Embed Size (px)
Citation preview
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
“Catalunya és una regió
passadís i un laberint”
Pierre Vilar
• Catalunya és un país muntanyós.
• L'altitud mitjana és de 700 m.
• Les planes hi són escasses.
• Contínua alternança entre serres i algunes planes.
• Catalunya no té límits naturals.
“Catalunya no és una
unitat natural, sinó una
entitat històrica.”
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
Els Pirineus
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Catalunya té 250 km dels
435 km que té el Pirineu.
Des del riu Cinca fins al Cap de Creus.
Ocupa 1/3 part
de Catalunya.
Dues Serralades paral·leles:
els Pirineus Axials i el Prepirineu.
D'Est a Oest.
Els Pirineus
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
els Pirineus Axials
Massissos elevats i crestes.
Existeixen encara Glaceres.
Clima d'alta muntanya.
Blocs fallats i aixecats.
Pica d’Estats (3143m)
Pic del Comaloforno (3032m)
Pic del Carlit (2921m)
Estanys
Modelades durant l’era del Quaternari.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
Els Pirineus
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
els Pirineus Axials
Algunes antigues valls glacials en forma de U.
Vall Ferrera. Vall de Cardós. Vall de la Valira.
Modelades durant l’era del
Quaternari.
Roca de Granit.Roca de Gneis.Roca de Pissarra.
A la zona més elevada aflora el sòcol format per
materials diversos.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
Els Pirineus
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
el Prepirineu.
Serres d’interior.
Serra del Cadí. Serra del Pedraforca. Serra del Montsec.
Modelades durant l’era del
Secundària.
La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita. També pot contenir petites quantitats de minerals com a argila, hematites, siderita i quars.
Roca Calcària.
A la zona més elevada aflora el sòcol format per
materials sedimentaris.
Serres exteriors.
Serra del Mont-Roig.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
Els Pirineus
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Serres d’interior.
Era Secundària o Mesozoic (225 – 68 milions anys):
Modelades durant l’era del Secundària.
Serres exteriors.
El Mesozoic i/o Secundària inclou tres períodes geològics: del més antic al més recent, són el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. S'estenia des de fa aproximadament 251 milions d'anys fins fa uns 65 milions d'anys. El Mesozoic inclou el període en què la vida terrestre era dominada per grans rèptils sofisticats, que són la base per la designació popular d'aquesta era com "l'edat dels Dinosaures". Geològicament, el Mesozoic comença amb quasi tota la superfície terrestre de la Terra agrupada en un supercontinent anomenat Pangea.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
el Prepirineu.
el Pirineu axial
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
el Prepirineu
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
La Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la
Cerdanya i el Ripollès.
El Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà,
la Garrotxa i l'Alt Empordà.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Desembocadura del Ter
Doble Serralada paral·lela a la costa.
Delta de l’Ebre
Serralada Interior o Prelitoral.
Serralada de Marina o litoral.
Relleus suaus
Altituds
modestes
Origen
Sedimentari
Predomini de
roques calcàries
Serra de Collserola (516m)
Montserrat (1236m)
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
El Ter
Doble Serralada paral·lela a la costa.
L’Ebre
Serralada Interior o Prelitoral.
Serralada de Marina o litoral.
Rius importants que
desemboquen al
mediterrani i que
s’obren pas amb
dificultat.
El Llobregat al seu pas per Martorell.
El Llobregat
El Francolí
L’Ebre al seu pas pel Montsant.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
El Tordera
Rius de tram curt.
Neixen en aquesta
serralada. Tenen un
cabal irregular i de
règim torrencial.Riu Tordera.
El Besòs.
El Gaià
El riu Besòs. El riu Gaià al pas
per Altafulla.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Desembocadura del Ter
Delta de l’Ebre
Serralada Interior o Prelitoral.
Relleus suaus
Altituds
modestes
Origen
Sedimentari
Predomini de
roques calcàries
Turó de l'home, Montseny (1706m)
Cim de Sant Jeroni
(1236m)
Els Ports de Beseit (1441m) Muntanyes de
Prades (1202m)
Són 280-320 km de
serralada, amb una altitud
de 800 a 1700 m.
Serra del Montsià (748 m)
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.Els Pirineus
Les Serralades litorals catalanes
La Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Desembocadura del Ter
Delta de l’Ebre
Serralada de Marina o litoral.
Relleus suaus
Altituds
modestes
Origen
Sedimentari
Predomini de
roques calcàries
Serra de Collserola (516m)
Massís del Montnegre (759 m)
Costes del Garraf Formació de petits
penya-segats.
Serralada Litoral Catalana vista des del mar.
Són 150 km de serralada
per uns 15 km de gruix.
Breu i estreta.
Massís de les Gavarres (533 m)
Serralada interior i/o prelitoral.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Serralada marina i/o litoral.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya
La Selva, Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l’Alt Penedès, Baix
Penedès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre,
la Terra Alta, Baix Ebre i el Montsià.
El Baix Empordà, la Selva, el Maresme, el Barcelonès, Baix Llobregat, el
Garraf i Baix Penedès.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Serralada Transversal
A peu dels
pirineus.
Muntanya del Puigsacalm . Entre les comarques d’Osona i la Garrotxa.
Blocs tabulars força elevats.
Unió entre el Prepirineu i
les Serralades Litorals.
Serra de Finestres, a la comarca de la Garrotxa.
Volcà de Santa Margarida a la Garrotxa. La comarca
té més de 40 boques.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
La Depressió Central
Blocs tabulars força elevats.
La Depressió Prelitoral
Una depressió, en geografia, és un terreny pla enfonsat respecte de les terres que l'envolten.A Catalunya tenim dos exemples importants: la Depressió Central, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral.Materials sedimentaris aportats
pel mar i pels rius. Zones ocupades pel mar antigament.
Això dóna lloc a un relleu de tipus Tabular.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
La Depressió Prelitoral
La Selva, el Vallès Oriental i Occidental, i el
Penedès.Depressió força estreta (20-30 km) i bastant allargada
(200 km).
Petits turons de 200 m
i/o 300 m. d’altitud.
Autopista AP 7 al pas per Maçanet de la Selva.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
La Depressió Central
Part Oriental de la Depressió de
l’Ebre.
Una part de la Depressió és drenada pel riu
Llobregat, riu Francolí i/o el riu Ter.
L’origen fou el mar i més endavant un enorme
llac interior.
Magatzem de sal gemma
i sals potàssiques.Cardona, Súria,
Balsareny i Sallent.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
La Depressió Central
Una part de la Depressió és drenada pel riu
Llobregat, riu Francolí i/o el riu Ter.
La depressió té forma
d’amfiteatre.
Pendent feble cap a Lleida, Tàrrega i
Calaf.Comarca de la
Segarra, amb un paisatge típic de la
Depressió.
1. Relleu. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els PirineusLes Serralades litorals
catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Les costes catalanes.
Mirar llibre de Vicens
Vives. Pàgina 27.
