L’EUROPA DE L’EST

Índex

• Introducció

• Caracterítiques de les democràcies populars

• Línies d’evolució dels països de l’est

Introducció

Després de la IIGM els països de l’Europa de l’Est van quedar dominats per l’URSS, i aquesta va començar uns règims anomenats com socialisme real, per tal de diferenciar les construccions teòriques.

Característiques de les democràcies populars

-Forta dependència de Moscou: els estats satèl·lits de l’URSS depenien fortament de la potència, per assegurar-se que tots els seus estats l’obeïen va utilitzar el sistema de purgues.

Vora 2 milions de repressaliats es van veure afectats

-Caràcter dictatorial: el control dels governs va quedar en mans dels partits comunistes. Hi havien altres partits però recolzaven els comunistes.

PCUSS

-Repressió interna: tant l’URSS com els seus estats satèl·lit, van sofrir control dictatorial de la població degut als serveis secrets i a la policia política, que en el cas de l’URSS, era la KGB. Aquesta es va encarregar d'obtenir i analitzar tota la informació d'intel·ligència de la nació.

-La integració regional forçada: l’URSS va imposar un model d’integració, per vincles militars com ara el Pacte de Varsòvia i vincles econòmics com el Comecon, que era clarament centralitzat.

PACTE DE VARSÒVIA

COMECON (CAME)

-Serveis socials bàsics: els règims comunistes es van fer càrrec de serveis socials bàsics com ara el treball, la sanitat o l’educació.

-El model d’economia planificada soviètic: l’economia dels països satèl·lits de l’URSS, era dirigida des de Moscou, sent una economia de planificació centralitzada i, per tant, els factors de producció estaven en mans de l'Estat. Així doncs presenta el següents problemes: hi ha errors de previsió, manca d’incentius i una burocràcia excessiva.

Línies d’evolució dels països de l’Est

• Alemanya Oriental: punt de tensió internacional. Després de la construcció del mur de Berlín al 1961, el seu dirigent Ulbricht, va iniciar polítiques per a augmentar el nivell de vida enfront de l’Alemanya Occidental.

Eric Honecker, va impulsar una política immobilista que va evitar reformes en la década dels 70 .

• Hongria: després de la revolta del 1956, Hongria de Kadar també va complir els paràmetres soviètics. Va posar en marxa el Nou Mecanisme Econòmic que va començar al 1968 i tenia com a objectiu, realitzar un canvi important amb la descentralització, en un intent de superar les deficiències de la planificació central.

Açò va donar una certa popularitat a

Kadar però després també es va

veure la ineficàcia del nou sistema.

• Bulgària: el seu dirigent va ser Todor Zivkov. Cap als anys seixanta va imitar el model hongarès, a fi de evitar la línea econòmica comunista, però també va ser un fracàs.

• Albània: tenia una economia principalment agrària. Degut als esdeveniments de Budapest va iniciar un distanciament de l’URSS gràcies al suport de la Xina, i fins i tot va abandonar el Pacte de Varsòvia. El líder, Enver Hoxha, va consolidar un govern provisional leninista que va passar a ser finalment, un règim stalinista. En aquesta postura, Albània es

va trobar totalment aïllada,

ja que ningú va seguir la

seva idiologia.

• Romania: el seu dirigent Ceaucescu es va distanciar prompte de la Unió Soviètica, es va separar del Comecon i va instaurar una dictadura personal i als anys 60 va abandonar del Pacte de Varsòvia. Mantenint la seva posició independent en les relaciones internacionals. Romania va ser un dels dos països pertanyents al camp socialista que van participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. A més, el país va ser el primer del bloc de l'est a tenir relacions oficials amb la Comunitat Europea.

QÜESTIONARI

1- Primer digues quins dels líder que em vist apareixen açí i digues el seu nom

FI DE LA PRESENTACIÓ DE

L’EUROPA DE L’EST

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ