La dona? La de casa

Ramón GradillaAdrià Nel·lo

• Sempre hi han hagut desigualtats entre homes i dones, per això ens ha interessat la historia que a continuació us explicarem. La historia de una dona atrapada en la seva rutina diària.

Introducció

Els primers 20 anys

• Els primers 2 anys de estar casats van ser els més feliços de la seva vida, el seu home li feia cas, era molt amable, la convidava a sopar, li feia feines de casa, es podria dir que era un bon espòs. Un cavaller.

Tota va canviar quan el home va ser acomiadat. Es va tornar descuidat i ja no feia les feines de casa. No es preocupava per la seva dona, i es passava el dia al sofà.

La seva dona ho feia tot: treballava, feia les feines de casa, complia les ordres del seu home…

Així 13 any més fins que van acomiadar a la dona. Ella no es podia pensar que podia ser pitjor, i s’equivocava…

Als pocs mesos van començar els problemes econòmics. Els van començar a embargar coses, fins el fet de tenir les coses essencials per dormir, menjar i per la higiene personal.

L’home es passava el dia cridant i estava sempre enfadat, fins que un dia la dona li va contestar. Aquesta va ser la seva sentencia...

Un dia la dona va anar a comprar, al tornar no volia entrar a casa seva i va anar a veure al veí. Desprès de una llarga conversació. L’home sentia una atracció forta per la seva veïna. No s’ho va pensar dos cops i s’hi va llençar al damunt.

L’home sentia una atracció forta per la seva veïna. No s’ho va pensar dos cops i s’hi va llençar al damunt.

La dona no li va dir que no i es va deixar seduir per el veí.

A les dues setmanes li van començar a venir nàusees. Ella preocupada va anar al metge.

El metge li va dir el que ella més temia. Si, estava embarassada.

El que ella no sabia era que el seu home s’emocionaria tan que arribaria a canviar, van quedar enrere les amenaces i els maltractaments.

Al arribar a casa, el seu home, enfadat, li va preguntar on havia anat. Ella li va explicar que estava embarassada.

Als vuit mesos el matrimoni estava més unit que mai. L’home havia trobat feina en una pizzeria, havien tornat a comprar els mobles. Tot era perfecta...

Als nou mesos la dona es va posar de part. Van avisar a un taxi i ella i el seu home van anar al hospital.

El part va durar quatre hores. El pare estava fora de la sala decidint el nom del nadó. Va sortir el metge i el va avisar que ja havia finalitzat el part.

El home va entrar corrents a la habitació on era la seva dona i el nadó.

El home es va quedar sorprès al entrar a l’habitació...

Va agafar al nen, i ràpidament el va tornar a deixar als braços de la dona.

No podia suportar veure aquell nadó de color.

De camí a casa l’home no va dir res.La seva dona preocupada no va gosar a preguntar-li res.

Al arribar a casa, van deixar al nen al bressol, i van anar al menjador a parlar. Ell va començar a cridar, fins que li va donar una bufetada.

Veien el desastre que li venia a sobre a la dona, va començar a plorar.

Com més plorava la dona, més fort colpejava l’home.El veí que estava tranquil veient la televisió, va sentir el crits i es va alertar...

Va sortir corrents i va tirar la porta avall. Va entrar al menjador, i va tombar d’un sol cop al marit.

Desprès d’una intensa lluita entre el veí i el marit, el veí va deixar inconscient al marit i va trucar a la policia.

El marit va ser jutjat i condemnat. La dona i el veí van marxar junts a començar de nou amb el seu fill.