Tema 7

La melodia

Estructura del tema

• La melodia, definició i origen• Escales, origen gèneres i noms dels graus• Intervals: concepte, to, semitò cromàtic, semitò

diatònic, enharmonia• Intervals melòdics i harmònics, conjunts i disjuntos• Classificació dels intervals segons tons i semitons• Tonalitats majors i menors: models, armadures i

tons relatius

La melodia

• La melodia ha sigut cridada la superficie de la música.

• La melodia és el que fa presa de la nostra oïda

Origen de la melodia

• Inflexions naturals del llenguatge parlat. • Tot discurs posseïx dos elements constituents de la

melodia: a) variació d'altura o to i b) ritme. • Tota persona al dir qualsevol frase pronuncia algunes

síl·laes amb una nota més aguda i altres en una nota més greu (altura o to), unes amb major força i altres més suavemente (intensitat), algunes més lentament i altres més ràpid(quantitat). Açò és melodia.

L’ escala

• Successió de sons diferents ordenats que es repetixen a distància d'octava i que es caracteritza pels intervals que formen entre si eixos sons.

• El seu ús és per a la pràctica instrumental o vocal, o per a propòsits teòrics.

Origen de les escalas

• S'han suggerit 3 procediments que han donat origen a les diferents escales:

• Intuïció

• Raonament

• Atzar

Pitàgores i el monocordi• Els sons a partir dels quals es va organitzar el sistema grec, van ser

obtinguts i definits per Pitàgores a partir dels seus experiments amb el monocordi, per mitjà de relacions numèriques senzilles.

• Pitàgores va introduir formalment l'octava, al descobrir l'aspecte matemàtic de la música.

• Al dividir una corda per 1/2 s'elevava l'altura 8a.• La divisió als 2/3 elevava l'altura 5a .• La divisió als ¾ elevava l'altura a la 4t• A partir de la relació entre la 5t'i la 4t es deduïx la unitat de

mesura entre dos sons: el to. S'inicia la construcció de l'escala diatònica

L’ escala occidental• Els més importants, per la seua simplicitat i la seua importància a l'hora de construir

l'escala musical, són:

• L'octava. Quan la corda mesurava un mitjà del total, el so es repetia, però més agut. L'octava és el que correspondria a un salt de huit tecles blanques del piano; o millor dita, una octava és la repetició d'un so amb una corda amb la mitat de longitud, per tant, una altra nota harmoniosa. La seua freqüència és doble.

• La quinta és un altre interval entre notes que s'obté amb una corda de llargària dos terços de la inicial. La seua freqüència és de tres mitjans del so inicial. Correspon a un salt de cinc tecles blanques en un piano.

• La quarta és, com les anteriors, un altre interval entre notes que s'obté amb una corda de llargària tres quarts de la inicial. La seua freqüència és quatre terços de la nota inicial.

Els graus de l’escala• Cada un dels sons que componen l'escala diatònica

s'anomena GRAU. Hi ha un orde jeràrquic entre els graus de l'escala tonal, segons importància i funció:

• I Tònica.• II Supertònica.• III Per mitjà de o Modal.• IV Subdonimante.• V Dominant.• VI Submitjançant (superdominant per alguns teòrics).• VII Sensible, subtònica.

Tipus d’escales• Gèneres en què es poden agrupar les escales: Diatònic, Cromàtic, Enharmònic.• Diatònica és l'escala les notes de les quals se succeïxen per tons sencers i semitons diatònics. L'escala

original o model és la que s'obté amb les tecles blanques del piano. Quan no s'especifica el gènere d'una escala, se sobreentén el diatònic.

• Cromàtica és l'escala les notes del qual se succeïxen per semitons diatònics i Cromàtics. És una escala artificial que s'obté descomponent els intervals de to d'una escala natural diatònica, en dos semitons.

• Enharmònica és una escala que té distint nom, però mateix so

alteracions

• Modifiquen ½ o 1 to a l'altura de la nota que l'acompanya. Es col·loquen davant de la nota

• # sostingut: puja ½ l'altura de la nota• b bemoll: baixa ½ l'altura de la nota• nbecaire: anul·la la funció de les alteracions• x doble sostingut: puja 1 to l'altura de la nota que

l'acompanya• b b doble bemoll: baixa 1 to l'altura de la nota que

l'acompanya.

intervals

• Mesura la distància entre dos graus de l'escala, s'expressa en número comptant el grau d'eixida i el d'arribada.

• La unitat de mesura de l'interval és el to i la porció mínima en què es pot dividir és la mitat: el semitò.

• L'escala està organitzada en graus correlatius que es troben a distacia de to o semitò

Tipus d’intervals

• Melòdics: els seus sons sonen successivament (uns darrere d'altres)

• Harmònics: els seus sons sonen simultàniament• Conjunts: els seus sons ocupen graus immediats• Disjuntos: els seus graus no són correlatius.• Ascendents: quan el segon grau escrit és més agut

que el primer• Descendents: quan el segon grau escrit és més

greu que el primer

Unísons i semitons

• Quan dos sons tenen el mateix nom i altura de so es denomina uníson

• Quan dos notes tenen distint nom però mateix so, enharmonia

• Semitò cromàtic és aquell interval comprés entre dos tecles consecutives del piano, per tant a distància de semitò, amb la mateixa arrel del nom (do i do#)

• Semitò diatònic és aquell interval comprés entre dos tecles consecutivesdel piano, per tant a distància de semitò i amb distint nom (do i reb)

Classificació dels intervals segons tons i semitons

• Aspecte numèric: núm. de graus que comprén l'interval

• Aspecte de contingut: núm. de tons i semitons que conté l'interval podent ser 2a, 3a, 6a i 7a disminuïts, menors, majors i augmentats. Així com 4a, 5a i 8a disminuïts, justos i augmentats.

• Cada un d'ells té 1/2 to més que el seu immediat anterior i ½ to menys que el seu posterior.

Tipus de classificació

Tipos de clasificación

El sistema tonal• Mode major i menor: segons el lloc que ocupen els semitons dins de l'escala

diatònica, serà modalitat Major o menor.• Mode Major: s'obté quan hi ha un semitò 3r- 4t grau i 7º-8º.

• Mode menor: s'obté quan hi ha un semitò del 2º-3º grau.

•

• Tonalitats “model” Major i menor: són les que en la sèrie diatònica presenten una posició natural quant a tons i semitons (tecles blanques del piano). Són Do Major i la menor.

Formació de diverses escales• Formació de les diverses escales:• Prenent com a tònica qualsevol dels 12 sons de l'octava i

seguint l'orde establit (tons i semitons) en els models Major i menor, s'obtenen amb ajuda de les alteracions una sèrie d'escales majors i menors de tòniques distintes.

armadura• Totes les tonalitats (excepte Do Major i la menor)

necessiten recórrer a les alteracions para a partir de la seua tònica, poder formar els intervals exigits. Estes alteracions ordenades i col·locades al principi són l'armadura.

Tipus d’armaduras

• Tonalitats majors

Tons relatius

• Tons relatius. Són els que tenen la mateixa armadura.• El relatiu menor se situa a una 3a menor descendent

(to i mig).