Educación temprana

ESPECIALISTA UNIVERSITARI EN ATENCIÓ PRIMERENCAUIBMarç 2009

1. QUÈ ÉS EL MALTRACTAMENT INFANTIL?

2. QUÈ FER DAVANT UNA SITUACIÓ DE MALTRACTAMENT INFANTIL?

1. COM ACTUAR DAVANT UN MENOR MALTRACTAT?

1. QUÈ ÉS EL MALTRACTAMENT INFANTIL?1. Maltractament infantil. Què és?2. Quina prevalença te?3. Només consideram maltractament quan s’ha pegat a un menor?4. Per què un menor sofreix maltractament?5. Quins són els factors de risc que poden portar a una situació de

maltractament?6. Quin són els factors de protecció que poden mitigar una situació

de maltractament?7. Mites sobre el maltractament8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?




1. Maltractament infantil. Què és?2. Quina prevalença te?3. Només consideram maltractament quan s’ha pegat a un

menor?4. Per què un menor sofreix maltractament?5. Quins són els factors de risc que poden portar a una

situació de maltractament?6. Quin són els factors de protecció que poden mitigar una

situació de maltractament?7. Mites sobre el maltractament8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?


1. Maltractament infantil. Què és?

PROTECCIÓ

DESPROTECCIÓ

MALTRACTAMENT

1. RESPONSABILITAT2. PRINCIPIS DE PROTECCIÓ

1. DEFINICIÓ2. DESAMPARAMENT (Tipus)



PROTECCIÓ

DESPROTECCIÓ

MALTRACTAMENT

RESPONSABILITAT

1r nivell: pares i ciutadans (1/96)2n nivell: administracions públiques3r nivell: institucions, comunitats autònomes, sistema judicial



PROTECCIÓ

DESPROTECCIÓ

MALTRACTAMENT

PRINCIPIS DE PROTECCIÓ

Necessitat d’apegoRelacions amb germansNo rompre amb el passatIntervenció mínima



PROTECCIÓ

DESPROTECCIÓ

MALTRACTAMENT

Acció, omissió o tracte negligent, no accidental que priva al nin/a dels seus drets i benestar, que amenaça o interfereix al seu desenvolupament físic, psíquic i/o social, els autors dels quals poden ser persones, institucions o la pròpia societat.

(Centre Internacional de la Infància de París)

Acció, omissió o tracte negligent, no accidental que priva al nin/a dels seus drets i benestar, que amenaça o interfereix al seu desenvolupament físic, psíquic i/o social, els autors dels quals poden ser persones, institucions o la pròpia societat.

(Centre Internacional de la Infància de París)



PROTECCIÓ

DESPROTECCIÓ

MALTRACTAMENT

DESAMPARAMENT (Tipus)DESAMPARAMENT (Tipus)

1. Situacions de risc

2. Situacions de desamparament1. Impossibilitats temporal o definitiva2. Incompliment dels deures de protecció3. Inadequat compliment dels deures de la

protecció (*)

1. Situacions de risc

2. Situacions de desamparament1. Impossibilitats temporal o definitiva2. Incompliment dels deures de protecció3. Inadequat compliment dels deures de la

protecció (*)



CAUSA COMPLIMENT DELS DEURES

OrfandatPressó dels paresMalaltia o ingrés hospitalari

Impossible

Abandonament totalAbandonament de la mareNo reconeixement dels pares

Incompliment

Maltractament i abandonament físicMaltractament i abandonament emocionalAbús i explotació sexualMendicitat i explotació laboralIncapacitat per al control

Inadequat

1.1.



Lesions físiques o psicològiques no accidentals ocasionades pels responsables del desenvolupament del menor que es produeixen a conseqüència d’accions físiques, emocionals o sexuals de comisió o omisió i que amenacen al desenvolupament físic, psicològic i emocional considerat com a normal per al menorA mesura que ha anat evolucionat la visió de la infància s’han anat

ampliat els límits del que és considerat maltractament infantil.







2. Quina prevalença te?

Més maltractament en nins que en nines.

Molts dels menors han sofert més d’una tipologia de maltractament.

El maltractament físic és més freqüent en menors de 2 anys.

En tots els caos, hi ha una acumulació de factors de risc (*)

PERFIL DEL MENOR MALTRACTAT-Nin entre 1 i 4 anys

-Víctima de negligència

- No escolaritzat.

-No pateix problemàtica de salut, minusvalidesa física ni psíquica.

-Desenvolupament físic adequat.

-Convui en un patró de familia “tradicional”.

-La seva llar te males condicions d’habitabilitat (44,2%)


2. Quina prevalença te?

Tipus de maltractament Espanya (2001)

Negligència 79,1%

M. Emocional 42,5%

M. Físic 30.1%

Explotació laboral 4,2%

Mendicitat 9,3%

Corrupció 4,2%

Abús sexual 4,2%

M. Prenatal 5,0%

Taxa d’incidència 0,44 per mil

Nombre de casos 189

Nombre d’expedients 32.483


2. Quina prevalença te?Altres dades I. Balears (2007) IMAS

Menors atesos a la Direcció Executiva al Menor i Atenció a la Família

1.623

Menors atesos per l’Equip d’Urgència 656

Casos treballats trimestralment (mitjana) per a la Secció de Llevant

574

Casos oberts per primer cop al 2007 (Llevant) 247

Casos treballats trimestralment (mitjana) per a la Secció de Ponent

536

Casos oberts per primer cop al 2007 (Ponent) 338

Menors i adolescents en tractament psicoterapèutic per part de la Secció d’Infància i Família

357

Menors atesos al conjunt de centres residencials per a menors de l’IMAS

271

Menors atesos al conjunt de centres residencials per a menors a centres concertats

352







3. Només consideram maltractament quan s’ha pegat a un menor?

ACTIU PASSIU

FÍSICM. Físic

NegligènciaAssetjament sex

EMOCIONAL M. Emocional Aband. Emoc S. MÜNCHAUSEN PER PODERS MALTRATACTAMENT PRENATAL EXPLOTACIÓ LABORAL EXPLOTACIÓ SEXUAL MALTRACTE INSTITUCIONAL ALTRES



M. FÍSICM. EMOCIONA L /PSICOLÒGICABANDÓ /NEGLIGÈNCIAABÚS SEXUAL

S. MÜNCHAUSEN PER PODERSMALTRACTAMENT PRENATALEXPLOTACIÓ LABORALM. INSTITUCIONALEXPLOTACIÓ SEXUAL

ALTRES:CORRUPCIÓSUBMISSIÓ QUÍMICO – FARMACÈUTICA

Acció no accidental que provoca mal físic o malaltia a un infant o se’l posa en risc de patir-lo com a conseqüència d’alguna negligència intencionada.






Situacions en què les necessitats psicològiques de l’infant no són cobertes, sobretot, les que tenen a veure amb les relacions interpersonals i l’autoestima






Situació en la qual les necessitats físiques bàsiques de l’infant i la seva seguretat no són ateses pels qui tenen la responsabilitat en la seva cura.






Utilització que un adult fa d’un menor per satisfer desitjos sexuals. Amb contacte, sense contacte i consentiment passiu.






Creació de situacions a on l’agressor indueix al menor a tenir símptomes reals o aparents d’una malaltia. (Trastorn psíquic dels pares o de les persones que en tenen cura)






Situacions o característiques de vida de la dona embarassada que, podent-les evitar perjudiquen els fetus.






Situació en la que s’utilitza un infant en edat no laboral per obtenir-ne beneficis econòmics i minvant les seves relacions socials com les activitats escolars. Aquesta explotació pot anar des de condicions de treball en extrema duresa fins a la mendicitat.






Totes aquelles situacions que es donen en centres o institucions que atenen als infants que, per acció o omissió no respecten els drets bàsics d’aquests, és a dir, la seva protecció, cura, promoció i estimulació del seu desenvolupament personal






Es refereix quan l’infant és induït o obligat a exercir la prostitució i/o la pornografia.






Conducta dels adults que provoquen en els infants pautes de conducta social o desviada, sobretot en les àrees de l’agressivitat, la propiació indeguda, la sexualitat, el tràfic o consum de drogues






El menor sotmès a fàrmacs sense necessitat mèdica que l’incapacitat pel desenvolupament de la seva autonomia, resistència o control. Pot ser causada pel síndrome Münchaussen per poders.

1.2.Document 1







4. Per què un menor sofreix maltractament?

1ers Treballs “Síndrome del nin apallissat”

Estudis sobre les característiques del maltractador:

Trastorn psicològic del maltractador.

Anys 70: Model sociològic Causes contextuals

Actualment. Model etiològic Causes psicosocials i sociointeraccionals


4. Per què un menor sofreix maltractament?MALTRACTAMENT FÍSIC

Transmissió Intergeneracional del maltractament físic (2 estudis)1. El maltractament físic no seria un factor de risc d’importància i no tendria rellevància causal en l’explicació del maltractament.(Sols és un marcador més)2. Únicament un subgrup dels subjectes amb la història de maltractament físic de la infància repetiran el cicle del maltractament. Hunter i Kilstrom (1979, Egeland,Jacobitz i Sroufe (1988)Absència del suport socialMajor freqüència de famílies monoparentals.Presència de figura paterna masculina sense relació biològicaAlteracions psicopatològiques en els pares maltractats: Alcoholisme, toxicomanies, baixa autoestimaHiperactivitat fisiològica: Major activació fisiològica front estímuls infantils estressants.Dèficits neuropsicològics: Dificultats pel raonament abstracte i la flexibilitat per entendre la conducta del nin // Dificultat per generar adequades estratègies del maneig de la conducta del nin


4. Per què un menor sofreix maltractament?MALTRACTAMENT FÍSIC Models etiològics explicatius del maltractament físic

1.Models cognitius

2.Models de dos components

3.Models de processament de la informació

4.Model d’afrontament de l’estrés

Helfer i Kempe (1968), 3 Precondicions:-Persona en potencial per maltractar-Infant percebut com inapropiat-Situacions de tensió

Bauer i Twentyman (1985), 4 fases:-Expectatives inadequades-Incoherència entre conductes de l’infant i les expectatives-Interpretacions basades en la intencionalitat-Resposta inadequada i agressiva cap el nin

En moltes ocasions en el cas del maltractament físic és que les conductes de l’infant son percebudes de manera distorsionada com provocatives o molt mes inacceptables de lo normal.



1.Models cognitius




Ross Vasta (1982), dos tipus de condicions:

1.Subjecte ha de tenir una tendència a elegir el càstig físic.

2.Activació del sistema nerviós autònom.



1.Models cognitius




Milner (1993), errors en el processament d’alguna/es de les fases del P.I.:

Fase 1: Percepció de la conducta del nin: Menor habilitat per reconèixer les expressions emocionals del menor o l’estat afectiu.

Fase 2: Expectatives, interpretacions i avaluacions de las conductes dels fills. Expectatives distorsionades on s’atribueix intencionalitat en les conductes del menor

Fase 3: Integració de la informació i selecció de les respostes: Dificultat per donar resposta als conflictes que sorgeixen.

Fase 4: Implantació i monitorització de les respostes: Dificultat per utilitzar respostes alternatives al maltractament ja que el seu repertori de conductes es molt limitat

NEGLIGÈNCIA



1.Models cognitius




Hillson i Kuiper (1994), teoria composada per 4 elements principals:

-Possibles factors d’estrès (parentals, de l’infant i ecològics).

-Avaluacions cognitives (primàries i secundàries) .

-Components de l’enfrontament (disposicions i respostes).

-Conductes del cuidador (facilitativa, negligent i abusiva).

NEGLIGÈNCIA


4. Per què un menor sofreix maltractament?

NEGLIGÈNCIA

El model més freqüent és Sociològic

Carència econòmica + absència d’habilitats + desconeixement de les necessitats

“Síndrome d’apatia”

Tendència comportamental en l’afrontament de problemes L’evitació

Limitació del coeficient intel·lectual de la mare (estudi de Tymchuc i Andron, 1990)

Polansky (1972) possibles tipus de mares negligents:-Mare apàtica-Mare immadura-Mare amb retard mental-Mare amb depressió reactiva-Mare psicòtica.

1.4.







5. Quins són els factors de risc que poden portar a una situació de maltractament?

Els problemes que tenen els nins es produeixen en unes manifestacions que poden ser conductuals, físiques i/o emocionals. Aquestes senyals d’alarma o pilots d’atenció és el que anomenam indicadors, ja que poden indicar una situació de risc o maltractament.

M.FÍSIC M.EMOCIONAL ABÚS SEXUAL NEGLIGÈNCIA




Perfil de l’agressorQualsevol persona frustrada, incapaç de controlar les seves emocions, amb baixa autoestima i amb inseguretat personal

Perfil del context

Poden influir factors com:-L’escassa experiència en la tasca de patenitat.-Problemes en la parella i en la comunicació familiar-L’alcoholisme i la drogadicció-L’estrés familiar-Expectatives irreals entorn a l’infant-Problemes econòmics i de vivenda

Perfil de la victima

Qualsevol infant pot ser victima de maltractament. El nin no sap defensar-se davant les agressions dels aldults, no demana ajuda i això el situa en una posició vulnerable davant l’adult



PERFIL DEL MALTRACTADOR/A INFANTIL A ESPANYA

•Mare: 30 a 34 anys / Pare de 35 a 39 anys•És mare o pare biològic del menor•Provoca tracte negligent•Està desocupat•No pateix malaltia física o psíquica•No te antecedents penals•No consumeix drogues•No existeix violència domèstica•No manté bones relacions amb els seus familiars (51,4%) i veïnats (61,1%)•Utilitza les institucions de suport (75,6%)

Browne i Saqi (1988)1.4







6. Quin són els factors de protecció que poden mitigar una situació de maltractament?

Nin Familia

Societat

Cultura

EscolaAmics



Nin

Bona autoestima

Bona disposició a la interacció social

Facilitat per a l’assertivitat, pel processament

de la informació social

Tendència a la cooperació

Absència de dificultats evolutives

Bon desenvolupament escolar

Capacitat per a prediure situacions perilloses i

evitar el mal o protegir-se

Intens vincle d’apego amb un model correcte



Familia Correctes figues d’apego

Estil educatiu democràtic

Bon definides normes i límits

Sensibles a les necessitats del menor

Adequada salut mental

Absència d’aconteixements estresssants

Reconeixement i estima del menor

Bona xarxa de suport social



Escola Bon ajustament al context social

Bones respostes a les necessitats dels

menors

Oportunitat per a potenciar les destresses

del menor



Amics Bons amics, estables i recíprocs

Els amics són bons models

És volgut pels seus companys

Història estable d’acceptació



Societat

La família coneix i manté relacions estretes amb

professors i amics dels seus fills

Sistema de valors familiar molt semblant al grup

d’iguals i al que predomina a l’ambient escolar



Cultura

Bona situació econòmica, política i social

Valoració de la tolerància, la solidaritat, la protecció als

més dèbils i necessitats

Sensibilitat cap als drets i necessitats de la infància



Habilitat social iemocional dels nins

Habilitat social iemocional dels nins

Coneixements sobre com criar als fills i desenvolupament infantil

Coneixements sobre com criar als fills i desenvolupament infantil

Conexions socialsConexions socials

Suport concret en moments de necesitat

Suport concret en moments de necesitat

Capacitat de recuperació dels pares

Capacitat de recuperació dels pares

Familias més fortes; manco maltractament

1.5.







7. Mites sobre el maltractament

El maltractament és infreqüent

La violència i l’amor no coexisteixen a les famílies

El maltractament sols el produexien persones amb malalties

mentals, desordres psicològicso sota els efectes de l’alcohol i de

les drogues

Noció de “trasmissió generacional” del maltractament

El maltractament infantil és fonamentalment físic

El maltractament no existeix en classes socials altes

Els temes psicosocials no són un dels elements claus

Tota intervenció ha de tenir certesa que hi ha hagut

maltractament

Document 2







8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?A curt termini: aquelles que es donen en algun moment durant els dos anys posteriors al maltractament.•Aïllament social•Agressivitat•Desordres de la conducta Alimentària•Ansietat•Problemes d’aprenentatge•Disminució de l’atenció •Autoconcepte i autoestima pobre•Disminució de concentració•Desordres de la conducta•Conductes destructives•Poca cooperació•Sentiments de culpa•Conductes delictives•Depressió

•Hiperactivitat•Hostilitat•Canvis d’humor•Impulsivitat•Problemes de relació amb iguals, d'inclinació, d'amistat, d'afecte, de socialització•Alteracions de Somni•Conductes sexuals inadequades, Conductes sexuals agressives•Suïcidi (ideacions, autolesions)•Desajustament emocional•Escolarització: pobre rendiment, baixes expectatives escolars, absentisme•Estrès postraumàtic •Desobediència


8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?A llarg termini: aquelles que perduren més de dos anys o be es manifesten en posteriors etapes de la seva vida.

• Aïllament social• Agressivitat • Abús de/ dependència del alcohol• Desordres de la conducta Alimentària• Autoconcepte i autoestima pobre• Desordres de la conducta• Conductes destructives

• Conductes delictives• Dependència en les relacions socials• Depressió• Abús de drogues• Desajustament emocional• Hostilitat• Problemes de relació amb iguals, d'inclinació, d'amistat, d'afecte, de socialització


8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?

Als primers anys....

M. Físic2/3 dels menors de 3 anys maltractats sofreixen lesions cerebrals

Abandonament Desnutrició greu en 6 primers mesos, que s’associa a seqüel·les neurològies permanents

“Hiperexcitabilitat permanent” condiciona un estrés crònic


8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?

Seqüel·les Neurològiques

Motores

Visuals

Llenguatge i aprenentatge

Retard mental i alteracions de la

memòria

Hematomes degut a moviments d’accelaració o desaccelaració, efectes de cops per miactes

Hemorragies retinianes (75-90% de M. Físic); dèficits visuals deguts a danys cerebrals

Normalment a l’àrea de Broca,; afàsies o disfàsies, normalment mitxes

Retard mental postraumàtic més freqüent (45%) en nins maltractats físicament que en la resta de traumatismes

accidentals (5%). Alteracions de la memòria

Neurològiques per mal medular

o espinal

Poc freqüents; mortanlitat alta en lesions cervicals, o efectes com paraplexia , tetraplexia, ... Acompanyada de no control

d’esfínters

La detecció i identificació no té sentit sinó va acompanyada de la intervenció.

No existeix una única definició i classificació dels tipus de maltractament.

Cal evitar els estereotips en quan als perfils d’agressor i víctima, i de les situació.

1.6.


2. QUÈ FER DAVANT UNA SITUACIÓ DE MALTRACTAMENT INFANTIL?1. Legalment, què hem de fer?2. Quins indicadors hi ha sobre el maltractament?3. Com podem comprovar que hi ha una situació de

maltractament infantil?4. Què feim quan un menor ens narra una situació de

maltractament infantil?



1. Legalment, què hem de fer?

2. Quins indicadors hi ha sobre el maltractament?

3. Com podem comprovar que hi ha una situació de maltractament infantil?

4. Què feim quan un menor ens narra una situació de maltractament infantil?



DETECCIÓ

NOTIFICACIÓ

INVESTIGACIÓ

AVALUACIÓ

PRESA DE DECISIONS: PLA DEL CAS

EXECUCIÓ, SEGUIMENT I TANCAMENT DEL CAS

Nivell de prioritat del cas





Llei 21 / 1987, d’11 de novembre, de modificació parcial del Còdi Civil de la Llei de Enjuiciamiento Civil en matèria d’adopció i acolliment familiar.

Llei Orgànica 1/96 de 15 de gener, de protecció jurídica del menor.

Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears.


1. Legalment, què hem de fer? Llei 21 / 1987Llei 21 / 1987

ABANDONAMENT DESEMPARAMENT

MESURES DE PROTECCIÓ

T. AUTOMÀTICA

ADOPCIÓ

A.FAMILIAR

INTERÈS SUPERIOR DEL MENOR

MINISTERI FISCAL

Figura mediadoraentre lo administratiu i lo judicial


1. Legalment, què hem de fer?Llei 1 / 1996Llei 1 / 1996

1. DRETS DEL MENOR2. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ3. ACTUACIONS

1. Guarda2. Tutela automàtica3. Acolliment familiar

1. Simple2. Permanent3. Preadoptiu

4. Acolliment residencial5. Adopció6. Adopció internacional7. Internament en un centre

psiquiàtric

4. SITUACIONS DE DESPROTECCIÓ INFANTIL1. Motius de l’acció

protectora2. Tipus d’intervenció3. Nivells de protecció4. Àmbits de protecció5. Procès d’intervenció

1. Informació a recollir (com i qui)

2. Avaluació3. Pla d’avaluació4. Recursos (acolliment /

Adopció)


1. Legalment, què hem de fer?Llei 1 / 1996Llei 1 / 1996

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Actuació protectora absolutament prioritària

Actuació protectora molt necessària

Actuació protectora necessària

Actuacions protectores no prioritàries

Actuacions que s’han de realitzar preferentment per altres serveis



Actuació protectora absolutament prioritària

Actuacions que reuneixin condicions de gravetat,

màxima vulnerabilitat,

dificultat de detecció i visibilitat per part de al comunitat

Negligència del cuidador en els tres primers mesos

Greus maltractaments físics fins a 6 anys

Renúncia dels pares o tutors

Abús sexual intrafamiliar de 0 a 15 anys

Llei 1 / 1996Llei 1 / 1996



Actuació protectora molt necessària

Actuacions que reuneixin necessàriament tendran conseqüències greus per a la integritat o

males de detectar

Negligència del cuidador ( 3- 6 anys)

Abús sexual intrafamiliar (15 – 18 anys)

Maltractament greu, físic o psíquic (7-18 anys)

Inducció a la prostitució

Inducció al delicte

Inducció a la mendicitat

Llei 1 / 1996Llei 1 / 1996



Actuació protectora necessària

Pot tenir conseqüències greus per a la integritat

Es deuen a carències dels pares. Fàcils de detectar

No inclouen períodes de màxima vulnerabilitat pel nin

Negligències greus (7 -16 anys)

Explotació laboral

Altres formes moderades de maltractament físic i psíquic

Negligència (7 a 18 anys) i moderada (3 a 6 anys)

Altres formes moderades d’abús sexual intrafamiliar

Llei 1 / 1996Llei 1 / 1996



Actuació protectora no prioritària

Menor gravetat, no conseqüències greus per a la integritat del nin

Diferències en la cultura integrat.

Poden cobrir-se amb serveis de la comunitat

Altres formes d’educació i atenció inadequades des del punt de vista cultural

Tracte incorrecte que no afecta a les necessitats bàsiques ni a la integritat (7 a 18 anys)

Llei 1 / 1996Llei 1 / 1996

2.1.









Indicadors físics en el nin/a:1.Presenta senyals de ferides, cops i/o cremades no justificades.2.Pega als seus companys

Indicadors emocionals en el nin/a:1.Amaga l’agressió i/o no dona explicacions coherents.2.És agressiu amb els companys3.No respecta el material escola

Indicadors de comportament i actituds en els pares:1.S’observen actituds violentes i/o agressives amb els fills



Indicadors emocionals en el nin/a:1.Plora de forma injustificada2.No vol tornar a casa3.Evita parlar de la seva família o de si mateix4.Sembla trist, aïllat o ensimismat5.Presenta canvis en l’estat d’ànim

Indicadors de comportament i actituds en els pares:1.Culpen al fill2.Rebutjen el nin/a3.Semblen no preocupar-se pels problemes del nin/a




Indicadors físics en el nin/a:1.Dificultat per caminar, asseure-se…2.Roba interior ensangretada3.Picor o dolor en la zona genitalIndicadors emocionals en el nin/a:1.Reservat, pot semblar aïllat2.Conductes agressives3.Por o fòbies sense explicació4.Manifesta conductes sexuals estranyes per a la seva edat5.Trastorn greu d'esfínter

Indicadors de comportament i actituds en els pares:1.Excessivament protectors2.Problemes de parella3.Mare ausent4.Presència en la llar d’un pare no biològic




Indicadors físics en el nin/a:1.Arriba al centre sense berenar i en el menjador s’observa una actitud de gana.2. Ve amb la mateixa roba i/o és inadequada al clima, bruta i/o rompuda.3. presenta habitualment higiene persona deficient.4.Acudeix malalt al centreIndicadors emocionals en el nin/a:1.Presenta assistència irregular o falta a classe amb freqüència 2.Torna a casa tot sol en edat inadequada3.Demana o roba menjar4.No s’integra o es rebutjat pels companys pel mal olor5.Es dorm a classe, sembla cansatIndicadors de comportament i actituds en els pares:1.La família no té relació amb el centre2. No acudeixen quan se’ls cita o quan acudeixen ho fan de forma agressiva3.Els pares presenten deficiència o malalties


2.2. Document 3 i 4



Per què?1.No es detecten 2.No es notifiquen

Nivell 3: conegut per professionals, mestres, metges,...

Nivell 2: Conegut per altres institucions

Nivell 1: Conegut pel serveis de protecció de menors

Document 5 al 7






OBSERVAM l’aspecte físic, el rendiment, comportament, conductes dels pares

ESCOLTAM el que conta de la família, al que conta als companys

ENS INFORMAN de l’entorn familiar i social del nin

DETECCIÓ PRIMARENCA

Com més aviat es detecta i notifica un cas de desprotecció, augmenta la

probabilitat de que la intervenció que es desenvolupa amb la família i

l’infant sigui eficaç





SITUACIONS URGENT SITUACIONS NO URGENT

Existència d’alt risc per a la integritat física o psíquica o sospita d’assetjament sexual al menor.

1) Notificació al servei del menor a través del full de

notificació.

2) Avís als cossos i forces de seguretat del estat.

3) Denúncia al jutjat de la zona

4) Ingrés del infant en un hospital o centre de salut davant la

presència de danys físics en aquest, amb posterior

comunicació als pares.5) Avís a associacions les quals ho comuniquen als serveis

socials especialitzats i realitzen un seguiment de la intervenció (preserva la identitat del denunciant).



SITUACIONS URGENT SITUACIONS NO URGENT

1. L’equip directiu del centre delega al D.O. /E.O.E.P. la valoració del cas mitjançant el protocol d’observació.

2. El D.O./ E.O.E.P fa una valoració tant dels pares com de l’alumne i realitza un informe, una valoració del cas i unes propostes d’actuació.

3. Les propostes d’actuació es duran a terme en el centre escolar.

4. Aquestes actuacions es duran a terme en coordinació amb altres institucions o professionals (treballadors socials, serveis socials, centres de salut...)



SOSPITA / CERTESA DE MALTRACTE

VALORACIÓ: professorat/equip directiu

URGENT

-Serveis Socials-Protecció de menors-Policia municipal-Jutge-Hospital

NO URGENT

-Dpt. Orientació-Serveis Socials

QUÈ FEIM DAVANT UNA SOSPITA DE MALTRACTAMENT?

Davant d’una sospita de risc o de maltractament, les passes a seguir pels professionals de l’educació són:

1) Protocol d’observació, entrevista als pares i a l’alumne.

2) Enviar el protocol d’observació a l’equip directiu per a que el tramiti com a representant del centre.

3) Avaluació de la urgència o no urgència de la primera valoració per part de l’equip directiu i el professional que ha detectat el cas.



QUINES PASSES HE DE FER?

Anotar i registrar els indicadors que s’han observat i altres qüestions que el preocupen, així com la freqüència amb què es produeixen. Registrar les observacions és important perquè no es perdi la informació

Entrevistar al nin per conèixer millor la seva situació i com afecta al seu benestar

Si és possible, entrevistar als pares per verificar si són conscients de les dificultats detectades en el nin, conèixer la seva actitud i disponibilitat davant el problema

Recollir tota la informació possible d’altres professionals que poden conèixer el nin i la seva família

Maltractament Infantil. Guia per a mestres



2.3.Document 8a






COM RESPONDRE

Hem d’escoltar-ho seriosament i creure’lTranquil·litzar-ho i no culpabilitzar-hoPrendre nota del que contaValorar el fet i demanar ajuda si és necessari

SEMPRE AMB CONFIDENCIALITAT i SENSE INTERFERIR AMB LA VIDA QUOTIDIANA DEL NIN



2.4.Document 8 al 10



1. COM ACTUAR DAVANT UN MENOR MALTRACTAT?1. Quines intervencions es poden fer amb un menor maltractat un

cop comprovada la situació? Quin paper hi tenim nosaltres?2. Com actuam amb els altres professionals que intervenen amb el

menor maltractat?. Què és el treball en xarxa?3. Podem prevenir el maltractament infantil?


1. Quines intervencions es poden fer amb un menor maltractat un cop comprovada la situació? Quin paper hi tenim nosaltres?

MESURES D’INTERVENCIÓ

NO SEPARACIÓ DE LA FAMÍLIA

SEPARACIÓ DE LA FAMÍLIA

No permanent Permanent

Programes de

preservaciófamiliar

Programes de reunificació

familiar:

-Acollimentfamiliar/

residencial

Programes de Separació definitiva:

-AcollimentFamiliar/

Residencial- Adopció

Programesd’emancipació


2. Com actuam amb els altres professionals que intervenen amb el menor maltractat?. Què és el treball en xarxa?

OBJECTIUS PLA DE CAS

1. Establir un pla de cas per a l’acció protectora del menor.

2. Garantir la participació de totes les persones implicades amb la protecció del menor dins d’un procés que cerqui l’acord per mitjà de la negociació.

3. Garantir la correcta aplicació de la normativa vigent en matèria de protecció de menors i la seva coherència amb les actuacions tècniques.

Document 11



QUÈ FER DES DE L’ESCOLA?

Col·laborar amb el procés d’investigació.

Proporcionar i intercanviar informació.

Donar suport al nin.

No interrompre el transcurs diari a l’escola.

3.1.



Discusió en equip

PER QUÈ? Seguretat en decisió Contrastar

informació Cercar elements de

consens

Allarga procès Agenda oculta

ORDRE• Antecedents• Hipòtesi• Proposta





Bones relacions amb tots els serveis

Ser un centre obert a tots els serveis (nous i amb qui ja treballam)

Informar i ser informats

Mantenir contactes amb familia biològica – acollida - educadors,…

Promoure campanyes de sensibilització en prevenció

Creació i consolidació d’Escoles de Pares i Mares

Identificar els aspectes positius de les famílies



Conèixer la legislació (1/96)

Promoure la formació i campanyes de sensibilització a tot el personal

Fomentar un treball cooperatiu i conscienciar a equip docent

Crear un manual d’intervenció en situacions de desprotecció

Ampliar Pla d’Acollida a nins amb mesures de protecció

Cursos d’habilitats socials per a tractar amb nins amb desprotecció

Estar informats (segons la llei) de les mesures de protecció dels nins

Establir referents de cas

Adequar els centres a les necessitats reals adaptar-se al menor

Oferir espais d’interacció en horari escolar i no escolar

Pla de Convivència

Mediació



Elaborar un Pla d’Acció Tutorial a on s’inclogui situacions de desprotecció infantil

Educar en la participació i desenvolupar capacitat de prendre desicions

Valorar les necessitats de tots els alumnes per donar-lis resposta

Tenir present la integració dins aula de tots els alumnes

Informar i treballar a nivell d’aula aspectes de mesures de protecció (famílies monoparentals, reestructuració familiar, …)

Potenciar les relacions socials amb nins i adults, tracte afectuós

Treballar normes, interioritzades i seves

Davant problemes, escoltar i que se senti recolçat



Sensibilitzar i conscienciar a tot l’alumnat de l’arribada d’un alumne nouPrioritzar les intervencions en àrees més afectades

Planificar i elaborar un horari per anticipar rutines

Mestre transmetre seguretat, confiança, complicitat,

Fomentar la seva autonomia i socialització

Expressió de sentiments, motivar-lo

“Aprendre jugant” neutralitza situacions de patiment

NO etiquetar a l’alumne ni les seves conductes

Donar molta importància a les relacions que faci amb els companys

Si fa referència a situació familiar normalitzar-ho

Evitar la sobreprotecció

Visió positiva i realista de la situació

Tenir en compte les seves aportacions dins aula



Mostrar-se natural davant la situació del menor

No mostrar reticència a notificar esteim obligats

Treball cooperatiu i confiança un amb l’altre

Informar-se sobre diferents mesures de protecció i com actuar

NO percebre al nin com un problema dins la seva aula

NO discriminar positivament

El tutor no ha de delegar a altres especialistes la responsabilitat

NO sentir-se angoixat, demanar ajuda

Tenir una formació bàsica

NO jutjar a la família biològica

Reflexionar sobre la pràctica, ser crític amb un mateix



Subjecte actiu que s’implica en la seva tasca

Coordinar els diferents nivells per a què la feina sigui eficaç

Formació en mesures de protecció, formació contínua

Donar suport al professorat del centre, ajudar-lo a planificar i a actuar

Actuar directament amb menor quan així es consideri

Elaborar amb professorat un pla d’actuació sobre els alumnes en situació de risc / desprotegits.

SER UN GRAN SUPORT PEL PROFESSORAT

3.2.



Treball sistemàtic i estable de col·laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit

territorial.



Finalitats claresInclusivaEstructura claraPlanificació sistemàticaGrans fites en objectius assequiblesActuacions efectivesTenir clar el procès de desenvolupament del casAvaluació del treball



METODOLOGIA DEL TREBALL EN XARXA

1. CONSTRUIR LES BASES DEL TREBALL EN XARXA. CONSTRUIR LES BASES DEL TREBALL EN XARXA: Establiment dels acords inicials, anàlisi de necessitats, incorporació de nous recursos i definició de les grans línies d’actuació.

2. FER OPERATIVA LA XARXA CREADAFER OPERATIVA LA XARXA CREADA: desenvolupar protocols de treball col·laboratiu, preparar projectes articulats o conjunts. És el nivell intermedi d’articulació de recursos (serveis, entitats, programes, liders, etc.).

3. FER EFICAÇ LA XARXAFER EFICAÇ LA XARXA: dinamització dels espais d’articulació, d’execució i consecució de projectes o actuacions pactades als protocols des d’una perspectiva de complementació.



•Centres educatius •Família •Serveis socials d’atenció primària •Serveis de salut d’atenció primària •Policies locals •Mon associatiu •Grups informals

Àmbit cultural

Mitjans de comunicació

Àmbit laboral i econòmic



MENOR

Família Serveis SocialsMenors

Escola Altres Serveis Serveis Mèdics



MENOR

Família Serveis SocialsMenors

Escola Altres Serveis Serveis Mèdics

Pares T.Social Tècnic

Tutor – ES Policia Tutor Pediatra



Escola

Tutor/a

Mestre/a +1PTADALATEFisioterapèutaM. De reforç

Orientador/aPsicopedagogP.T.S.C. (Treb. Social)

Especialistes

Cap d’EstudisDirector/a

Encarregat menjador

M. Acti Extraescolars

Equip de Suport

E.O.E.P.Dept.

Orientació

E. Directiu



Família

ParesGermansPadrinsOnclesCosins…

Altres familiars que viuen amb el menor



Serveis Mèdics

PediatraInfermer/a

Especialistes

USMIJ (comarcals)

IBAS

SAED

Aula Hospitalària

3 COM ACTUAR DAVANT UN MENOR MALTRACTAT?


Menors

Tècnic del cas

Psicòleg/a

Director/a pis tutelatTutor/a pis tutelat

Servei d’Infància i FamíliaPsicòleg del SIFPsicomotricista del SIF



Serveis Socials

Treballadora Social

Educador/a SocialEducador /a de CarrerEducador /a Familiar

Mediador/a Intercultural

Treballador/a Familiar

Espai Familiar



Altres serveis

Policia . Policia Tutor

Repàs (associació o no, Probens, Creu Roja)

Altres escoles

Escola d’estiu

Centre d’educació especial

Servei de Mediació Familiar

Pas a Pas

NOUSIS

Servei de Mediació Familiar

Psicomotricitat3.3.

BONES PRÀCTIQUES EN LA PREVENCIÓ

1. Drets del menor2. Drets dels pares3. Adolescència4. Dret a la pròpia família5. Manteniment i respecte vincles familiars6. Respecte a la diversitat7. Participació de la família8. Participació del menor9. Individualització del cas


3. Podem prevenir el maltractament infantil?

Maltractament Situacions estressants, inestabilitat, desorganització familiar

Com prevenim? Mètodes d’educació basats en conceptes sobre bones pràctiques infantil i familiar

INCREMENTAR EXPERIÈNCIES POSITIVES EN LA PRIMERA INFÀNCIA



PREVENCIÓ PRIMÀRIA

PREVENCIÓ

SECUNDÀRIA

PREVENCIÓ TERCIARIA



Sensibilització i formació de professionals.

Intervenir en el moment de la preparació en el part, habilitats parentals (cura del bebé, relacions afectives,...).

Intervenir en “Escoles de Pares” en temes de paternitat, infància,...

Prevenir embarassos no desitjats.

Recerca sistemàtica dels factors de risc i dels factors de protecció.

Intervenir en les entrevistes amb pares amb amabilitat, empatia i discutir metodologies alternatives de disciplines, reforços positius, reduint moments de confrontació pares – fills,...

Utilitzar “Guies de desenvolupament”, orientar i preparar per a les noves etapes evolutives.

Identificar els punts valiosos i positius dels pares, alabar esforços, reforçar autoestima i competència



Reconèixer situacions de maltractament infantil. Avaluar les situacions i consultar al Servei de Menors

Reconèixer situacions de violència masclista (30 – 70% de famílies a on s’abusa d’un adult hi haurà abús de menors)

Reconèixer les conductes paternes de disciplina inapropiada, oferir metodologies alternatives i, en tot cas, derivar a psicòlegs per a adults.

Remetre a centres de salut mental a pares amb addicions a alcohol, drogues o trastorns psiquiàtrics.

Coneixer i oferir a les families que ho necessitin els recursos comunitaris per a adults, menors,...

Coordinar amb el treballador socials objectius, plans, estratègies d’actuació,...



Són aquelles situacions dirigides a evitar la reaparició de maltractaments o a reduir la duració en les famílies en les quals el problema ja ha estat presents, així com a minimitzar les seqüel-les del maltractament.

Es dóna una vegada que el problema que preteníem evitar, ja ha estat evident.



Document 12 al 14

4.1.2. CONSELLS INSULARS

Mallorca Menorca Eivissa

IMASDprt. de Ciutadania

i FamiliaDprt, de Política Social i Sanitària

Protecció al menor i atenció a la família


IMAS Família i Menors

Tots els temes relacionats amb qüestions familiars i situacions que afectin a menors es poden trobar en aquesta secció. •Acollida residencial per a menors•Adopcions internacionals•Adopcions nacionals•Famílies cangur•Famílies nombroses•Intervenció familiar especialitzada en casos de desprotecció infantil severa•Intervenció sectorial territorial amb famílies i menors en situació de risc de desamparament•Menors estrangers no acompanyats•Menors infractors•Primera valoració i urgències•Programa Niu•Tractament i rehabilitació de seqüeles de maltractes i/o abusos a nins


•Acolliment familiar •Famílies Cangur•Programa Niu

•Acolliment residencial •Acollida residencial per a menors

•Adopcions •Adopcions internacionals•Adopcions nacionals

•Famílies nombroses •Intervenció sectorial territorial

•Intervenció amb famílies i menors en situació de risc de desemparament i/o desemparament. Aplicació de mesures jurídiques

•Intervenció Terapéutica •Intervenció familiar especialitzada en casos de desprotecció infantil severa•Tractament i rehabilitació de seqüeles de maltractes i/o abusos a nins

•Jurídico-Tècnica •Menors estrangers no acompanyats•Menors infractors•Primera valoració i urgències

Pro

tecc

ió a

l m

en

or

i a

ten

ció

a l

a f

am

ília


PROGRAMA ENTITAT PRESENTACIÓ D’ACTIVITAT BENEFICIARIS 2007

Assitència psicoeducatives a la família d’acollida

Fundació Nazaret

Seguiment i control dels menors amb mesura d’acolliment permanent. Suport psicològic i educatiu per a la bona evolució de l’acolliment.

356 menors

Intervenció professional en visites familiars a

menors protegits

Fundació Aldaba

Supervisió i control professional de les visites programades a nins amb una mesura de protecció, separats de la família.

172 menors

Assistència socioeducativa amb famílies i menors

protegits

GREC Intervenció professional dins el nucli familiar amb menors i famílies, dins una mesura de protecció, per a la disminuició del risc o facilitació del retorn.

146 menors

Preparació, suport i seguiment de l’emancipació

GREC Facilitació de la transcició del centre a la vida autònomna als joves que no puguin tornar a l’àmbit familiar propi o alternatiu

53 menors

Serveis socioeducatiu per infants i famílies

XAIF Intervenció professional específica amb pares i nins de 0-3 anys per a la millora de les capacitats parentals

36 menors

Centre d’atenció educativa i esplai “Es Ferreret”

Associació veïns /es camp rodó

Atenció educativa i lúdica a nins amb mesura de protecció dins un programa de preservació familiar.

23 menors

Inserció laboral per a joves en situació de desprotecció: “labor

activ@te”

Fundació Diagrama

Intervenció socioeducativa i d’inserció sociolaboral dirigit a adolescents amb mesura de protecció

30 menors


Eivissa

MENORS I FAMÍLIA

És un servei adscrit al Departament de Sanitat i Benestar Social del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. La seva finalitat és exercir les funcions que, competencialment, marca la llei en relació amb la protecció de menors en desemparament personal i/o social o en risc de petir-lo. Exerceix la protecció jurídica dels menors i es responsabilitza d'aplicar les mesures que, en aquest sentit, contempla la Llei Orgànica 1/96 de Protecció Jurídica del Menor.

SERVEIS QUE OFEREIX:- Tipus d'atenció: Valoració, diagnòstic i presa de mesures de protecció.- Serveis específics: Dos centres de protecció . LLar Mare del Remei: Nens i nenes de 0-11 anys, i nenes de 12-17 anys. . CREM: Nens de 12-17 anys.- PERSONAL:

L'equip està format per:2 Treballadores Socials.1 Psicòloga.1 Assessora Jurídica.1 Oficial Administratiu.1 Subaltern.

Coordinadora: Lourdes Juan Torres c. Cosme Vidal Lláser s/n

Cas Serres – 07800 Eivissa

971 19 56 12971 39 90 94


MOTIVAR: LA SENSIBILITZACIÓ ÉS FONAMENTAL EN LA INTERVENCIÓ EN EL MALTRACTAMENT INFANTIL EVITANT LES FALSES CREENCES.

OBLIGACIÓ: A MÉS DE L’OBLIGACIÓ MORAL, EXISTEIX L’OBLIGACIÓ LEGAL DE NOTIFICAR / INTERVENIR EN CASOS DE RISC (SOSPITA) I DE MALTRACTAMENT INFANTIL EVIDENTS.

SEGUIMENT: LA INTERVENCIÓ REQUEREIX ACTUAR SEGONS ELS DIFERENTS FACTORS DE RISC EXISTENTS I AL LLARG DEL TEMPS.

BON TRACTE: EL CONCEPTE DE MALTRACTAMENT INFANTIL HA DE CONTEMPLAR-SE DES DEL EL QUE ES I HAURIA DE SER EL BON TRACTE I DELS PRINCIPIS D’ACTUACIÓ DES DE L’AJUDA QUE S’HA DE PROPORCIONAR DES DE DIFERENTS SERVEIS EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE MENORS, PER A ACTUAR DAMUNT TOTS ELS FACTORS DE RISC QUE FACILITAREN LA PRODUCCIÓ DEL MALTRACTAMENT .

Education

Educación temprana