Hèctor Fernández BallesterMartín González MorenoJuan Manuel Martínez Hernández

INDEX

-BIOGRAFIA

-OBRA

BIOGRAFIA• En la figura d’Homer conflueix realitat i ficció.

• A la Grècia Clàssica no es coneixia res concret d’Homer.

• A partir del període hel·lenístic es van començar a conèixer unes biografies que parlaven sobre l’autor.

• Naixement Segle VIII a.C.

• Homer era un aedo.

OBRA

•IL·LIADA

•ODISSEA

• BATRACOMIOMAQUIA

• HIMNES HOMÈRICS

• MARGITES

Índex Explicació de l’ Ilíada

Datació

Argument

Cants

Iliada Poema èpic grec atribuït a Homer compost en

hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Helena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.

Ilíada Tant l' Ilíada com l'Odissea foren considerades per els

grecs de l'època clàssica, com per a generacions posteriors, com les composicions més importants en la literatura de l'Antiga Grècia. Ambdues obres formen part d'una serie més amplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions, denominat Cicle Èpic

Datació La data de composició de l'obra es controvertida:

l'opinió majoritària la situa en la segona meitat del segle VIII a. C., no obstant alguns estudiosos la situen en dates més tardanes, en el segle VI a. C., i d'altres defensen que algunes de les parts del poema han d'ésser molt anteriors, com el catàleg de naus del cant II.

Argument La trama es centra en la figura d'Aquil·les, i narra els

esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè, i últim, any de la guerra de Troia.

Aquil·les abandonà els combats ,ofès per la sostracció per part d‘ Agamèmnon d'una jove guanyada en un botí, Briseida. Davant la impassibilitat d' Aquil·les en les desgràcies aquees, Pàtrocle, el seu millor amic, li demanà les seves armes i permís per a participar en la batalla. Aquil·les digué que sí. Pàtrocle, després de realitzar grans gestes bèl·liques, fou vençut per Hèctor, fill gran de Príam.

Aquil·les, davant la mort de Pàtrocle, decidí tornar a entrar en combat per venjar la mort del seu amic. Finalment, Aquil·les matà a Hèctor, i aquest arrossegà el cadàver davant les muralles de Troia. No obstant això, el rei Príam aconseguí la clemència d' Aquil·les i pogué retre al seu fill els honors funeraris.

Cant 1 Després de nou anys de guerra entre aqueus i troians, una

pesta es desencadena sobre el campament aqueu. L'endeví Calcant, consultat sobre això, vaticina que la pesta no cessarà fins que Criseida, esclava d‘ Agamèmnon, sigui tornada al seu pare Crises (sacerdot d'Apol·lo).

La còlera d'Aquil·les s'origina per l'ofensa que li infligeix Agamèmnon, ja que després de cedir a Criseida , arrabassa a Aquil·les la seva part del botí: la jove sacerdotessa Briseida. Aquil·les es retira de la batalla, i assegura que només tornarà a ella quan el foc troià abasti les seves pròpies naus. Zeus dóna suport a la decisió d' Aquil·les a través de la petició de la seva mare Tetis.

Cant 2 Zeus, inquietat per la promesa que li havia fet a Tetis,

aconsella per mitjà d'un somni a Agamèmnon que armi a les seves tropes per atacar Troia. No obstant això, Agamèmnon, per provar el seu exèrcit, proposa als aqueus tornar a casa, mentre que Odisseu anima a continuar la lluita.

Cant 3 El cap de les tropes troianes, Hèctor, increpa el seu

germà Paris per amagar-se davant la presència de Menelau. Davant d'això, Paris decideix desafiar Menelau en combat singular. Helena, el rei Príam i altres nobles troians observen la batalla des de la muralla. La batalla es deté per a la celebració del duel singular, amb la promesa que el vencedor es quedaria amb Helena i els seus tresors. Menelau està a punt de matar a Paris però aquest és salvat per Afrodita, i és enviat al costat d'Helena. Es convoca la treva entre aqueus i troians.

Cant 7 Després del debat entre Atena i Apol·lo, interpretat per

Helen, Hèctor desafia en duel singular a qualsevol aqueu destacat. Els principals caps aqueus, esperonats per Néstor, accepten el desafiament i després de tirar-ho a sorts, Àiax el Gran (Àiax Telamoni) és l'elegit. El duel singular té lloc però l'arribada de la nit posa fi a la lluita entre tots dos i s'intercanvien regals. Néstor insta els aqueus a construir una muralla i una fossa que defensi el seu campament. Els troians en assemblea debaten si han de lliurar aHelena i el seu tresor , o només el seu tresor. Príam ordena que es traslladi als aqueus la proposta de Paris. La proposta és rotundament rebutjada, però s'acorda una treva per incinerar els cadàvers.

Cant 9 Fènix, Àiax Telamoni, Odisseu i dos heralds són

enviats com a ambaixada, per consell de Néstor, on donen a Aquil·les disculpes per part d'Agamèmnon (oferint regals, la devolució de Briseida i a qualsevol de les seves filles com a esposa) i li supliquen que torni a la lluita, però aquest es nega malgrat el consell de Fènix.

Cant 10 Diomedes i Odisseu, novament per consell de Néstor,

realitzen una missió d'espionatge nocturna, en què maten al troià Dolon, que, igualment, havia estat enviat en missió d'espionatge per Hèctor. Després, amb la informació aconseguida a través de Dolon, assassinen a soldats tracis i al seu rei Reso mentre dormen i s'emporten els seus cavalls.

Cant 11 De dia, es reprèn la batalla i els aqueus comencen

portant la iniciativa. Destaca entre ells Agamèmnon, fins que és ferit per Coó i ha de retirar-se. Llavors prenen la iniciativa els troians. Els aqueus contraataquen però Diomedes, Eurípil i el metge Macaon són ferits per fletxes de Paris. Mentre el troià Soco mor a mans d'Odisseu però aconsegueix ferir-lo. Pàtrocle és enviat per Aquil·les a la tenda de Néstor per assabentar de les notícies de la batalla.

Cant 12 Els troians, seguint primer els consells de Polidamante,

travessen el fossat previ al mur dels aqueus però després no fan cas el seu consell de no assaltar el mur. El lici Sarpèdon obre una bretxa en el mur que és travessat per les tropes troianes amb Hèctor al capdavant, tot i la resistència de Àiax i Teucre.

Cant 13 Posidó va a la batalla per animar els aqueus a resistir

les càrregues dels troians. Entre els aqueus es destaca Idomeneu, rei de Creta. Helen i Deífobo han de retirar després de ser ferits per Menelau i Merion. Però Hèctor prossegueix en el seu avanç fins que se li oposa Àiax.

Cant 14 Hera concep un pla per enganyar a Zeus i amb ajuda

del cinturó d'Afrodita sedueix a Zeus i amb la de Hipnos el fa adormir. Després encarrega a Posidó que intervingui en favor dels aqueus. Àiax fereix de gravetat a Hèctor, que és retirat del combat pels seus companys. Malgrat la resistència de Polidamante i el seu germà Acamant, els aqueus prenen una breu iniciativa en la batalla.

Cant 15 Zeus descobreix l'engany del que ha estat objecte i

ordena a Posidó a través de Iris que deixi d'ajudar als aqueus. Després insta Apol·lo que infongui noves forces als troians. Ares té el propòsit d'anar a combatre al costat dels aqueus per venjar la mort del seu fill Ascálafo, però Atena li adverteix que serà objecte de la ira de Zeus. Hèctor recupera les forces i els troians arriben combatent fins a les naus dels aqueus. Fins i tot Àiax ha de retrocedir.

Cant 16 Conegut com la Patroclea. Hèctor aconsegueix calar

foc a una de les naus dels aqueus. Pàtrocle demana permís a Aquil·les per prendre les seves armes i repel·lir l'atac, al comandament dels mirmidons, fa fugir els troians, que creuen que en realitat es tracta d'Aquil·les. Mata entre d'altres a Sarpèdon, rei de Lícia i fill de Zeus. Però Apol·lo acudeix en ajuda dels troians i colpeja a Patrocle, que després és ferit per Euforbo i rematat per Hèctor.

Cant 17 Menelau aconsegueix matar Euforbo i defensa el cos

sense vida de Patrocle, entorn del qual s'entaula un dur combat. Els troians el fan retrocedir i Hèctor desposseeix a Pàtrocle de les seves armes. Després acudeixen reforços aqueus al combat i aconsegueixen portar el cos de Pàtrocle a les naus.

Cant 18 Antíloc dóna a Aquil·les la notícia de la mort del seu

amic Patrocle, i aquest decideix tornar a la lluita per venjar la mort del seu amic. Cau la nit i els troians es reuneixen. Polidamante és partidari d'anar a Troia a refugiar després dels seus murs però preval l'opinió d'Hèctor de seguir lluitant en camp obert. La nereida Tetis aconsegueix que Hefest fabriqui armes noves per al seu fill Aquil·les. En aquest cant es fa una descripció molt detallada de l'escut.

Cant 19 Aquil·les es reconcilia amb Agamèmnon. Aquest li

torna a Briseida juntament amb diversos regals, a més de fer un jurament que mai va estar amb Briseida com és costum entre homes i dones.

Cant 20 Zeus dóna permís a la resta dels déus perquè

intervinguin en la batalla i ajudin a qui prefereixin. Aquil·les inicia un furiós atac en el qual lluita amb Enees, el qual finalment és salvat per Posidó. Mata Polidor, fill de Príam i s'enfronta Hèctor, però Atena ajuda a Aquil·les i Apol·lo allunya Héctor del combat.

Cant 21 Aquil·les mata, entre d'altres, Licaó, fill de Príam i a

Asteropeo, que aconsegueix ferir-lo lleument. El déu-riu Escamandre l'envolta amb les seves aigües i està a punt d'ofegar-lo, però Hefest va en el seu ajut. La resta dels déus lluiten entre ells, uns a favor dels aqueus i altres al dels troians. El rei Príam ordena obrir les portes de Troia perquè les seves tropes es refugiïn rere dels seus murs. Apol·lo aconsegueix, mitjançant un ardit, allunyar momentàniament a Aquil·les dels murs de Troia.

Cant 22 Les forces troianes es refugien a la ciutat però Hèctor

queda fora, amb ànim de lluitar contra Aquil·les. Cara a cara, Hèctor fuig i és perseguit per Aquil·les. Atena enganya a Hèctor fent-se passar per Deífob, el seu germà, i Héctor s'enfronta per fi cara a cara amb Aquil·les. Aquil·les mata a Hèctor i lliga el seu cadàver al seu carro de combat. Aquil·les dóna voltes al voltant de la ciutat arrossegant el cos sense vida d'Hèctor.

Cant 23 Se celebren els Jocs funeraris en honor de Pàtrocle amb

les següents proves: carrera de carros, pugilat, lluita, carrera, combat, llançament de pes, tir amb arc i llançament de javelina.

Cant 24 Príam amb l'ajut d'Hermes es conduït a Aquil·les.

Suplica recuperar el cos d'Hèctor, Aquil·les li concedeix i se celebra el funeral per Hèctor.

Fi de la Ilíada

Briseida Briseida és una vídua troiana que va ser raptada

durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.

Aquil·les És un dels protagonistes de l’obra. Va entrar en la guerra de

Troia per grabar el seu nom a la història. En un moment donat, abandona la guerra per culpa de la ofensa de Agamèmnon per raptar la seva esclava, Briseida. Però tornà al combat per venjar la mort del seu millor amic, Pàtrocle.

Príam Rei de Troia, i pare d’Hèctor i de Paris.

Pàtrocle Millor amic d’ Aquil·les, decideix fer front a Hèctor

amb l’armadura d’ Aquil·les. Però el millor guerrer de Troia el vencé a la batalla.

Hèctor Hèctor, fill de Príam i germà de Paris. És el millor

guerrer de l’excèrcit Troià. Es mort per Aquil·les en un duel contra aquest.

Paris Germà d’Hèctor. És qui decideix emportar-se a Helena

del regne dels aqueus, ja que tots dos estàn enamorats.

Menelau Germà de Agamèmnon, i promès d’ Helena. Disputa

un duel contra Paris per decidir qui s’emporta Helena, i tots els seus tresors.

Agamèmnon Rei de Grècia, germà de Menelau. És el cap de l’excèrcit

Equeu.

Néstor Home d’avançada edat, va participar a la guerra de

troia a favor dels aqueus. No va entrar en combat, pero va fer la funció de conseller per així asegurar una victòria d’aquests.

ÍNDEXDEFINICIÓ DE LA ODISSEA

ESTRUCTURA

CANTS DE LA ODISSEA

GALERÍA D’IMATGES

CAPÍTOL DELS SIMPSONS

La Odissea

La odissea va ser una gran poema èpic escrit al segle VIII a.c. Està escrit per el poeta Homer. I està compost per 24 cants. El poema narra la història de Odisseu (Ulissesen llatí), des de que surt des de la ciutat conquerida de Troia fins que torna a Ítaca on estava el seu fill Telèmac i la seva dona Penélope.

ESTRUCTURAAquesta obra es compon de tres

parts:

Telemàquia (cants de l'I al IV)

El retorn d'Odisseu (cants V al XII)

La venjança d’Odisseu (cants XIII al XIV)

CANT I (Concili dels déus. Exhortació

d'Atena a Telèmac)

En aquest cant els deus fan una assemblea i decideixen que té que tornar a Ítaca. Tots estan d’acord menys Posidó, perquè Odisseu va deixar cec a Polífem fill de Posidó. Llavors Atenea es disfressa de Mentes i li diu al seu fill Telèmac que vagi en busca de noticies del seu pare.

CANT II (Telèmac reuneix en assemblea el poble d'Ítaca)

Gràcies a l’ajuda de Atena disfressada de Mentes,Telèmac reuneix a tot el poble d’Itaca a l'àgora per expulsar al pretendents de la seva mare. I Telèmac aconsegueix una nau i viatja a Pilos per rebre noticies del seu pare.

CANT III i IV (Telèmac viatja a Esparta per informar-s'hi sobre el seu pare)

(III) Telèmac quan arriba a Pilos parla amb el rei Nèstor però no sap res del seu pare, però li explica el que va succeir a Troia.

(IV) Llavors Telèmac viatja fins a Esparta on el reben el rei de Troia Menelau i Helena. I li explica que estava en una illa retingut per Calipso.

Mentrestant els pretendents li preparen una emboscada.

CANT V (Odisseu arriba a Esquèria delsfeacis)

En una nova assemblea dels deus Zeus decideix enviar a Hermes, perquè Calipso decideixi deixar anar a Odisseu. Calipso li ofereix la immortalitat però Odisseu prefereix anar-se'n i construeix una barca i se'n va però Posidó li va fer naufragar , però una deessa li ajuda i li dona una manta amb la qual es te que tapar-se el pit i nadar fins l’illa del feacis.

CANT VI Odisseu es va despertar i va veure a Nausícaa filla del

rei d'Esquèria i li va demanar ajuda. Nausícaa acull a l’heroi i li diu a la seva mare on pot descansar. I la mare li diu que ja un bosc consagrat a Atena on pot descansar-hi. Odisseu aprofita la ocasió per demanar a la deessa que el rebin i l’ajudin per tornar a Ítaca.

CANT VII (Odisseu al palaud'Alcínou)

Odisseu va ser guiat per Atena i va arribar al palau d’Alcínou , rei dels feacis, i el convida a un banquet . Allà Odisseu li explica tot el que ha viscut , i el rei queda impressionat. Li ofereix la mà de la seva filla però no vol, i li diu que seria més ajuda que l’ajudes a arribar a casa.

Cant VIII(Odisseu estimat pels feacis)

El rei fa un banquet a honor d’Odisseu. I l’aede Demòdec canta uns cants sobre la guerra de Troia. Odisseu es posa a plorar i el rei diu que deixi de cantar, i li pregunta a Odisseu la seva veritable identitat.

CANT IX(Odisseu conta les seves aventures: els cicons,

els lotòfags i els ciclops)

Odisseu es presenta, i li explica tot el que havien viscut des de que van sortir de Troia.

Primer van destruir la ciutat d’Ísmar on van morir molts comapanys.

Més tard van arribar a l'illa dels lotòfags. On tres .Allà, tres companys van menjar el lotus, i hi van perdre el desig de regressar, pel que va haver d'emportar-se'ls a la força.

I després d’aquest fet van arribar a l’illa dels ciclops on van trobar-se amb Polifem que va matar a molts companys i com que no podien sortir ,van emborratxar-lo. Es va quedar dormit i li van clavar-li una un pal . com que es va quedar cec van aconseguir anar-se'n.

CANT X (L'illa d'Èol. El palau de Circe la bruixa)

Odisseu va ser guiat fins l’illa d’Èol on aquest va ajudar-los per que arribessin a Ítaca i li va donar una bossa.

Quan estaven a punt d’arribar a Ítaca els homes d’Odisseu van obrir la bossa que contenia tots els vents que van formar una tempesta. Van estar naveguen sense saber on anaven fins que van arribar a l’illa de Circe la bruixa , on aquesta li va dir que per saber arribar, tenia que anar a la terra dels morts.

CANT XI(Descens als inferns)

A l’Hades, Odisseu va veure molts companys seus de la guerra de Troia i a la seva mare .

Allà va parlar amb l’endeví Tirèsias, que li va profetitzar la difícil tornada a Ítaca.

CANT XII(Les sirenes: Escil·la i Caribdis. L'illa del Sol. Ogígia)

Va tornar un altre vegada en ruta va veure unes sirenes (Escil·la i Cribidis), que el seu cant feia embogir. Odisseu, seguint els consells de Circe, li va dir a la tripulació que es tapés les orelles menys a ell , i va manar ser lligat al mastil.

Escaparen de les sirenes i van arribar a Trinàcria (nom grec de Sicília), l'illa del Sol, on no podien tocar el ramat d’Hel·lios , però van sacrificar diverses besties i això va fer enfadar a Zeus.

I quan van tornar a la mar ,Zeus enfadat va llençar un llamp , van naufragar i van morir tots menys Odisseu. I finalment va arribar a l’illa de Calipso (principi de la historia).

CANT XIII (Els feacis acomiadenOdisseu. Arribada a Ítaca)

Quan va acabar d’explicar la història el rei es va acomiadar i va ser acompanyat per fenicis fins a Ítaca.

Allà, Atenas li va disfressar de rodamón perquè no el reconeguessin i va demanar ajuda al seu fidel porquerol Emueu.

CANT XIV(Ulisses a casa d'Eumeu) i Cant XV Telèmac retorna a Ítaca

(XIV) Odisseu no revela la seva identitat, i Eumueu és hospitalari amb ell i li dona menjar i una manta.

Atena es troba amb Odisseu i junts preparen una venjança pels pretendents.

(XV) Gràcies a l'ajut de la deessa, el jove aconsegueix el·ludir la trampa que els pretendents li havien preparat a l'entrada de l'illa.Atena aconsella a Telèmacsortir d'Esparta i que torni a Ítaca. Mentrestant, Eumeu explica a Odisseu la seva vida i els seus orígens al rodamón, i de com arribà al servei d'Odisseu.

CANT XVI (Telèmac reconeix Odisseu)

Quan Odisseu torna a casa de Penelope revela la seva identitat a Telèmac i va assegurar que era ell, i Telèmac el va reconèixer i el va abraçar. Odisseu i el seu fill amb l’ajuda de Zeus i Atena van planejar la venjança.

CANT XVII(Odisseu mendiga entre elspretendents)

Odisseu torna al seu palau el dia següent, i nomes el reconeix el seu gos Argos, que mor ja vell davant el seu amo. Va demanar menjar als pretendents però ells el van colpejar i el van humiliar.

CANT XVIII (Els pretendents vexenOdisseu)

Més tard apareix un rodamón real que es riu de Odisseu i el repta a una baralla. I els pretendents diuen qui el qui guanyi es queda amb ells a menjar. Odisseu accepta i el guanya sense problemes perquè estava en molt bona forma. Tot i que va guanyar van seguir rient-se de Odisseu.

CANT XIX (L'esclava Euriclea reconeix Odisseu) i Cant XX L'últim sopar dels pretendents

(XIX) Desprès de tenir una llarga conversa amb Penélope, ella va ordenar que el banyessin i .... Que va ser la seva infermera va descobrir que era ell per una cicatriu de quan era petit , i Odisseu. l va dir que guardés el secret per seguir amb la seva venjança.

(XX) Un profeta, amic de Telèmac, adverteix als pretendents que aviat els murs es tacarien de llur sang. Tot i que algun d'ells creu la profecia i en fuig, la gran majoria d'ells se'n riu de l'endevinació.

CANT XXI (El certamen de l'arc)

Penélope , pensava que ja li estava prenen el pèl. I Telèmac li va dir a Penélope que fes una prova final per els pretendents ,que havia estat ideada per Odisseu, Penélope va acceptar .Mentre Odisseu ideava el final del seu pla, Telèmac s’encarrega d’emportar-se fora del palau tot el servei (criats, servents...) i juntament amb Ulisses van a buscar les seves armes per combatre als pretendents. Penelope va dir a tots els pretendents que qui aconsegueixi tensar l’arc d’Odisseu i disparar una fletxa que passi per l’ull de dotze fletxes alineades es podria casar amb ell i ser el rei d’Ítaca. Tots la volien fer , però ningú ho va aconseguir. Fins que Odisseu que anava de rodamón va voler provar-ho.

CANT XXI (El certamen de l'arc) Part (II)

Els pretendents van acceptar,perquè estaven convençuts de que no podria fer-ho. I Odisseu va superar totes les proves i es va transformar un altra vegada en Odisseu, els pretendents estaven morts de por. En aquell moment es van tancar les portes de la sala i apareix Telèmac armat. I entre Odisseu i el seu fill comencen a matar a pretendents i així es com recuperaràn el seu regne.

CANT XXII(La venjança)

Odisseu li va clavar la llança a Antínou , cap dels pretendents. Els pretendents van reaccionar i va començar una batalla sagnant entre Odisseu el seu fill i dos fidels criats contra els pretendents. Melanti, infidel cabrer d'Odisseu va aconseguir armes per els pretendents, però gràcies a l'ajut d'Atena, tots aquells que traïren Odisseu van morint un per un. Els esclaus són penjats del coll al pati del palau, mentre que Melanti és tallat en trossos perquè mengessin els gossos. Odisseu mana a Euriclea que fes foc i netegés el pati amb sofre.

CANT XXIII (Penèlope reconeix Odisseu)

Odisseu desprès de que acabes amb els pretendents, va ordenar que es vestissin bé com si fos una festa perqué els veïns no sospitessin. I Euriclea va presentar Odisseu a Penélope , però ella no el va reconèixer.

Però després de explicar-li coses que van viure abans , el va reconèixer i es va alegrar molt. I Odisseu li va dir que encara tenia que fer un altre viatge.

CANT XXIV (El pacte) Les animes dels va explicar-li a Agamèmnon i Aquil·les,

companys de Odisseu que va lluitar a Troia.

Odisseu va anar a casa del seu, Laertes, qui es troba treballant a l'hort. L'home es troba envellit i no el reconeix. Per ser reconegut, Odisseu li mostra la cicatriu. Mentrestant, els familiars dels pretendents s'uneixen en assemblea, i demanen venjança. Odisseu, el seu fill i el seu pare, que es troben a casa d'aquest, accepten el repte, i dóna lloc una lluita. Laertes clava una llança que mata el pare d'Antínou, però en aquell moment s'atura la lluita.

Intervé la deessa Atena, qui anima els habitants d'Ítaca a arribar a un pacte, perquè plegats visquessin en pau durant els anys que hi vindrien.

GALERIA D’IMATGES

Ossideu i les

sirenes, Herbert

James Draper.Odisseu Cega al

ciclop,

detall de un

manuscrit del segle

XV.

Penélope

reconeix a

Odisseu i

l’abraça,

Johann Heinrich

Füssli.

CAPÍTOL SIMPSONS

Per veure el capítol dels Simpson, aneu al link que hi ha a

sota, i us enviarà a “Megavideo”. Allà el podreu veure.

http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=PHYBBULM&confirmed=1