Upload
ramonbo
View
1.041
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
5.7 LA DECORACI5.7 LA DECORACI5.7 LA DECORACI5.7 LA DECORACIÓÓÓÓ PICTÒRICAPICTÒRICAPICTÒRICAPICTÒRICA
• La cultura i l’art grecs referents
permanents de la pintura romana.
• Arriben de Grècia obres procedents de
botins, augmenten els temes
mitològics i ritus religiosos.
• A partir del segle I a.C.:
- Decoració interiors
- Tècnica al fresc
- Temes vida quotidiana
• La major part de la pintura romana
la coneixem gràcies a l’erupció del
Vesubi, l’any 79 d.C
• Pompeia i Herculà quedaren
sepultades.
• TRETS:
1. Alt grau de realisme.(perspectiva)
2. Detallisme
3. Precisió
4. Riquesa cromàtica
5. Força expressiva
Els quatre estils pompeians
a) Primer estil o estil d’incrustació. Mitjan
segle II a.C. fins inicis segle I a.C.
Gran influència grega. Imitació de grans
lloses de marbre o columnes. Exemple: la
Casa dels Grius a Roma.
Els quatre estils pompeians
b) Segon estil o estil arquitectònic. Apareix
a Roma inicis segle I a.C. Simula elements
arquitectònics pintats, com si la paret
sobrís a l’exterior. Més endavant apareixen
escenes mitològiques, paisatges… al centre
del mur, com si fossin finestres o quadres.
Exemples: Vil�la dels Misteris de Pompeia i
Villa Fanio Sinistor de Boscoreale.
Els quatre estils pompeians
c) Tercer estil o estil ornamental. Finals
segle I a.C. Moda imposada per la cort
imperial d’August.
Canvia els edificis del 2n estil per una
aquitectura fantàstica i perspectives
impossibles.
Exemple: Vil�la de Lívia a Prima Porta.
Els quatre estils pompeians
d) Quart estil o estil il�lusionista. Apareix a
Pompeia després del terratrèmol de l’any 62
d.C.
Reapareixen les arquitectures del 2n estil
però amb més presència d’escenes
amoroses, picaresques, mitològiques…
Qualitat esceanogràfica d’algunes escenes
que representen escenes teatrals.
Exemple: Casa di Marco Lucrezio a Pompei.
5.8 EL DETALLISME DEL MOSAIC ROM5.8 EL DETALLISME DEL MOSAIC ROM5.8 EL DETALLISME DEL MOSAIC ROM5.8 EL DETALLISME DEL MOSAIC ROMÀÀÀÀ
• El mosaic és un llegat grec, arriba a
través de les colònies gregues del sud
de la península Itàlica.
• A l’època imperial té gran
desenvolupament (segles I-III d.C.)
• Al terra o a les parets.
• Cases i edificis públics.
• Ornamental.
•Es fan amb tessel�les
•Segons la seva mida tres tècniques:
–Opus tessellatum, d’herència grega.
–Opus verniculatum, d’herència grega
–Opus sectile, marbre de diferents mides i
classes. Habitual per a edificis privats i
públics de gran sumptuositat.
–En una primera fase es representen temes
mitològics i de la pintura grega.
–Exemple: Batalla de Issos.
–Més endavant canvia el repertori,
s’inclouen figures vegetals, geomètriques…