Tema 7:

EL NAIXEMENT D’UNA CULTURAEls primers textos. La poesia

Sílvia Montals

ÍNDEX1. El llatí i les llengües romàniques2. El primer romanç i els manlleus lèxics3. Els primers textos4. La poesia trobadoresca

4.1 L’amor cortès4.1.1 Característiques 4.1.2 Personatges4.1.3 Etapes del trobador4.1.4 Tòpics de l’amor cortès

4.2 Estils de trobar4.3 Gèneres de la poesia trobadoresca4.4 Principals trobadors

1. EL LLATÍ I LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

• Llatí: llengua indoeuropea parlada a Roma (es va estendre arreu de l’Imperi Romà).– Civilització romana: III aC fins al V dC.

• La invasió dels pobles germànics va fer caure l’Imperi Romà al 476.

• Hi havia diferències entre l’estàndard literari llatí i les varietats de la llengua oral. – Quan va caure l’Imperi van començar a diferenciar-se les

modalitats del llatí parlat de cada zona.• Aquest fet va donar lloc a les llengües romàniques.

LLENGÜES ROMÀNIQUESOCCIDENTAL ORIENTAL

català castellà francès italiàoccità retoromàni

cgallec romanès

sard portuguès aragonès Dàlmata (extingit)asturià

• D’acord amb les característiques evolutives de les llengües, es poden fer dos grans grups:

• PENÍNSULA IBÈRICA: català, castellà, gallec, portuguès, aragonès i asturià.

• FRANÇA: occità, francoprovençal i francès

• ITÀLIA: italià i sard• ALPS: retoromànic• ROMANIA: romanès

2. EL PRIMER ROMANÇ i ELS MANLLEUS LÈXICS

• En l’evolució de les llengües romàniques hi van intervenir 3 factors: – Substrat: pobles que van arribar a la zona abans que els romans.– Estrat: pobles romans (repobladors de diferents zones). – Superstrat: pobles posteriors als romans (van arribar quan caigué

l’imperi romà).– Adstrat: influència dels pobles veïns.

• Romanç (llatí oral transformat al llarg del temps): va rebre influència de diferents llengües. En el lèxic es poden trobar evidències:– Manlleus lèxics: paraules preses d’altres llengües per necessitats

comunicatives.

SUBSTRAT: Influència de les llengües que es parlaven abans de l’arribada

dels romans

POBLES SEGLES PARAULES

Celtes s.X-V aC Banya, blat, carro, camisa, trencar, tancar, maduixa, Besalú...

Bascoibèrics s. VIII-VII aC Bassa, carabassa, esquerre, pissarra, lleganya, Andorra, Aran, Segarra...

fenicis s. VII aC Eivissa, Maó, Hispània...

Grecs s. V-I aC Guix, escola, espasa, Empúries, Pitiüses...

SUPERSTRAT: Influència de les llengües dels pobles posteriors als romans

POBLES SEGLES PARAULES

Germànics s. IV-VII Bandera, guanyar, treva, guaitar, estona, guarir, sabó, sala, conrear, jardí, fang, blanc, blau, Albert, Arnau, Ferran, Guillem, Ricard, Lluc, Carles, Enric, Ramon, Berenguer...

Àrabs s. VIII-XIII Aixeta, albercoc, albergínia, alcohol, arracades, arròs, barnús, barri, gandul, gerra, sucre, tarifa, taronja, xarop, magatzem, Alcanar, Altafulla, Ràpita...

ADSTRAT: Influència de les llengües veïnes de més prestigi en cada època.

POBLES PARAULES

Occità Ambaixada, balada, capellà, correu, empaitar, eina, monjo...

Aragonès Corder, llanda, pernil...

Castellà Amo, esmorzar, mentida, mosso, quedar, buscar...Italià Novel·la, òpera, pallasso, sonet, medalla...

Francès Patge, hotel, xofer, dossier, arnès, claraboia, xemeneia...

Anglès Hoquei, eslògan, gol, esport, míting, sandvitx...

3. ELS PRIMERS TEXTOS

• El s. VIII el llatí ja havia evolucionat cap a les llengües romàniques.– El Concili de Tours (813) decreta que les homilies i

predicacions de l’església fossin en “romanç” (la gent ja no entenia el llatí).

• En català no hi ha textos documentals abans del s. XII (però la llengua ja existia).– Sí que hi ha, però paraules en català a textos llatins

anteriors al s.XII.

• Tot i això, el llatí continuava sent la llengua de cultura. Es feia servir a:– L’Església– La Universitat– S’ensenyava a la poca gent alfabetitzada.

Temàtica dels primers textos catalans:• Religiosa: societat teocèntrica (Déu és el centre de tot).• Jurídica: organització de la societat, expansió militar,

creació de noves institucions...

• Els primers textos escrits en català (s. XII) són:– Forum Iudicum (“Llibre Jutge”): és la traducció

al català de les lleis dels visigots. • Aquest llibre no té un gran valor literari, però sí

que en té pel que fa al coneixement de la història i de la llengua.

– Homilies d’Organyà: conjunt de sermons que seguia les recomanacions del Concili de Tours.

4. LA POESIA TROBADORESCA• El gènere literari més primitiu en les nostres terres va ser la

lírica popular. • En arribar al segle XII van aparèixer les primeres mostres de

lírica culta, tot i que fetes en llengua occitana.

LÍRICA POPULAR LÍRICA CULTA• Contingut divers (amorós,

feines, festes populars...).• Es transmetia oralment.• Creada per les classes

populars. • Feta en llengua catalana.

• Model trobadoresc (arribat d'Occitània).• Poesia de les corts.• Creada per poetes cultes (els trobadors). • Reflex de la mentalitat feudal de l'època. • Escrita en occità.

• La poesia trobadoresca va néixer a la 1a meitat del s. XII a Occitània (sud de l'actual Estat francès).– Des d'aquí es va

estendre a d'altres terres, com: Catalunya i el Nord d'Itàlia al llarg del s. XIII.

• Causes per les quals la llengua occitana va ser adaptada pels catalans:

– Poesia trobadoresca: va assolir un gran èxit arreu d'Europa.

– Proximitat geogràfica: va afavorir les relacions polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.• Bones relacions polítiques: casament del comte Ramon

Berenguer III amb Dolça de Provença l'any 1112.

– Similitud de llengües: entre la catalana i l’occitana.

• La poesia trobadoresca és la 1a lírica culta europea en llengua vulgar. – Estava composta sempre de lletra i música (feta per

ser cantada).

TROBADOR JOGLAR• Autor de poemes

musicals en llengua occitana.

• Podia ser de classe alta (reis, senyors feudals...) o baixa.

• Recitava en públic els poemes dels trobadors.

• Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a recitar.

• Els joglars lírics: especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca.

• Trobador: el nom deriva del verb "trobar” (sentit de "crear literàriament”). – La paraula "poeta" estava reservada per als autors

de poesia culta en llatí.

• El trobador era l'autor de la lletra de la poesia i de la música (poesia creada per ser cantada i acompanyada per un instrument).– Conclusió:

• Era un home culte: sabia música i dominava les tècniques de versificació.

4.1 L’amor cortès

• L'amor cortès és el tipus d'amor propi de la lírica trobadoresca – En occità s’anomena fin'amor ("amor lleial”).

• La ideologia amorosa dels trobadors trasllada al terreny de les relacions amoroses les relacions de vassallatge feudal: – L'amant es convertia en hom ("home vassall") de la dama a

qui estimava i a qui anava adreçada la poesia, que era anomenada midons (provinent del llatí "meus dominus"), que vol dir "el meu senyor".

4.1.1 Característiques:

– El trobador considera la dama un ésser superior (dotat de qualitats estètiques i morals).

– La dama havia de ser una senyora (estar casada).• En aquell temps el matrimoni era acordat per les famílies; en

canvi, l’amor cortès s’escollia lliurament.

– L’enamorat se situa en la posició de suplicant i la dama té el poder d’atorgar o no el favor que el poeta demana. • Amor prohibit que calia ocultar de la gelosia i les represàlies

del marit.

VASSALLATGE FEUDAL AMOR CORTÈSSenyor (dama)

• El senyor feudal té una situació social superior a la del vassall (a qui deu protecció).

• La dama és un ésser excel·lent: noble, bonica i bona.

• Socialment estava per sobre del seu estimat.

• Havia d’estar casada.Vassall

(trobador)• Jura fidelitat i lleialtat al

seu senyor (a qui defensarà amb les armes, si és necessari).

• Depèn dels favors del senyor feudal.

• El trobador adopta una actitud suplicant cap a la dama: és el vassall; la dama el senyor.

• Li jura servei amorós, fidelitat.• L'honora amb poemes.

4.1.2 Personatges

– El trobador (hom, vassall)• És el vassall de la dama, el seu servidor. • El nom deriva d'homo ligius (nom del vassall en una cerimònia vassallatge). • Devia fidelitat, servei amorós i lleialtat a la dama.

– La dama (midons)• Era la senyora feudal.• Rep el nom de midons, "senyor meu”.• Està casada (relació entre la dama i el trobador adúltera).

– El trobador es referia a ella amb un pseudònim (senyal).

– El marit (gilós)• El marit és el "gilós” (gelós) • Apareix sempre com un ésser malvat, del qual s'han

d'amagar.

– Els lauzangiers (envejosos, maldients, vigilants)• El marit de la dama és un senyor feudal. Viu

envoltat de cortesans, aduladors.• Espien la relació entre el trobador i la dama per

anar-la a explicar al senyor.

4.1.3 Etapes del trobador

• Per ser l'enamorat perfecte:

– Fenhedor (tímid): no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.

– Pregador (suplicant): si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor (amb poesia).

– Entendedor (enamorat tolerat): relació de "complicitat” entre la dama i el trobador. Ella accepta els seus poemes i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador…).

– Drutz (amant): quan el trobador arriba a l'amor físic i total amb la dama.

4.1.4 Tòpics de l’amor cortès

• “Ferida d’amor”: l’amor provoca una ferida que provoca dolor i plaer alhora.

• “Dolça condemna”: l’amor és una condemna que l’amant accepta de bon grat.

• “Presó d’amor”: l’enamorat es troba en una presó que li dona plaer i patiment.

• “Pèrdua del seny”: l’amor és una malaltia que fa perdre l’enteniment.

• “Malaltia d’amor”: l’amor és una malaltia que fa trasbalsar el cos.

• “Flama de l’amor”: l’amor és un foc que crema per dins.

• “Batalla d’amor”: l’enamorat és un soldat que ha de conquerir els favors de la dama.

• “Enamorament pels ulls”: una sola mirada produeix l’enamorament del poeta.

4.2 Estils de trobar

• El trobador havia de respectar unes regles molt estrictes (mètrica, temàtica, etc).

• Existien 3 estils de "trobar", (versificar):

– Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.– Trobar clus: poesia hermètica, amb significacions

amagades i difícil d'entendre.

– Trobar ric: poesia que dona molta importància a la forma i a la musicalitat (més que al contingut).

4.3 Gèneres de la poesia trobadoresca

• Cançó: expressa les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès (vassallatge).

• Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, a la qual pretén enamorar.

• Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arriba-da del dia després d'haver passatla nit amb la seva dama.– Nou personatge: el gaita (el vigilant, el guaita),

amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amantsestan junts.

• Sirventès: atac personal cap a un enemic (humorística).

• Plany: cant de lloança i lament del trobador per la mort d’un senyor o un amic.

• Tensó: debat o discussió entre 2 trobadors sobre temes diversos (amor, política, literatura…).

• Balada: composició fet per ser ballada.

4.4 Principals trobadors

• Occitans:– Jaufré Rudel: (1130-1170)

• Trobador de la cort d’Elionor d’Aquitània.• 1r trobador de l’amor llunyà (enamorament d’algú

que es troba lluny).

– Bernat de Ventadorn: (1130?-1190?)• El seu cançoner és totalment amorós.• Estat d’ànim: nostàlgia, joia, tristesa...

• Catalans:– Guillem de Berguedà (1138?-1196?):

• Noble (fill hereu del vescomte de Berga) que va assassinar a traïció a Ramon Folch de Cardona.

• Escriu sobretot sirventesos (28 poemes en total)• Estil vigorós i apassionat.

– Guillem de Cabestany: (1162?-1212?)• Estil entenedor de temàtica amorosa (7 cançons).• Llegenda: enamorat de Saurimonda (casada).

Sembla que el marit el va matar i ella es va suïcidar).

– Cerverí de Girona: (1259?-1285?)• Un dels últims trobadors (joglar professional). • Nom real: Guillem de Cevera.• Poemes de temàtica diversa.• Regles de l’amor cortès.• Intenció moralitzadora.• Es conserven 120 composicions.

• Trobaraitz (trobadors dones):– Comtessa de Dia: (s.XII)

• Muller de Guillem de Peitieu. Es va enamorar de Raimbaut d’Aurenga (li dedica els poemes).

• Temàtica amorosa (tracta de la infidelitat i la gelosia).

– Reina de Mallorques: (1322?-1347)• Probablement era Constança d’Aragó (reina de Mallorca).• Va compondre una dansa (enyorança del marit absent)