LA CIUTAT D’ALACANT

Gràcia Jiménez

El mar i la cadena muntanyosa costanera que formen el Mont de Benacantil i la Serra Grossa, junt a d’altres formacions menors como el Tossal, la Muntanyeta i l’altiplà de Benalua, han donat forma a la ciutat d’Alacant. Gràcia Jiménez

Gràcia Jiménez

Històricament, la ciutat té diferents focus

arqueològics que marquen els seus origens: ibèrics, iberoromans i restes superficials d’una

ciutat romana imperial fins al segle III.

Jaciment arqueològic de Lucentum

Gràcia Jiménez

Però la ciutat actual té el seu inici en les

faldes del Benacantil, i a l’empar del seu castell

es van assentar els pobladors musulmans.

Barri de la Santa Creu

Gràcia Jiménez

La ciutat medieval degué ocupar les parts més

elevades de la muntanya, tenia una muralla que es

va conservar fins el segle XIX. Comptava amb uncentre religiós, una mesquita que a principis del

segle XIV seria transformada en l’actual església de

Santa Maria, d’estil gòtic molt desfigurat per obres

posteriors. La ciutat vella creix pels barris alts

(Santa Creu, Sant Roc, El Pont i la Vila Vella)

Gràcia Jiménez

Entrada a la ciutat pel carrer Major i antic escut de la ciutat

Gràcia Jiménez

POTS IDENTIFICAR AQUESTS EDIFICIS?Gràcia Jiménez

Durant el segle XVI la ciutat descendeix cap el mar

on es troben els terrenys més plans.

El primer creixement planificat es materialitza

entorn a l’església de Sant Nicolau de Bari

(construïda entre 1616 i 1662) ; amb carrers tan

tradicionals com el de Llauradors i el carrer Major.

Gràcia Jiménez

Les muralles

descendien des del

castell a la ciutat

vorejant el barri de

Santa Creu, la Rambla,

el carrer Altamira, el

carrer Gravina i el Paseíto Ramiro, des

d’on el mur tornava a

ascendir cap a la

fortalesa, amb la qual

cosa es tancava el

sistema defensiu. http://www.alicantevivo.org/2008/01/las-murallas-de-alicante-1.html

Gràcia Jiménez

El traçat dels

carrers del segle XVI és

ortogonal. El plànol és en

quadrícula,

amb amplàries

regulars, i es

formen illes

quadrangulars

de dimensions

semblants entre si.

http://ccsocials.blogspot.com.es/2008/09/13-el-poblament-urb-les-ciutats.htmlGràcia Jiménez

Gravat del segle XVIII

Gràcia Jiménez

Fóra vila murada, a l’oest, creixeria el raval de Sant Francesc.Allí es troba la plaça de Gabriel Miró, abans anomenada plaça de les Barques per arribar fins allí la línia de costa. En ella estava l’antiga Casa del Rei,o Alfolí de la Sal, edifici del segle XVI destinat a magatzem de sal, que més tard fou presó,i finalment enderrocat a les darreries del segle XIX; sobre el seu solar s’edificaria en 1916 l’actual casa de Correus i Telègrafs.

Gràcia Jiménez

Durant el segle XVIII, es

va fer una nova muralla

que albergava el barri de

Sant Francesc. Fou

ampliada en el s.XIX, permetent la formació del

Barri Nou, base de la ciutat neoclàssica, i que

albergaria a la població del

barri de Sant Anton que

fou enderrocat en la guerra

de la Independència.

Gràcia Jiménez

Hospital del Rei

Casa de la Misericòrdia

Al nord del casc urbà, al voltant de la muralla naix el raval de Sant Anton. Entre els edificis notables destaca l’Hospital del Rei, que en l’actualitat és la comandància de la Guardia Civil; també hi trobem la casa de la Misericòrdia, construïda en el segle XVIII i transformada des de 1801 en Fàbrica de Tabacs i, actualment, en centre cultural (Las Cigarreras)

Gràcia Jiménez

Durant el segle XVIII, es va fer una nova muralla

que albergara el barri de Sant Francesc. Fou ampliada en el XIX, permetent la formació del Barri

Nou, base de la ciutat neoclàssica, que acolliria a la

població del barri de Sant Anton, enderrocat en la

guerra de la Independència.

Gràcia Jiménez

En el segle XIX es feren els primers passejos públics com el de la Rambla, també s’instal·laren fonts i es feren nous edificis públics com la Plaça de Bous i el Teatre Principal.

Gràcia Jiménez

Segur que coneixeu aquests edificis!Gràcia Jiménez

A meitat del segle XIX es produiria una transformació importantíssima: la construcció de l’Estació del ferrocarril de Madrid, que arribaria per primera vegada en 1858, augmentant així la importància del port.

Gràcia Jiménez

Entre 1854 i 1878, s’enderroquen les

muralles, s’obrin nous

barris i s’intensifica

l’activitat secundària i

terciària. El barri de Sant

Francesc experimentaràgrans canvis: es reforma la línia de costa formant el

nou moll, es va desviar el

barranc de Sant Blai, s’obria el carrer Sant

Ferran i es projectava el passeig de l’Esplanada

sobre l’antic moll (1867)Gràcia Jiménez

Esplanada d’Alacant

Gràcia Jiménez

Barri de Sant Blai

http://alicanteenimagenes.blogspot.com.es/2011/11/calle-san-fernando-alicante.html

Gràcia Jiménez

FINALS DEL S.XIXEn 1897 comença l’execució del 1r Pla d’Eixample que ordenarà el creixementde la ciutat, segonsprojecte de l’arquitecteJosé González Altés.Com a precedent tingué el barri de Benalua, projectat en 1883 per l’arquitecte Guardiola,separat de la ciutat pel barranc del mateix nom. Ací es construiria altra estació de ferrocarril coneguda com l’Estació de Múrcia (1884)

Plano Urbano de Benalúa con indicación de las curvasde nivel a partir de la cartografía del siglo XVIIIGràcia Jiménez

En l’últim terç del segle

XIX, apareixen les primeres

grans edificacions d’habitatges destinats al

lloguer, com ara el passatge Amérigo, situat entre els

carrers Major i Altamira

(rehabilitat com a hotel)Les construccions d’estil

neoclàssic es poden trobar

als carrers Altamira, Major, Rambla i Castaños, entre

altres.

Gràcia Jiménez

Durant el segle XX la ciutat va tindre una forta expansió. En els anys 20s’erigiren importants edificis destinats a l’ús públic

Podries identificaraquests edificis d’Alacant?

Gràcia Jiménez

I aquests altres?

Gràcia Jiménez

En la dècada dels 30, es van

construir edificis d’habitatges d’estil

internacional, seguint la influència de

les avantguardes racionalistes europees. Bona part d’ells foren

projectats per l’arquitecte Miguel

López, destacant els situats en el

carrer Tinent Chápuli, cantó amb la

Rambla i el carrer Bailén, alguns al

passeig de Soto,i també el sanatori del

Perpetuo Socorro.

http://www.via-arquitectura.net/09/09-132.htm

Quins són avantguar-distes?

Gràcia Jiménez

Sabries situar aquests edificis?Gràcia Jiménez

Després de la guerra civil, els principals canvis en la morfologia urbana començaren a finals dels anys 50. L’expansió demogràfica dels 60, suposaria la formació d’un nou barri al voltant de l’antiga carretera d’Alacant a Madrid, convertida així en l’avinguda Maisonnave, que travessa el plànol d’aquest eixample de nord-est a sud-est. Gràcia Jiménez

Cruïlla de les avingudes Maisonnave-Soto-Marvá, anys 60’

Gràcia Jiménez

La nova àrea urbana forma un

quadrilàter limitat al nord-est per

l’estació del ferrocarril, al nord

amb l’avinguda Pérez Galdós fins el

passeig del general Marvá i baixant

des d’aquest, de nord a sud, fins al

passeig de Canalejas, on es troba el seu límit est, i al sud el mar. Ací

trobem l’estació d’autobusos i

alguns edificis per a les delegacions

ministerials franquistes. Destaca l’escalinata de l’Institut

Jorge Juan.

Gràcia Jiménez

Actualment el punt neuràlgic d’aquest “nou centre” s’ubica

al voltant dels edificis del Corte Inglés, que han dotat a la zona

d’un gran dinamisme.

http://carrersdalacant.blogspot.com.es/

Gràcia Jiménez

Des de finals del segle XX i començaments del segle XXI, assistim a un “desbordament” del plànol del casc urbà, degut a les noves construccions d’edificis residencials, seguint l’eix paral·lel entre les vies del tren i la carretera Alacant-Madrid (àrees de Sant Blai, Florida i Ciutat d’Asís...) i als voltants de la Gran Via (Pla-Garbinet, Joan XXIII, Goteta...)

Gràcia Jiménez

I no podem

deixar de banda

l’important desplaçament de

població cap a les

platges

(Albufereta i

platja de Sant

Joan) o els nuclis

pròxims a la

ciutat (Sant

Vicent, Sant

Joan...)

Gràcia Jiménez

El Postiguet, 1930Gràcia Jiménez

Gràcia Jiménez

Balnearis de la platja del Postiguet

Gràcia Jiménez

Gràcia Jiménez