LLENGUA CATALANA I LITERATURA

ANTOLOGIA POÈTICA

CORRANDES D’EXILI Pere Quart

Nom: Alex Pié Ventura. Curs: 1r Bat. A

Data: 17-01-2011

IES ERNEST LLUCH I MARTIN

CUNIT    

 

  2

     Índex.  1. CORRANDES D’EXILI ............................................................................................................ 3  

1.1 INTRODUCCIÓ:  JOAN OLVER (PERE QUART) ..............................................................4 1.2 MÈTRICA. .......................................................................................................................................4 1.3 INTERPRETACIÓ DEL CONTINGUT....................................................................................4 1.4 FIGURES RETÒRIQUES. ...........................................................................................................5 1.5 COMENTARI  PERSONAL.........................................................................................................6 

 

2. BLOC I.................................................................................................................................................... 6 2.1 CANÇONETA INCERTA .............................................................................................................6 2.2 BÈLGICA..........................................................................................................................................6 2.3 TOT L’ENYOR DE DEMÀ ..........................................................................................................7 2.4 VINYES VERDES VORA EL MAR... ........................................................................................7 2.5 AIGUAMARINA.............................................................................................................................8 2.6 QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL .........................................................8 2.7 SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D’ALEGRIA ...................................9 2.8 EL PENDÍS ................................................................................................................................... 10 Palabras para Julia ................................................................................................................. 11 

 

3. LA POESIA DE POSTGUERRA ...............................................................12 3.1 Context històric i cultural. ..................................................................................................... 12 3.2 CARLES RIBA ............................................................................................................................. 12 3.3 JOSEP CARNER.......................................................................................................................... 13 3.4 JOSEP VICENÇ FOIX ................................................................................................................ 13 

              

  3

CORRANDES D’EXILI Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra plena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra. Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarona amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallés no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la plana un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita que la somio completa.

  4

INTRODUCCIÓ:

JOAN OLIVER (PERE QUART) Va néixer a Sabadell el 1899, fill d’una de les famílies més riques de la ciutat, i va morir a Barcelona el 1983. De caràcter rebel, no es va voler dedicar als negocis familiars, i va portar una vida molt austera per poder-se dedicar a la literatura. Durant la guerra civil s’exilia a França, i poc després, amb l’arribada de Hitler a aquest país, marxa a Xile. Torna a Catalunya 20 anys després, i s’hi troba un país derrotat culturalment, però és un dels primers en oposar-se a la dictadura sense cap por.

En quant a la seva obra, l’autor va escriure també teatre, traduccions i articles periodístics, tot i que és conegut sobretot per la seva poesia. La seva obra es caracteritza pel to irònic, un lirisme molt tendre i un fort compromís amb la cultura catalana.

MÈTRICA.

El poema està format per vuit estrofes, en què es combinen quintetes i quartetes, que rimen en: aabba, cddc, eefed, ghhgh, ijij, klklk, mnnm, oppo. Per tant, el poema presenta tant rima encadenada com rima creuada. Els versos són heptasíl·labs (set síl·labes) i, per tant, d’art menor. La rima és consonant, ja que rimen tant vocals com consonants.

INTERPRETACIÓ DEL CONTINGUT.

Primera estrofa : L’autor explica la pena que sentia durant la seva fugida de Catalunya, en una nit de lluna plena.

Segona estrofa: Explica que en la seva fugida l’acompanya la seva dona, a la que compara amb una Mare de Déu, la Moreneta.

Tercera estrofa: Diu que, abans de passar la frontera amb França (la ratlla), s’ajup i besa la terra amb l’objectiu que els perdoni els estralls de la guerra civil.

Quarta estrofa: L’autor afirma que, amb la seva marxa, va deixar enrere bona part de la seva vida, adormida.

  5

Cinquena estrofa: Explica que durant el seu exili l’enyorança no el farà patir, sinó que serà el que allò que el farà viure.

Sisena i setena estrofes: Pere Quart evoca la seva terra, el Vallès, la qual descriu.

Vuitena estrofa: Aquesta estrofa mostra els sentiments del poeta: ha perdut l’esperança de tornar a Catalunya degut a l’imposició del franquisme, motiu pel qual sent una gran pena. Catalunya ha perdut la guerra, i el franquisme gairebé la destruirà, però ell provarà de recordar-la tal com era abans, completa.

FIGURES RETÒRIQUES.

1. Al·literació:

Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra

Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarona amb l'espatlla.

2. Hipèrbole:

tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra.

3. Comparació: L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya).

4. Personificació:

Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra. Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarona amb l'espatlla.

  6

COMENTARI PERSONAL

Crec que Corrandes d’exili és un gran poema perquè reflecteix les experiències reals viscudes per l’autor, Joan Oliver, en el seu exili durant la Guerra Civil. El poema mostra els seus sentiments, el seu amor a Catalunya i la seva enyorança envers d’ella per haver-la deixat, a més del seu sentiment de culpa pels estralls que la guerra ha causat a la seva terra. M’agrada sobretot l’última estrofa, que crec que és la que millor mostra el dolor tant de l’autor com dels milers de catalans que van haver de deixar el seu país durant la guerra, per tal de protegir tant la seva integritat com la seva identitat.

BLOC I

CANÇONETA INCERTA - Carner ens parla d’un camí que pot ser la vida. Quin és el sentiment predominant que transmet el poema? El camí de la vida és igual per tothom? Analitza els versos des d’aquest punt de vista. El sentiment predominant en el poema és la incertesa sobre la vida, sobre el nostre futur. Carner vol dir-nos en aquest poema que la nostra vida serà diferent en funció del camí que escollim. Així, en la primera estrofa, planteja el dubte sobre el nostre futur, sobre on ens portarà la vida. Pregunta si ens portarà a la vila, al·ludint a la vida en companyia, o bé al pi de la carena, referint-se a la vida solitària A la segona estrofa mostra algunes de les alternatives que ens pot donar la vida, i els dubtes que ens podrem plantejar. A la tercera estrofa diu que no podrem saber si el camí triat ens portarà a la felicitat o a la mort, però cal triar un camí, i cadascun serà una vida

BÈLGICA - Explica amb les teves paraules com és el país de què parla Carner i les qualitats que posseeix. Carner parla d’un país solejat, on les ciutats es combinessin amb els prats, on pogués viure discretament entre bona gent, tots molt units. Parla d’un país pacífic, en què els ciutadans serien cultes i conviurien sense problemes i amb hospitalitat, on no hi hauria pobres, tothom seria igual. A les ciutats hi

  7

hauria mercats pintorescs, i hi conviurien cases antigues i noves, amb la natura, en harmonia. Hi hauria també nombrosos savis. Ell viuria en un arrecerat jardí amb una font, entre els altres, però sense fer-se nosa i amb seguretat.

TOT L’ENYOR DE DEMÀ - El poema ens descriu una escena quotidiana i uns personatges també quotidians. Fes-ne la descripció. L’autor descriu el que es trobarà l’endemà si la seva malaltia li permet aixecar-se: Diu que es trobarà les places il·luminades pel sol o per la lluna, que veurà passar a la noia que reparteix la llet, tot somrient, i al noi que reparteix els diaris, emprant el tramvia. També passarà el carter, i algun aeroplà, que el farà alçar el cap com si el cridés un veí des d’un terrat. Al carrer hi seran també les dones del barri, que se’n van a comprar al mercat amb el cistell buit o bé en tornen amb els cistells plens de carns, verdures i fruites. L’adroguer moldrà el cafè mentre parla amb les dones, mentre els nens del barri, que com que és dijous no van a escola, fan cridòria. També hi haurà cavalls i carreters; al plat l’esperaran el vi, el pa i l’escudella, i els amics l’aniran a veure.

VINYES VERDES VORA EL MAR...

- Fes una llista de tots els colors que apareixen al poema, dels elements que els connoten. Separa els colors freds dels calents. Existeix una gradació cromàtica? Demostra-ho i interpreta el seu sentit.

El verd de les vinyes, més fort a punta de dia i més suau cap al vespre; el blau mariner del Mediterrani; el blanc de la vela que passa; el marró lluent de la terra cap al migdia; el blanc de la neu; el negre del raïm més madur, i el groc daurat dels seus pàmpols. Són colors càlids el marró i el daurat, i colors freds el verd, el blau, el blanc i el

negre. Sí que hi ha una graduació cromàtica, que va des dels colors més càlids al principi del poema fins als més freds al final. També va canviant el color del raïm , que es va tornant més fosc a mesura que va madurant. L’autor vol representar d’aquesta manera el pas del temps a mesura que avança el poema.

  8

AIGUAMARINA - Quina visió de la vida ens reflecteix el poema? - Comenta el significat de totes les metàfores que hi trobis.

El poema defineix la forma de vida que l’autor desitjaria: una vida lliure, tranquila i sedentària, en què poder disfrutar de l’amor i de cada moment, però també en què s’acceptarien el dolor i la mort.

Encendre el foc del pensament que vibra (v. 5-6): L’autor diu encendre el foc referint-se a iniciar alguna cosa, què en aquest cas és engegar la imaginació, el pensament.

I el teu amor, transparent (v. 23): Diu que l’amor és transparent, referint-se a que és sincer.

QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL

- Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir de la informació que cerquis.

  L’autor desitja fugir de la soledat, i deixar de ser un simple observador, que veu passar la vida de gent més afortunada o més desvalguda, que es dirigeixen cap a la rutina i la monotonia a què els portarà la societat. Diu que, mentre la vida transcorre, un no es cansa d’evocar els records bons i

dolents, que ja són inabarcables. Afirma que ja tenen més que ell tant els que són molt rencorosos com aquells que evoquen la felicitat, doncs ell només observa, distanciat. Per últim, a la tercera estrofa, l’autor es planteja un dubte: s’hauria d’entregar plenament (amb sang i sentits) a la societat o bé se n’hauria de distanciar completament?

  9

SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D’ALEGRIA

- Cerca informació. Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir d’aquesta informació. - Separa tots els substantius dels verbs i dels adjectius. Estableix un camp semàntic amb els noms i intenta interpretar el resultat tenint en compte el comentari que has fet en la pregunta anterior. En els set primers versos, l’autor descriu l’aspecte del temple, que recorda d’un dels seus viatjes. Diu que el temple està en ruïnes (mutilat), format per columnes de marbre blanc, algunes de les quals han quedat submergides. Als set versos següents, explica la funció del temple de guiar els mariners perduts, i com el seu record el guia també a ell mateix( vetlles [...] per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira). L’autor compara la funció del temple com a guia amb el seu desig de tornar a Catalunya, com si d’alguna manera comparés el temple amb la seva terra, l’un destí i guia dels mariners i l’altra d’ell mateix. Substantius: Crit, alegria, sol, rei, mar, vent, record, sal, marbre,

temple, columnes, salt, onada, eternitat, altura, mariner, rumb, nom, garriga, déus, arbredes, força, cops, fortuna, ruïna.

Verbs: T’evocaré, dreça, dormen, vetlles, veu, cercar-te, t’albira, coneix, salva, ha donat.

Adjectius: Lleial, feliç, exaltada, absolut, noble, antic, mutilat, desdenyós, blanc, nua, extrem, fosques, ric, pur.

1. Camp semàntic d’alegria: Alegria, feliç, fortuna. 2. Camp semàntic de trist: Ruïna, mutilat, desdenyós, fosques.

L’autor contrasta els sentiments i experiències negatives dels mariners perduts, que el representa tant a ell com a la resta de catalans exiliats, amb l’alegria i la bellesa que percebrà qui arribi al temple, que representa a Catalunya.

  10

EL PENDÍS - Després de llegir el poema, jutja si és encertada l’opinió de Joan Fuster:”El poema ve suscitat per lleus motivacions felices: un record, una vivència, un esdeveniment familiar, sempre embolcallat amb ressonàncies joioses...per a Clementina Arderiu la vida reposa en la convicció que el món és bo i que ella té un lloc just i alegre”. Justifica la teva resposta. - Busca i copia el poema de José Agustín Goytisolo “Palabras para Julia” i compara’l amb el d’Arderiu. La meva opinió és que Joan Fuster s’equivoca completament, ja que jo crec que el poema fa referència a la difícil lluita a què s’ha d’enfrontar Arderiu per poder escalar posicions dins la societat, per poder millorar el seu paper com a dona. Per tant, no creu que el seu lloc sigui, ni molt menys, just i alegre, i el món al que s’ha d’enfrontar en la seva àrdua

escalada és injust, i no bo. Tots dos poemes reflecteixen la dificultat que representa per a moltes dones el pas de la vida en el moment en què s’escriuen els poemes. El primer mostra aquestes dificultats des de la primera persona, comparant el pas de la vida amb una dura ascensió. En el segon, en canvi, l’autor anima a una dona a enfrontar-se amb el destí, amb la vida.

  11

Palabras para Julia

Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable.

Hija mía, es mejor vivir con la alegría de los hombres, que llorar ante el muro ciego.

Te sentiràs acorralada, te sentirás perdida o sola, tal vez querrás no haver nacido.

Yo sé muy bien que te dirán que la vida no tiene objeto, que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre solo, una mujer así tomados, de uno en uno, son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti, cuando te escribo estas palabras, pienso también en otros hombres.

Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo mas y aquí me quedo.

Tu destino está en los demás, tu futuro es tu propia vida, tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas, que les ayude tu alegría, tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, tú verás como a pesar de los pesares tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección y este mundo tal como es serà todo tu patrimonio.

Perdóname, no sé decirte nada más, pero tú comprende que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.

(José Agustín Goytisolo)

  12

LA POESIA DE POSTGUERRA Context històric i cultural.

La Guerra Civil representa un dels fets més traumàtics de la literatura catalana. Durant uns anys, la poesia a Catalunya queda paralitzada; tot i que els autors continuen escrivint, els llibres no es publicaran. Malgrat tot, la qualitat no només no baixa, sinó que la crítica actual considera el segle XX com el segon Segle d’Or de la literatura catalana, junt amb el

segle XV. Hi ha un corrent, durant els primers anys, que unifica la poesia catalana: reflexionar sobre el dolor, l’exili o la mort. Els autors, però, aniran trobant la seva pròpia veu, i es podrà parlar de noves escoles o tendències. La majoria dels poetes continuaran dins l’àmbit del Noucentisme, alguns continuaran amb les avantguardes i d’altres escriuran poesia existencialista. Tres autors, però, continuen la seva evolució personal. Aquests són: CARLES RIBA

Neix a Barcelona el 1893 i hi mor el 1959. Estudia Dret i Filosofia, i el 1916 es casa amb la poetessa Clementina Arderiu. S’exilia a Montpeller després de la victòria franquista a la guerra. És considerat un gran mestre de la literatura catalana pels seus coneixements de literatura clàssica i universal. Els seus llibres més destacats són:

- Elegies de Brierville (1942). L’escriu amagant-se dels nazis, i parla dels horrors de la Segona Guerra Mundial.

- Salvatge cor, que és un llibre de sonets perfecte en la forma. - Primer llibre d’estances, que imita la poesia grega adaptant la

mètrica al català. És també un dels millors crítics del segle XX.

  13

JOSEP CARNER

Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir el 1971 a Brussel·les. Es converteix ràpidament en l’autor més destacat del Noucentisme, i comença de molt jove a escriure poesia i articles. Es va dedicar a la carrera diplomàtica, i va ser ambaixador de la República arreu d’Europa. Amb l’esclat de la guerra, s’exilia a Bèlgica, on va treballar de professor universitari fins a la seva mort. En quant a la seva obra, Carner és autor d’una trentena de llibres de poesia, que estan considerats

obres mestres per la seva perfecció. Les seves obres més importants són: Els fruits saborosos (1906). Parla de les èpoques de la vida a través

de diferents sonets. Auques i ventalls (1914). Conjunt de pomes en què parla de la

societat barcelonina amb gran ironia. Nabí (1941). Llarg poema narratiu on explica les seves idees sobre

l’Europa que ha entrat en guerra. JOSEP VICENÇ FOIX

Conegut popularment com a J.V. Foix, va néixer a Sarrià l’any 1893 i va morir l’any 1967. L’any 1916 comença a col·laborar amb La revista, i el 1917 hi publica els primers poemes. Publica també alguns cal·ligrames. Escriu el seu llibre més important, Sol i de dol, el 1947.L’obra és una barreja perfecta de la literatura provençal, el Renaixement italià i l’Avantguardisme europeu.