29
Colosseu (amfiteatre Flavi) 72-80 Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial

Colosseo

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Colosseo

Colosseu (amfiteatre Flavi) 72-80

Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador)

Localització: vall del Coliseu (Roma)

Estil: romà imperial

Page 2: Colosseo

Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedraSistema constructiu: arquitravat i voltatDimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)

Page 3: Colosseo

El context històric

Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i havent-se suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el tron quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i Domicià.

Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu, iniciat l’any 72. Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet.

El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu (any 80), així com l’esmentat arc de triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. Fou el seu successor, Domicià, qui completà del tot l’obra, l’any 82. El Colosseu es convertí en l’amfiteatre més gran de tots els que s’havien fet mai.

Page 5: Colosseo

Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols jueus agafats del temple de Jerusalem.

Page 6: Colosseo

L’estilRomà imperialAmfiteatre vol dir unió de dos teatres (genuí romà).Es feien en superfícies planes gràcies a l’ús de la volta de canó i la d’aresta

Gran influència en el Renaixement

Volta d’aresta (encreuament dedues voltes de canó)

Page 7: Colosseo

Cinc ordres arquitectònics Columna i base toscanes

Page 8: Colosseo

Combinació d’arc de mig punt i arquitrau

Volta de canó

Page 9: Colosseo

Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual no es correspon als pisos interiors.

Anàlisi formal

Page 10: Colosseo

Elements de suport

Contraforts gruixuts Pilars

Columnes adossades decoratives, dels diferents ordres

Page 11: Colosseo

Elements suportats

Arcs de mig punt i voltes de canó i d’aresta

Entaulament format per arquitraus, frisos i cornises (decoratius)

Page 12: Colosseo

Secció de la càvea, sostinguda per voltes superposades sostingudes per pilastres de travertí.

No aprofita els desnivells, sino que s’aixeca sobre una superfície plana.

Galeria del circ romà de Tarraco, les voltes de canó sostenen la càvea

Page 13: Colosseo

El cor de l’edifici és ple de quilòmetres de passadissos i galeries, anulars i radials, cobertes amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales, per garantir el moviment fluid de molta gent.

Cada nivell es comunicava amb escales i rampes que accedien a les grades per unes portes (vomitoris)

Page 14: Colosseo

Espai exterior

Estilòbat

Ordre dòric toscà 4 pisos(80 arcades)

Ordre jònic

Ordre corinti

Àtic amb lesenes (faixes verticals) corínties

Page 15: Colosseo

Quart pis fou afegit posteriorment (Domicià). Àtic massís, amb lessenes i finestres quadrades i 24 màstils de fusta. Millorava efecte visual exterior.

Page 16: Colosseo

Reconstrucció

Pals de fusta pel velarium (240) (tendal immens)

Exterior recobert d’estuc

Estàtues als intercolumnis del 2n i 3r pis

Page 17: Colosseo

Planta el·lipsoidal

càveaarena

Vuitanta accessos

Primer nivell d’ordre dòric

Segon nivell d’ordre jònic

Tercer nivell d’ordre corinti

Àtic o quart nivell (estructura massissa)

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

vomitoria

Fou situat en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava.

Sunion

Page 18: Colosseo

Espai interior

Càvea

Arena

Subsòl

Vomitòria

Page 19: Colosseo

La planta el·líptica defineix l’espai concèntricament. Al centre, l’arena, amb la mateixa forma, crea el lloc on es produïen els espectacles, i la càvea estava al voltant. En aquesta graderia hi cabien uns 50.000 espectadors.

Page 20: Colosseo

Graderia envolta l’arena, sota la qual Domicià hi feu construir un subsòl amb passadissos, escales, corredors voltats, habitacions i cambres. També un sistema de conducció d’aigua per crear una gran piscina a l’arena per fer-hi naumàquies.

Page 21: Colosseo
Page 22: Colosseo
Page 23: Colosseo

Entorn i integració urbanística

Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. El Colosseo fou un regal de l’emperador Vespasià (69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres.

Es va situar en un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al circ Màxim. El 1936 s’alterà el seu entorn per l’obertura de la Via dels Fòrums Imperials.

Localització en el plànol de la Roma imperial(actual: vall del Colosseu, a Roma)

Page 24: Colosseo

El nom li ve d’una estàtua colossal (40 m) de Neró que hi havia a prop, que es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre. Vespasià utilitzà per construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els animals.

Neró

Interpretació (Contingut i significat)

Page 25: Colosseo

Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors (munera) i amb feres (venationes), batalles... Es calcula que hi varen morir entre 500.000 i 1 milió de persones.Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social.La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortida espectadors.Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força.

Page 26: Colosseo

Els gladiadors i les lluites amb feres

Mentre es mantingui dret el Colosseo, es mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo, caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món.

Beda el Venerable, historiador del segle VIII. Ens mostra la perdurable glòria d’aquest monument.

Page 27: Colosseo
Page 28: Colosseo

FuncióEl Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents usos.

Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, batalles navals …

Page 29: Colosseo

Models i influències

Els amfiteatres varen ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà, sorgint de la unió de dos teatres.

La superposició d’ordres arquitectònics en diferents pisos era típica de l’època hel·lenística. S’usà al teatre Marcello (13 a C) de Roma anteriorment, i després, durant el Renaixement i Barroc es repetí sovint.

Algunes solucions en la construcció de graderies i altres instal·lacions han servit de model a construccions esportives modernes.

Palau Rucellai d’Alberti, segle XV

Palau Farnesi, Miquel Àngel, segle XVI