Embed Size (px)
Citation preview
San Pietro in Montorio
Donato Bramante(1444-1514)
Donato Bramante (Urbino 1444 Roma 1514). ‑
És la primera gran figura amb la qual comença el segle XVI en l’àmbit arquitectònic. A més de gran arquitecte fou també pintor. Les primeres obres les va fer a Lombardía, i després a Milà. La seva aportació fou determinant per a la nova concepció de l’arquitectura, que en aquest segle aconsegueix la plenitud clàssica que s’endevinava en el segle anterior (Quattrocento)
L’arquitectura del Cinquecento representa el triomf definitiu de la monumentalitat, l’elegància, la mesura constructiva, la proporció exquisida, la centralització dels espais i la proliferació de la cúpula com a símbol còsmic i perfecta coronació dels edificis, els quals consoliden amb ella la centralització de l’espai i en subratllen la monumentalitat. Bramante és el principal representant d’aquest nou llenguatge, igual que Rafael ho és en el classicisme pictòric ple.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bramante
L'any 1476, a l'edat de trenta dos anys, Bramante abandonà Urbino. Decidí viatjar per conèixer de prop les obres dels majors innovadors de l'art italià. La primera etapa fou Màntua, on aprecià les obres de Mantegna. Però no oblidà les grans obres d'arquitectura. Es traslladà a Florència, admirant la cúpula del Duomo, l'obra mestra de Brunelleschi, i els admirables treballs de Leone Battista Alberti.
L'oportunitat de demostrar les seves qualitats com arquitecte se li presentà el 1481, a Milà. Assabentat que el duc Ludovic il Moro tenia instruccions de reconstruir l'Església de Sant Sàtiro, Bramante li presentà el seu projecte. El duc li confià la reconstrucció. Per Bramante fou un gran esdeveniment. Acabada l'obra (any 1486), fou considerat com un dels millors arquitectes de l'època.
Al servei del duc de Milà treballà en moltes obres arquitectòniques. La que li va donar major fama fou l'Església de Santa Maria delle Grazie, precisament a Milà. La majestuosa cúpula que s'alça sobra la part de l'absis de l'església és considerada com una de les més precioses construccions arquitectòniques de l'època.
Bramante mostra des del principi una clara influència d’Alberti, la qual enriquirà posteriorment gràcies a la seva relació amb Leonardo. Quan el 1499 abandona Milà i va a Roma trobarà allà la inspiració definitiva per a la seva completa personalitat humanista. Allí va poder aprofundir en el coneixement de l’arquitectura clàssica, que ell reelaborà, donant-li un sentit més ampli a l’espai interior, ampliant la seva monumentalitat i impulsant l’ús de plantes centralitzades.
A Roma va fer les seves obres més conegudes: el claustre de Santa Maria della Pace o el templet de San Pietro in Montorio, que li varen donar molta fama i feu que el Papa Juli II el nomenés el 1506, superintendent general de totes les obres de renovació del Vaticà. Això el va dur a fer el primer projecte de San Pere i el Pati del Belvedere, que possibilitava la unió dels Palaus Vaticans.
Documentació general
Nom: San Pietro in Montorio
Autor: Bramante, Donato (1444-1514)Cronologia: 1502Localització: Roma (Itàlia)Estil: Renaixement (Cinquecento)Materials: pedra, marbre (base i capitells de les columnes) i granit (el fust de les columnes)Sistema constructiu: arquitravat i voltat.Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i el cilindre central)
Anàlisi formal: Elements de suport i suportats
16 columnes d’ordre toscà
Sòcol o basament esglaonat(crepidoma)
Entaulament amb arquitrau, fris i cornisa
Mur circular de la cel·la envoltat per pilastres adossades
Tambor
Cúpula de mitja esfera
Llanterna
Espai interior
La planta és circular i s’alça sobre una cripta on se suposa que s’erigí la creu en que fou crucificat Sant Pere.
Les dimensions reduïdes (4,50 m) de la cel·la només permeten celebra-hi cerimònies íntimes. Malgrat això hi ha un altar al cantó oposat a la porta d’entrada.
Altar
CriptaGaleria de 16 columnes d’ordre toscà, que dónaLa volta a l’edifici (peristil)
La cel·la de San Pietro amb el seu altar. Aquest, amb l’escalinata que ens porta a ell ocupen aproximadament la meitat de l’interior de la cel·la, per tant l’espai que hi queda és molt reduït.
Un edifici amb planta circular no era nou, ja que en el segle anterior se n’havien construït. La característica principal d’aquesta obra és que fou el primer edifici renaixentista en el qual la cel·la està envoltada a la manera clàssica per columnes amb arquitrau.
Igual que a les construccions clàssiques, l’espai entre columnes es manté constant al llarg del seu perímetre, per tant, la disposició d’aquestes no dóna cap informació sobre la situació de l’altar en el seu interior.
Espai exterior
El peristil s’enlaira damunt d’un basament esglaonat, format per tres graons que envolten tot l’edifici. Seguidament hi ha un curt podi al qual s’hi accedeix per tres petits graons situats en quatre costats simètrics.
Sobre les columnes hi ha l’entaulament, el fris del qual està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere. Té en total 48 mètopes separades pels corresponents tríglifs.
Consta de 2 pisos
Tant al de baix com al de dalt, als murs s’hi alternen les fornícules (nínxols), portes i els finestrals, amb la interposició de pilastres. Aquestes es corresponen a les columnes exteriors.
Les fornícules només estan decorades a la seva part alta, en forma de petxina semicircular.
Al pis superior hi ha una balustrada (barana) que dóna la volta a l’edifici.
Damunt d’aquest s’enlaira una cúpula nervada, els nervis de la qual conflueixen en una bella llanterna exterior.
Detall del mur exterior del temple.
Part de l’arquitrau i el fris interior, amb els triglifs i les mètopes.
Petxina semicircular situada sobre la fornícula.
Entorn i integració urbanística
Primer volia emmarcar l’edifici en un pati circular, per potenciar la monumentalitat del llenguatge clàssic. Al final el temple va quedar dins del claustre rectangular del monestir de San Pietro, que avui ocupa l’Acadèia de Belles Arts d’Espanya a Roma. Tot i això la monumentalitat hi és present.
Monestir de San Pietro i claustre
Interpretació
Aquest petit temple fou finançat pels Reis Catòlics per donar gràcies per la conquesta de Granada i per commemorar el martiri de sant Pere i simbolitza la fundació de l’Església. Per aquest motiu s’alçà al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat sant Pere (cap per avall).
A les mètopes hi ha imatges dels instruments de la passió de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana que redunden en el valor al·legòric d’aquesta obra.
La forma circular obeeix a la creença neoplatònica, implantada pel filòsof i teòleg italià Marsilio Ficino (1433-1499) que afirmava que a Déu, com a “ment còrmica”, li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta, com havien dit els filòsofs grecs.
La cúpula, coronada per una llanterna sobre la qual hi ha la creu, sembla alçar-se des del món terrenal cap al món celestial.
El coneixement de Bramante de l’arquitectura de la Roma clàssica provenia dels edificis i les ruïnes que hi havia a Roma en la seva època i de la lectura del tractat d’arquitectura romana de Vitrubi, arquitecte i enginyer romà del segle I a.C.
El crepidoma, o les tres escales representa cadascuna les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat.
L’església votiva de San Pietro in Montorio es convertí aviat en el model a seguir en el Cinquecento. Bramante hi captà l’essència de l’arquitectura romana clàssica com ningú no ho havia fet abans.
També va servir a Bramante com a assaig del que hauria de ser la gran obra del cristianisme, San Pere del Vaticà.
Funció
El seu significat és simbolitzar la condició de l'apòstol Pere com a Primer Pontífex i fonament de l'Església, i la seva funció és commemorativa i religiosa.
A més de la inqüestionable funció commemorativa l’execució de l’obra serví a Bramante per investigar noves formes arquitectòniques dins dels paràmetres clàssics. Aquest temple era un assaig de l’encàrrec que posteriorment se li faria de la basílica de Sant Pere, que no pogué finalitzar i que acabà duent-se a terme amb grans variacions respecte del projecte inicial.
Per tant aquesta obra es considera el manifest de l'arquitectura del classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies i la seva austeritat decorativa.
Models i influències
Bamante recuperà la tipologia de temple circular o thólos iniciat a Grècia i reformulat a Roma. El temple de Vesta i el Panteó romà foren el dos màxims referents d’aquesta obra.
Importància de l’obra
El petit templet de San Pietro in Montorio és una verdadera credencial del que Bramante significa per l’arquitectura del Cinquecento, i així ho reconeix el teòric de l’arquitectura Bruno Zevi:
“El temple rodó de Bramante a San Pietro in Montorio de Roma, que inaugura el sele XVI, es pot dir que constitueix la declaració de principis d’aquest segle: absoluta afirmació de l’esquema central; màxima valoració de les relacions dimensionals entre les parts de l’edifici, és a dir, de l’element proporcional; plasticitat sòlida. Aquest petit temple és una mica el Partenó de l’època i com a tal té tots els defectes i qualitats de l’obra mestra grega. Però l’analogia entre Grècia i el segle XVI no va més enllà d’aquest ideal formal comú, ja que el programa edilici del segle XVI imposa els espais interns”.
Andrea Palladio,Villa Capra (Vicenza)1551-1553
El temple de Bramante es convertí en model clàssic a imitar durant el Cinquecento, i fou reproduït en pintures i monedes.
Dos anys més tard de ser acabat fou un clar referent per l’obra de Rafael: Esposori de la Mare de Déu, 1504. Dimensions: 1,70 m x 1,17 mPinacoteca de Brera, Milà.
Visió del Beat Amedeo Menez de Sylva
Autor: Pedro Fernández(1480 Múrcia – 1521)Data: 1513-14 Museu: Galeria Nacional de Arte Antiguo (Roma) Dimensions: 277 x 320 cm.
Tècnica: Oli sobre taula Estil: Renaixentista
Altres influències
Medalla de Juli II, 1506. Bronze, diametre 5,7 cmBibliothèque Nationale, Paris.
Cristofano Cardosso va colaborar amb Bramante en l’ornamentació dels seus projectes a Milà. El revers mostra el pla que Bramante tenia per San Pere del Vaticà.
Cardosso va ser un medallista i joier italià, fill d’orfebre, que ens ha deixat un dels pocs testimonis gràfics del projecte inicial de Bramante per a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
1506Bronze, diameter 5,7 cmNational Gallery of Art, Washington
