Embed Size (px)
Citation preview
PLATÓÈtica i Política
LA TEORIA ÈTICA I POLÍTICA DE PLATÓ
La filosofia de Plató està dirigida a la solució dels problemes ètics i polítics del seu temps tal i com explica en la seva Carta VII.
Aquests problemes són: La condemna de Sòcrates; el relativisme dels valors morals (defensat pels Sofistes) que va provocar un gran desconcert: "Tot s'hi val" ; i per últim el desordre polític de finals del s.V amb la guerra del Peloponès.
És precisament per solucionar aquests problemes que Plató construeix la seva teoria de les idees, la qual servirà de fonament a la seva teoria ètica i política.
L’ètica i la política són inseparables.
Com s’ha de viure per ser feliç? S’ha de viure d’acord amb la VIRTUT (areté)= Capacitat
o disposició per dur a terme una determinada acció. En Plató la virtut té diversos sentits que s’unifiquen:
Virtut = saviesa Virtut = harmonia Virtut = purificació
La màxima virtut en la Polis és la JUSTÍCIA. Només si la ciutat és justa podrà haver-hi felicitat.
Només es pot ser virtuós en la Polis, per tant cal dissenyar un Estat on sigui possible la pràctica de les virtuts i on predomini la Justícia.
10. Desiguals per naturalesa
No totes les ànimes tenen les mateixes qualitats (mite dels metalls).
Hi ha entre els éssers humans una desigualtat originària que es tradueix en una organització de la societat desigual i jerarquitzada.
La ciutat està formada per tres classes socials: productors, guardians i governants.
Característiques del filòsof: No té por a la mort És just i amic de la mesura Desinterès per tot el que sigui material i procura pel bé
de tots els ciutadans, a diferència del Tirà que només busca la riquesa i el benefici propi.
Frueix de la contemplació de la veritat: idea de Bé (causa del coneixement i de la pràctica de les virtuts). Només qui coneix el bé pot actuar sàviament, és a dir, conforme a les virtuts.
La seva ànima coneix l’immutable (les idees). Es dedica a la ciència (coneixement racional del que és
la realitat que té per objecte les essències immutables).
L'EDUCACIÓ DEL FILÒSOF- REI
L'educació és paternalista (són els magistrats els qui decideixen que cal ensenyar), estatista (només l‘Estat té el monopoli de l'educació) i sense cap paper dels pares (Plató diu que cal allunyar els fills dels pares i fins i tot enviar els pares al camp, perquè no interfereixin en l'educació dels fills - República , final llibre VII).
De totes les educacions la més especial i important és la del filòsof rei: Fins als 20 anys igual que el guardià: gimnàstica, música i poesia. Posteriorment fins als 30 anys hi haurà una selecció: aprendrà
aritmètica, càlcul, geometria, astronomia i harmonia. Als trenta anys ja seran aptes per aprendre la dialèctica (durant 5
anys). Dels 35 fins als 50 realitzaran diferents funcions dins l’Estat. Finalment a cinquanta anys podrà ser filòsof rei.
El filòsof rei (saber+poder) és un governant que coneix el que és bo perquè ha dedicat la seva vida a l'estudi del Bé i, en conseqüència, és qui el pot portar a la pràctica.
LA TEORIA ÈTICA I POLÍTICA DE PLATÓ
Revisió de la teoria:
En un dels últims diàlegs, Les lleis, Plató introdueix canvis en el seu estat ideal. A part del rei-filòsof, s’adona que també són necessàries unes lleis per posar ordre a la ciutat. La justícia depèn en darrer terme de l’eficàcia de la llei.
Les lleis han de regular les tasques socials i són un regal dels Déus als homes per a que aquests no es destrueixin i com a recompensa davant les seves mancances.
Les lleis són el producte de la raó humana i la intel·ligència divina. La llei que ha de regir la ciutat és la mateixa que regeix l’ànima humana que rep el seu càstig o recompensa en la vida futura (mite d’Er, en el llibre X de La República) segons les accions realitzades en el present.
L’Acadèmia de Plató
Crítica a Plató
Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu?
Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden ser justos?
Existeix de debò el món de les idees? És acceptable una societat tan classista? Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una
societat totalitària com la que propugna Plató? Què passa amb la llibertat de l’individu?
