Com fins ara, intentarem fer un estudi sociopoltic i cultural
en relaci a lpoca delCLASSICISMEper entendre un poc quins sn els
motius que fan delart una nova manera dexpressi per entendre aquest
perode.
De nou,la Msica tindr la funci densenyar-nos a entendre un
pensament duna poca .
Per finalitzar, sexposar lesquema que shaur de realitzar amb
les audicions corresponents.
3. ESQUEMA DEL CLASSICISME
CARACTERSTIQUES SOCIALS DELCLASSICISME.
LA MSICA AL CLASSICISMERELACIONADA AMB LART I LPOCA.
CARACTERSTIQUES GENERALS.
MSICA VOCAL RELIGIOSA I PROFANA.
MSICA INSTRUMENTAL.
3.FORMES MUSICALS VOCALS IINSTRUMENTALS.
4. CARACTERSTIQUES SOCIALS
Des del s. XVIII existeix unmoviment ideolgic quesenfronta a la
monarquiaabsolutista ilEsglsia Catlica .
Es defensa la separaci de poders oposat al sistema
absolutista.
Sorgeix un movimentcultural.La Illustraci .Es divulguen idees
filosfiques i cientfiques.
El creixement demogrfic provoca una renovaci econmica. Ms
rutes,producci. Poder de la burgesia.
Pensador de la Illustraci dEspanya. MINISTRE JOVELLANOS. 5.
JUEGO DE LA GALLINA CIEGA POR GOYA
Els illustrats ataquenlabsolutismede manera irnica.
Les seves ideessestenen i es publiquen.
lhomeadmirar la natura.
Desenvolupament cientfic . Newton i la gravitaci.
La felicitat s un concepte de la illustraci.Lhome t dret a ser
feli .
Amb ls de la rasaconsegueix tot.
6.
PRIMERA ENCICLOPEDIA
Es defensa unsistema poltic idealbasat en el
poderLEGISLATIU(parlament). PoderEXECUTIU(ministres).
PoderJUDICIAL(tribunals).
Nix lenciclopdiaamb carcter antiabsolutista i anticlerical. Es
nega el poder reial de dret div.
Revoluci francesa.
7. MSICA AL CLASSICISME
JOSEPH HAYDN
(1732-1809)
MOZART
( 1756-1791)
8.
La pintura sinspira tamb en el mn clssiccom s Grcia i Roma
CARACTERSTIQUES MUSICALSDEL CLASSICISME.
Admiraci per la cultura clssica(GRCIA I ROMA) . Surtdaquesta
maneralestil Clssic.Es desenvolupalpera com a imitaci de les
Tragdies griegues(teatre cantat).
La msica barroca es reconeix com artificial, recargada,
negativa. Es prefereix poca ornamentaci, ms claretat i naturalitat
en la msica Clssica.
Es desenvolupa la msica de cambra(el quartet de corda)i el
concert .
9. LESCULTURA SINSPIRA EN LA CULTURA CLSSICA(GRCIA I ROMA)
Perseo i la Quimera (mitologia grega)
La msica vocal empraen lpera sriatemtica mitolgica inspirada en
la cultura Clssica (Grcia i Roma)
10.
La norma i la proporci eren bsiques (simetria) . Enla msica es
mostra amb totes les frasesdigual durada(vuit compassos).
Es rebutjalornamentacicom algo artificial. Ara no hi ha
notesdadorn. Melodia clara.
Les idees musicals sorden en el que entenem com a Forma
musical. La ms important s la forma Sonataamb tres parts
(unaExposicide dos temesdiferents unDesenvolupamentdaquests dos
temes variant-los i unaReexposicidels dos temes inicials.
ARCO DEL TRIUNFO.CONSTRUCCIN INSPIRADA EN ROMA. SIMETRIA I POCA
ORNAMENTACIN. IGUALDAD EN SUS PARTES. 11.
Es desenvolupa la msica domstica entre la burgesia. Continuen
elsmecenes de la noblesa i esglsia.
La tonalitat donar ms expressivitat. Ms dinmiques dintensitat
amb crescendos i decrescendos.
Msica ms lleugera, alegre, optimista.
Textura de melodia acompanyada.
Es fan teatres pblics per alpera bufa de la burgesia i classes
populars.
Teatres aristocrtics per alaristocrcia.
MECENAS ARISTCRATA. REY DE PRUSIA 12. MSICA VOCAL RELIGIOSAI
PROFANA
Es divideix lpera en recitatius i ries ms expressives. Sense
tanta ornamentaci. Msica ms relacionada amb lacci dramtica sense
interrupcions per a cantar durant molt de temps com era al
Barroc.
Lpera Bufa es caracteritza per tenirpersonatges corrents,
temtica popular, crtica a laristocrcia. Es realitza per al poble en
teatres per a pobres i de classe mitja. Teatres pblics de
burgesos.
Lpera sria s de temtica mitolgica on es representa
alaristocracia com a propaganda del seu poder. Teatres de lalta
classe social. Teatres nics per a laristocrcia.
Lria tindr la forma sonata, s a dir, una Exposici amb dos
temes, un petit Desenvolupament variant aquests dos temes i una
Reexposici exactament igual dels dos temes inicials.
El recitatiu i laria encara sacompanya del clau fent els
acordes. Desapareix el contrapunt per la melodia acompanyada. Tot
resulta ms senzill i natural. La msica religiosa empra les mateixes
caracterstiques que a lpera.
13. CARACTERSTIQUES DE LA MSICA INSTRUMENTAL
Desapareix el baix continu i el baix xifrat (del Barroc)
reforantels violonxels i els contrabaixos.
Sestableix definitivament lorquestra amb violins, violes,
violonxels, contrabaixos i una parelladinstruments de vent
(clarinets, flautes traveseres, trompetes, trombons, trompes,
obos). Nix el piano.
Desapareix la flauta de pic (flauta dola), el clau, sacabuig
(antic tromb), el llat.
En lorquestra es comena a emprar el crescendo i
decrecendo.
Es desenvolupa la msica de cambra amb quartets i quintets de
corda.
Poca ornamentaci, simetria en les frases i carcter alegre.
14. FORMES MUSICALS
Dins de la msica vocalcaldria destacar lpera,la cantata
iloratori que venen a ser el mateix quelpera per amb temtica
religiosa i sense representaci teatral.
Dins de la msica instrumentalpodem destacar els segents.
1.El Concert : amb tres moviments (allegro adagio i allegro).
Hi ha un dileg entre solista i orquestra. Desapareix lacompanyament
del baix continu en el solista.
2.La Sonata : quatre moviments ( Allegro , amb forma
sonata,Adagioamb forma ternaria A-B-A,Squerzoamb forma A- A-B-A-B
iRondA-B-A-C-A-D-A). Pot ser tocada per un instrument solista com
el piano o b per un conjunt de cambra (mxim 10 instruments) o b per
una orquestra.
3.La Simfonia : s una Sonata per tocada amb una orquestra. La
diferncia que hi ha en comparaci al Concert (a ms dels moviments) s
que en la Simfonia no hi ha solistes i en el Concert, si.
