Embed Size (px)
Citation preview
De la caiguda del Tsar a la Revolució d’Octubre100 ANYS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA
RÚSSIA ABANS DE LA REVOLUCIÓ:UN GEGANT AMB PEUS DE FANG
Territori immens i molt poblat.
Monarquia absoluta del Tsar Nicolau II.
Partits polítics prohibits.
Gran influència de l’església ortodoxa.
Agricultura molt endarrerida i poques zones industrials.
Nicolai Alexandròvitx Romànov (Nicolau II), emperador i Tsar de totes les Rússies
RÚSSIA ABANS DE LA REVOLUCIÓ:UNA SOCIETAT MOLT DESIGUAL
Noblesa Burgesia Kulaks
Obrers
Pagesos
RÚSSIA ABANS DE LA REVOLUCIÓ:L’OPOSICIÓ AL TSARISME
Narodniki (populistes)
Partit Socialrevolucionari (esserites)
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Menxevics (moderats)
Bolxevics (radicals)
Cartells de propaganda dels bolxevics i els socialrevolucionaris
LA REVOLUCIÓ DE 1905
Gener de 1905. Esclata un moviment revolucionari a Sant Petersburg motivat per:
Males condicions de vida de la majoria de la població
Demanda de reformes polítiques
Guerra contra el Japó
La matança del Diumenge Sagnant, de Wojciech Kossak.
CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ DE 1905
El Tsar es compromet a reformar el sistema polític rus.
Creació de la Duma (Parlament).
Aparició de partits polítics liberals, no revolucionaris. El Partit Octubrista i el Partit Constitucional Democràtic (KADET).
Duma de l’Imperi Rus Manifest d’Octubre
RÚSSIA 1905 - 1917
El Tsar no tira endavant les reformes polítiques promeses.
La Duma no funciona amb normalitat. S’impedeix la representació de les forces revolucionàries.
La reforma agrària afavoreix als kulaks i no als pagesos pobres.
L’any 1914 comença la Primera Guerra Mundial i Rússia s’enfronta a Alemanya i Àustria-Hongria.
Aliances a la Primera Guerra Mundial (1914)
RÚSSIA A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Rússia posa l’economia al servei de la guerra.
Comencen a escassejar productes i pugen els preus.
La fam s’estén entre la població més pobre.
Els exèrcits russos són contínuament derrotats. Uns dos milions de soldats russos moren al front.
Soldats russos es rendeixen als alemanys
LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917
La Revolució comença amb una gran manifestació a Petrograd (Sant Petesburg) el dia 23.
Els SOVIETS tindran el protagonisme en la revolta.
El 27 de febrer comença una vaga general.
Hi ha enfrontaments, però finalment els soldats es neguen a disparar contra la població.
Els manifestants demanen:
Millora de les condicions de vida.
Retirada de la guerra.
La dimissió del Tsar.
El Tsar abdica i es forma un govern provisional.
Revolució de febrer de 1917
LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917: I ARA QUI MANA A RÚSSIA?
Govern provisional
Té el suport de la burgesia i els partits moderats.
Prometen reformes polítiques i unes eleccions per una Assemblea Constituent.
Mantenen a Rússia dins la guerra.
Soviets
Tenen el suport dels partits revolucionaris.
Exigeixen repartir la terra entre els pagesos i millores immediates pels obrers.
Volen que Rússia surti de la guerra.
Assemblea del Soviet de Petrograd
Aleksander Kerenski, segon president del Govern Provisional.
“ TOT EL PODER ALS SOVIETS!”
Lenin arriba de l’exili (abril 1917) i planteja que la revolució de febrer ha sigut una revolució burgesa. Cal una veritable revolució obrera.
A les Tesis d’Abril planteja el seu programa polític i la creació d’una república de soviets.
Els bolxevics van fent-se amb el control dels soviets i creen la Guàrdia Roja, una milícia armada.
L’intent de cop d’estat de Kornilov i l’incompliment de les promeses del Govern, fa augmentar el suport als bolxevics.
Lenin i Lev Trotski, líders bolxevics.
LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
El 25 d’octubre es celebra a Petrograd el Segon Congrés dels Soviets de Rússia.
S’aprofita aquest fet per ocupar els llocs claus de la capital. La Guàrdia Roja ocupa els ponts, bancs, oficines de correus i telèfons. Tenen també el suport d’una part de l’exèrcit.
Finalment assalten el Palau d’Hivern, seu del Govern provisional, i es fan amb el poder. Kerenski fuig de Rússia.
La revolució s’estén a Moscou i altres ciutats importants del país.
Cuirassat AuroraAssalt al Palau d’Hivern, seu del Govern provisional
LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE:EL GOVERN BOLXEVIC
Es crea el Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin, que substitueix el Govern provisional.
Comencen les converses per signar la pau amb Alemanya (Tractat de Brest-Litovsk, 1918).
Primeres mesures revolucionàries:
Abolició de la propietat privada de la terra.
Expropiació dels latifundis.
Control obrer de les fàbriques.
Nacionalització de la banca.
Reconeixement del dret a l’autodeterminació.
Cartell commemoratiu de la Revolució d’Octubre
LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE:I LES ELECCIONS?
El novembre de 1917 el govern bolxevic convoca les eleccions promeses per l’antic Govern provisional.
Els bolxevics guanyen a les ciutats més importants i entre els soldats que encara estan al front, però els resultats no són els esperats.
Davant la derrota electoral decideixen dissoldre l’Assemblea Constituent, ja que creuen que de no fer-ho les mesures revolucionàries corren perill.
Socialrevolucionaris 41%
Bolxevics 23,5%
Kadet 4,8%
Menxevics 3,3%
Altres 27,4%
Resultats de les eleccions de novembre de 1917 a l’Assemblea Constituent
LA GUERRA CIVIL RUSSA (1918 – 1922)
Exèrcit Blanc Format per totes les forces polítiques
contràries als bolxevics (tsaristes, menxevics, socialrevolucionaris...).
Tenen el suport de països com França, el Regne Unit o els Estats Units.
Intenten revoltar als diferents pobles de Rússia contra els bolxevics.
Exèrcit Roig Format pels bolxevics i comandat per Lev
Trotski.
No tenen pràcticament cap suport internacional.
Controlen les regions industrials de Rússia.
Instauren el “comunisme de guerra” i una dura repressió contra els opositors.
Cartell antibolxevicFamília imperial russa,
afusellada el 1918.
LA CREACIÓ DE LA UNIÓ SOVIÈTICA (1922)
Els bolxevics guanyen la guerra civil i acaben controlant tot el territori de l’antic Imperi Rus. Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
S’estableix un sistema de partit únic, controlat pel Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Lenin i Trotski són partidaris d’internacionalitzar la revolució. Arreu del món neixen partits comunistes, que s’integraran a la Komintern o Tercera Internacional (formada exclusivament per partits comunistes).
Escut, bandera i extensió territorial de l’URSS
LA CONSOLIDACIÓ DE L’URSS I L’INICI DEL STALINISME
S’instaura la Nova Política Econòmica (NEP) per reconstruir el país.
Lenin mor l’any 1924 i s’inicia la lluita pel control del partit i l’estat, entre Lev Trotski i Iosif Stalin.
Stalin es fa amb el poder i Trotski marxa a l’exili (1927).
Stalin reformula el sistema soviètic amb la instauració d’un estat totalitari i un nou sistema econòmic. Comença una dura repressió contra tots aquells que se li oposin.
Presos d’un gulag (camp de treballs forçats)
Iosif Stalin, líder de l’URSS entre 1927 i 1953.
I SI FEM BALANÇ?
Model econòmic alternatiu al capitalisme.
Ràpida modernització en 40 anys.
Necessitats bàsiques cobertes per tota la població.
Educació i sanitat equiparables als països occidentals.
Desenvolupament tecnològic.
Contrapès a l’hegemonia dels Estats nits.
Pobresa i atur inexistents (oficialment).
L’URSS va desenvolupar una important industria aeroespacial
I SI FEM BALANÇ?
Mala gestió económica (plans ineficients, malbaratament de recursos…).
Manca de llibertats individuals (expressió, manifestació…).
Sistema de partit únic.
Administració poc transparent.
Desigualtat social: la Nomenklatura.
Elevadíssima despesa militar.
Sotmetiment d’altres països (Europa de l’Est).
Nomenklaturadel PCUS
Invasió de Txecoslovàquia (1968)
QUÈ EN QUEDA?
L’any 1991 l’URSS col·lapsa i desapareix. Es privatitza l’economia i s’intenta democratitzar el país.
El Partit Comunista Rus té el 10% (aprox.) de diputats de la Duma. Segona força del país.
Record de Lenin com el modernitzador del país i d’Stalin com el vencedor de la guerra contra els nazis.
El centenari de la Revolució s’ha commemorat discretament i com una “reconciliació nacional”.
A Rússia es lloa el passat imperial de la Rússia tsarista.
Autobús amb la imatge d’Stalin Mòmia de Lenin Escut actual de Rússia
