Remei Baldó Asensi

Tetis, deessa marina, mare d’Aquil·les, suplica a Zeus per la sort del seu fill. El déu apareix caracteritzat amb el tron, el ceptre, l’àguila, enmig dels núvols. La deessa Hera, trau el cap per darrere del núvol per veure què passa, gelosa per les infidelitats del seu marit.

ZEUS/JÚPITER

Zeus i Hera

L’origen de la Via Làctia

Aquest quadre és de Tintoretto, un pintor del Renaixement italià. En ell Apareix Hera amamantant Hèracles, sostingut per un personatge no molt definit mitològicament, que podria ser Hermes. Hi ha amorets envoltant l’escena. Els paons evidencien la presència d’Hera i l’àguila que sosté els llamps ens indica que Zeus està present, interessat en els fets. Diu la mitologia que Zeus volia que Hera amamantara Hèracles per tal de fer-lo immortal, ja que com a fill seu i d’una dona, Alcmena, era mortal. Quan Hera conegué la identitat del xiquet, l’apartà del seu pit i així, com per art de màgia, es formà la constel.lació de la Via Làctia ( camí de la llet). Per això es veuen estrelletes al voltant del braç d’Hera.

HERA/JUNO

Aquest quadre de Rubens tracta sobre el mateix mite.La deessa apareix quasi nua (només un mantell roig li recobreix parcialment les cames) i agafant-se el pit: però així i tot, l’escena no té un aire excessivament eròtic, perquè l’aspecte d’Hera és com el d’una verge que està alimentant el seu fill, amb l’aureola daurada damunt del cap. La identitat de la deessa està remarcada pels paons que arrosseguen el seu carro. S’hi poden veure els rajos de llet i també les estrelles que simbolitzen la Via Làctia. En un lateral apareix Zeus pensatiu, observant l’escena, amb el feix de llamps als peus.

POSIDÓ/NEPTÚ

Neptú i Amfitrite En  el  mosaic  romà  apareixen Neptú  i  Amfitrite  coberts  per  un mantell  nupcial,  que  sostenen dos  amorets.  El  déu  porta  el trident en una mà. Es suposa que viatgen  pel  mar,  per  això  els envolten  peixos.  Estiren  el  carro quatre  cavalls  estranys  amb  cua de peix.   

Ceres i dues nimfesRubens i Snyders. Museu del Prado.Ceres, com a divinitat dels cereals, té un manoll  d'espigues  i  rep  la  banya  de l'abundància. Una nimfa juga un un mico. L'altra  s'aprecia  en  segon  terme.  Amb excepció  de  les  figures  que  pintà Rubens,  tota  la  resta  fou  realitzada  per Snyders; a Rubens  li  interessava només la  figura  humana,  sense  importar-li  que en  un  quadre  essencialment  seu participaren  altres  deixebles  i col.laboradors.  La  decoració  de  l'escena té un gran valor i realça les figures. Crida molt  l’atenció  la  presència  d’animals exòtics  com  el  mico  o  el  lloro  en  un quadre  de  tema  mitològic;  sens  dubte reforcen  la  idea de Ceres com a deessa de la fertilitat de la natura, en la mateixa línia  que  la  banya  de  l’abundància,  i juntament  amb  les  fruites  i  les  flors donen una nota de color.  

DEMÈTER/CERES

 Aquesta  és  una  escultura  de  Bernini, arquitecte  i  escultor  italià  del  Barroc.  Va viure  a  finals  del  s.  XVI  i  part  del  s.  XVII. Les  seues  composicions  són  molt exaltades,  molt  expressives  i  amb molt  de dinamisme.  En  les  seues  figures  tot  es retorcilla, els cabells, els cossos, els vestits. En  aquest  grup  escultòric  la  presència  del can Cèrber amb els  tres caps és  suficient   per  a  reconéixer  els  personatges.  Si observem  els  gestos  veurem  el  gran realisme que  trasmeten:  la cara  i  les mans de  Proserpina;  són  un  reflex  de  la  seua desesperació i del seu rebuig cap al raptor. Bernini  aconsegueix  donar  a  la  carn  de Persèfone  l’aspecte  blanet  perquè  els  dits d’Hades semblen enfonsats en la seua pell.

El rapte de ProserpinaHADES/PLUTÓ

La  versió  “burlesca”  del  déu Mart  ,de Velázquez.  Reconeixem  el  déu  de  la guerra  per  les  armes,  però  el  seu aspecte és molt poc marcial.

ARES/MART

El naixement d’Atenea del cap de Zeus, adulta i armada. Podem reconéixer el déu Hefest per la destral i el déu Posidó pel trident. (pintura sobre ceràmica).

ATENEA/MINERVA

Atenea pensativa

Atenea i el centaure, de Botticelli. La intel·ligència (Atenea)

aconsegueix dominar la salvatgia (el centaure)

La Farga de Vulcà, de Velázquez. Apol·lo informa Vulcà de la infidelitat de la seua esposa, Venus, en el lloc de treball, la farga, i davant la presència dels seus ajudants, els cíclops.

HEFEST/VULCÀ

Vulcà o Hefest forjant el llamp de Zeus, pintura de Rubens.

Apol·lo disparant una fletxa al monstre Pitó, mentre Eros li’n dispara una a ell molt més perillosa , que el portarà a una relació frustrada amb la nimfa Dafne.

APOL·LO

Apol·lo/ Hèlios/ Sol/ Febus Àrtemis/Diana/Selene/La Lluna

Àrtemis disparant una fletxa a Acteó, que immediatament inicia la seua transformació en cèrvol i a continuació és devorat pels seus propis gossos, que no el reconeixen ( Ticià)

ÀRTEMIS/DIANA

HERMES/MERCURI

AFRODITA/VENUS

Relleu que plasma l’escena del naixement de Dionís, de la cuixa de Zeus, ajudat pel déu Hermes.

DIONÍS/BACUS

Bacus, de Caravaggio, pintor italià del Barroc. Sembla que la

imatge del déu és un autorretrat.

Los borrachos, de Velázquez. El déu Dionís o Bacus coronant al rei dels borratxos, tots ells amb aspecte de vagabunds, amb la cara roja pels efectes del vi.

Temple de Vesta a Roma

HÈSTIA /VESTA