15

Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista Ampa Els Xiprers curs 08-09

Citation preview

Page 1: Revista Ampa Els Xiprers 08-09
Page 2: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

2008-2009

S’han pujat al vaixell amb destinació elxiprers l’antonia, anúi, ausies,

carlota, chiara, declan, faru,felix, hakim, igor, isolda,jana, joan, kholoud, kiliam, leo,liam, louna, maria, martí,martina, pau, pia i sam, .. iaqui estan plens de ganes d’amistat.

Benvolgudes llunetes!!

Xiprers

La tot-possibilitat de elisa, duna, noah, ana, clara,bruna, auri, dani, gerard, guarina, guillen, iker,i�aki, lupe, majdouline, marc, marcelo, maria,nacho, nil, olmo, ot, roger, victorino i yagoes pujaal globus aerostático, amb espai per a totes les anècdotes,en aquests dies.

Bon viatge sisè!

a les paginas següents… fragments de l’art, ve definit en elnostre cas com, la tècnica per a produir en una altra personauna emoció, de les nenes i nens juntament amb els seusacompanyants durant aquest curs.

si vols veure’l en pdf estarà penjat en www.ampaxiprers.com

DAMUNT MON VAIXELL

Damunt mon vaixell l’arc de Sant Martí com un gran cinyell. Totes les sirenes engronxant-se en ell.

Joan Salvat Papasseit

Tens la força de les coses quecauen amb força, els llamps, les estrelles, els arbres,la veritat.

I ets forta com les coses quepugen amb força,la mar, els volcans,els arbres,la veritat.

Enric casasses

La infantesa

La infantesa és el moment d’aprendre sobre l’essencial,Sobre el terrestre i el celestial,Sobre la bondat, la bellesa i la veracitat.

La infantesa és el moment per estimar i ser estimat.Per expressar la por i aprendre a confiarPer què et permetin ser seriòs però també festiu i rialler.

Els nens tenen dret a somiar,I necessiten temps per crèixer al seu propi ritme.Tenen dret a cometre errors i dret a ser perdonats.

Els nens necessiten ajuda per a desenvolupar la seva pròpia habilitat,Per transformar-se i expressar les seves millors capacitats.Tenen dret a que se’ls deslliuri de la violència i la gana,I puguin tenir una llar i protecció.Necessiten ajuda per crèixer sans,Amb uns bons hàbits i una adequada nutrició.

Els nens necessiten persones a qui respectar,Adults dels que puguin seguir el seu exemple i autoritat estimada.Necessiten tot un ventall d’experiències: tendresa i amabilitat,Decissió i valor, inclús trapelleria i mal comportament.

Els nens necessiten moments per donar i per rebre,Per integrar-se i participar.Necessiten ser part d’una comunitat, sent individus.Necessiten temps per descansar i temps per jugar,Temps per a no fer res i temps per treballar.

Necessiten moments per a la devoció i espai per a la curiositat.Necessiten límits protectors i llibertat per a la creació.Necessiten conèixer una vida de principis,I donar-los la llibertat per què els descobreixin per ells mateixos.Necessiten una relació amb la terra, amb els animals i la naturalesa;I necessiten desenvolupar-se com èssers humans dintre de la comunitat.

L’esperit de la infantesa ha de ser protegit i alimentat.Aquesta és part essencial de l’esser humà i necessita mantenir-se viu.

Asociación Alliance for childhood

Page 3: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

6. T’agrada que et maquillin o et caracteritzin?

Sí perquè m’ajuda a trobar-me amb el personatge. El que passa és que quasisempre m’ho acabo fent jo.

7. Quin personatge t’ha agradat més rep-

resentar?Kiko el progre i Maki Navaja. TambéCharlie Rivel i Falstaff.

8. Què trobes més interessant, fer de bo o

de dolent?Bé, per resumir-ho fer de dolent és moltmés interessant.

9. A on t’agrada més actuar al plató o a

l’exterior?Al plató perquè a l’exterior se’m dónamalament.

10. Quina sèrie t’ agrada més: el Cor de la ciutat, Via Augusta o Majoria

Absoluta?A Majoria Absoluta em vaig divertir molt

11. Què prefereixes fer: teatre , cinema o sèries?

M’agrada anar passant. Quan estàs molt de temps al plató voldries fer teatre ia l’inrevés. Prefereixo el teatre ja que és més natural, persona a persona. Elcinema és molt més modern e irreal.A Palestina un pot fer teatre però no pot fer cinema.

12. En quina pel·lícula, obra de teatre o sèrie t’hauria agradat treballar?

A la pel·lícula “El Padrino”, perquè és una pel·lícula de tema social amb granspersonatges. Direcció excel·lent. No sobra cap pla. Grans actors. I forcesescenes d’exteriors molt ben resoltes. Robert Duval interpreta de meravellaels exteriors. A mi em dóna una mica d’enveja.

13. Per què vas decidir portar al teu fill a l’escola Els Xiprers?

Vaig estudiar amb el tiet del Marc i som molt amics . Vaig veure que el Marcestaria en aquella escola i vaig decidir que l’Iker també hi aniria. És molt boni-ca i la ubicació també; té un projecte molt interessant.

14. Ara que el teu fill se’n va de l’escola quina valoració en fas, d’aquesta?

És molt bona, teniu una escola molt especial. El record dels ex alumnes és d’unpassat imprescindible. No tothom té una escola com aquesta, tinc molta envejade vosaltres.El programa està en la línia que m’agrada. Els trets del centre són: la ubi-cació, el viatge per recollir els nostres fills a diverses estacions del tren...Quan varem preinscriure el nostre fill Iker, hi havia 27 persones que volienentrar a l’escola, després van haver-hi 2 baixes i va poder entrar; va tenir unaoportunitat.

15. On vas conèixer la teva dona?

A la sèrie Tocats de l’ala

16. Quina sèrie has fet amb la teva dona?

La sèrie Tocats de l’ala.

Alumnes de sisè Març 2009

La màgia dels actorsFerran Rañé, actor (Barcelona 1950). De molt petit, fa teatre i

diu poemes al poble dels avis materns, Torrevelilla (Terol).

Després a Sant Just Desvern, prepara i fa números còmics a

l’ escola. Actua en grups independents. Estudia a l’ Institut

del Teatre de Barcelona. Als 20 anys comença el treball

professional amb Els Joglars.

L’ any 1978 marxa a l’ exili a França durant un

any a causa del Consell de Guerra per l’ espectacle

La Torna.

Fins avui ha participat a 25 obres de teatre,

17 pel· lí cules i 18 sèries o programes de televisió.

1. Què és el que més t’agrada i el que menys t’agrada del teu treball?

El que més m’agrada és treballar amb tot l’equip : maquillatge, so, llum ,etc.....I el que menys m’agrada és la repetició.

2. Quina sèrie o pel·lícula de les que has fet t’ha agradat més?

La de Charlie Rivel es va fer molt famosa i va ser la que em va agradar més.

3. Quin és el millor actor o actriu amb qui has treballat?

He treballat amb molta gent i no us sabria dir qui és el o la millor; la mevadona per exemple, Blanca Apilánez, és molt bona i també altres com l’ EmmaVilarasau, el Lluís Omar i també el Jaume Sorribas que per a mi és un mestrede l’humor. M’ha agradat molt treballar amb tothom, en certs moments s’ha creat unamàgia molt especial.

4. Que et va fer pensar en ser actor?

Jo tenia un pare molt comediant, era “cantant” i ho feia molt bé, cantava en“anglès” sense saber què deia . La gent a l’escola em demanava que sortís a fercoses de teatre com per exemple petits espectacles . I al cap d’uns anys vaig començar a fer els meus propis espectacles i vaig tenirmolt d’èxit i aquesta va ser la meva inspiració.

5. Què se sent quan estàs actuant o gravant?

Són sensacions diferents, és com l’adrenalina; com sensació de vertigen. Devegades tot surt bé, però de vegades, és com si es parés el temps màgicament,com si es formés una rodona al meu voltant. De vegades quan estàs explicantun conte es crea una rodona, com si tot es parés, com si no importés el queestigués passant a fora, això és el que sento quan estic actuat.

Entrevista

Page 4: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Colònies 4rt i 5èMACBA

Del 24 al 27 de març 4rt i 5è vàrem anar al Ginebró (Vilopriu, Baix Empordà) decolònies.

Vam arribar amb un autocar, vam organitzar les habitacions i tot seguit ens vam pre-sentar a uns monitors disfressats de romans, els noms eren: la Gemma, la Nimfa, el“Junior” i l’Albert (Espigòlum). Tots eren molts simpàtics i agradables. Després vamanar a dinar i el dinar era molt bo, vam jugar al bosc i vam fer una sortida de natu-ra, cabanes i refugis. Vam fer l’esbarjo i després vam anar a sopar.Al dia següent al matí vàrem anar a les ruïnes d’Empúries i va ser molt interessantperò una mica avorridet en alguns casos. Després de la visita i de dinar vam fer unsjocs olímpics molt divertits entre els quals hi havia les quadrigues i van anar unessis persones a l’infermeria de la casa. El tercer dia vam fer tir amb arc i també vàrem respatllar els rucs i els vam donar

de menjar, hi havia 4 rucs catalans i un pirinenc. El ruc pirinenc era el pare i esdeia Pinxo. La mare es deia Xula o Chula i estava embarassada i la Lluna estava enzel. A part hi havia el Sucre i la Nina.Després vam dinar i tot seguit vàrem fer una cursa d’orientació per fora de la

casa. Al voltant del Ginebró hi havia molts espais i molt macos, ens havíem d’orien-tar amb brúixoles i a partir de pistes que ens indicaven els graus del gir que havíemde fer. Més tard vam fer una visita a la granja i a l’hort. Allí vam veure: ànecs,cignes, pollets, galls d’indis (un paó ens va obrir la cua i va ser molt espectacular).També vam veure plantacions de cebes, enciams,…A la nit vam fer la festa de comiat, una SUPER DISCOTECA!!!!! Música amb un

equip professional, llums de colors, focus, etc. Vam anar a dormir molt més tard icansats.L’últim dia vam fer un mosaic romà, una activitat tranquil·la i descansada abans

de fer el darrer dinar i tornar cap a Barcelona. Ah! I en aquest dinar el Jorge, que era el seu

aniversari, va bufar espelmes.

Fins l’any que ve!!

Albert B, Lucia i Roc

El passat 5 de febrer, la classe de 4rt vem anar al

MACBA, per fer una visita, després d’haver treballatdurant unes quantes setmanes amb material que elmuseu ens va deixar. Perquè poguèssim veure i experi-mentar que vol dir: contemporani, que vol dir: que l’artés subjectiu, què vol dir: art, I com des de els temps dels homes prehistòrics, pas-

sant per diferents moviments artístics i pictòrics, l’artha anat evolucionant i avui en dia el concepte d’art ésmolt més ampli, vem intentar experimentar amb aquestconcepte i els nostres coneixements i gustos que tenimper l’art. Aquí teniu una petita mostra del que vem fer.

Classe de 4rt

Page 5: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Setmana dels sentitsLa Vista: Els ulls són per mirar.

Les llunes, les estrelles i els sols, ens hem repartit en sisgrups diferents i hem mirat, comentat i analitzat segonsles nostres opinions el quadre de “Las Meninas”, des-près cada grup s’ha inventat una història a partir de totel que recordàvem. Cada grup treballarem a partir d’a-questa imatge.

Primer hem fet una observació del quadre, els nens inenes van manifestant el que veuen i els/les mestresdemanem arguments de les seves afirmacions:

Què heu vist en aquesta imatge?... Com van vestits?....

I així amb totes les preguntes que se’ns han acudit apartir de les seves respostes. Hem intentat descobrirquins elements de la imatge ens fan veure aquest quadre d’una manera determina-da, i interpretar la imatge d’una forma concreta. Els cabells, la roba, les postures,la porta, el color de les coses , etc.En segon lloc ens hem imaginat a casa de qui estaven i per què? Després ens vaminventar un conte que transcrivim a continuació.Mes tard a les classes vam fer una reproducció amb colors en full de dibuix.

Els ulls sónper mirarº

Hi havia una vegada un castell amb tres princeses quetenien un pare que estava pintant un quadre.

Tenien un gos que cada matí els despertava bordantperquè era com un despertador. Quan el gos els desperta-va il·luminava l’habitació quan s’obrien les cortines. A l’ha-bitació de les tres princeses hi havia molts quadres deli-cats i bonics penjats per la paret, aquests quadres eren deles princeses.

A l’entrada hi havia un amic que cada vegada el saluda-ven i vigilava, i si algú feia alguna cosa malament els hirecordava que allà s’han de fer les coses bé i era com uncriat, si elles necessitaven alguna cosa els hi portava.

Adra, Ierzú, Marina i Salim dels sols, Salma, Uday, David i Marina M. de les estrelles,

Martina, Isolda, Liam i Declan de les llunes

@@

Poden pensar?

Con neixen?

Fan soroll?Parlen?

Com pot ser per dins 2n curs

Experiments

1r curs

@

Page 6: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

El quadre més bonic Hi havia una vegada, fa molt, molt de temps,un rei i una reina que tenien dos filles.Vivien a un castell gran en una ciutat a propde Catalunya. Les seves filles eren les més “guapes” iboniques del regne.El rei volia fer-los un regal per al seuaniversari i li va dir a un pintor molt famósque els pintara un quadre perquè no teniencap retrat d’elles al castell i en volien un.El pintor havia fet molts quadres però aelles els va fer el més gran de tots.Tots es van posar els millors vestits i lesjoies més boniques, i també es van maquillaramb pintures.a

Biel, Yasmina, Joan i Ellie dels sols, Pau E., Eloi, Lucia, Noa de les estrelles, Faru,

Kholoud, Kilian i Sam de les llunes.

Hi havia una vegada uns senyors disfressats que erenprínceps i que anaven a un castell on vivia una princesabaixeta amb les seves cosines i el rei que sempre esta-va a la porta.A més a més, tenien un gos i més animals que estaven afora dormint.El príncep, que anava de negre i tenia una creu vermellai una espasa molt primeta, es volia casar amb la princesaperò hi havia un problema: la princesa era molt baixeta.El rei li va dir que no podia casar-se amb ella perquèera molt baixeta.Estaven tots a la sala quan la cosina que anava de ver-mell va trepitjar al gos i va caure...però el gos no es vafer mal perquè era molt fort i gran...Llavors, al príncep se li va acudir que es podia casaramb una cosina, amb la més alta, que estava ajupida.La cosina va dir-li a la princesa agafant-la de la mà: tuno pots casar-te, ho sento molt, ja em caso jo.I el príncep i la cosina es van casar i es van donar un petó.

Annick, Ton, Lucia i Niko dels sols, Benito, Gael, Pau A i Laia de les estrelles, Carlota, Joan, Antonia i Fèlix de les llunes.

Hi havia una vegada un pintor molt elegantque era amic de tothom. Un dia estava pin-tant un quadre i van venir unes princeses queel volien saludar, el van anar a veure. Mentreel pintor estava pintant les nenes van jugar,desprès tenien gana i van menjar junts, lesva acompanyar el seu pare que desprès vamarxar a comprar, i es va fer de nit i vacomençar a ploure, la pluja no els deixavadormir perquè feia molt soroll, van tancar laporta i les finestres per no sentir el soroll ivan dormir tots junts feliç feliços i desprèses va fer de dia i va cantar el gall i va deixarde ploure i es van despertar i van marxar apassejar.I aquesta història s’ha acabat!

Manu, Lea, Carlo i Salma dels sols, Asha, Youness, Camilo, Maia i MarinaC. de les estre-

lles, Hakim, Jana, Leo i Pia de les llunes

Hi havia una vegada un castell amb tresprinceses que tenien un pare que estavapintant un quadre.Tenien un gos que cada matí els desperta-va bordant perquè era com un desperta-dor. Quan el gos els despertava il·luminaval’habitació quan s’obrien les cortines. Al’habitació de les tres princeses hi haviamolts quadres delicats i bonics penjats perla paret, aquests quadres eren de lesprinceses. A l’entrada hi havia un amic que cada vegadael saludaven i vigilava, i si algú feia algunacosa malament els hi recordava que allà s’hande fer les coses bé i era com un criat, si ellesnecessitaven alguna cosa els hi portava.

Adra, Ierzú, Marina i Salim dels sols, Salma, Uday, David i Marina M. de les estrelles,

Martina, Isolda, Liam i Declan de les llunes

Hi havia una vegada un palau amb moltagent. Un dia el rei va dir: “algú ha de marxarde palau”. I la gent va dir “ perquè hem demarxar ara?” I el rei va respondre “perquèhi ha molta gent”.

El palau era molt gran, hi havia unaprincesa que es deia Amalia i el rei es deiaPau, , al palau hi havia molts quadres. Desprès de sentir el que va dir el rei, lagent gran i uns quants petits van decidirmarxar. El rei no podia mantenir-los a tots.Van agafar un vaixell i van fer un llarg camífins a una illa molt llunyana. Allà, desprèsde passar-hi uns quants dies i quan ja hohavien inspeccionat tot, van trobar un tre-sor, van tornar a casa i es van repartir eltresor amb el rei.Conte contat aquest conte s’ha acabat!!!

Max, Roman, Amalia i Vera dels sols, Aleix, Izel, Mahue i Ray de les estrelles

i Ausies, Chiara, Martí i Pau de les llunes

Hi havia una vegada una princeseta que era molt petitaencara i volia aprendre a escriure. Hi havia un pintor queestava pintant un quadre. Pintava una bicicleta. I la princese-ta va sortir al jardí de casa seva i va trobar un ocellet i unabicicleta. I també va trobar una pilota i va demanar a la sevamare si podia jugar a futbol. I també li va demanar si podiaentrar a casa i agafar uns fulls per aprendre a escriure. I vafer la migdiada, i quan es va despertar, la seva mare li haviafet un regal, un vestit blanc que li agradava molt i també vasortir al jardí a aprendre anar amb bicicleta sense rodetes.I després van anar a dinar amb els seus avis. De primer vanmenjar sopa de peix i pomes, peres, taronges i galetes dexocolata.I va venir un gos, i una guineu va matar l’ocellet. I el gos vabordar perquè va entrar una persona.I la germana de la princeseta va anar a fora i va agafar l’ocellmort i el va intentar curar.El germà de la princeseta va aconseguir-lo curar i cada dia lidonava menjar.I el pintor quan va pintar la bicicleta després va pintar unquadre de la princesa i d’un senyor que estava ballant i quanva acabar li va dir si la princesa podia ballar amb el pintor.També va pintar un futbolista amb la pilota així com a puntde caure.De tan alegre que estava per ballar amb la princesa, el pin-tor va fer un altre quadre. També va decidir fer tot el diaquadres, perquè aquell dia estava molt content i va fer unquadre d’una casa i hi havia ell pintant un quadre i un senyorpujant les escales i va intentar fer el jardí i li va sortir,amb la bicicleta, la guineu i el gos. I la pilotaConte contat, conte acabat i darrera la porta hi ha un gatjugant amb la pilota.

Greta, Maia, Pau, i Thomas dels sols, Bernat, Cristian, Ivo i Tanit de les estrelles,

Igor, Louna i Maria de les llunes

@

Page 7: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Tallers Pregó de CarnestoltesSom els patges Marroneska,i volem que comenci la gresca.El rei KARNESTOLTENSTEIN ens envia, per fer tot a l’inrevés cada dia.La setmana que ve arribarà,I bojos invents ens ensenyarà.Quan arribi en Carnestoltes,Trobarà nens i nenes pocasoltes.Han de ser dies esbojarrats,i pujar-nos per parets i terrats. (com gats!!)Ciència, invents i experiments,Ens ensenyarà KARNESTOLTENSTEIN.Ell vol disbauxa, festa i disfresses,De tele, de pila, de mòbil, o de bombetes enceses.I amb aquestes paraules acabem, perquè molt bé ens ho passarem.I unes normes haureu de complir,si no us voleu panadir!

Carnestolteinstein

Els Tallers a la nostra escolaLa importància dels tallers rau, entre d'altres coses, en lavarietat que comporten i en el fet de que els nens inenes es barregen amb companys i companyes d'altrescursos. I això ja es dóna des del parvularii més endavant, a 4t.,5è i 6è fins i tot podem anar a ferels tallers a l'escola de Vil·lajoana on hi ha instalacionsde fusteria amb eines i màquines o ens podem passar totel curs fent el taller de “Cinema en curs”on aprendremtot allò pràctic relacionat amb la realització del cinema,No hi ha els mateixos tallers cada any malgrat alguns esvan repetint de manera més o menys periòdica. Quanprogramem els tallers tenim en compte que hi hagi unavarietat prou gran pel que fa a tipus de tallers. Modelar,dansar, pintar,cuinar, fer ràdio, cosir, inventar, experi-mentar, aprendre jocs, ...Les propostes dels tallers sónmolt diverses i és difícil que no hi hagi un dels tallersque ens agradi i que per tant escollirem. Si, perquè estracta d'escollir davant d'altres activitats que ens venenimposades i que malgrat tot són del tot necessàries.Moltes vegades les activitats de tallers són les que mésagraden als nens i nenes i perquè no dir-ho també podenser les que més ens agradin als mestres. És en els tallerson podem desenvolupar aspectes que ens atrauen mésque d'altres o en els que en som més hàbils. Quan arribauna nova mestra o mestre li preguntem què sap fer d'es-pecial, de diferent, què li agrada més...això aporta moltsovint nous tallers o aspectes nous d'un taller que ja fun-ciona. Moltes vegades fent per primera vegada el taller

aprenem sobre aquest mateix taller i ens possibilitamillorar-lo amb el temps.

Vull remarcar el gran interès que representa per a totsel fet que un taller el porti a terme un pare o una mare del'escola. I per a ell mateix o mateixa. Els tallers que han fetels pares de l'escola sempre tenen una característica queno tenen els altres: els fa algú que no és el docent habituali en molts casos és o un professional del tema o una per-sona que li agrada molt ensenyar allò que sap.

Els nens i nenes valoren molt aquest fet i els mestresaprenem molt veient i participant de les propostes queaquests pares i mares voluntaris tiren endavant. Sempres'estableix una complicitat entre tots que no es produiriad'altra manera. Una altra característica dels tallers és queen alguns casos hi ha una producció concreta: una pin-tura, una peça feta amb fusta, una obra d'art de fang, unprograma de ràdio, un curtmetratge fet entre tots, unapastís, una amanida, unes galetes, una cançó,

o en d'altres ocasions una experiència que quedaràdins de cadascun i de la qual és difícil mostrar un pro-ducte.

Animem a que pel curs vinent us apunteu a ser talle-ristes. A mostrar alguna cosa que poden aprendre elsvostres fills i els fills delsaltres. A fer quelcom adins de les aules com apares i mares de l'escola.

Joan Torrent

gSentència dels 8 jutges méspenjats a sa majestatCarnestolteinstein

Aquest any ens ha agradat molt fer lafesta del Carnestolteinstein. Per lesnormes divertides, per com ens ho hempassat, els valls estrafolaris que moltens han agradat, ja que sempre hohem celebrat però mai l’hem salvat.El dina, el turró, mmm! Mmm! Què bó!Pel nostre estòmac tant petitó.

Aquesta setmana en ho hem passatmolt bé i hem treballat molt, disfres -ses, examens, comparses i actuacionsamb moltes emocions.

El Carnestolteinstein tots hem fa -bricat i molt bé ens ha quedat.

Al magatzem el guardarem i fins lafesta de la primavera no el treurem.Adeu i fins aviat el Carnestolteinsteinha marxat!

Jutjat de 4t

Page 8: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

UFestade la Primavera

UCONVERSES DE LA FESTA DE LA PRIMAVERA

– Hola com esteu, fa molt que heu arribat? Apaaaa quina passada aquest any!! La

decoració està txulíssima.Com s’ho han currat els pares amb aquest coet i el robot

gegant.. l’ha fet el Gabriel. Ja us heu fet la foto abaix amb l’home volador?

– Si, realment els de sisè cada any fan una feinada.. queda lloc a aquesta taula? On

heu deixat les bosses del picnic?(se sent per megafonia) Estrelles Llunes aneu a les classes per preparar-vos per l’ac-

tuació.– Mira la Nati ha vingut, com va tot, quina cara de relaxada.

– Si és que ara em puc aixecar a l’hora que em va bé (somriure)

– Carmen... De que son los pinchos de aperitivo? Todos son hechos con ingredientes

bio.. ya habeis mirado los collares y los imanes para la nevera con las fotos de cada

uno del calendario? Solo cuestan 1 euro.

– Jo es que vull una samarreta però ja s’han acabat les tallls petites. (pare de la parada) Si mira hi ha aquesta

(compradora) però hi diu 2005(se m’apropa un ex-alumne, o millor dit un grup – s’ho deuen passar bé perque cada any tornen al cole per la

festa) Que em deixaries el mòbil per fer una perduda? ( i m’interroga) Tu de qui ets mare...ah ja me’n recordo la

..una nena molt morena.– Oye Anna, de que has hecho el pastel para el concurso?

– De limón, muy sencillo, de verdad, con todo lo que nunca pones habitualmente en casa… seguro que gano,

aunque este año hay un mogollón.. 45 pasteles un récord. Has visto uno de chocolate con fresas por encima.

I COMENCEN LES ACTUACIONS DIVERTIDES, ASSAJADES PERÒ ESPONTÀNIES DE LES LLUNES AMB LA CANÇO

DEL PERQUÈ I EL “T’HO TORNO A REPETIR DE LES ESTRELLES, amb les professores ballant la coreografia a peu

d’escenari, per si algú es despista. I ELS SOLS AMB ELS 5 SENTITS. Per la “Dansa-Ara” els de 2n ocupen l’espai

de davant la porta, es llavors quan es fa sentir la veu del director, el Joan Torrent, com sempre als comanda-

ments de l’equip de so, i i assistit avui pel Sergi : “ Bé, no us puc veure directament i m’haureu de dir quan puc

fer sonar la cançó. I comencen el ball sortint d’una mena de sacs de tela groga

– Ja apreta molt el sol, quina calda ..hora de dinar: em doneu els tiquets del menú?... mira n’hi ha uns que ha

portat un pernil sencer.. nens seieu un moment...vaig al bar a buscar una birreta fresqueta... Heu vist al...

se m’ha perdut ... fa molta estona que no el veig ni al sorral, ni pel patí, a veure si hauran sortit fora?

– Mirarem a darrera l’escenari.. hi ha la mare de la Noa pintant cares amb maquillatge de disfresses.. Ay, mira la

Neus, quina alegria!! Ens enyores gaire? Estic emocionada, m’havia fet l’idea de no venir gaire perque m’ago-

bien els petons i les abraçades, però ja veus...

(Quina pixera...no m’aguanto més...vaig a pixar al lavabo del centere d’informació que no hi ha cua al lavabo)

I ARA LES ACTUACIONS DELS MÉS GRANS. QUINA BONA IDEA AIXÒ DE BARREJAR LES MINI-ACTUACIONS

DELS DIFERENTS GRUPS DE 4T AMB “INVENTS A MOGOLLÓN” MENTRE ELS DE PRIMER FAN EL BOSC

FANTÀSTIC, ELS DE TERCER “EUREKA!” I ELS DE 5È ELS “MOMENTS DE GLÒRIA”. Però realment qui ha fet

aixecar de les cadires el públic han estat els del sisè i el seu “Somni d’una nit de Primavera” amb totslls disfru-

tant d’un dia de platja a l’Estartit, a ritme del “temazo” de la pel.lícula Grease. I fins i tot un moment d’home-

natge a Rubianes– Heu entrat a la classe a veure l’exposició dels treballs? Quina gràcia...de qui és aquest tant bonic?

– Veniu al bar a buscar un cafè? Ja s’ha acabat gairebé tot i les begudes estan calentes

– Com ?? que ja marxeu???.. doncs jo fa molta estona que he perdut el ....

– sempre acaba la festa amb aquestes danses en forma de rotllana que ensenya la Georgina. D’on és la música?

– ei no marxeu sense recollir algunes cadires i deixant el pati net de paper –com a mínim la zona on dina-

veu – que sino queda tot fet un fàstic i nosaltre som escola verda, a més

ADÉU A TOTHOM Ester Marquina

qq

y

Page 9: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Sant JordiLa muerte, eso que no queremos que nossuceda porqué no sabemos que pasarádespués de morir.¿Será como dicen en algunas películas?¿Que nos sigue sin que nos demos cuenta?¿O que van al cielo o al infierno?Esque tampoco se puede demostrar porqueal morir nadie a podido volver.

Nacho de sisèEl 23 d'Abril es un dels dies més especials i esperats per els nens i nenes de l'escola, on es fan activitats relacionades amb la llegenda de St. Jordi. Aquest any al matí els nens de LLUNESvaren inventar un conte i varen buscarr imàtges per il.lus-trar-lo, després varen fer unes boniques roses de plastelina per regalar-les a qui ells volguéssin.El curs de les ESTRELLES feren unes titelles en forma de drac, un punt de llibre en forma de rosa moltenginyós , i representaren la llegenda de St. Jordi a la classe. A més a més varen inventar una historiaa partir de imàtges i després en feren una cançó.Els SOLS per la seva banda varen fer un imán en forma de rosa i un punt de llibre de drac. Tambéferen el llibre de St.Jordi colorejant els dibuixos i creant les frases,sembla que aquests nens ja comen-cen a saber llegir i escriure!!!!Per la tarda el alumnes de primària varen ser els protagonistes.Al manjador es dugueren a terme les actuacions dels nens de PRIMER, SEGON i TERCER. Mentres que elsnens de CUART, CINQUÉ i SISÉ actuaren a fora al pati.El curs de PRIMER feren la representació titulada “El Bosc Fantàstic”. La veritat es que actuaren totsmolt bé i els va sortir una obra molt rodona amb una escenografia de la casa de Ca'n Coll pintadaper ells molt bonica. Els de SEGON llegiren uns escrits que varen escriure aquell mateix matí i els de TERCER feren una postaen escena molt original de poemes “rapejats” sobre el tema d'enguany, Els invents, Titulada “Eureka”.Per finalitzar la festa cantaren cançons amb l'Anachiara.Silmutàneament a la funció de teatre i als escrits escenificats, al porxo de l'escola a manera d'esce-nari, els alumnes de QUART, CINQUÉ i SISÉ feren un recital poétic de textos escrits per ells acompan-yats per la guitarra acústica d'en Joan, el dire del cole. La resta del alumnes que no participavenesataven de públic al pati. I així va finalitzar la diada de St. Jordi plena de roses i escrits fets pels alumnes de l'escola.Us felicitem a tots per la bona feina feta!!!!!!

Clara Marquina

El Soldado

El soldado que está en una cajacon sus guerreros,y los vehículos preparadospara ir al campo de batalla.....sin miedoa la muerte, armados para vencer,osados,a todo aquel que les rete.

L’altre món

Quan miro a l’horitzóPenso en marxar,Molt lluny d’aquí,Fins a poder volar.

Vull deixar de ser algúPer anar a l’univers,Vull només ser una ànima, Per anar al no res.

A l’altre món em puc trobarUna llebre saltar, Sense monstres i els seus focs, Em sorprendrà.

Dana Carbonell de cinquè

Un nou món a l’aire

El cel ès clar ,i dintre seu un gran núvol hi puc trobar.El seu blau espèsem fa pensar en un món el revéscom si encara no hi hagués res.Un dia un avió hi va volar i tot va tornar a començar.Des d’aquell dia tan clar .El cel ja no es va trobar .

Albert Carbó de cinquè

Et veig

Quan miro al cel,

et veig reflectit als núvols.

Quan miro a l’aigua, et veig.

Quan somio sempre et veig a tu.

Perquè tinc el teu cor dins el

meu cor.

Lupe de sisè

Esperança

Tu ens ajudes a seguir i ens dones confiança, quan exactament ahirens abandonaren en una estança.

Tu ens ajudes a continuar i a tornar a intentar les coses,a poder perpetuari a seguir obrint les portes.

Tu ens ajudes a intentari a provar les coses,esperança has de trobarentre aquestes estrofes.

Joan Martí de cinquè @

Page 10: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Enyorança

El cor se m’ha encongitQuan l’oreneta volava.I ella, trista m’ha ditQue el meu amant reposava.

Era un home cabdalQue volia venjançaEn una guerra criminal.Per això sento enyorança.

Però un dia, malgrat totDes d’un tir d’una escopetaEll va morir tristamentEstirat amb l’esquena a terra.

Un arbre floritDe vermellosos colors,Ha sorgit a la muntanya.Pensant en el meu amor.

Sento enyorança.

Roc Vela de cinquè

An English poem

The Dragon is dead.From his biood growsa red rose.Saint George takes itAnd gives it to the princes.

Rebecca C. Schmitz de quart

The spring

In the springthere are lots of colors, green, blak, yellow, blue,pink and red,like the roseof Saint George.

Martín Miranda de quart

La guerra

Laguerra és brutíssima,no saben el que fan.Oi que tinc raó?Com un cigró?

L’ORDInADOR

La Cati té un ordinadorper aprendre les notes musicals.La nota preferida és la doperò no ho fa com cal.

L’odinador té un ratolí,que cada dia fa “clic-clic”.Es connecta amb el Martíabans va a fer un pipí.

La Cati apaga l’ordinadorperquè s’ha d’anar a dormir.Es posa el pantalódel pijama per anar al llit.

Júlia, Lívia i Margo

L’AUTOMÒBIL

El meu automòbilem sembla que no està bé,crec que està immòbili no sé perquè.

Ai! Quina desgràcia!M’he deixat el mòbil,per treballar és necessarii és dins de l’automòbil.

Jo estic massa dèbilper anar-lo a buscar a dintre l’automòbil.Ai! No em puc bellugar!

Luke, Marc i Sid

EL TELèfOn

El telèfon sonai fa “ring-ring”quan l’home el tocai parla amb el senyor Ming.

El senyor és de la Xina, els xinos tenen els ulls allargats,el senyor Ming menja una mandarinamentre juga amb els seus gats.

“Ring-ring”, el telèfon torna a sonarel senyor Ming l’ha agafat,per tornar a parlarel senyor Ming al final s’ha enfadat.

Marçal, Pau i Vilas

EL RELLOTGE

A la tele fan un reportatgeDe dofins que són molt fins.Sona el meu rellotge“tic-tac” de cargolins.

Ja s’ha acabat el reportatgeQuina ràbia!És l’hora de patinatgePerò vull anar amb l’àvia.

El rellotge em torna a avisarDe que l’àvia m’està esperant.Amb ella aniré a ballar

Carla, Eulàlia i Mariona

3r

Page 11: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Com vivien els nostres avis i àvies?

Entrevista dels nens i nenes de 3er a Joan Garcia CerveraAvui és dimarts dia 3 de febrer i tots tenim moltes ganes de rebre al tiet avi del

Lluí s que ve a parlar-nos de com vivien quan era jove i quins invents hi havia.

Entra a la classe i la primera impressió que tenim és que no sembla l’ edat que

té. “ Vaig néixer al 1917” , diu en Joan. Tots calculem... en té 92 i ningú ho diria!

1. Vas anar a l’escola?

Vaig anar a l’escola. Vivia a LesCorts, un barri de Barcelona. Ensho passàvem molt bé. El que mésens agradava era el “recreo”.Llegiem en veu alta, feiem gramà-tica, lectura... i vam anar creixent.Ens vam fer gran i teníem menys“recreo”... Escriviem amb pluma.

2. Tenies joguines? Com eren?

Anàvem amb bicicleta. Portavaels 2 pedals a la roda gran. Enscansàvem molt. Després, es vaanar millorant. També jugàvemamb carros, amb trens. Les noiestenien sobretot les “Pepes”, unesnines...

3. Teníeu televisor a casa? I telèfon?

No teníem televisor. Va néixer cap als anys 50, 55. Primer era una mà -quina grossa i només veiem un canal. Les imatges estaven deformades. El telèfon sí que existia. El primer va començar al 1880. Era un telèfon alàm-bric. Ara ha canviat. Els primers portaven una trompeta. Feien molt soroll.Anava a una central, no marcaves número. L’any 29 van sortir els automàtics.

4. Tenien cotxe els teus pares? Com era?

Quan era petit, teníem cavalls, un carro i una tartana. Fins el 27 vaig estar enaquesta casa amb cavalls i el 29 vam tenir la primera camioneta, una Ford queanava amb pedals.

5. Va anar a la guerra?

Sí. Va començar el 36. La guerra civil... vaig estar al Front, a Intendència, ser-vint als demés, portant el menjar... Hi va haver moltes dificultats. Els nens ho

van passar molt malament. Després el 1er de setembre va començar una altraguerra, la 2ona guerra mondial. Les guerres fan patir. Mai més han d’haverguerres. És un mal per a tothom.

6. De què va treballar?

Amb uns japonesos. Estava molt lluny. Es trigava un mes en barco.

7. Com eren les càmeres de fotos?

Eren grosses. Va anar evolucionant. Es van millorar. Van sortir les de doblesfotos. Ara, tenim les digitals, són modernes.

8. Com eren els ordinadors?

No n’hi havia fins el 1959. Van sortir a Amèrica d’un grup molt important ianaven amb el sistema binari. La IBM van fer les primeres computadores, queera com es deien en aquella època. El 1er ordinador d’Espanya estava al meudespatx a la companyia Occidente. Era meravellós perquè no sabiem la quanti-tat de feina que podien fer. Era gran com la meitat d’aquesta classe i dins tenialàmpares molt grosses. Fins que van sortir els xips.

9. Com eren els avions?

Els primers avions eren planejadors. Després van sortir els que havien de sor-tir a l’espai. Cada país va fer el seu model cap al 1909-1910. Es va fer el pas dela Manxa. Entre 1910i 1914 es va guanyar molt tècnicament. Amb la guerra esvan fer servir els avions. Van millorar i van veure que els avions podien servirper coses comercials i van portar persones. Fins els avions actuals.S’ha anat fent a poc a poc. L’any 1934 vaig pujar per primera vegada a unavió. Era una petita aventura. Ho va patrocinar una marca de galetes. El ventes va emportar la meva gorra, la qual no vaig recuperar.

10. Anaves al cinema? Com era?

Era en blanc i negre. Vam començar a veure les primeres pel·lícules. Anàvemal Palace amb la família. Eren pel·lis senzilles però ens diveríem molt. Desprésvan venir les pel·lícules en color. Hi havia un senyor que tocava el piano i des-prés van venir les sonores...

11. Com estava la dona en aquella època? Què feia?

Abans les nenes no feien la mateixa feina que els nens. Hi havia una separació.Hi havia estudis reservats pels nois. A Anglaterra va haver un moviment “lessufragistes” que demanaven que votessin les dones.

Encara teníem moltes pre-guntes per fer. Era moltinteressant, però ja haviaarribat l’hora d’acabar. Moltes gràcies Joan!

Nens i nenes de tercer

Entrevista

t

yzyzyzyzy

Page 12: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

Agenda 21 Festa delbricolatge

Gràcies a l’esforç i participació de moltes famílies, mestres, amics i conegutshem aconseguit enllestir moltes feinetes pendents per deixar la nostra escolaencara més bonica i acollidora.

Entre les feines més destacades es van arranjar alguns jardinets amb elstroncs que ens van donar el Patronat de Collserola (moltes gràcies!), es va pin-tar la classe de segon i el passadís, van muntar mobles nous per l’aula d’expres-sió i els jocs de cicle inicial, es van canviar els sortidors del rec, es van restauraralguns mobles-joguina del parvulari i vam posar les proteccions a les alzinesnoves que hem adoptat als nostres jardins. Ja ho veieu, una feinada! Però val lapena el resultat i sobretot poder compartir plegats una diada així.

Moltes gràcies per la vostra participació i us esperem en la propera convoca-tòria!

hmm! quinafeinada

PAPER, PLÀTAN I PLÀSTICAquest curs, la comissió de l’Agenda 21 també ha volgut fer un experiment per tal de participar en eltema del projecte “Ciències: invents i experiments”. Vam observar com es descomponien tres materialsdiferents.

Un dia, parlant de la neteja del pati, vam observar que hi havia força papers pel terra i vam comen-tar la importància de reciclar la brossa. Aleshores se’ns va acudir la idea d’enterrar tres materialsdurant un o dos mesos per tal de veure com es podruïa el procés de descomposició. En una altra reunió de la comissió vam enterrar una pela de plàtan, una bossa de plàstic i un tros depaper en tres forats diferents. Després vam deixar passar un parell de mesos i vam anar a desenterrarels tres materials. Tal i com havíem suposat els delegats de la comissió i els alumnes de les classes que també havien fetles seves hipòtesis, el plàtan i el paper s’estaven desintegrant i el plàstic, en canvi, estava intacte. Aquest experiment ens va fer pensar en que és important que continuem utilitzant carmanyoles pelsnostres esmorzars i que, si hem de llençar brossa, ho fem en el container correcte.

COMISSIÓ AGENDA 21

Page 13: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

LES EMOCIONS A L’AULAMª José Plou i Pep Guinovart (professors del CEIPMPatronat Domènech de Gràcia).

Tothom, tant els adults com les criatures vol ser feliç. I quèentenem per ser feliç? Definicions n’hi ha moltes però pot-ser ens quedem amb aquella que diu que ser feliç vol dirser acceptat i estimat per un mateix i pels altres.Si tots els adults busquem la felicitat a tot arreu, per què

en algunes escoles la felicitat es queda a la porta?Davant d’aquest fet, com ens hem de situar els profes-

sionals de l’ensenyamenti la pròpia escola?Desitgem criatures satisfetes que sàpiguen relacionar-se

amb els altres, que tinguin un autoconeixement,uns recur-sos i valors personals que els permetin poder afrontar posi-tivamentles dificultats actuals i futures que la seva existèn-cia els pot comportar.Nosaltres creiem, com a persones i com a docents, que

la felicitat ha d’amarar tots els aspectes de la vida, incloent-hi l’escola.A l’escola sempre s’han desenvolupat els aspectes de

coneixements; a casa eren importants les notes que treies.Ara és més evident que mai que els coneixements nopoden anar separats del món emocional. És a dir, el queaprenem està lligat amb motivacions emocionals sigui ambl’objecte d’estudi, o amb la persona que l’ imparteix.A l’escola no ens han ensenyat gairebé mai a conèixer,a

gestionar les nostres emocions, i, en canvi, sí que vanintentar ensenyar-nos moltes mates i molta llengua.Tampoc ens van donar els recursos per afrontar els nostresproblemes i els conflictes que sorgeixen de la relació ambl’altra gent.Treballar tenint en compte les emocionsens fa palès, que

es poden fomentar conductes i actituds sense fer servirautoritarisme; sense castigar, modelant més que esculpint.Que es pot fer veient les nenes i els nens com persones, nocom rivals que ens volen fer la guitza. Que les criaturesvolen agradar a l’adult i que si no fan el que nosaltres espe-rem que facin, no és perquè no vulguin si no perquè nopoden. Per això, quan hem de corregir una conducta, hemde separa-la de la persona que l’ha tinguda, és a dir caldiferenciar l’acció de la persona que l’executa.Per exemple, puc enfadar-me si una criatura no ha fet la

feina per la seva conducta en un moment determinat, peròno li puc dir que és un gandul, perquè l’etiqueto, genera-litzo i menyspreo la seva persona. Com a adults i docentssabem que crear bones condicions emocionals afavoreixl’aprenentatge, com també l’ afavoreix la relació interper-sonal no solament amb les altres criatures si no amb l’a-dult.I això afavorirà que el mestre o la mestra siguin uns bons

interlocutors que estableixin uns lligams afectius amb lescriatures que les ajudarana superar moltes dificultats i agaudir conjuntament dels seus èxits.Mentre que les emo-

cions negatives que es provoquen a l’aula inhibeixen mol-tes vegades l’aprenentatge perquè estan associades a por(neguit), estrès, baixa autoestima...Si pensem en quan anàvem a l’escola, recordem amb

afecte que volíem veure els nostres companys, però la restad’activitats escolars per algunes persones solen estar asso-ciades amb tensió, estrès...Clar que algú pot pensar: “ jo quan estudiava ni tenia

por ni estrès i bé que m’he sortit”. Però caldria preguntar-li si era feliç, si no li hagués agradat més sentir-se més ale-gre, estar en un lloc on se l’escoltava,on podia expressar lesseves emocions, podia opinar, podia participar i sabia quese’l tenia en compte en l’organització i l’aprenentatge deldia a dia.Perquè, a vegades algunes criatures se senten frustrades a

l’escola primària? Per què ens trobem criatures amb baixaautoestima, amb frustració intel·lectual, i amb dificultatsde relació? Com a resposta a aquests interrogants tan difí-cils a alguns adults només se’ls acudeix dir: “T’has d’esfor-çar més!” o “No els facis cas , tu a la teva”.Per què encara hi ha gent que creu que l’aprenentatge ha

d’estar lligat, a l’autoritarisme (més o menys dissimulat)?Per què modificar conductes ha de relacionar-se amb

càstigs, recompenses, sense tenir en compte la raó per laqual les criatures han desenvolupat aquesta actitud?.A vegades, per creences errònies dels adults, és creu que

un ensenyament en el qual les emocions i els sentiments escontemplin per part de tothom fa que les criatures noaprenguin, siguin indisciplinades, consentides, ambmanca d’esforç, sense límits.L’educació emocional no consisteix en consentir coses

sinó fer més racional i més humana la relació amb tothomi amb un mateix. El professorat ha d’ésser conscient que ellés un model emocional i que, al mateix temps, aquesta rea-litat ha d’anar acompanyada d’un autocontrol i creixementpersonal que impliqui modelar-se ell mateix per propor-cionar models creïbles i coherents.Per exemple jo no puc dir que les criatures es tractin

amb respecte si jo com apersona no controlo els meusestats d’ànim i no els tracto amb respecte ni a ells ni a lagent que m’envolta. Treballar les emocions ha de quedarimplícit en l’organització de l’aula : la manera de fer lesclasses, fer les feines , la manera d’avaluar, la participacióde l’alumne, la manera d’adreçar-se a l’alumnat. Al cap i ala fi una classe és “un laboratori d’emocions”. Qualsevolcosa que facis a la classe, per simple que sigui, té una reper-cussió emocional.Nosaltres també volem expressar el nostre convenciment

que l’educació no és només un treball d’escola ni de famí-lia. Com diu un proverbi africà ”Tota la tribu educa”, és untreball constant amb un mateix i amb les criatures a fi defer una societat més lliure i feliç.

© CEIPM Patronat Domènech. Reproduït amb autorització.

Pastel de limón

Ingredientes200 gr. De galletas 100 gr. De mantequilla3 limones (jugo) 370 gr. Leche condensada (bote pequeño)3 huevos

Procedimiento1º triturar las galletas con el pasapure de mezclar con mantequilla previamente derretida.2º con dicha pasta, cubrir el fondo y las paredes de un molde desmontable.3º en un recipiente, mezclar, con la batidora los huevos, la leche condensada y el jugo de los limoneshasta obtener una crema.4º verter la crema en el molde.5º cocer a horno medio previamente calentado durante 30-40 min.6º finalmente dorar con el grill del horno durante un par de minutos. Vigilando que no se queme.

Coca de xocolata amb nous

Ingredientes1 yougourt3 mides de farina2 mides de sucre1 mida d’oli1 sobre de llevat8 pastilles de xocolata1 grupat de nous1 mica de mantega3 ous1 mica de llet

1er

premi

Receptes

ProcedimientoSeparar el rovell dels ous de les claresEn un bol afegir i anar remenant el yougourt, els robéis, la farina, el sucre,l’oli i el llevat.En un altre bol posar les pastilles de xocolata amb una mica de llet. Desferel xocolata al foc.Afegir-ho a la massa anterior junt amb les nous. Passar amb la batedora.Montar les clares a punt de neu. Afegir-ho a la massa i remenar.Posar la massa al motlle prèviament preparat amb mantega i una mica defarina ben estesa.Posar al forn amb escalfor només per baix (precalentat a 180º).

3r

premi

Bizcocho de Gelu decorado con pensamientos

Ingredientes Decoración3 medidas de harina (un vaso de yogur) un paquete de pensamientos2 medidas de azúcar azúcar glasé 3 huevos limón1 medida de aceite de oliva de 4º (sin llegar a llenar el vaso)1 yogur1 limón1 sobre de levadura

Procedimiento1º encendemos el horno a fuego bajo durante quince minutos (éste es uno de los trucos)2º en un cuenco hondo rallamos la piel del limón, echamos el yogur, los huevos, levadura, la hari-na y mezclamos con la batidora.3º Untamos el molde con mantequilla y… el siguiente truco: subir la temperatura del horno afuego medio bajo, meter el bizcocho durante veinte minutos, no se os ocurra abrir el horno! Ydiez minutos más a fuego medio. Listo!4º mezclamos el azúcar glasé con unas gotas de zumo de limón y pincelamos el bizcocho con estamezcla. Colocar las flores como deseéis. A comer!

2n

premi

Agraïm a totes les famílies que han participat al concurs. Ens trobem al proper concurs!!

Reflexions

Page 14: Revista Ampa Els Xiprers 08-09

AMPABENVOLGUDES FAMILIES,Us recordem la IMPORTÀnCIA D’ASSIS-TIR A L’ASSEMBLEA que té lloc anualmenta l’escola durant el mes de setembre.

L’any passat només van participar 26persones (molts d’ells dos membres de laparella), nombre molt poc significatiu teninten compte que l’escola té 212 alumnes.

La situació geogràfica de l’escola fa queno sigui habitual trobar un espai de debaton contrastar opinions i posar inquietudssobre la taula, és una llàstima desaprofitaraquestes ocasions i poc alentador per aaquells pares i aquelles mares que procurenimplicar-se amb el funcionament de l’AMPAi les seves comissions.

És per això que agrairem qeu us plante-geu molt seriosament la vostra assistènciaa l’assamblea.

Atentament,Junta de l’AMPA www.ampaxiprers.org

Com tots ja sabeu, l’AMPA compta amb un

fons solidari que permet ajudar

temporalment aquelles famílies que, persituacions personals concretes, es trobenamb l’impediment de pagar els rebuts men-suals de l’escola.

Actualment l’import que es recapta permetajudar força casos amb els que ens trobemperò malhauradament no a tots. Volemrecordar-vos que es fa un seguiment decada família i podem afirmar que es tractade situacions realment desesperades.Aquells que encara no participeu en man-tenir el fons solidari podeu trucar a la secre -taria de l’AMPA i parlar amb la Maribel.

GRÀCIES A TOTS ELS QUE ESTEUCOL.LABORANT!!!

RECORDATORIO DE LOS GRUPOS DE CORREO ELECTRÓNICO

Sigue en funcionamiento el sistema de comunicación por correo electrónicoque se inicio el curso 2008/2009. Para el nuevo curso escolar 2009/2010, lasdirecciones de correo electrónico de cada clase siguen siendo las mismas:

Llunes (nuevo grupo):[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2006 (página web)Estrelles:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2005 (página web)Sols:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2004 (página web)Primer:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2003 (página web)Segon:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2002 (página web)Tercer:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2001 (página web)Quart:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers2000 (página web)Cinquè:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers1999 (página web)Sisè:[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/xiprers1998 (página web)

La clase de sexto del curso que se acaba dejará de estar operativa en septiembre:[email protected] (dirección de correo electrónico)

Todos los padres y madres y algunos profesores del colegio EN UNA ÚNICADIRECCIÓN:

[email protected] (dirección de correo electrónico)http://es.groups.yahoo.com/group/elsxiprers (página web)

Al final de cada mensaje que se recibe (ya sea de cada clase o de la listageneral de Els Xiprers) podéis personalizar, solicitar un resumen diariode los mensajes o cancelar la suscripción a cada grupo.

RECORDATORIO DE LAS PÁGINAS WEB QUE ESTÁN EN MARCHA

Página oficial del CEIP Els Xiprers: http://www.xtec.cat/ceip-els-xiprers/

Blog del CEIP Els Xiprers (noticias del día a día, fotos de cada clase, informacióninstitucional, etc.): http://blocs.xtec.cat/elsxiprers/

AMPA: htttp:www.ampaxiprers.org

Escola de pares i mares (charlas, artículos y vídeos sobre educación, etc.: http://xiprers-escoladepares.blogspot.com/

Cinema en curs (películas filmadas, realizadas y protagonizadas por los niños yniñas del cole, y enlaces a los blogs de otros años): http://blocs.xtec.cat/cinemaencurs0809/_______________________________Comissió de comunicació)[email protected]

Dibuixa un invent

Page 15: Revista Ampa Els Xiprers 08-09