JOAN SALVAT-PAPASSEIT

“Jo no prometo res, només camino”

RETRAT NO DATAT

D’ELL EN DEIEN...

"No compta la poesia catalana, moderna, amb cap poeta d'amor que deixi al descobert intimitats eròtiques i doni al mateix temps una impressió tan extraordinària de netedat." 

(Joan Teixidor: "Joan Salvat-Papasseit", Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 80, 1934, p. 339) 

D’ELL EN DEIEN...

"En rigor, les tendències extremes no han influït pas gaire en la literatura catalana contemporània. És un error citar en Salvat-Papasseit. S'hi enganyà ell i ha enganyat els altres. Aquest malaurat poeta mai no fou un avantguardista ni en la interpretació ni en l'equívoca donada a aquesta activitat literària. Els seus cal·ligrames són infelicíssims. Crec que els nostres crítics faran una bella obra d'abandonar tota hipòtesi de filiació d'en Salvat-Papasseit a cap escola ni tendència extrema. 

No tan solament fracassà en el seu intent d'aportació de formes noves, sinó que demostrà no comprendre'n ni llur significació més elemental. Com a poeta sincer, com a postmaragallià, en el seu esforç heroic d'adaptar-se a una expressió classitzant, és on en Salvat-Papasseit donà a conèixer el seu talent personal." 

(J. V. Foix: "Algunes consideracions sobre la literatura d'avantguarda", Revista de poesia, I: 2, 1925, p. 65-70) 

D’ELL EN DEIEN...

"Si ens cenyim al rigor just de la denominació, amb tot, l'avantguardisme de Salvat, si no és "fals" com sostenia Foix, sí que és més aviat epidèrmic, i bé que mai no va deixar d'escriure cal·ligrames —encara en trobem alguns a 'Óssa menor'— tant la seva concepció de la poesia com el sector més ampli i perdurable dels seus llibres creixen, realment, al marge de les intencions i de la tècnica avantguardistes. [...] 

'La rosa als llavis' exposa l'amor en la seva més declarada exuberància sensual, reduït gairebé a l'acte mateix de la carn, sense rastre de psicologismes (gelosia, nostàlgia, esperança, tedi, etc.) ni de filosofies, contra el que és tradició en la poesia amatòria europea des de l'època dels trobadors." 

(Joan Fuster: Literatura Catalana Contemporània. Barcelona: Curial, Documents de Cultura, 1, 1972) 

VIDA L’INFANTESA

Neix a Barcelona el 16 de maig de

1894

Als 7 anys mor el seu pare i es queda orfe

ASILO NAVAL ESPAÑOL

VIDAL’ADOLESCÈNCIA

El 1911 fa amistat amb Emili Eroles, Joan Alavedra i

Antoni Palau

MERCAT DE SANTA MADRONA

GALERIES LAIETANES

ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

Funda el Grup Antiflamenquista Pro-

Cultura

ANARQUISME

FETS DE LA SETMANA TRÀJICA (1909)

David Cardona l’introdueix en

l’ambient nacionalista radical

SEPARATISME

LA BATALLA DE DAVID CARDONA

VIDALA JOVENTUT I LA MORT

L’any 1914 entra a la Revista Los Miserables

ECO DE LOS QUE SUFREN HAMBRE Y

SED DE JUSTICIA

L’any 1917 funda la Revista Un enemic

del Poble

FULLA DE SUBVERSIÓ ESPIRITUAL

L’any 1918 es casa amb Carme Eleuterio

NÚRIA

Mor el  7 d'agost de 1924 amb

30 anys

NÚRIA

TUBERCULOSI

ÓSSA MENOR

IDEOLOGIA

ANARQUISME

•Introduït per Emili Eroles

SOCIALISME

SEPARATISME

•Introduït per Daniel Cardona

FRIEDRICH NIETZSCHEMAKSIM GORKILEV TOLSTOIPRIOTR KROPOTKIN

ANDREU NIN J.V. FOIXJOSEP PLAJOAQUIM SUNYER

ESTIL LITERARI

AVANTGUARDISME

FILIPPO TOMMASO MARINETTI

GUILLAUME APOLLINAIRE

ONDES HERTZIANES

EROTISME EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS2n Cal·ligrama

INFLUÈNCIA

LA NOVA CANÇÓ

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ROGER PAPACEITALEIX VÁZQUEZESTEVE BOTELLA

IMATGES CEDIDES PER(EXCEPTE DIAPOSITIVA 1)

CITES EXTRETES DE: http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2232