Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

Anàlisi del recurs “Ecosistemas de Doñana – CEIP San Walabonso”

Des del punt de vista d'estudiant de magisteri infantil, i tenint en compte el meu futur

professional, procediré a analitzar el vídeo “Ecosistemas de Doñana – CEIP San Walabonso”,

visualitzat a http://www.youtube.com/watch?v=-SPAZTPPyE8, adaptable a una aula de P5,

però analitzat des del punt de vista d'una aula de cicle inicial. Per a realitzar aquest anàlisi

tindré en compte experiències personals, així com una recerca individual a la xarxa, relació amb

un treball propi sobre la Vall de Sant Daniel i reflexions individuals.

Si imagino quin ha estat el marc en què s'ha desenvolupat el treball col·laboratiu a l'aula,

podria desgranar-lo en diverses activitats. Emmarcant-se en el constructivisme, i tenint en

compte que perquè els aprenentatges siguin significatius pels infants, aquests han de prendre

un paper actiu durant totes les situacions viscudes. D'aquí es desprèn que també s'han de

tenir en compte els seus coneixements previs i els seus interessos. Per aquest motiu, el

projecte visualitzat podria ser fruit d'una proposta de les mestres, així com sorgida d'un treball

per projectes, a partir dels interessos del nens i de les nenes. No cal dir que tant si el treball és

fruit d'un com de l'altre, aquestes dues premisses sempre s'han de tenir en compte. Des del

meu punt de vista, i prenent com a referència unes pràctiques viscudes durant el 1 r curs de

magisteri, penso que aquest projecte s'ha dut a terme de la següent manera:

a) Les mestres, abans de començar el curs, han decidit les excursions que han de dur a terme.

No cal dir que això s'ha fet de forma col·laborativa, mitjançant una pluja d'idees durant les

reunions de principi de curs. D'aquí es desprèn que l'excursió es pot dur a terme sempre que es

vulgui, tenint en compte l'estació de l'any, la meteorologia, etc. Ara bé, uns coneixements

semblants poden ser extrapolables a altres tipus de llocs, que podem visitar tenint en compte

la proximitat geogràfica. En el cas de la província de Girona, podríem fer un símil, visitant la Vall

de Sant Daniel (vegeu Annex 2).

b) Per a dur-ho a terme dins l'aula, cada una genera un debat, tenint en compte els

coneixements previs dels alumnes (Saben què és Doñana? És prop de la seva ciutat? Saben

com s'hi va?, etc.). A partir del que vagi sorgint durant aquesta discussió, els infants hauran de

buscar, durant uns dies, informació en diversos medis, ja sigui Internet, llibres de text,

preguntant als adults del seu voltant (avis, pares, bibliotecaris, etc.). Seguidament, cada infant

portarà la documentació recollida a classe, i haurà d'escollir alguna informació que li sembli

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

rellevant per explicar als seus companys/es. Amb els grups cooperatius creats per la mestra, els

infants hauran de posar en comú el que saben i un d'ells, que serà el portaveu, ho explicarà a la

resta de la classe. A partir d’aquí, cada grup realitzarà una posada en comú proporcionant a la

resta tot el que han après o els ha encuriosit de l’entorn. Aquesta presentació anirà recolzada

per un suport visual que cada grup realitzarà mitjançant una cartolina DIN-A3 (pòster). Mentre

cada portaveu de grup explica el que sap sobre Doñana, un/a company/a ho escriu a mà, a

mode de recull i un/a altre/a ho escriu a ordinador, perquè en quedi constància (i perquè pot

ser la base per reflectir-ho a la revista o al blog de l'escola). Uns exemples d'informació teòrica

que podrien trobar els infants remenant per la xarxa podrien ser aquests:

http://www.wwf.es/que_hacemos/donana/index.cfm?gclid=CLKq1M_-irQCFebLtAodnlYARw,

http://www.visithuelva.com/do%C3%B1ana/flora_y_fauna.htm , http://www.xn--

cuadernosdedoana-jub.es/Website/Ecosistemas/Default.aspx , així com tríptics obtinguts de

les oficines d'informació de la zona, etc.

El paper de les mestres, en tot moment, és el de guia. Per tant, hauran de proposar activitats i

preguntes motivadores, que ajudin als infants a reflexionar i a establir relacions entre els

coneixements previs i els que puguin adquirir; això vol dir que no s'haurà d'anticipar a

situacions i continguts, sinó que hauran de conduir les activitats per tal que els alumnes

adquireixin coneixement. Aquestes actuacions serien un clar exemple per il∙lustrar la conducta

de bastida i/o el concepte ZDP, de Vigotski: a partir de la interacció amb un expert, l'infant

aprèn.

Aquesta primera activitat detallada d'aula pot formar part d'un conjunt d'exercicis que van

encaminats a que els alumnes no només rebin informació, sinó que interioritzin els

coneixements. Per això és imprescindible fer activitats prèvies a la sortida, així com posteriors.

Les activitats proposades permetran als nostres alumnes aprendre diferents aspectes que,

segons el currículum de primària (Decret 142/2007, de 26 de juny), s’han de tractar. De la

mateixa manera, volen ser un reforç del que aprendran els infants a l’assignatura de Medi, tot

adquirint valors, normes de conducta i respecte cap a l’entorn i tot el que hi pode n trobar

(organismes vius, morts, petjades, deixalles, etc.). Com es pot veure, aquesta proposta va

destinada a conèixer el lloc a visitar; la següent està plantejada per a fer partícips els

infants de la organització de la sortida. En aquest cas, serà a partir d'un programari on-

line, presentat per la mestra (el Tripline o un de similar), els infants podrien elaborar l'

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

itinerari que volen seguir, donant com a resultat un mapa propi. A partir d’aquí, les

mestres podrien crear activitats lligades a cada punt del recorregut.

Pel que fa a la pròpia sortida escolar, uns dies abans, els mestres hauran de tenir en

compte una sèrie d’aspectes relacionats amb la planificació de la sortida. Aquests

aspectes, que han de ser pràctics, tenen relació amb la seva professionalitat, el

desplaçament al punt de partida, la comunicació amb les famílies, la disposició del

material necessari, els horaris, les previsions d’alimentació, les agrupacions dels

alumnes i els imprevistos que poden sorgir. Fent referència a la professionalitat, cal dir

que es prepararan les activitats de forma correcta, tenint en compte les edats dels

infants. S'ha de pensar en activitats que puguin reforçar el que ja s'ha treballat a classe

(grups d’invertebrats, vertebrats, mamífers, amfibis, rèptils/diferents parts de les

flors/de les plantes/les, unitats de mesura, ecosistemes, etc....); activitats que siguin el

més motivadores possibles.

Pel que fa a la comunicació amb les famílies, cal dir que a principi de curs els pares hauran de

complimentar i signar un permís d’autorització de sortides escolars, així com un qüestionari

destinat a informar sobre temes de salut i possibles malalties i/o al·lèrgies a tenir en compte. A

més a més, una setmana abans s'hauria de passar un full informatiu en el qual es detallarà tota

la informació de les sortides; en aquest moment, serà pertinent que les famílies ens

proporcionin una altra vegada un telèfon de contacte fiable per poder contactar amb ells si

sorgís qualsevol imprevist a la sortida (per exemple, la meteorologia). També s'hauran de

tenir en compte les normatives que fan referència a les ràtios d’acompanyants en

sortides escolars, així com el paper que juguen altres agents de la comunitat educativa,

com per exemple el conductor de la “mercedita”. Des del punt de vista que no hi ha cap

individu igual (tenint en compte la diversitat) i tenint en compte les intel·ligències

múltiples (tothom pot tenir un tipus d'habilitat i experiències diferents, per la qual cosa

tothom té coneixment per aportar), les mestres han de comptar i col·laborar amb

altres agents de la comunitat. En aquest cas, el conductor de la “mercedita” ens pot fer

de guia, il·lustrant-nos amb el seu coneixment. D'aquesta manera, tots aprenem els

uns dels altres (les mestres poden donar coneixement teòric i el conductor

coneixement de caire més pràctic, des de la seva expeirència – segurament sovint fa els

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

mateixos recorreguts i pot explicar situacions no comunes, que aquell dia els infants no

puguin observar).

Val a dir que, la tria de temes a tractar durant el recorregut previst d’un tram objectiu

del parc de Doñana ha estat escollit, segurament, a fi de seguir alguns dels continguts

del currículum de cicle inicial: l’entorn i la seva conservació i el món dels éssers vius. La

sortida al parc de Doñana podria anar encaminada a:

• En primer lloc, l’observació de fenòmens naturals i la comunicació d’aquestes

observacions fent servir formes de representació bàsiques (els alumnes s’hauran

d’expressar verbalment, quan contestin a les preguntes que els faran les mestres i quan

s'hagin d'adreçar als companys/es, rebre informació, dialogar – la negociació com a

eina per a la socialització, etc.).

• En segon lloc, la identificació de les característiques i comportaments d’animals i

plantes de l’entorn observat (per exemple, la visualització de l'euga embarassada o de

les cries de porc senglar: alimentació, sistemes de reproducció, etc.); així com d'altres

informacions rellevants que ens puguin trobar (història de la Torre Carbonera, el Barco

del Arroz, el Poblado de la Plancha, tipus de transport – com per exemple les

“merceditas” -, etc.).

Alguns dels objectius bàsics que es volen aconseguir amb les activitats són els

següents:

Referent a la flora:

-Reconèixer les espècies presents en el recorregut fet (el pi pinyoner (Pinus pinea), o el pi

singular de Doñana (amb una forma estranya), o el Matorral Meditarrani, etc.).

-Aprendre a usar claus d’identificació senzilles (com per exemple la taula proposada en l'Annex

1).

Referent a la fauna:

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

-Reconèixer les espècies més importants del recorregut fet (porc senglar, gaviotes

camagrogues, eugues, etc).

-Aprendre a usar claus d’identificació senzilles.

Referent als valors i a la sostenibilita t

-Conèixer diferents tipus d'ecosistemes (platja, dunes, marismes, etc.).

-Respectar el comportament i les opinions dels companys/es de classe.

-Tenir cura de les espècies i animalons que viuen a la natura.

-Respectar les directrius del professorat i seguir-les amb educació.

-Identificar i comparar a partir d’un debat totes les idees, opinions i solucions a les activitats de l’alumnat.

Tanmateix, seguint l'audivisual, es pot veure que també treballen continguts de geografia (per

exemple el riu Guadalquivir) i d'història (Torre Carbonera).

Pel que fa a les normes específiques establertes que ha de complir l’alumnat, en ressaltarem

les següents:

-Mantenir l’ordre i els grups de treball marcats abans de la sortida.

-Treballar i participar en les activitats amb bon comportament sense provocar conflictes.

-No portar objectes aliens al funcionament de les activitats (consoles, telèfons mòbils, diners i

altres joguines d’oci).

Tal i com he esmentat anteriorment, per a acabar d'interioritzar el coneixement, s'han de fer

activitats de síntesi. En podríem fer vàries: una encaminada a debatre, en gran grup, tot el que

s’ha après; l’altra, amb una funció comunicadora, des del punt de vista del traspàs d’informació

cap als mateixos alumnes, les famílies i la resta de l’equip docent. Focalitzant l'atenció en

aquesta última, que és el vídeo que serveix per a la realització d'aquest anàlisi, procediré a

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

desgranar amb quina tecnologia penso que ha comptat aquest CEIP i amb quina inversió

tecnològica (recolzament econòmic). Tenint en compte que el recolzament econòmic en la

majoria d'escoles pot ser bastant minse, i vist aquest vídeo crec que, tot i que existeixen

infinitat d'eines prou novedoses pel que fa a l'edició de vídeo, etc. (Kaltura, Powtoon, Pinnacle

VideoSpin, etc.), per a l'elaboració d'aquest documental s'ha utilitzat dues eines gratuïtes, de

codi lliure, que tenen a veure amb els repositoris digitals de continguts (vídeo, àudio,

poadcastig...). Així doncs, l'eina utilitzada per a fer la gravació de la narrativa i la utilització de

música (aquesta també hauria de ser de codi lliure), podria ben ésser l'Audacity. Pel que fa al

muntatge del vídeo final, segurament s'ha generat mitjançant la utilització del Movie Maker.

Aquestes eines són fàcilment instal·lables als ordinadors dels centres educatius, alhora que són

fàcilment manejables per part dels adults. No podria determinar si la utilització dels dos

recursos l'ha fet en la seva totalitat una persona adulta, però penso que els narradors han

col·laborat amb la gravació de l'àudio, per la qual cosa hauran tingut coneixement també, no

només del contingut après durant les activitats ja fetes, sinó també sobre detalls tècnics que

tenen a veure amb l'àudio, el vídeo, etc. Des d'aquest punt de vista, amb aquesta activitat els

infants poden conèixer aspectes relatius a la imatge, com poden ser els diferents plans d'un

guió (pla general, pla de conjunt, etc.), així com relacionar-la amb una música i “quadrar-la”

amb la narrativa. Pel que fa a aquesta, penso que gravar l'àudio comporta també que

aprenguin sobre els usos de la llengua, sobre literatura (Vimos amanecer en el camino, que

podria formar part d'una poesia) i sobre la comunicació (diferents tipus d'entonacions, per

exemple, que poden fer variar el missatge). Així mateix, aprenen altres components del

llenguatge audiovisual, com pot ser la diferenciació d'escenes (per exemple, quan hi ha un tall

entre el que és aprenentatge i el que és entreteniment). Altra vegada des del punt de vista de

les intel·ligències múltiples, es veu una acitivtat col·laborativa darrera la narració, ja que hi

participen narradors diferents. Ara bé, segurament les mestres han escollit, per aquesta tasca,

els alumnes que més bé llegeixen, per la qual cosa els altres podran dur a terme activitats

relacionades amb altres habilitats personals que tinguin. D'aquí es desprèn que tothom arriba

al coneixement de diferent forma. Amb aquesta activitat de síntesi és amb la que els alumnes

reforcen el que han après, ja que tot hi haver estudiat la temàtica i haver realitzat l'excursió, es

veu necessària l'elaboració d'un guió narratiu per explicar situacions observades que no

estaven contemplades (per exemple trobar l'arbre amb forma estranya o l'euga embarassada).

Per tant, han hagut d'adaptar la narrativa a la imatge.

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

Amb tot, es veu que tot aquest treball els ha ajudar a saber ser crítics amb la informació

rebuda (per diversos mitjans), així com marcar-se opinions pròpies i millorar el treball inicial.

Finalment, si focalitzo l'atenció en els entorns col·laboratius, vull dir que en aquest treball,

penso que bàsicament s'ha dut a terme de forma presencial. Tanmateix, segurament els

alumnes podien interacturar d'alguna manera mitjançant plataformes com el moodle. Des del

meu punt de vista, tenint en compte que per a fer aquest anàlisi m'he fixat en el currículum de

Cicle Inicial, és útil la utilització d'altres eines d'interacció complementàries, com per exemple

els blocs. Per tant, tot i que el vídeo analitzat el podem trobar al canal Youtube, podríem

utiltizar el blog del CEIP (http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso) per a

penjar més informació relativa al projecte complet. Aquesta escola TIC usa vàries eines, com

per exemple wikis, e-books, activitats online, etc. Per això, vull fer referència a l'article de Gros

(2008), que citant a Johnson (1992) proposa tres tipologies diferents d'aprenentatge: Aprendre

fent (learning by doing) – per exemple amb assaig-error al'hora de realitzar la part tècnica -,

Aprendre interactuant (learning by interacting) – per exemple mitjançant l'habilitació d'un

fòrum d'opinió i Aprendre buscant (learning by searching) – per exemple durant l'activitat

inicial -. A més a més, segons la mateixa autora, Lundvall (2002) inclou un altre tipus

d'aprenentatge: Aprendre compartint (learning by sharing) – per exemple quan comparteixen

el projecte amb tota la comunitat.

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

Annex 1

Aquesta taula pot servir per estimular l’observació de la realitat que tenen al davant i per a

repassar tot allò que s’ha treballat prèviament a l’aula (quines parts té una planta?).

Figura 1. Les parts d’una flor.

Annex 2

Exemple d'exercici de síntesi que es podria fer, aplicable a la de la visita al Parc de Doñana.

Experimentem amb les TIC: http://vallsantdaniel.blogspot.com.es

A partir d’una aplicació informàtica com Podomatic, els infants podrien crear (sempre amb

l’ajuda d’una mestra) un àudio de les experiències viscudes. Aquestes gravacions es duran a

terme mitjançant un programa instal·lat ja en el Pc (Accessoris/Enregistrament de so). Sota la

consigna de la mestra, cada grup guardarà l’arxiu resultant a l’escriptori de l’ordinador, de

forma que més tard la mestra el podrà recuperar per penjar-lo. Posteriorment, amb ajuda

d’aquesta, els infants podran crear un bloc específic de la sortida i penjar-hi els àudios,

juntament amb les fotografies que hauran pres durant l’excursió. Hi haurà tantes entrades com

grups cooperatius, ja que cadascun d’ells n’enregistrarà un de diferent, partint del que hagi

observat i descobert durant la sortida. Tot això els servirà per a millorar en l’adquisició de

competències tecnològiques. A més a més, d’aquesta manera tota la comunitat educativa se’n

farà ressò, alhora que els alumnes podran comentar i contrastar la informació dels podcasts

dels seus companys/es.

Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué

Bibliografia

Gros, B. (gener 2008). Eines per a la comunicació i la construcció col·laborativa del

coneixement. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 44, 9-19. Recuperat 7

desembre 2012, des de http://api.ning.com/files/g1Mtc8DTnEs869wCEwtbZZOMgqgs-

y6BzYi4LSNwULtICT6jY*c-j2wi-*lrzlg91sooorHx0AQrWzD-

G42EiMP2GTBolJ0L/GrosCollaboratius.pdf

Marquès, P. (2012). Modelos didácticos de aprendizaje en grupo y aprendizaje colaborativo con

TIC. Revista Comunicación y Pedagogía, 261-262, 26-28.

Podomatic (2012). Recuperat 7 desembre 2012, des de http://www.podomatic.com

Tripline. Your maps are your stories. (2011). Recuperat 7 desembre 2012, des de

http://www.tripline.net/

Wiki Creació de coneixement col·laboratiu a les aules (2012). Característiques dels entorns de

treball col·laboratiu. Recuperat 8 desembre 2012, des de

http://cv.uoc.edu/app/mediawiki35/wiki/Caracter

%C3%ADstiques_dels_entorns_de_treball_col%C2%B7laboratiu

Youtube (2012). Ecosistemas de Doñana. Recuperat 7 desembre 2012, des de

http://www.youtube.com/watch?v=-SPAZTPPyE8