EL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL EL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL

Vicent Puig i Gascó

GEOGRAFIA D’ESPANYA 2014-15

PREGUNTES AMB RESPOSTA

EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOLEL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL

és el resultat dees diferencia

EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEVOLUCIÓ GEOLÒGICA

EL ROCAMEL ROCAM RELLEU INSULARRELLEU INSULAR

RELLEU PENINSULARRELLEU PENINSULAR

ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR

ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR

Forma massissaForma massissa

costes rectilínies

Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana

Disposició perifèrica de les serralades

Disposició perifèrica de les serralades

bloc elevat de gran

extensió i la seua altitud

mitjana

abundància de

muntanyes

cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors

amb conseqüències en

CompartimentacióCompartimentació

El climaLes comunicacionsLa xarxa fluvial

Meseta

per per

Depressions i serralades

exteriors

Contraforts que

l’envolten

per

Vegem tot açòVegem tot açò

costes rectilíniescostes rectilínies

excepció

Unitat El relleu d’Espanya

elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana

disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades

El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa

la compartimentació del relleula compartimentació del relleu

La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants

La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants

la disposició del relleu i la xarxa fluvialla disposició del relleu i la xarxa fluvial

la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima

ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU PENINSULAR I LES ILLES

ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU PENINSULAR I LES ILLES

dos moviments orogènicsdos moviments orogènics

orogènia hercinianaorogènia herciniana

final de l’Era Primària

són els massissos antics, muntanyes

d’altitud mitjana amb formes arrodonides i

valls amples

quan?

plegament alpí

quan?

Era Terciària

són les serralades més

recents amb crestes i formes

abruptes

plegament hercinià

orogènia alpinaorogènia alpina

dos períodes d’assentament, erosió i sedimentaciódos períodes d’assentament, erosió i sedimentació

Era Secundària

Era Quaternària

quan?

l’erosió produí l’aparició de

materials granítics i pissarres

l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més

elevades a les conques,

depressions i costa

una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge

donaren lloc

eres

ArcàicaArcàica

existència del massís

precàmbric

PrimàriaPrimària

orogènesi herciniana

el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de

la Meseta.

SecundàriaSecundària

erosió i sedimentació

sediments de gran espessor en les fosses bètiques i

pirinenques

forta erosió a finals d’

aquesta era

EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA

tingué lloc caracteritzada per

composat per

quarsitesgranitgneis

pissarres afectat per

aflorament de materials

antics

els materials calcaris que afloraran a

l’EraTerciària

seran

formà

RELLEU JURASSIÀ

RELLEU GERMÀNIC

ERA PRIMÀRIAERA PRIMÀRIAERA ARCAICAERA ARCAICA

ERA TERCIÀRIA ERA TERCIÀRIA

Fractura del sòcoli alçament iafonament deblocs (massissosantics: estiltectònic germànic)

Plegament dels sediments de les fosses tectòniques

(estil tectònic juràssic)

Fractura del sòcol iplegament delssediments superiors,després de lestransgressions iregressions marines(estil tectònicsaxonià)Depressions pre-alpines

TERCIÀRIATERCIÀRIA

Orientació versl’Atlàntic

EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA

eresTerciàriaTerciària

orogènesis alpinaorogènesis alpina

xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica

serralades alpines:- Pirineus- Serralades Bètiques

QuaternàriaQuaternària

glacialismeglacialisme

tingué lloc

fractura del sòcol de la Meseta

originà les

depressions prealpines:- Ebre- Guadalquivir inclinació

cap a l’Atlàntic

aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta:- Serralada Cantàbrica- Serralada Ibèrica- Serra Morena

elevació de blocs, són les serres interiors de la

Meseta:-Sistema Central- Monts de Toledo

es produeix

erupcions volcàniqueserupcions volcàniques

formació de terrases fluvials

formació de terrases fluvials

colmatació de les conques fluvialscolmatació de les conques fluvials

blocs enfonsats,són les conques sedimentàries:

Duero, Tajo, Guadadiana

provocà la

configuració del relleu actual

conseqüències en la xarxa fluvial

GLACIALISME acumulacions de gel en les serres més elevades

PIRINEUS, IBÈRICA, CENTRAL ,CANTÀBRICA, SERRA NEVADA

GLACIAL EN CIRC = GELIFRACCIÓ

CLACIALS DE VALL = ARROSSEGAMENT

TERRESSES FLUVIALS = Franges planes i elevades als marges dels rius,

fruit de les ALTERACIONS CLIMÀTIQUES DEL QUATERNARI.

A. DIPÒSIT D’AL.LUVIONS

B. PERÍODE POSTGLACIAL = AUGMENT DEL CABAL DEL RIU I LA FORÇA EROSIVA

DELS MATERIALS PROVOCANT L’ESFONDRAMENT DEL LLIT DEL RIU

C. TERRASSSES ESCALONADES FRUIT ALTERNÀNCIA PERÍODES GLACIALS I

INTERGLACIALS

D. DUERO, TAJO, GUADIANA, GUADALQUIVIR, EBRE

VULCANISME

QUATERNÁRAQUATERNÁRA

Ibón de Cregüeña

La retirada de les glaceres origina llacs (ibons) i morrenes

Compareu amb la típica secció “en V” d’una vall fluvial

Erosions produïdes per la gelifracció.

L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES

de modelat i sedimentació

conques sedimentàries

depressions

serralades alpines

massissos antics

sòcal

constituïts pel sòcal antic

constituïts pel sòcal antic

base de la Mesetabase de la Meseta

grans elevacions per l’orogenia alpina

grans elevacions per l’orogenia alpina

amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària

amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària

glaciarisme, acció fluvial, erosió

glaciarisme, acció fluvial, erosió

peneplanuresterrasses fluvialscostes

peneplanuresterrasses fluvialscostes

TIPOLOGIA DE LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS

UNITATS MORFOESTRUCTURALS

SÒCOL

CONCA SEDIMENTÀRIA

ALTIPÀ

HORTS

SERRALADA DE PLEGAMENT MASSÍS ANTIC

Unitat El relleu d’Espanya

LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES

Conques sedimentàries.Esfonsaments de l’antic sòcal, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana

Conques sedimentàries.Esfonsaments de l’antic sòcal, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana

Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir

LA DIVERSITAT DEL ROCAM PENINSULAR LA DIVERSITAT DEL ROCAM PENINSULAR

Terrenys volcànics

La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica

El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen

La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica

El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen

Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)

Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria

Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria

Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades

ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS

ÀREA SILÍCIA

FORMADA PER ROQUES ANTIGUES PRECÀMBRIQUES I PRIMÀRIES

LOCALITZATS

SÒCOLS (OEST PENINSULAR) = CANTÀBRICA, SISTEMA CENTRAL, MUNTANYES DE

TOLEDO I SERRA MORENA

MASSISSOS ANTICS = EIX DELS PIRINEUS, SECTORS DE LA IBÈRICA , LITORAL

CATALANA I PENIBÈTICA

SERRALADES DE PLEGAMENT = IBÈRICA, LITORAL CATALANA, PENIBÈTICA

RELLEU GRANÍTIC = ROCA CRISTAL.LINA, RÍGIDA, S’ALTERA MIJANTANÇANT

DIVERSES FORMES

ARENES BRUNOGROGUENQUES, poden formar una capa gruixuda en les valls

i a les zones d’escassa pendent

DIACLASI O FRACTURES DE LA ROCA

ALTA MUNTANYA PER GELIFRACCIÓ

EN ZONES POC ELEVADES LES FORMENS DEPENENT DE LA

DISPOSICIÓ DE LES FRACTURES

GELIFRACIÓ

CRESTES (Galayos) = crestes agudes, escarpades i dentades

TARTERES ( Canchales) = acumulació de fragments de roques trencades al peu

de les muntanyes

DIACLASI

PARAL.LELES A LA SUPERFÍCIE

DISGREGACIÓ LENTAMENT (Descamació) = origina un paisatge de formes

ondulades i arrodonides = DOMS

PERPENDICULARS A LA SUPERFÍCIE , es formen BOLES, amuntegades

damunt unes d’altres ROQUISSARS (Berrocal)

o Apilaments de boles i les pedres oscil.lents = TORS

o Disposició capritxosa als vessants o al peu de la muntanya CAOS GRANÍTIC

La gelivació (fractures provocades per la congelació i fusió de l’aigua en les fissures de les roques granítiques) és el procés erosiu més característic d’aquest modelat.

Pedres oscil·lantsRoquissar i caos granític

Crestes (Galayos) en la Sierra de Gredos

Tarteres (Canchales)

Avenc del Tudó, Quatretonda

Pedres oscil·lants a La Pedriza (Madrid)

Són materials sedimentaris d’origen

marí de l’Era Secundària, plegats

durant l’orogènia alpina.

La seua localització forma una mena

de “Z”. invertida des del Pirineu

Oriental fins a la part oriental de la

Serralada Cantàbrica i els sistemes

Ibèric i Bètic

Predomina la ROCA CALCÀRIA, roca

dura que es fractura formant clavills o

diàclasis i que es dissol amb l’aigua.

Formen modelats càrstics per la

dissolució de la roca calcària per

l’aigua.

ÀREA CALCÀRIAÀREA CALCÀRIA

DÓNA LLOC AL RELLEU CÀRSTIC

Rasclers o lapiaz = (lineals, en taules o mar de pedra ) són solcs o cavitats separats

per barandats més o menys aguts.

Gorges o Congost (Hoces) = valls estretes i profundes, emmarcada per vessant

abruptes, causats pels rius

Pòlies = depressions allargades de fons horitzontals emmarcades en vessants

abruptes , recorregudes totalment o parcialment per un riu, on apareixen engolidors

(PONORS) i continuen circulant subterràniament

Dolines o bòfies (torcas) = són cavitats formades als llocs on l’aigua s’estanca, poden

tindre formes circulars o d’embut i unir-se amb altres, són les uvales

Coves = es formen en infiltrar-se l’aigua i circular subterràniament per les fissures del

terreny calcari (= ESTALAGMITES I ESTALACTITES); l’aigua tornarà a sorgir a la

superfície mitjançant brolladors o ressurgències.

Avencs (Simas) = són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les

galeries subterrànies

Rasclers o Lapiaz de vessant

Rasclet lineal

Rasclet en taules

Agulles de la Serrella, Fageca-Famorca, El Comtat

Hoces del Tajo (Serranía de Cuenca)

Vista aèria de las Hoces del Cabriel(Cuenca)

Pòlie

Relleu càrstic

Naixement del riu Vinalopó,Serra de Mariola, Bocairent-Banyeres de Mariola,Surgència

Naixement del riu Cuervo (Conca), Surgència

BARRANC DE L’INFERN, LA VALL D’EBO

Amb el nom de barranc de l’Infern es coneix un tram del riu Girona que discorre encaixat en un imponentcongost al nord del nucli urbà de Benimaurell, a la vall de Laguar (figura 1). Per a accedir-hi podemutilitzar el sender de xicotet recorregut PR-147, que parteix des de Benimaurell o des de Fleix. Aquestsender descendeix al llit del riu Girona seguint un antic camí de ferradura que té nombrosos escalons; acontinuació el sender ascendeix cap al paratge conegut com Les Juvees d'Enmig i després descendeixnovament al llit del riu Girona aigües amunt i passa al costat de la font del Reinòs.

El riu Girona desenvolupa a la part alta un llit obert d'orientació nord-sud que travessa materials amb unaresistència relativament baixa (calcàries abancalades). No obstant això, quan discorre cap al sud es trobaamb una falla que fa aflorar roques molt resistents (calcàries massives), açò provoca que el riu s’encaixe idone lloc a la gola que coneixem com barranc de l’Infern. L'aigua segueix el seu curs cap al sud fins quetravessa una segona falla que porta de nou a superfície materials un poc més blans, per la qual cosa el llittorna a fer-se més ample.

Barranc de l’Encantà, Planes, El Comtat

La Cova del Rull, La vall d’Ebo

ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOS

Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari

Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari

Són sòls més aptes per a l’agriculturaSón sòls més aptes per a l’agricultura

L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni

L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni

Aquest sector està integrat per roques sedimentàries (argiles, algeps,margues) de les eres Terciària i Quaternària.

Es localitza en les conques de les àrees septentrionals i meridional de laMeseta, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Dóna lloc a un RELLEU HORITZONTAL, ja que els terrenys on es vadipositar no patir plegaments posteriors.

La seua ràpida erosió per la blanor dels materials ha generat dos tipus derelleu:

Els rius obrin valls que separen estructures horitzontals, ràpidamentdesgastades originen planes suaument ondulades = CAMPIÑAS

En les zones on s’alternen períodes de secs i calorosos amb altres depluges curtes i torrencials, i sense protecció vegetal (SE peninsular izona central de la vall de l’Ebre) l’aigua torrencial desgasta ràpidamentels vessants = XARAGALLS (càrcavas) = sols estrets i profundsseparats per arestes, què creen un paisatge abrupte semblant a unmuntanya en miniatura = BADLANDS

Campiña, sud de Còrdova

Xaragalls (càrcavas)

Badlands, Las Bardenas Reales, Navarra

Badlands

Las Bardenas Reales, Navarra

Xaragalls, falla delMontnegre (sud-oest de la ciutatd’Alacant). Posa encontacte els algepsi les argilestriàsiques (keuper)amb les marguesdel Cretàcic

Localitzats a les IllesCanàries i a comarquesaïllades de la Península.Originats a finals del Terciarien època de l’orogèniaalpina.Provenen de masses demagma que emergeixen apartir de fractures de lalitosfera.

El Teide des de Roques de García

Materials volcànics

EROSIÓ DIFERENCIAL EROSIÓ DIFERENCIAL

Erosió que no afecta per igual a un terreny perquè depèn de la diferent

resistència i estructura de les roques.

Relleu Tabular= relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d’estrats

horitzontals resistents a l’erosió i limitat, totalment o parcialment, per una cornisa,

un cingle o un talús abrupte.

Relleu en cuesta = és una forma de relleu produïda per l'erosió en aquelles parts

on els terrenys sedimentaris tenen les capes lleugerament inclinades. Aquestes

presenten un talús frontal i, en la direcció oposada, un pendent escàs.

Relleu Apalatxià = constituït per una sèrie de crestes paral·leles afectades per

una superfície d’erosió i separades per valls llargues i estretes.

Relleu Jurassià = Relleu estructural format per plegaments simples, paral.lels i no

poc deformats.

són

Si els estrats

és

horitzontals

Relleu tabularRelleu tabular

Erosió diferencial

• Taules o páramos• Tossal testimoni• Tossal residual

•Conques sedimentàries•Depressions(Ebre i Guadalquivir)

Lleument inclinats

estan

Relleuen cuesta

Relleuen cuesta

• Dors• Flanc• Tossal testimoni• Tossal residual

plegats

estan

Relleuapalatxià

Relleuapalatxià

• relleu hercinià• Arrasament i rejoveniment

erosió diferencial

• Depressions• Crestes• Cluses

• S. Cantàbrica (W)• Montes de Toledo• Sierra Morena

encon

en

RelleujurassiàRelleu

jurassià

Anticlinales• Cluses• Combes• Anticlinal exhumat

• S. Cantàbrica• Sistema Ibèric• Pirineus• Serralades Bètiques

en

en

EROSIÓ DIFERENCIAL EROSIÓ DIFERENCIAL

Erosió que actua sobre diferents roques de diferent origen i resistència.

Serraladesjoves

Sinclinals• S. colgado

Son relleus que no han patit pressions. Estan situats en conques sedimentàries àmpliesque permeten la distribució dels sediments en capes. Cada estrat, en funció de la seualitologia, actua de manera diferent a l’erosió (erosió diferencial), el que dóna lloc a unavarietat de formes: páramos o taules (mesas), pilares, tossals testimoni, campiñas....

FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA

RELLEU PER EROSIÓ DIFERENCIAL: TOSSAL TESTIMONI (CERRO TESTIGO)A SORIA, MESETA NORD. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

EROSIÓ DIFERENCIAL: RELLEU EN CUESTA A SIERRA DE CABREJAS, SORIA. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

El Castillo de Acher, Pirineu Aragonés. Un exemple de sinclinal penjat.Foto Josep Fernandez

DOLINA

RELLEU VOLCÀNIC A LANZAROTE. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR

LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR

LA MESETA LA MESETA

• Plana elevada situada entre 600-800 metres d’altitud.

• Articula al seu voltant la resta del relleu peninsular

• Es va formar durant l’era Primària, per l’erosió del Massís Hespèric, sorgit durantl’orogènia herciniana

• Deformada i destruïda en part durant l’orogènia alpina =

inclinació de la Meseta vers l’Atlàntic =

reducció de l’alçària de l’est a l’oest.

Rejoveniment de la serralada = ressorgiment del Sistema Central que ladivideix en dues parts

• Límits de la Meseta = les vores muntanyoses = muralla

• Geològicament podem diferenciar tres unitats

• PENEPLANS OCCIDENTALS (ANTIC SÒCOL PALEOZOIC)

• LES SERRES INTERIORS

• CONQUES SEDIMENTÀRIES INTERIORS

A. MESETA SEPTENTRIONAL

Meitat nord peninsular = Galaico-lleonés, Cantàbrica, Ibèrica, Gorges delDuero

Altitud mitjana de 750m.

Presenta una fisonomia més uniforme= xarxa fluvial del Duero.

Dividida en dos sectors

a) CONCA SEDIMENTÀRIA DEL DUERO

Sòcols paleozoic enfonsat per l'orogènia alpina

Depressió reblida per materials del Terciari/Quaternari

Alternança glacialisme /Inter glacialisme = Terrasses fluvials

Litologia ARGILOSA = RELLEU TABULAR

b) PENEPLANS OCCIDENTALS

Planura suau ondulada on afloren materials paleozoics = granits ipissarres

Localitzada en Salamanca i Zamora, Arribes del Duero (fronteraamb Portugal) = encaixament del riu

B. MESETA MERIDIONAL

Meitat sud peninsular= Sistema Central, Ibèrica, Serra Morena, Peneplà extremeny

Altitud mitjana al voltant de 650m.

Té un mateix origen geològic que la conca del Duero= argiles i relleus horitzontals

Muntanyes de Toledo la divideixen en dues parts = Tajo i Guadiana

CONCA DEL TAJO

Taules/ Páramos de la Alcarria i la Mesa de Ocaña

Campiña de la Sagra

CONCA DEL GUADIANA

• Planura de la Manxa

• Predomini de zones ENDORREIQUES, ZONES HUMIDES I LLACUNES

OJOS DEL GUADIANA

TABLAS DE DAIMIEL

LAGUNAS DE RUIDERA

PENEPLA EXTREMENY

AL OEST de Ciudad Real i al sud i oest d’Extremadura.

Superfície d’erosió sobre el sòcol primari = montanyes-illa = crestes de quarsites(erosió diferencial)

En les zones de contactee entre els peneplans i les conques sedimentàries =GORGES (ARRIBES, TAJOS) encaixament del riu sobre materials durs

VULCANISME= Campo de Calatrava.

SÒCOL PALEOZOIC

CONQUES SEDIMENTÀRIES

SERRES INTERIORS

MESETAMESETA

SÒCOL PALEOZOIC

SÒCOL PALEOZOIC

SERRALADES INTERIORS

SERRALADES INTERIORS

• Sistema CentralSOMOSIERRA, GUADARRAMA, GREDOS, PEÑA DE FRANCIA, GATA

• Mts. de Toledo• DIVIDEIX LA MESETA

MERIDIONAL

• CONQUES DEL TAJO I GUADIANA

• SERRA DE GUADALUPE

• Granit, Pissarra, Gneis

• Peneplà zamorano-salmantí

• GRANIT = NORD SALAMANCA

• PISSARRA = SUD SALAMCANCA I EXTREMADURA

• Peneplà extremeny

• PISSARRA

• ESGUITS DE QUARSITES

• Muntanyes illa o tossals residuals

• Gorges (Arribes, tajos)

Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals

Relleu granític

amb

amb

amb

CONQUES SEDIMENTÀRIES

INTERIOS

CONQUES SEDIMENTÀRIES

INTERIOS

• Conca del Duero (800-850m.)

• Duero

• Tancada per muntanyes

• Conca Submeseta sud (500-700m.)

• Tajo i Guadiana

• Oberta a l’Atlàntic

ARRIBES DEL DUERO ARRIBES DEL DUERO

L’encaixament dels rius sobre materialsdurs del peneplà forma gorges (tajos oarribes).

L’encaixament dels rius sobre materialsdurs del peneplà forma gorges (tajos oarribes).

GORGES DEL DUERO SOBRE QUARSITA

GORGES DEL DUERO SOBRE QUARSITA

Tall litològic de la Meseta

SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA

Muntanya illa de Amasatrigo. Embassament de la Serena (Extremadura)Muntanya illa de Amasatrigo. Embassament de la Serena (Extremadura)

SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA

PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO) PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO)

Sistema muntanyós de 700 km de llargària que travessa la Meseta en direcció sud-oest -nord-est i la divideix en dues meitats.Disposició SO-NE des de la Serra de la Estrella (Portugal) fins a enllaçar amb la Ibèrica. Massís antic d’estil Germànic

HORTS = blocs realçats que formen serresGRABEN = corredors tectònics aprofitats pels rius en un sentit N-S

Estructura en diferents conjunts: a) Sector occidental = Serra de Gata, Penya de França < 1800mb) Sector Central= Serra de Gredos i la de Guadarrama = cims > 2400m. c) Sector oriental = Serres de Somosierra, Ayllon i la Pela

Va experimentar diverses fases en la seva formació entre les quals destaquen:Un aixecament postpaleogen.Un segon aixecament postmiocènic.

Simetria E-O= elevació des dels extrems al centre Vessant nord (Duero) més abrupta, mentre la vessant sud (Tajo) és més abrupta i la nord més suau.S’hi distingeixen les serres de Gata, Gredos, Guadarrama, Somosierra, Navacerrada, Béjar, etc.LITOLOGIA SILÍCIA =

Predomini materials metamòrfics (pissarres, genis, quarsites) en les serres perifèriques = Gata, Peña de França, Somosierra, Ayllón y la PelaSerres centrals = predomini materials granits i la posterior erosió = MODELAT GRANÍT

SISTEMA CENTRAL

Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E). Geografia 2, Santillana.

PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO) PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO)

Serralades interiors de la Meseta

Estructura fallada de la serralada

PERFIL GEOLÒGIC DE LA SERRA DE GREDOS PERFIL GEOLÒGIC DE LA SERRA DE GREDOS

MUNTANYES DE TOLEDO

Situat en el centre de la Submeseta sudSepara les conques fluvials del Tajo i GuadianaGènesi comuna amb el Sistema Central = bloc del sòcol arrasat i posteriorment fracturar en un sistema de horst i graben, després de l’orogènia alpina.Modelat sobre materials paleozoics (quarsites i pissarres) dóna lloc a un relleu APALATXIÀ =

Erosió d’un antic relleu plegat i caracteritzat per l’alternança de depressions formades per materials tous i crestes de materials resistents

Sierra de Villuercas (Cáceres), Munyanes de Toledoo.

Crestes apalatxianes(cims suaus)

Aflorament dels antics anticlinals

MUNTANYES DE TOLEDO, SECTOR ORIENTAL

Sierra de Villuercas (Càceres), sectorextremeny de les Muntanyes deToledo.

Sierra de Guadalupe (Muntanyes de Toledo)

LES VORES DE LA MESETA

MassísGalaicolleonésMassísGalaicolleonés Serralada

CantàbricaSerralada Cantàbrica

Sierra MorenaSierra Morena

• Massís AsturiàPicos de Europa

• Muntanya Cantàbrica

• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar

amb

amb

Sistema IbèricSistema Ibèric

•Sector nord: Demanda, Moncayo

•Sector sud:Sector castellà

(interior)Fossa de CalatayudSector aragonés

(exterior)

amb

• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià

amb

VORES MUNTANYOSES DE LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE LA MESETA

• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena

• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares

• Relleu arrodonit• Falles

Relleu apalatxià

Situat en l’extrem nord-occidental del sòcol paleozoic de la Meseta,presenta una gran abundància de roques antigues com el granit i lapissarra.

Originari del Paleozoic, formava part del massís Hespèric

Durant el Terciari, l’orogènia alpina fracturà la vora del sòcol, formant unabombament recorregut per un sistema de falles de direcció N-S.

El relleu se'ns presenta escalonat des de l’oest, a nivell de la mar, vers al’est, fins arribar als 2000m. en les Muntanyes de Lleó.

Estructura litològic silícia = granit, pissarres i quarsita.

És un paisatge de muntanyes velles i arredonides. La seua altitudmitjana és de 500m

Serres més remarcables són Segundera, Cabrera i Ancares.

MASSÍS GALAICO-LLEONÉS

S’hi distingeixen les parts següents:

Les muntanyes de Lleó amb cims que superen els 2.000 m.,serra de Segundera i el cim del Teleno (2188m.). La partgallega presenta un forma abrupta, mentre la lleonesa és méssuau.

Les muntanyes i conques mitjanes, alternen les fosestectòniques com les de Lugo i el Bierzo (mineria delCarbonífer), amb blocs elevats o serres com Ancares (a l’est); ola dorsal gallega qu dóna pas a l’oest, a l’escaló de Santiago.Amb altures no superiors als 1000m.

La zona costera amb presència de les rías de vessants suaus.El litoral gallec presenta una costa retallada i submergida,configurat per RIES, antics valls fluvials ocupats per la mar.

Sierra d’Os Ancares

TELENO 2188 m.

Sierra Segundera. Circ del Tera

Té una llargària de 450 km. i separa el mar Cantàbric de la Meseta.Forma part del sòcol hercinià transformat i inclinat vers l’est durant el Paleozoic. Durant el Mesozoic la meitat oriental, coberta pels mars en les fases de transgressions marines, fou reblint-se de materials marins, formant un coberta sedimentària sobre el sòcol primari. Tot això fou transformat amb l’orogènia alpinaDisposició de les alineacions muntanyoses retallades pels rius, forma estretes valls anomenades HOCES o DESFILADEROS (congost) = la Garganta del Cares, o el desfiladero de la Hermida. Presenta una gran dissimetria entre la vessant cantàbrica, més abrupta, i la interior, cap a la Meseta, més suau. Els seus cims superen els 2.500 m d’altitud en la meitat occidental, en els Picos d’Europa, i baixen fins als 1.500 en l’extrem oriental.

LA SERRALADA CANTÀBRICA

Font: Batxillerat, Geografia. Ecir

LA GARGANTA DEL RIU CARES

RIU DEVA I EL DESFILADERO DE LA HERMIDA

SECTORS:El massís asturià, unitat més occidental.

Originat durant el Terciari, sobre materials paleozoics (quarsites, pissarres,arenisques, calcaris i conglomerats carbonífers) =Relleu fracturat amb blocs desnivellatsConca asturiana amb importants jaciments de carbó.Modelat glacial apreciableExtrem nord-occidental = la duresa dels materials ha donat lloc a un relleuAPALATXIÀExtrem Oriental = apareixen les calcàries primàries, que configuren els PICOS DEEUROPA,= modelat càrstic sobre materials calcaris paleozoics Apareixen lesmajors altures de la serralada (Torre Cerredo, 2648m., Peña Vieja, Naranco deBulnes, 2519m.)

Les muntanyes de Santander.Materials secundaris dipositats sobre el sòcol paleozoic.Després de l’orogènia alpina = estructures plegades amb relleus suaus.Relleu Juràssic.

Les muntanyes basques, que uneixen el Sistema Cantàbric amb elsPirineus.

Materials secundaris amb estructures plegades= afloren pissarres paleozoiquesPenya Gorbea 1482m., Aitzkorri 1544m.

Massísasturià

Picos de Europa

Àrea natural de Riaño

Muntanyes de Santander

SISTEMA IBÈRIC

Serralada disposada de forma discontínua en direcció nord-oest - sud-est, de 400 km de longitud.És el límit oriental de la Meseta i la divisòria d’aigües que separa els rius atlàntics i mediterranis.Predominen els materials secundaris i terciaris, i a la part nord-occidental hi apareixen roques paleozoiques (sòcol rejovenit) Serralada intermèdia

FOSSA DE CALATAIUD-TEROL

Es pot subdividir en diverses parts:a) A la meitat nord

Amb una direcció NO-SEOrigen: elevació d’un bloc del massís Hespèric durantl’orogènesi alpina (estil germànic).Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materialssedimentaris més moderns.s’hi observen les serres de major altitud, la Demanda(Paleozoica), Cebollera, Urbión i Moncayo (Calcària) , quesuperen els 2.000 m.

Serra del Moncayo

Picos de Urbión (2.235 m), La Rioja

Sierra de la DemandaSistema Ibèric

Es pot subdividir en diverses parts:b) La meitat sud és de menor altitud.

La depressió longitudinal ibèrica, d’uns 200 km de llarg ide 10 a 15 d’amplada, divideix aquesta meitat en duesbranquesl’occidental interior o castellana, amb el gran massísd’Albarrasí (Paleozoic) i la serra de Conca (Calcària)L’exterior o aragonesa, que limita amb la depressió del’Ebre (Serres de Javalambre i Gúdar, de materialscalcaris). Ambdues separades per la fossa tectònica deCalataiud, reblida de materials terciaris.

Els materials paleozoics de la serra d’Albarrasí han originat un RELLEUAPALATXIÀ, amb direcció NO-SE, conseqüència de les pressions alpines.

Serranía de Cuenca Boniches (Cuenca)

Relleu càrstic:solcs produïtsper l’erosió igelifracciódiferencials.

PERFIL DE LA SERRALADA IBÈRICA

Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat. Sobre la mola, Ares del Maestrat

Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta (cara est)

Situada al sud de la Meseta, s’estén al llarg de 400 km des del nord d’Huelva fins Albacete, amb una amplària variable de 40 a 80 km.L’altitud no supera els 1.323 m (Sierra Madrona) i cau bruscament fins els 100 m de la depressió del Guadalquivir.Predominen els materials paleozoics (quarsites, pissarres i granits) que, juntament amb la vegetació, formen un paisatge obscur que és l’origen del nom d’aquest relleu.Sierra Morena constitueix una barrera física per al pas entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir que se supera a través de passadissos com el de Despeñaperros.

Sierra Morena

Sierra Morena

Sierra Morena

Situada al sud de la Meseta, s’estén al llarg de 400 km des del nord d’Huelva fins Albacete, amb una amplària variable de 40 a 80 km.L’altitud no supera els 1.323 m (Sierra Madrona) i cau bruscament fins els 100 m de la depressió del Guadalquivir.Predominen els materials paleozoics (quarsites, pissarres i granits) que, juntament amb la vegetació, formen un paisatge obscur que és l’origen del nom d’aquest relleu.Sierra Morena constitueix una barrera física per al pas entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir que se supera a través de passadissos com el de Despeñaperros.Serres principals són Madrona, Pedroches i Aracena

Sierra Nevada: Mulhacén i Veleta

Perfil i bloc diagrama de Sierra Morena

SERRALADES EXTERIORS

SERRALADESEXTERIORS A LA MESETASERRALADESEXTERIORS A LA MESETA

Muntanyes BasquesMuntanyes Basques

Sistemes BèticsSistemes Bètics

• Aralar• Peña Gorbea

amb

PirineusPirineus SerraladaLitoral CatalanaSerraladaLitoral Catalana

• Zona axial paleozoica

• Prepirineus

Serralades interiors

Depressió intermèdia

Serralades exteriors

• Serralada litoral

• Depressió Intermèdia o Prelitoral

• Serralada Prelitoral

• Falles

• Activitat volcànica

amb

• Glaceres de vall i de circ

• Llacunes o ibons

• Serralada Penibètica

• Serralada subbètica

• Depressió intrabética

ambamb

• Mantells de corriment

• Foies• Badlands

MUNTANYES BASQUES

Són la unitat de transició entre la muntanya deSantander a l’oest i els Pirineus a l’est.Presenten un rocam calcari amb formes suaus i unaaltitud moderada.Materials secundaris presenten estructures plegades,més apretades en l’extrem oriental (pissarrespaleozoiques) que les connecten amb el Pirineuoccidental.Les majors elevacions són Aralar, Penya Gorbea(1482m.) i Aizkorri (1544m.)

Muntanyes basques

Monte Aitzkorri (Muntanyes Basques, 1554 m)

Els Pirineus

Són el límit nord de la Península Ibèrica que s’allarga 435 km des del golf de Biscaia fins el cap de Creus.S’hi localitzen algunes de les màximes altituds peninsulars com l’Aneto (3.404 m), el Monte Perdido(3.355 m), el Pic de la Maladeta (3.308 m), la Pica d’Estats (3.143 m), etc.Es formaren en l’orogènia alpina a partir de l’aixecament de l’eix paleozoic i del plegament i fractura dels sediments dipositats a la conca pirenenca.Els Pirineus han sofert els efectes del glaciarisme i també hi ha presència de vulcanisme (la Garrotxa).

Des del punt de vista morfoestructural s’hi distingeixen dues grans unitats:La zona axial o central és l’eix de la serralada i està format per materials paleozoics de l’antic massís Hespèric com pissarres, quarsites, roques plutòniques, etc. Els seus cims, els de més altitud de tota la serralada, es varen veure molt afectats per l’orogènia alpina.Els Prepirineus estan situats al sud i nord de la zona axial. El vessant sud està format per dues línies de muntanyes (serralades interiors i serralades exteriors) separades per una depressió longitudinal. Hi predominen els materials sedimentaris del secundari i terciari, bàsicament roques calcàries i margues.

Els Pirineus

Formació geològica d’una serralada de plegament alpí: els Pirineus

Unitats estructurals dels Pirineus

Aneto 3404 m.

Monte Perdido

Altres cims pirinencs

Pica d’Estats (3.143 m) Puigmal (2.909 m)

La Maladeta (3.308 m) Ordesa

Perfil dels Pirineus

Font: Batxillerat, Geografia. Ecir

LES SERRALADES BÈTIQUES

Les Serralades Bètiques s’estenen al llarg de més de 600 km, de sud-oest (Cadis) a nord-est (cap de la Nau), es perllonguen sota el mar cap a les Balears i constitueixen la major i més complexa de totes les unitats del relleu ibèric.Són el resultat de l’apropament de les plaques ibèrica i africana. Sorgiren durant el moviment alpí, com els Pirineus amb els quals presenten notables diferències.

En l’estructura de les Serralades Bètiques destaquen les següents unitats :

– La serralada Penibètica, meridional i litoral, corre paral·lela a la costa mediterrània. És la part on s’hi localitzen les majors altituds de la Península, com són els cims Mulhacén (3.478 m) i Veleta (3.392 m) a Sierra Nevada. Presenta una gran varietat litològica, des de materials paleozoics que afloren a Sierra Nevada, fins a roques calcàries a la zona de les Alpujarras i volcàniques al cap de Gata.

– La serralada Subbètica, paral·lela i al nord de l’anterior, s'estén des de Cadis fins a Alacant. S’hi localitzen els relleus de Grazalema, Ubrique, Cabra, Cazorla, Espuña, etc. Hi predominen els materials mesozoics dipositats al voltant del massís Hespèric.

– La depressió Intrabètica, separa les dues serralades principals i s’allarga uns 250 km. Està formada per una successió de depressions tectòniques: Antequera, Ronda, Guadix, Baza i Granada. Els materials són una combinació de materials argilosos i calcaris dipositats posteriorment a l’orogènia alpina.

Mapa de localització de les serralades Bètiques

SERRALADA COSTANERA CATALANA

La serralada, resultat del plegament alpí, s’estén paral·lelament a la costa mediterrània, des de la zona oriental dels Pirineus fins al Sistema Ibèric en direcció nord-est - sud-oest.Té uns 250 km de longitud i uns 30-40 km d’amplada i tanca la depressió de l’Ebre de la influència marina.El relleu presenta tres grans unitats:

– Les serres litorals, que no superen els 500 m d’altitud.– La depressió prelitoral, que correspon a una fossa tectònica

longitudinal formada per materials terciaris i quaternaris.– Les serres prelitorals interiors on es troben les majors altituds,

com les del Montseny (1.712 m) i Montserrat (1.236 m).

Geomorfològicament s’hi distingeixen:– La zona septentrional, constituïda per materials paleozoics (granit,

pissarra) fracturats pel plegament alpí.– La zona meridional, formada per sediments mesozoics (roques

calcàries, argiles i margues) plegats en l’orogènia alpina.

Tall transversal de la serralada Costanera catalana

Situada al nord de Girona, en direcció nord-oest - sud-est, la serralada Transversal Catalana enllaça els Pirineus amb les serralades Costaneres catalanes.

Serralades Costaneres catalanes

El Montseny

DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA

DEPRESIONS EXTERIORS A LA MESETADEPRESIONS EXTERIORS A LA MESETA

DEPRESSIÓ DE L'EBREDEPRESSIÓ DE L'EBRE

DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIRDEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR

• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs

• Centre de la depressió: materials fins

• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands

amb

amb

• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni (alcores)

La depressió de l’EbreCorrespon a una àmplia fossa triangular limitada pels Pirineus, les muntanyes costaneres catalanes i el Sistema Ibèric.Té 350 km de longitud i una amplada màxima de 150 km. L’altitud varia dels 200 als 1.000 m.Té un origen geològic lligat al dels Pirineus. A finals del Mesozoic es va enfonsar el bloc hercinià de l’Ebre el qual va quedar cobert per la mar a principis del Terciari.Actualment està coberta per dipòsits de sediments molt variats (arena, conglomerats, sals sòdiques, roques calcàries, etc.) de fins a 2.000 m de gruix.La gran varietat de materials i els seus diferents processos erosius han provocat l’existència d’una gran diversitat de formes de relleu.

La depressió del Guadalquivir

És una planícia triangular de 330 km de longitud i una amplada molt variable. El riu hi té una posició asimètrica.És una gran àrea enfonsada durant l’orogènia alpina que va estar coberta per aigua marina i després va ésser emplenada durant el Terciari per diferents tipus de sediments (margues, argiles, arenes, etc) que posteriorment han estat erosionats pels cursos fluvials durant el Quaternari.Els diferents processos erosius han produït una destacada diversitat de paisatges entre els quals sobresurten campiñas i marismas.

BIBLIOGRAFIA

Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.

Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)

Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la Comunidad Valenciana y España

Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero

Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos

Del Pozo, J., Geografía de España (blog),

Estrabón. Geografía de España (web)

Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas

http://iacare.es.tl/ [Empar Gallego]

http://francadenas.blogspot.com.es/ [Fran Cadenas]

Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)

Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)

Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003

Piñera, J., Fotografía de montaña (web)

http://www.senderosdealicante.com/

Sanchiz Torres, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz

Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)