. Símbol: la venjança. El dubte (lluita

entre la raó i la passió, la reflexió i

l’acció…) li provoca una crisi que el

porta a l’amargor.

CLAUDI: germà del rei Hamlet. Mata el seu germà i es casa amb la seva dona, Gertrudis. Símbol: l’ambició, la traïció, la hipocresia.

L’actor Sergio Cardoso com a Hamlet. Autor: Aurèola.

REI HAMLET (Espectre): difunt pare de Hamlet, assassinat pel seu germà Claudi. Revel·la la veritat al seu fill i li demana venjança.

GERTRUDIS: mare de Hamlet i reina de Dinamarca. Símbol: la infidelidad, amor maternal i el sentit de

la culpabilitat.

OFÈLIA: filla de Poloni (conseller de la cort).

Manté una relació sentimental amb

Hamlet, fins que Hamlet la rebutja i

embogirà i morirà. Símbol: obediència, innocència.

Estimada, rebutjada, òrfena,

transtornada i morta. La soprana anglesa Mignon Nevada en el paper d’Ofèlia al 1910.

POLONI: camarlenc del regne i pare d’Ofèlia i Laertes. Conspira a favor de Claudi, però és assassinat per Hamlet (per error). Símbol: interès, estupidesa.

LAERTES: fill de Poloni i germà d’Ofèlia.

Cavaller que vol retornar l’honor a la

seva família en un duel contra Hamlet. Símbol: honradesa

FORTIMBRÀS: príncep de Noruega, fill

del difunt rei Fortimbràs, que va morir

a la guerra contra el rei Hamlet. Símbol: noblesa

Laertes i Ofèlia, de William Gorman Wills.

SECUNDARIS:

HORACI: amic Fidel de Hamlet. Símbol: amistat i lleialtat.

ROSENCRANTZ i GUILDENSTERN: amics de Hamlet, Claudi els utilitzarà per espiar Hamlet. Símbol: amistat traïda

BERNARD, FRANCESC i MARCEL: soldats de la guardia. Adverteixen a Hamlet de les aparicions de l’espectre.

VOLTIMAND i CORNELI: ambaixadors de Dinamarca a Noruega.

OSRIC: cortesà que informa a Hamlet del duel amb Laertes.

REINARD: criat de Poloni.

TERCIARIS:

CAPITÀ NORUEG SACERDOT ENTERRAMORTS I ACOMPANYANT (clowns)

Símbol: saviesa popular AMBAIXADORS D’ANGLATERRA CÒMICS (actors) FIGURANTS: donzelless, cortesans, mariners, missatfers,

criats, guàrdies, soldats..

Els sepulturers i Hàmlet. Delacroix.

No es respecta la norma clàssica de les 3 unitats (acció, temps, espai).

ACCIÓ PRINCIPAL: venjança de Hamlet.

ACCIONS SECUNDÀRIES: Amor entre Hamlet i Ofèlia. Restitució de l’honor per part de Laertes.

ACCIÓ TERCIÀRIA: Conflicte entre Dinamarca i Noruega.

ACCIONS

3 vegades es repeteix una mateixa acció de maneres diferents:

Fortimbràs pare Assassinat per Hamlet pare Venjat per Fortimbràs fill.

Hamlet pare Assassinat per Claudi Venjat per Hamlet fill.

Poloni Assassinat per Hamlet fill Venjat per Laertes

Última escena de Hamlet, José Moreno Carbonero (1884).

ESPAI I TEMPS

ESPAI: Dinamarca, en el

Castell d’Elsinor i al cementiri.

TEMPS: Temps històric: no es precisa. Temps narratiu: tampoc s’esmenta, tot i

que s’alternen períodes de temps curts i llargs.

Temps cronològic: linial, però s’introdueixen algunes retrospeccions i anticipacions.

Castell de Kronborg, Elsinor, Dinamarca.

Autor: Fiskfisk.

TÈCNIQUES DRAMÀTIQUES S’observen tècniques de la tragèdia clàssica, del

teatre elisabetià i altres del propi autor.

TRAGÈDIA CLÀSSICA: El destí: guia la sort de Hamlet i l’encadenament dels

fets. Tema: oposició entre el destí i la llibertat individual. Es

relacionen els auguris, els pressagis, els pressentiments (tot s’acaba complint).

El pathos tràgic: sofriment que marca la vida de Hamlet i Ofèlia.

Elements sobrenaturals: aparicions de l’Espectre. Anagnòrisi: quan Hamlet veu l’Espectre i li revela la

veritat.

TEATRE ELISABETIÀ: El públic estava acostumat a veure espectacles

violents. Mostrava sensibilitat amb els personatges.

ALTRES: Elements còmics: el personatge de Poloni, la

bogeria fingida de Hamlet, els enterramorts… Paraules de Hamlet: ambigüitat, doble sentit,

al·lusions, insinuacions…. Són instruments que fan avançar l’acció i fan partícep a l’espectador. Teatre dins del teatre: representació de La

ratonera (paròdia del crim).

MONÒLEG HAMLET

1a part: Introdueix la lluita entre la vida i la mort que Hamlet té dins seu. Es pregunta: si és més noble acceptar els camins del destí o posar

fi a la seva vida i els seus sofriments.

2a part: Insinua que la mort és desitjable perquè és com dormir. Quan

dorms, somies i aixi és inevitalble pensar en la vida real.

Conclusió de Hamlet: Única raó per la qual suportem els sofriments de la vida és la

consciència que hi ha alguna cosa després de la mort que desconeixem.

Enfront això, ens tornem covards, fet que porta a la inacció. S’ha de deixar de pensar per actuar.

Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

CONCLUSIÓ DEL PERSONATGE DE HÀMLET HÀMLET: prototip de l'intel·lectual reflexiu i melangiós.

Anàlisi de la seva actitud i el seu caràcter: Ideal renaixentista: príncep cortesà, poeta i filòsof. Psicoanàlisi freudiana: maníac depressiu. Altres: boig violent i injust que mata sense pietat.

• CONCLUSIÓ: La complexitat del personatge és tan rica que és impossible de classificar dins de cap categoria humana.

• S'ha dit que: Hàmlet és el mirall en el qual qualsevol lector o espectador pot identificar-se.

BIBLIOGRAFIA

Informació: http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/r

epositorio/4000/4180/html/index.html http://www.xtec.cat/~salonso/hamlet.htm

Imatges: http://ideas.ie.edu/hamlet-o-la-eterna-duda/