- 1. SubdivisiConiferofitins(Les conferes II)
2. Familia Taxodicies Compren arbres grans, ampliament difosos a
lhemisferi boreal al Terciari; trobem la seva fusta en els lignits
daquella poca. Als Estats Units es conserven en parcs nacionals i
arreu del mn sn cultivats pel seu valor ornamental. En total nou
gneres, amb poques espcies, originaries de les regions temperades
(clides) dAmrica i sia (alguna a frica i Oceania). Sn monoics, fan
estrbils llenyosos desquames peltades i maduraci anual (en la
sequoia gegant s bianual). Fusta de bona qualitat, fosca i poc
renosa. 3. Les pinyesEstrbils de taxodicies: la ms gran de
Sequoiadendron giganteum, lespetites de Sequoia sempervirens i la
del peduncle Metasequoia gliptostroboides.Tamb una de Criptomeria
japonica a la foto de la dreta. 4. TaxodiumdistichumEl nom de
Taxodium deriva del grec"taxos", teix, i "eidos", semblana, i
fareferncia a la similitud de les seves fullesamb les del teix. Kew
Garden, juny 94 5. tardor 95 PrimaveraLa tonalitat marr plid del
fullatge a la tardor reflectida en laigua tranquila dun llac suna
de les meravelles que pots admirar en el Parc Sam, prop de Vinyols
i els Arcs. 6. Taxodium distichumEl Retiro,28-4-99Viu a la costa
atlntica dels Estats Units, a la part septentrional del Golf deMxic
on cubreix zones pantanoses. Tenen un tipus especial darrels
quesurten de laigua i permeten la respiraci de la part radicular
(neumatfors). 7. TaxodiumdistichumEl xiprer dels pantans, s unarbre
de port cnic, grandesenvolupament (40-50 m) ilongevitat; de
creixement rpid finsals 50 anys, desprs pot perdre elport cnic. La
casa del labrador,Aranjuez, 29-3-99 8. Taxodiumascendentsnutans Kew
Garden, Londres 9. Sequoidendrongiganteum s originaria de
California central i s un dels arbres ms alts i ms vells del mn.La
Granja, 1-4-99 10. Sequoidendrongiganteum Daspecte cnic, presenta
la ramificaci encorvada cap avall en una espcie de corona a la part
alta dun grandis tronc despullat i eixamplat a la soca. Montseny,
abril 06 11. Sequoidendron giganteumMontseny, abril 06 12.
Sequoidendrongiganteum Les fulles en forma desquames punxagudes,
acuminades, rodejen la branca quedan aixecades per la punta. Els
estrbils rodons, de 4-6 cm, descudets romboidals amb unes arrugues
radials, maduren en dos anys. 13. SequoidendrongiganteumEl Retiro,
28-3-99 14. Sequoidendron giganteumDe fins a 100 mdaltura, amb
undimetre a la basede 8-10 m, tenimbastants exemplarsamb edats
entre2000 i 3500 anys (ala foto el msfams, el generalSherman). 15.
Sequoia sempervirensAmb fulles linears (6-18 mm) dun verd ms fosc a
lanvers i ms platejadespel revers (dues lnies glauques), i en
posici dstica. Estrbil semblant aldel seu parent gegant per ms
petit (2-3 cm). 16. Metasequoia gliptostroboides Kew Garden, 92, W.
XinaArbre de fins a 30 m en estat natural, de port piramidal
irregular amb ramificacionsquasi horitzontals. El nom de
Metasequoia prov del grec "met", prxim, i sequoiafent referncia a
la semblana amb aquesta espcie. 17. Metasequoia gliptostroboidesKew
Garden, 92, W. XinaDe fulla caduca, va ser descobert formant un
bosquet a Xina al 1944; abansnoms es coneixia com a fssil del
Mesozoic i del Terciari, havent-se trobat aixincls a Amrica del
Nord. Des de la seva descoberta es freqentment plantatencara que
requereix humitat. Les fulles linears es tornen grogues i
desprsmarr-vermelloses abans de caure, a finals de tardor, junt amb
les branquetessecundaries. Pinya pedunculada. 18.
Criptomeriajaponica Les Landes, 30-11-00 19. Criptomeria
japonicaMontserrate, Oct. 07 20. Cunninghamia sinensisJard botnic
de Coibra, 17-8-99, Xina 21. Familia Cupresscies Aquesta familia,
que pren el nom del xiprer (Cupressus), es distribueix per tot el
mn i comprn 20 gneres amb unes 140 espcies, de les quals noms nhi
ha 5 despontnies als Pasos Catalans. Sn arbres o arbusts de fulles
esquamiformes i imbricades, o linears, oposades o en verticils de
tres. 22. Desquerra a dreta: Cupressus arizonica,C. sempervirens i
C. macrocarpaJardins del IES Horticultura i Jardineria, Reus, Mar
09 23. Cupressus sempervirensGlbul de xiprerVia de limperi rom,
2-1-00El xiprer s un dels arbres ornamentals ms coneguts; s larbre
dels nostrescementiris, claustres, de la majoria de tanques verdes,
proteccions per al vent, etc.Forma part del paisatge tpic
mediterrani encara que mai el trobem formant massesforestals
silvestres doncs no s originari daqu sin de Prsia, Asia menor i
Xipre Vdon ja fa molts segles es va exportar cap a occident. i 24.
Cupressus sempervirensEl xiprer aguantab la sequera i
lestemperaturesaltes doncs tmecanismes dedefensa
contralexcesivatranspiraci comsn les fullesimbrincades,
elrecobriment ceri, ila disminucidestomes i noaguanta tan bels gels
i fredsintensos.13-10-2009 25. Cupressussempervirenss un gran amant
del sol(helifil) encara que potsuportar lombra; s una
plantahelifila, ms per la sevanecessitat de calor que de llum.Quant
jove creix duna formarpida i desprs va aminorantla crescuda fins
assolir 25-30 mdalada.S. Joan del Codolar, 18-10-09 26. Forma
columnar i horitzontal La Franqueta, 26-2-09 Ports de Tortosa,s
curis que la forma normal osilvestre del xiprer s una formaque sen
diu horitzontal, debranques ms obertes donant unaspecte ms semblant
a un pi.Daquesta va sorgir una mutacique va donar lloc a la
formapiramidal de forma estreta icolumnar amb les branques
comenganxades al tronc que s laforma que estem ara acostumatsa
veure i considerem normal. 27. CupressussempervirensIES
Horticultura i Jardineria, Reus,febrer 04 28.
CupressusmacrocarpaSen diu el xiprer de Monterrey i lapennsula de
Monterrey a California slnic lloc del mn on creix de
maneranatural.s caracterstica la disposiciaixecada de les branques
formant unangle de 45 amb el tronc.Lambertiana aurea 29. Cupressus
macrocarpagoldcrestParc Sant Jordi de Reus 30. Cupressusmacrocarpa
IES Horticultura i Jardineria, Reus, gener 04 31. Cupressus
macrocarpa IES Hortic., 5-5-09Les fulles de 2 mm, inflades a lpex,
decolor verd viu i en la varietat lambertiana-aurea de color
groguenc, donen un olortpica de llimona. A pesar del seu nom, tun
estrbil ms petit que C. sempervirens. 13-10-09 32. Cupressus
arizonica Camp de Mart, Tarragona, 17-12-00El xiprer blau, arbre de
tronc vermells, viu bal sls calissos, secs i freds. A lestat
dArizona inord de Mxic arriba a uns 1.500 m podentolerar condicions
ms dures que el xiprer. 33. Cupressus arizonicaFulles
generalmentglauques o griscies.Glbul petit, de 1,5cm, de color
gris-glauc i escudets ambuna unglapronunciada. IES Horticultura i
jardineria, Reus, juny 05 34. Cupressus arizonica30-10-00Parc Sant
Jordi de Reus 35. Cupressus lusitanica Montserrate 36. Cupressus
lusitanicaMontserrate, oct 05 37. Cupressus lusitanicaMontserrate,
oct 05 38. Chamaecyparislawsoniana Vivers Robin, Gap, 22-10-01El
xiprer de Lawson, s un arbre gran, de 40-50 m, capada densa,cnica,
guia terminal sempre inclinada i branques horitzontals.Necessita
climes humids i suaus i sestima ms terrenys silcis. 39.
Chamaecyparislawsoniana varietats MnimaSpekPigmaea argentea 40.
Chamaecyparisnookatensis IES Horticultura, Reus, juny 05 41.
Chamaecyparisnookatensis 42. Cupressucyparisleylandii IES
Horticultura, Reus 43. Cupressucyparis leylandii 44.
CalocedrusdecurrensArbre ornamental, de fusta bona,groguenca,
fosca, originari delNord de Califrnia. Exigent enhumitat. Pot
assolir 40 m.IES Horticultura i Jardineria, Reus,20-11-08 45.
Calocedrus decurrensTarragona,14-10-00Estrbils molt caracterstics,
petits, de 2 cm i amb noms dos esquames. Troncdescora vermellosa i
fosca. 46. Calocedrus decurrensIES Horticultura, juny 00El
calocedre, t la ramificaci en un pla i les seves fulles arriben
cada quatre auna mateixa alada donant a la branqueta un aspecte com
articulada. 47. ThujaoccidentalisAltura mxima de 15 m i
fullesesquamiformes, oposades-decusades, verdes per ambduescares.
Ramificaci en un pla.A lhivern pot agafar una coloracims marronosa.
IES Horticultura, Reus, Juny 04 48. Thuja occidentalisIES
Horticultura, Reus, 5-5-09 Pinyes amb les esquames acabades en un
apndix agut i recorbat. 49. Thuja occidentalis 50. Thuja sp.Sunkist
T. compacta enana iT. orientalis plicata 51. Thujaplicata La
Granja, 1-4-99 52. Thuja plicataViladrau, juny 05La tuia gegant, s
un arbre nord-americ tamb de fulla esquamiforme que potarribar als
40 m dalria. 53. Thuja plicata Pinya petita de 1-2 cm 54.
Tetraclinis articulataJard botnic de Barcelona, 3-1-0118-2-2011La
tuia articulada, xiprer monoic de capada pocdensa, rames joves
deprimides i fullesesquamiformes disposades en quatre rengles. 55.
Tetraclinis articulataEl glbul de 8-12 mm de dimetre amb quatre
esquames triangulars llenyoses(quadrivalve). 56.
Tetraclinisarticulatas abundant al Marroc, es trobaal litoral
levant i aqui s ms raro b plantat en algun jard comel de
lescola.IES Horticultura i Jardineria, Reus,20-2-06 57. Juniperus
communisPenyagolosa, 4-07 58. Juniperus communisEl ginebre s un
arbret dioic de forma lleugerament columnar i de 1-6 m; decreixena
molt lenta, normalment es troba en estat arbustiu. Penyagolosa,
3-4-2007 59. Juniperus communisLes fulles linears
ipunxants,disposades enverticils de tres, iamb una bandablanca
moltaparent alanvers. El glbularriba a lamaduresa alsegon o
tercerany, s carns, tla forma i lagrandria dunpsol i la pelaprunosa
dunblau molt fosc.Canig, 25-8-08 60. Juniperus communis nanaAls
estatges subalp ialp dels Pirineus, shifa el ginebre(subspcie
alpina =nana), postrada i defulles ms juntes i unxic ms curtes.
Pirineus, Agost 05 61. A lesquerra Juniperus communis, a la dreta
J. oxycedrus 62. Juniperus oxycedrus Penyagolosa, 4-07El cdec t un
aspecte semblant al ginebre i tamb s dioic, 63. Juniperus oxycedrus
Grau del Montsant, 21-1-0118-10-2009Posseeix dues lnies
blanquinoses a lanversfoliar i els glbuls sn de pela lluent
ivermellenca. 64. Juniperusoxycedrus iJ. phoeniceaPenyagolosa, 4-07
65. Juniperus phoeniceaArbustmonoicque potarribar als4-5
mdalada,amb elsglbuls delcolor delcuir i unxic
durs.Montsant,8-12-2009 66. JuniperusphoeniceaCreix molt lentament
i t una granlongevitat. S. Bertomeu, Ulldemolins, 3-12-00
Ulldemolins, mar 06 67. Juniperus phoeniceaLa savina neix ginebre
68. Juniperus phoenicea La savina neix ginebre 69. Juniperus
phoeniceaIndiferent al substrat, encara que prefereix els sls
calcaris i els terrenys rocosos,s una espcie molt ben adaptada als
climes rids i a situacions molt ventoses. 70. Juniperus
phoeniceassp. lycia Bosc de la Marquesa, 14-3-08Tamb aquesta espcie
t una varietat de les dunes litorals es tracta de la varietatlycia,
molt robusta i amb els glbuls molt grossos. 71. Juniperus
phoeniceassp. lyciaBosc de la Marquesa, 14-3-08 72.
JuniperusthuriferaAlbarracn,4-4-96 73. Juniperus cedrusLa Palma,
agost 06 74. Juniperus cedrusLa Palma, agost 06 75. Juniperus
cedrusMadeira, agost 06 76. Juniperus sp.J. scorpioides, U.K. 1997
J. x mediaJ. confertusJ. horizontalis, plumosa compacta 77.
Juniperus sp. J. chinensis aureaJuniperus sabina
tamariscifoliaJuniperus media 78. Familia Araucaricies Forman part
daquesta familia arbres grans distribuits per lhemisferi Sud (on no
sn molt abundoses les coniferes), amb gens o poca reina, dels ms
antics filogeneticament i amb una ramificaci clarament verticillada
que ens mostra fora b els anys de vida que han assolit (un verticil
per any). La majoria sn dioics amb pinyes grans de fins a 20 cm amb
un vul per esquama. Fulla perenne. 79. Araucaria excelsa oct 04IES
Horticultura i jardineria de Reus, 20-1-00s molt decorativa per
tenir els verticils de branques horitzontals clarament
separatsdisposats en un sol pla en forma destrella, al voltant del
tronc, i un aspecte general cnic. 80. Araucaria excelsa
AlmeriaLanzarote, 6-7-01Arbre dioic, de tronc recte, de 20-25 m
icreixement rpid. specie poc exigent enquan a sols, per requereix
clima temperat(martim) amb certa humitat ambiental. 81.
AraucariaexcelsaFulles tirant a aciculars, de secciquadrangular i
de 1-1,5(2) cm, corvadesa la punta.IES Horticultura i jardineria de
Reus, 20-1-00 82. Araucaria excelsa Pinyes grans i rodones que es
desfan abans de caure. 83. La Palma, 10-7-07 84. Araucariaexcelsa
Estrbil mascul Monserrate, octubre 05 85. Araucaria excelsa i A.
bidwilli al fons,Monserrate, octubre 05 86. AraucariabidwilliAmb
una ramificaci moltcuriosa, amb les branquessuperiors aixecades,
lesmitjanes horitzontals i les baixescaigudes.Montserrate, octubre
05 87. Araucaria bidwilliLes fulles sn d1-2 cm dample i 5cm de
llarg, lanceolades, agudes. Montserrate, octubre 05 88. Araucaria
bidwilliMontserrate, octubre 07 Montserrate, octubre 05Araucaria
bidwillii, caracterstica duna regi australiana, t les pinyes
msgrans, de fins a 30 cm i larbre pot assolir 15-20 m daltura. 89.
Araucaria araucanaOriginria de les muntanyes del Sudde Xile, Nord
de la Patagonia i Terradel Foc, t un aspecte similar alanterior,
assolint 15-20 m i arribantfins als 40 al seu ambient. Suportatan
les fortes calors a ple sol comlombra. Kew Garden, 92 90.
AraucariaaraucanaLes fulles sn ovals o lanceolades, de3-5 cm de
llarg i 2 damplada,coricies, inserides helicoidalment alvoltant de
la branqueta a la queamaguen totalment. Camprodon, 19-3-08 91.
Araucaria araucanaParc Nacional Conguillio 92.
AraucariaaraucanaParc Nacional Conguillio 93. Familia
TaxciesAquesta familia comprn unes 15 espcies, lamajoria esteses
per les terres temperades isubtropicals de lhemisferi boreal, amb
una solaespcie europea, el teix, que tamb es troba alsia i al N
dfrica. 94. Taxus baccataEl teix (Taxus baccata, "tejo") s unarbre
dioic, robust que no arriba afer-se massa alt (10-15
m).Castellfullit, novembre 2007 95. TaxusbaccataProspera b en
cultiu (nhi ha msde 40 varietats de jardineria), peraix sovint s
plantat als parcs ials jardins i tamb com a espciefunerria.IES
Horticultura, Reus, 17-6-2011 96. Taxus baccata15-5-06IES
Horticultura, Reus, 2-7-04Presenta les fulles linears, agudes, dun
verd molt fosc per lanvers i mspllides pel revers, decurrents a la
base del pecol i de disposici esparsa,per en dos rengles, de tal
manera que les branques semblen pectinades. 97. Taxus baccataEn el
teix es dona la mxima reduccide les flors femenines dins
lesgimnospermes i cada flor t un nicprimordi seminal. Les llavors,
ovoides ibrunes, estan envoltades parcialmentper una cpula carnosa,
vermella i dola-laril-, que s una excrescnciaoriginada a leix
floral. Laril s la nicapart comestible de la planta, que,
daltrabanda, s molt txica a causa de lapresncia dun potent
alcaloide, lataxina. Les llavors maduren al final delestiu o a la
tardor del mateix any i eljove embri pot deixar de crixer iquedar
en estat de reps durant mesoso, fins i tot, anys. Octubre, 02 98.
Taxus baccataLa capada samplamentcnica, debrancam moltobert i amb
elsbranquillonspenjants.Rarament fabosquets i viu
entorrenteresfrondoses i al peude cingleres,preferentment
enterrenys calcaris.Teixeda de Card, 4-12-2011 99. Taxus baccataEl
tronc tlescora llisa,que esdesprn enlaminetes, i lafusta rogenca.La
font del Teix, Card, 4-12-2011
