01.EL RELLEU

01. EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I CATALUNYA

IPB-GEOGRAFIA

01. EL MEDI FÍSIC...

IPB-GEOGRAFIA

0. INTRODUCCIÓ

1. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR

2. EL TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU

3. LA MESETA: SERRALADES INTERIORS I VORES MUNTANOSES

4. LES SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA

5. LES DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA

6. EL RELLEU DEL LITORAL PENINSULAR

7. ELS RELLEU INSULARS: LES BALEARS I LES CANÀRIES

8. EL RELLEU DE CATALUNYA


IPB-GEOGRAFIA

0. INTRODUCCIÓ

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és dinàmic, a vegades lentament i d’altres més ràpidament.-Quan mesura l’Everest? Quan creix cada any? 8844.43 m!!!!!! (el que falta fins 8848 és gel).4 mm (amunt) i 3/6 mm nordest!!!

«Everest kalapatthar» de Pavel

Però quin és el punt més profund de la Terra (mesurat fins ara)?Es troba al sud de la Fosa de les Marianes, la fosa de Chalenger. James Cameron va baixar fins als 10971 m. (o 11 034 m).


IPB-GEOGRAFIA

0. INTRODUCCIÓ

https://www.youtube.com/watch?v=CL3_5q1PDRY

https://www.youtube.com/watch?v=_wG0d8tLLFY

https://www.youtube.com/watch?v=0_1p7CHK-2Q

https://www.youtube.com/watch?v=91IMATayaFo

https://www.youtube.com/watch?v=S8MUjseIBhM

https://www.youtube.com/watch?v=_wG0d8tLLFY

https://www.youtube.com/watch?v=0_1p7CHK-2Q

https://www.youtube.com/watch?v=91IMATayaFo


IPB-GEOGRAFIA


2.0. Era arcaica o Precàmbrica

4000-600 milions d’anys.Esdeveniments: Emergeix mar:Una banda muntanyosa de nord-oest a sud-est formada per pissarres i gneis que comprenia l’actual Galicia.Punts aïllats: Sistema Central i Monts de Toledo. Aquest massís precambrià va ser arrasat per l’erosió i cobert gairebé en la seva totalitat pels mars paleozoics.


IPB-GEOGRAFIA


2.1 Era Primària o Paleozoica

Les primeres terres peninsulars van emergir del mar per formar el massís granític gallec, fa uns 250 milions d’anys, durant l’Era Primària. Els estrats dipositats al fons marí van començar a plegar-se lentament degut a l’elevada temperatura de l’escorça terrestre durant l’orogènia herciniana formant importants sistemes muntanyosos (Massís Hespèric) que, al ser atacats llargament per l’erosió, quedaren arrasats formant sòcols aplanats de materials rígids procedents de roques metamòrfiques silíciques, molt dures (pissarres, granits, quarsites, etc.).


IPB-GEOGRAFIA


2.2. Era Secundària o Mesozoica

Els relleus hercinians van ser erosionats, transportats i sedimentats (als fons marins propers al sòcol silícic) per l’aigua i el vent, tot formant estrats de materials gruixuts (conglomerats de cudols cimentats per materials calcaris) i d’altres més fins, o fangosos, que suren en l’aigua (com ara gres, margues i argiles). També hi havia dipòsits de restes d’animals marins que acabaren formant roques calcàries.


IPB-GEOGRAFIA


2.3. Era Cenozoica (Terciària i Quaternària)

Aquesta era comprèn el Terciari (època en què un meteorit comportà el canvi climàtic que, entre d’altres conseqüències va fer desaparèixer els dinosaures) i el Quaternari (on s’ha de distingir entre Pleistocè o època de les glaciacions i l'Holocè que és el període actual amb millors condicions climàtiques per a la vida). Les múltiples col·lisions i trencaments van ocasionar moviments orogènics (l’alpí, per exemple) que, al llarg de milions d’any, van canviar el relleu fins arribar a l’aspecte actual fruit del rejoveniment dels antics relleus hercinians ja que l’orogènia alpina no va poder plegar els vells sòcols hercinians deguts a la seva duresa i resistència, de manera que es van fracturar, enfonsar o dislocar tot formant els principals altiplans, serralades i depressions de la Península Ibèrica i de tot el món.


IPB-GEOGRAFIA



Durant l’era Terciària, la Meseta Nord va quedar més elevada que la Meseta Sud (xoc placa africana i auroasiàtica), mentre es formaven falles escalonades, depressions profundes i horts (elevacions o altiplans) que van donar com a resultat la formació del Sistema Central, les Muntanyes de Toledo, el Massís Galaicolleonés, part de la Serralada Cantàbrica i Sierra Morena. Els materials sedimentaris dipositats als marges dels sòcols hercinians, més nous i menys rígids, es plegaren formant el Sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada Cantàbrica. Mentre la col·lisió entre plaques formaren els relleus exteriors a la Meseta, és a dir, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.


IPB-GEOGRAFIA



• A l’iniciar-se el Quaternari (fa 1,8 milions d’anys) l’acció dels rius i de les glaceres va provocar l’erosió dels relleus alpins del Terciari donant lloc a la depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir, així com a la sedimentació i el rebliment de zones baixes situades entre muntanyes i formant planes litorals en llocs d’aigües poc profundes.


IPB-GEOGRAFIA




IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


1.0. IntroduccióEl relleu del territori espanyol és el resultat de... la seva evolució geològica; del rocam;

I es diferencia en...relleu peninsular, irelleu insular.


IPB-GEOGRAFIA


1.1. Situació de la Península Ibèrica

*Es troba a la zona temperada de l’hemisferi nord *Travessada de nord a sud pel Meridià 0º de Greenwich *Està situada al punt més occidental d’Europa (i té forma d’una pell de brau

estesa al sol, segons la descripció del geògraf grec Estrabó). *La posició a l’extrem sud-est europeu resta possibilitats al comerç amb

Europa (els Pirineus han estat una barrera natural). *Pel sud, només 14 quilòmetres la separen d’Àfrica a l’estret de Gibraltar que

tanca la mar Mediterrània fent-la una mar interior d’importància estratègica en la navegació (i pas d‘”immigrants”).


IPB-GEOGRAFIA


1.1. Situació de la Península Ibèrica


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA

1. EL TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU1.2 Característiques del relleu peninsular

El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals:-La forma massissa, donada per l'amplada i l'extensió de les seves costes i que ofereix pocs refugis a la navegació.-La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pels relleus perifèrics que envolten la Meseta que impedeix la influència del mar i comporta certa continentalitat climàtica a les terres de l’interior.-L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'un extens altiplà central (¾ del territori) i per les nombroses serralades que hi ha.(L'altitud dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur).- La diversitat geològica i climàtica en unitats naturals ben diferenciades pels seus paisatges.


IPB-GEOGRAFIA

1. EL TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU 1.2 Característiques del relleu peninsular


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA

3. LA MESETA: SERRALADES INTERIORS I VORES MUNTANYOSES

3.1. La Meseta

És la unitat principal del relleu espanyol, ocupa la part central peninsular i durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos gran blocs:• Submeseta Nord, travessada d’est a oest per la conca fluvial del Duero, amb altitud mitjana entre els 800 i els 850 m, entre la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central i el Sistema Ibéric.• Submeseta Sud, formada per dos altiplans travessats per les Muntanyes de Toledo, d’una altitud mitjana entre els 500 i els 700 metres, està limitada al nord pel Sistema Central, al sud per Sierra Morena i tancada a l’est pel Sistema Ibèric.


IPB-GEOGRAFIA


3.2. Unitats relacionades amb la Meseta

Podem trobar diverses unitats de relleu:• L’antic sòcol paleozoic només aflora a la part occidental de la Meseta entre Zamora, Salamanca, Extremadura i Portugal.• Les conques sedimentàries es troben pel costat oriental on es va formar una coberta calcària per l’acumulació de restes orgàniques que, de vegades, resta solapada pels sediments fluvials.• Les serralades interiors de la Meseta que es formaren al Terciari durant el moviment alpí.• Les vores muntanyoses de la Meseta també es formaren durant el plegament alpí.


IPB-GEOGRAFIA


3.3. Les serralades interiors de la Meseta

Són els Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.• El Sistema Central divideix la Meseta en dues meitats i està format per diferents serres: Somosierra, Guadarrama, Gredos (Almanzor, 2592 m), Gata i la serra da Estrêla (Portugal).• Les Muntanyes de Toledo divideixen la submeseta sud i fan de divisòria entre el Tajo i el Guadiana. Es tracta d’un conjunt de serres d’altituds modestes: Guadalupe (Las Villuercas, 1601 m), Montánchez i San Pedro.


IPB-GEOGRAFIA


3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

Les serralades principals que l’envolten són:• El Massís Galaicolleonés correspon a un fragment del relleu peninsular més antic i comprén el massís gallec (Manzaneda, 1778 m), les serres de l’oest asturià, les Muntanyes de Lleó (Teleno, 2188 m) i les serres de Cabrera i Segundera.• La Serralada Cantàbrica es caracteritza per la seua asimetria entre la part occidental (asturiana) més elevada amb els Pics d’Europa (Torre Cerredo, 2648 m) i la part oriental o cantàbrica on els cims perden altitud en direcció a les Muntanyes Basques (Aitzgorri, 1544 m).


IPB-GEOGRAFIA


3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

• El Sistema Ibèric voreja la meseta de nord-oest a sud-est, distingint-se dos sectors: el nord que separa la Meseta de la depressió de l’Ebre, amb un sistema de falles amb horts elevats que formen les serres de la Demanda, Picos de Urbión i Moncayo (2313 m) i el sud que aïlla la Meseta de la costa mediterrània amb serres com els Montes Universales, Serrania de Conca, Albarrassí, Javalambre (Cerro Calderón, 1839 m), Gúdar (on naix el Millars) i el Maestrat (Penyagolosa, 1813m).• Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta que es comunica amb Andalusia pel pas de Despeñaperros, amb relleus escarpats a les serres de Madrona (Bañuela, 1323 m), Pedroches i Alcúdia. El seu nom tan particular li ve del color dels seus materials.


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


4.1. Els Pirineus

Formen una alineació contínua de muntanyes des del Golf de Biscaia fins el Cap de Creus presentant una estructura complexa amb els Pirineus axials o centrals (amb les altituds més importants com l’Aneto, 3404 m, Maladeta, Mont Perdut i la Pica d’Estats), on la part central està formada per materials hercinians elevats al plegament alpí i restes de glaceres, i els Prepirineus de menys altitud i formes més suaus.


IPB-GEOGRAFIA


4.2. Les Serralades Litorals Catalanes

Estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics, formant dues rengleres separades per valls com són la Serralada Prelitoral que presenta les majors altituds al Montseny (Turó de l’Home, 1706 m) i la Serralada Litoral que té un desenvolupament escàs.


IPB-GEOGRAFIA


4.3. Les Serralades Bètiques

El sistema bètic està format per dues serralades separades per depressions reblides de sediments terciaris i quaternaris que, a causa de l’aridesa, donen lloc a un paisatge de badlands (forma de les roques argiloses per l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes):• Penibètica situada vora la costa amb el cim més elevat de la península (Mulhacén, 3482 m).• Subbètica s’estén des del penyal de Gibraltar fins el cap de la Nau, destacant les serres de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


5.1. La Depressió de l’Ebre

En una moment inicial era ocupada pel mar fins tancar-se tot formant un llac que va anar omplint-se de materials continentals aportats pels rius, pels afluents i, principalment, per l’Ebre que transcorre fins la mar Mediterrània on forma un delta molt extens amb els al·luvions aportats durant milers i milers d’anys des de totes les terres encaixades entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i les serralades litorals catalanes.

5.2 La Depressió del GuadalquivirS’estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques i també va ser llac abans de reblir-se de sediments de materials argilosos aportats pel riu Guadalquivir i tots els afluents de la seva conca, quedant amples zones d’aiguamolls pantanosos amb dunes formades pels vents de procedència atlàntica (Doñana).


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


6.1 Les costes atlàntiques

Distingim:• Cantàbrica on predominen les formes altes i rectilínies, amb platges i planes escasses, amb ries curtes i estretes com a resultat de valls excavades per l’erosió fluvial.• Gallega que va de l’Estaca de Bares i el cap Ortegal (punts més septentrionals de la Península) fins la frontera portuguesa amb ries baixes i altes que arriben a penetrar fins els 35 quilòmetres terra endins.• Atlàntica andalusa entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar, és a dir, entre Huelva i Cadis, formada per al·luvions dels rius que han construït planes costaneres amb poc onatge on el vent forma dunes i l’acció dels corrents marins fletxes i cordons litorals d’arena.


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


6.2. Les costes mediterrànies

El litoral mediterrani es constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies on distingim platges, cales, albuferes i tómbols repartits entre: • Costa d’Andalusia i Múrcia, des de Gibraltar fins el Cap de la Nau, formada pels relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques amb alguns camps de dunes i albuferes (Mar Menor). • Golf de València fins el delta de l’Ebre amb una plana costanera formada després dels últims moviments orogènics on s’alternen platges, aiguamolls, albuferes i tómbols (Peñíscola, penyal d’Ifac).• Litoral català, fins la costa francesa, amb relleus diferents com ara deltes (Ebre, Llobregat, etc.), planes litorals amb platges arenoses, costes acinglerades i costes abruptes (Costa Brava).


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


IPB-GEOGRAFIA


7.1. L’arxipèlag balear

Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la serralada Subbètica, on destaca la Serra de Tramuntana (Puig Major, 1445 m) i la Serra de Llevant. El relleu de Menorca, en canvi, està relacionat amb la serralada litoral catalana en la part nord de l’illa. Cabrera és molt menuda, però els grecs anomenaren Pitiüses només a les illes d’Eivissa i Formentera, així com els illots que les envolten.


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


7.2. L’arxipèlag canari

Les illes Canàries es formaren al plegament alpí al trencar les primeres plaques tectòniques situades al fons marí i elevar-se gran quantitat de materials volcànics que les formaren al mateix temps que emergiren altres illes volcàniques, com ara les Açores o Islàndia.

El Teide (3718 m), cim més elevat d’Espanya, és un volcà actiu i a l’illa del Hierro encara hi ha població desplaçada per l’activitat volcànica dels darrers anys, també hi ha notícies de gran activitat volcànica a Lanzarote al segle XVIII (1736) que va obligar els habitants a evacuar l’illa. Els relleus volcànics canaris ofereixen una gran diversitat de formes: cons volcànics, calderes, roques, barrancs,colades, penya-segats i platges d’arena negra.


IPB-GEOGRAFIA


7.2. L’arxipèlag canari


IPB-GEOGRAFIA


Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud. Té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat.Hi ha dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar)i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).

De manera molt simplificada, podem destacar cinc grans unitats morfoestructuals:-Pirineus (Axial i Prepirineu).-Depressió central.-Serralades litorals.-Serralada Transversal.-Les planes litorals.


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


8.1. ELS PIRINEUS

Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya. 225 km de Pirineu estan a Catalunya. Estan formats per dues serralades paral·leles:- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3173 m), amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m).

El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’alta muntanya. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana (davallen progressivament cap al sud).Es troba format per dues unitats:-Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda). Es troben separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp.-Les serres exteriors (Montsec i Montroig).


IPB-GEOGRAFIA


8.1. ELS PIRINEUS

Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya. 225 km de Pirineu estan a Catalunya. Estan formats per dues serralades paral·leles:- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3173 m), amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m). Els Pirineus axials són una potent serralada alpina, orientada d’oest a est, on materials predominantment primaris donen unes formes de relleu enèrgiques, accentuades per l’erosió glacial.


IPB-GEOGRAFIA


8.1. ELS PIRINEUS

El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’alta muntanya. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana (davallen progressivament cap al sud).Es troba format per dues unitats:-Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda). Es troben separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp.-Les serres exteriors (Montsec i Montroig).

Els prepirineus són formats per materials secundaris i terciaris, calcaris, predominantment.


IPB-GEOGRAFIA


8.2. DEPRESSIÓ CENTRAL

-Forma part de la Depressió de l’Ebre, és la part oriental. Va ser ocupada pel mar (per això trobem sediments d'origen marí i dipòsits de sal gemma i sals potàssiques). Està constituïda per un conjunt bastant complex de conques d’erosió, planes i altiplans.-Al sector occidental s’han format les planes d’Urgell i Lleida amb materials de sedimentació. A la zona oriental hi ha petits altiplans formats per margues i argiles (Osona/Plana de Vic, Bages, Conca de Barberà, Conca d’Òdena).

-Destaquen unitats com:La Plana de Vic, Plana del Bages, la Conca d'Òdena o la de Barberà.Altiplà de la Segarra.Només al centre de la Depressió Central s‘hi estenen grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).


IPB-GEOGRAFIA


8.2. DEPRESSIÓ CENTRAL


IPB-GEOGRAFIA


8.3. SISTEMA MEDITERRANI/SERRALADES LITORALS

-Les serralades litorals són un conjunt muntanyós de 270 Km direcció NE a SO, format per una doble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l'Ebre. Entre les dues serralades s'obre un corredor, la Depressió Litoral.

-Formen una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf) i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona...).

-La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants (Montseny, 1747 m; Prades, ports de Beseit). Per raons de proximitat en aquesta alineació s'incorporen relleus que no li són propis, formats per materials conglomerats com Montserrat.


IPB-GEOGRAFIA


8.3. SISTEMA MEDITERRANI/SERRALADES LITORALS

-La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no té alçades importants (Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extrems s'apropen tant a la costa que formes penya-segats (Garraf).


IPB-GEOGRAFIA


8.4. SERRALADA TRANSVERSAL

La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals i la Depressió Central.Alternen les muntanyes (Puigsacalm (1515 m), serra de Finestres, Cabrerès) amb formes enfonsades (plana d'Olot). El més característic és la zona volcànica de la Garrotxa.


IPB-GEOGRAFIA


8.5. LES PLANES LITORALS

Les planes litorals: El litoral català en general és poc abrupte, excepte a la Costa Brava o el Garraf. Hi ha grans planes com ara l’Empordà, el delta de l’Ebre, el Maresme...


IPB-GEOGRAFIA


8.6. LES COSTES

-Costa Brava: Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presència de la Plana de l'Empordà.

-Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de l'Ebre (costa del Garraf i Costa Daurada). Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la serralada litoral arriba al mar (Garraf).


IPB-GEOGRAFIA



IPB-GEOGRAFIA


IPB-GEOGRAFIA


IPB-GEOGRAFIA


IPB-GEOGRAFIA

Education

01.EL RELLEU