Embed Size (px)
Citation preview
Edat Moderna
EDAT MODERNA
Prehistòria
Edat antiga
Edat Mitjana
Edat Moderna
1492 1789
Edat Contemporània
Edat Moderna
L’Edat Moderna comença amb el descobriment d’Amèrica, al 1492, i acaba amb la Revolució Francesa al 1789
L’Espanya dels Reis Catòlics
Monarquia autoritària Unitat dels regnes de la península
Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics Dinastia dels Àustria
Carles I, Felip II, Felip III Felip IV: Guerra dels segadors Carles II: Guerra de successió
Expedicios i descobriments Els canvis socials Art i cultura
QUÈ TREBALLAREM?
Al començament de l’Edat Moderna els monarques
europeus van anar imposant la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, van ser un model de monarques autoritaris. Unificaren els regnes hispànics, excepte Portugal, i hi van imposar l’autoritat reial i la religió catòlica.
L’Espanya dels reis catòlics
La monarquia autoritària dels Reis
Catòlics
Al començament del segle XV la península
ibèrica estava dividida en quatre regnes cristians: el regne de Castella, la corona Catalanoaragonesa, el regne de Navarra i el regne de Portugal.
Amb el matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, va tenir lloc la unió de tots dos regnes el 1469
La unitat dels regnes de la península
Posteriorment, Isabel i Ferran van conquerir el
regne musulmà de Granada el 1492. Més endavant es van annexionar les illes Canàries, Melilla, Orà i el regne de Navarra.
La unitat dels regnes de la península
No obstant això, només va ser una unió dinàstica, ja
que tant la corona d’Aragó com el regne de Castella van conservar les institucions pròpies, les lleis, la llengua i les fronteres.
La unitat dels regnes de la península
Catalunya durant l’època dels Reis
Catòlics El model autoritari dels Reis
Catòlics no es va implantar a Catalunya, que acabava de sortir d’una guerra civil entre el rei Joan II i les classes dirigents.
Ferran II d’Aragó va fer algunes reformes per evitar enfrontaments: el monarca havia de regnar seguint les lleis del principat i havia de pactar amb els grups poderosos de cada regne.
Va mantenir les institucions tradicionals, la Generalitat i el Consell de Cent, i va crear el Consell d’Aragó i el càrrec de virrei.
Carles I (net dels Reis Catòlics) 1516-1556
Va heretar: - Castella, Catalunya i Aragó, possessions a Amèrica, la Mediterrània i el nord d’Àfrica (per part dels avis materns). -L’Imperi Alemany (per part dels avis paterns
Felip II (1556-1598)
Va afegir el regne de Portugal amb les seves possessions a Amèrica
Felip III (1598-1621)
Durant els segles XV i XVI Catalunya es va empobrir, va quedar al marge de les grans empreses dels àustria, sense negociar amb Amèrica
ELS REIS ÀUSTRIAS ESPANYOLS
FELIP IV (1621-1665)
Durant el s. XVII: Catalunya comença a recuperar-se. Portugal i Holanda s’independitzen Castella comença a estar arruïnada per
males collites, epidèmies de pesta, crisi del comerç amb Amèrica i grans despeses per mantenir l’exèrcit
Castella demana ajut econòmic i militar als catalans
Els catalans es van indignar i es van negar a pagar més impostos
Els soldats de Felip IV lluitaven contra França des de 1635
Al 1640 Catalunya es va negar a seguir mantenint els soldats de FelipIV al seu territori i els segadors que anaven a Barcelona a buscar feina es van revoltar i van matar al virrei que era el representant del rei a Catalunya.
Felip IV ordena la invasió de Catalunya. Catalunya demana ajuda a França. Al 1659 acaba la guerra dels segadors amb el
Tractat dels Pirineus i Catalunya perd el Rosselló i la Cerdanya que passen a ser de França
LA GUERRA DELS SEGADORS
Carles II va morir sense fills. Carles d’Àustria i Felip de Borbó eren els dos
candidats a la successió. Catalans, aragonesos i valencians prefereixen
a Carles d’Àustria . Els castellans es decanten per Felip de Borbó Comença la guerra de successió entre els dos
bàndols
CARLES II
GUERRA DE SUCCESSIÓ
França ajuda al bàndol de Felip de Borbó.
Barcelona es va rendir l’11 de setembre de 1714 després d’un any d’atacs constants
Rafel Casanova (conseller en cap de Barcelona) és ferit durant l’assalt.
Felip V promulga el Decret de Nova Planta que suprimia les lleis i les institucions de Catalunya, prohibia l’ús del català i imposava les lleis de Castella
Holanda, Àustria i Anglaterra ajuda al bàndol de Carles
d’Àustria.
Expedicions i descobriments
A finals del segle XV navegants i aventurers
europeus van fer un seguit d’expedicions que ampliaren el món conegut. Molts reis, principalment els de Portugal i Castella, les van finançar.
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Aquestes expedicions van ser motivades per: Avenços científics i tècnics
que van millorar la navegació.
El desig d’enriquir-se i de trobar or per encunyar moneda.
La necessitat de trobar noves rutes marítimes i comercials per arribar a Àsia.
Cristòfor Colom coneixia les expedicions dels
portuguesos, que van ser els primers navegants que va arribar a l’Índia costejant el litoral africà, va presentar al rei de Portugal un projecte per arribar a les Illes de les Espècies seguint una ruta que travessava l’oceà Atlàntic.
El descobriment d’Amèrica
El rei de Portugal li refusà el projecte, i Colom
va buscar el suport dels Reis Catòlics. Aquests van decidir ajudar-lo i li van proporcionar una nau (la Santa Maria) i dues caravel·les (La Pinta i La Niña), així com aliments, armes i gairebé un centenar de mariners.
El descobriment d’Amèrica
El descobriment d’Amèrica
Les tres naus van salpar del port de Palos (Huelva) el 3 d’agost de 1492 i, desprès de dos mesos de dura travessia, desembarcaren a l’illa de San Salvador, al Carib.
El descobriment d’Amèrica
Colom creia que havia arribat a l’Índia, al continent asiàtic; per això va batejar els seus habitants amb el nom d’indis.
Tot i que va fer tres viatges més a Amèrica, va morir el 1506 sense saber que havia descobert un nou continent.
El cartògraf Amerigo Vespucci va ser el primer que va plantejar que aquelles terres formaven part d’un nou continent, per això li van posar Amèrica en honor seu.
La primera volta al món
L’any 1519, el navegant portuguès Fernao Magalhaes va emprendre un llarg viatge que el portaria a fer la primera volta al món.
