Hom pot negar l'existència històrica de Jesús? 01 de maig de 2006 Francisco Varo

El cas de Jesús és diferent, i no només per la profunda petjada que ha deixat, sinó perquè les

informacions que proporcionen les fonts històriques sobre ell delineen una personalitat i

apunten cap a uns fets que van més enllà d’allò imaginable, i del que pot estar disposat a

acceptar qui pensi que no hi ha res més enllà del visible i experimentable.

En l'actualitat, les anàlisis històriques més rigoroses coincideixen a afirmar amb tota certesa —fins i tot prescindint per complet de la fe i de les fonts històriques cristianes per a evitar qualsevol possible suspicàcia— que Jesús de Natzaret va existir, va viure en la primera meitat del segle primer, era jueu, va habitar la major part de la vida en Galilea, va formar un grup de deixebles que el van seguir, va suscitar fortes adhesions i esperances pel que deia i pels fets admirables que realitzava, va estar a la Judea i Jerusalem almenys una vegada, amb motiu de la festa de la Pasqua, va ser vist amb recel per part d'alguns membres del Sanedrí i amb prevenció per part de l'autoritat romana, per la qual cosa al final va ser condemnat a la pena capital pel procurador romà de la Judea, Ponç Pilat, i va morir clavat en creu. Una vegada mort, el seu cos va ser dipositat en un sepulcre, però al cap d'uns dies el cadàver ja no era allí. El desenvolupament contemporani de la investigació històrica permet establir com provats, almenys, aquests fets, que no és poc per a un personatge de fa vint segles. No hi ha evidències racionals que avalin amb major seguretat l'existència de figures com Homer, Sòcrates o Pèricles —per citar tan sols alguns de molt coneguts—, que la que atorguen les proves de l'existència de Jesús. I fins i tot les dades objectives, críticament contrastables, que hom té sobre aquests personatges són gairebé sempre molt menors.

No hi ha evidències racionals que avalin amb major

seguretat l'existència de figures com Homer, Sòcrates o

Pèricles —per citar tan sols alguns de molt coneguts—,

que la que atorguen les proves de l'existència de Jesús.

Però el cas de Jesús és diferent, i no només per la profunda petjada que ha deixat, sinó perquè les informacions que proporcionen les fonts històriques sobre ell delineen una personalitat i apunten cap a uns fets que van més enllà d’allò imaginable, i del que pot estar disposat a acceptar qui pensi que no hi ha res més enllà del visible i experimentable. Les dades conviden a

pensar que ell era el Messies que hauria de venir a regir al seu poble com un nou David, i fins i tot més: que Jesús és el Fill de Déu fet home. Per a acollir de debò aquesta invitació es requereix comptar amb un auxili diví, gratuït, que atorga una resplendor a l’intel·ligència i la capacita per a percebre en tota la seva fondària la realitat en la qual viu. Però es tracta d'una llum que no desfigura aquesta realitat, sinó que permet captar-la amb tots els seus matisos reals, molts dels quals escapen a la mirada ordinària. És la llum de la fe. Bibliografia: J. Gnilka, Jesús de Natzaret, Herder, Barcelona 1993; A. Puig,Jesús. Una biografia, Destino, Barcelona 2005; Francisco Encallo, Rabí Jesús de Natzaret, B.A.C., Madrid 2005; Francisco Encallo, Saps llegir la Bíblia? Planeta, Barcelona 2006.