Embed Size (px)
Citation preview
1.Historia de la UE 1.1. Què és?
Per començar, la Unió Europea és una entitat geopolítica que cobreix gran part del continent europeu. Es tracta també d’una associació econòmica i política única al món i formada per 27 països d’Europa. A continuació explicarem la seva història fins a l’ actualitat.
1.2. Els fundadors Cap a la dècada dels anys 50 un grup de líders visionaris van creure en la creació d’una Europa unida. Els ideals que compartien eren fixes: Europa pacífica, unida i amb prosperitat. Aquests són els inspiradors i creadors de la Unió Europea:
Un dels primers objectius era acabar els conflictes que s’havien generat principalment per la II Guerra Mundial, i apostar per a una Europa pacífica. En els anys 50 apareixen els primers indicis de pau i d’unió política amb la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer. També, en aquest període protagonitzat per la Guerra Freda entre oest i est, i després d’una proposta l’any 1950 generada per Robert Schuman per a una Europa unida, se signa el Tractat de Roma l’any 1957. En aquest tractat es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat comú. Els països que formaren part d’aquest tractat eren: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
1.3. Els anys 60: creixement econòmic
Durant aquests anys es va dur a terme un canvi econòmic i a la vegada social. Va sorgir una cultura jove que estimulaven la revolució cultural, per exemple amb el grup britànic dels Beatles. Econòmicament va ser un bon moment, ja que els països de la UE van deixar de percebre drets de duana en les transaccions comercials. També va millorar molt la producció alimentària.
1.4. Anys 70: primeres ampliacions L’any 1973 es van unir a la Unió Dinamarca, Regne Unit i Irlanda. També va haverhi una crisi d’energia i econòmica a Europa causada per la guerra a Aràbia i Israel. Desapareixen també les últimes dictadures d’Europa, la d’Espanya per la mort de Franco i la de Portugal pel derrocament del règim de Salazar. Finalment, també es creen infraestructures i ocupacions en les zones més pobres.
1.5. Anys 80: Mercat Únic
L’any 1981 entra Grècia a la Unió Europea, i cinc anys més tard, ho fan Espanya i Portugal. El 1986 es signa l’Acta Única Europea, on s’elimina la lliure circulació de mercaderies en les fronteres de la UE. Finalment, l’any 1989 cau el mur de Berlín i s’obre la frontera entre els dos països després de 28 anys.
1.6. Anys 90: Nous Tractats
En aquest període es signen dos tractats importants. El tractat de Maastricht on la CEE passa a dirse Unió Europea on s’estableixen també nous objectius fixos. I el tractat d’Amsterdam l’any 1999, on es focalitzen en la seguretat i la cuida del medi ambient. El 1995 tres paios més s’uneixen a la UE : Àustria, Finlàndia i Suècia.
Finalment, en uns acords signats a Schengen (Luxemburg), es permet al ciutadà europeu viatjar sense tenir la necessitat d’ensenyar el passaport a les fronteres. Així augmenta la comunicació i també es promulga anar a estudiar a l’estranger, on molts joves ho aprofiten.
1.7. Actualitat L’any 2002 es comença a utilitzar l’euro. També es promulga un estat en contra la delinqüència. Les divisions polítiques a Europa de l’est i de l’oest es donen per tancades. En L’any 2004 entren 10 països més a la UE, dos més el 2007 i finalment Croàcia el 2013, fent un total ja de 28 països. El 2008 una crisi financera ataca a gairebé tota Europa. Finalment, es signa El Tractat de Lisboa, que aporta a la UE institucions modernes i mètodes de treball més eficients, entra en vigor a finals del 2009.
2. Símbols de la UE La Bandera Europea: També anomenada Bandera d’Europa, està formada per dotze estrelles disposades en cercle sobre un fons blau. Aquestes dotze estrelles simbolitzen els ideals d’unitat, solidaritat i harmonia entre tots els pobles i països d’Europa. Va ser dissenyada per Arsène Heitz, un pintor Alsacià l’any 1955 i aprovada pel consell al 1983. L’Himne Europeu: La melodia que simbolitza la Unió Europea prové de la novena Simfonia composada per Beethoven, el qual va decidir posar música a “L’Oda a l’alegria” escrita per Schiller al 1785. Va ser aprovat pel consell europeu al 1985. L’himne no conté lletra, simplement és música, la qual presenta uns ideals europeus de llibertat, pau i solidaritat. El dia d’Europa: El dia d’Europa celebra cada 9 de maig la pau i unitat del continent. La data és l’aniversari de la històrica declaració de Schumman, un ministre d’afers exteriors francès el qual va proposar el mateix dia 9 de maig però de 1950 la creació d’una Comunitat Europea que es dediqués a la producció conjunta de carbó i acer. Aquest fou el primer de molts pasos que acabarien amb la creació de la UE. Per tant, se celebra el discurs que entre altres qüestions, exposava una idea de cooperació política que fes impensable un conflicte bèl∙lic entre les nacions europees. Per celebrar el dia, la UE obre les portes als ciutadans a Brusseles i Estrasburg on tenen lloc una sèrie d’aconteixements com concerts i debats. El lema de la UE: “Unitat dins la diversitat” és el lema de la Unió Europea, utilitzat per primer cop al 2000, es refereix a la manera en la qual els europeus s’han unificat, per treballar a favor de la pau i la prosperitat, traient profit al mateix temps de la gran diversitat de cultures, tradicions i llengües d’arreu del continent.
3. Països membres i candidats La Unió Europea va començar amb un total de 6 estats membres, però a dia d’avui ja en formen part 28 països . A continuació es mostrarà la llista amb els països que hi formen part:
Els països fundadors de la Unió Europea van ser: Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, França, Itàlia i Bèlgica. I l’últim país que s’hi va unir va ser Croàcia l’any 2013. Cap dels països membres ha sortit mai de la Unió Europea. Tot i que Groenlàndia (una província autònoma de Dinamarca) es va retirar el 1985.
En l’actualitat uns dels països que es plantegen sortir de la UE és El Regne Unit. Es celebrarà un referèndum per decidir el futur del país anglès el proper 23 de Juny. Data proclamada pel primer ministre anglès David Cameron.
Els països s'adhereixin a la Unió per ser part en els tractats constitutius, per tant sotmetent a si mateixos als privilegis i obligacions d'adhesió a la UE. Això implica una delegació parcial de la sobirania a les institucions a canvi de la representació d'aquests centres, una pràctica sovint es refereix com "la posada en comú de la sobirania".
La possible separació del Regne Unit amb la UE és una de les notícies més parlades actualment
3.1. Què s’ha de fer per entrar?
Per començar, per ser membre de la Unió Europea s’han de complir els criteris de Copenhaguen. Aquests criteris es van definir en una reunió duta a terme l’any 1993 al Consell de Copenhaguen.
Aquests requereixen una democràcia estable que respecti els drets humans i l'estat de dret, una economia de mercat i l'acceptació de les obligacions d'adhesió, inclosa la seva legislació. També s’avalua el compliment de les lleis que té cada país al entrar a la Unió. Concretament aquesta responsabilitat la té el Consell d’Europa. Si hi ha la possibilitat que algun país vulgui abandonar la UE , es pot realitzar a partir del Tractat de Lisboa.
3.2. Països membres
Hi ha sis països que són reconeguts com a candidats a membres: Albània, Islàndia, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Turquia . Tot i que Islàndia va suspendre les negociacions per entrarhi l’any 2013. També hi ha el cas de Bòsnia i Hercegovina i Kosovo , que són reconeguts oficialment com a candidats potencials (Bòsnia i Hercegovina ja han presentat una sol∙licitud d'adhesió).
També hi ha països que no estan adscrits com a membres de la Unió Europea però formen part de certes associacions. És el cas de l’Associació Europa de lliure comerç (EALC), aquests països es comprometen amb l’economia i les regulacions de la UE tot i no ser membres, aquesta associació està formada per: Islàndia, Liechtenstein i Noruega i Suïssa . També formen part del mercat de l’Àrea Econòmica i Europea, on hi tenen vincles a través de diversos tractats.
També hi ha els països nomenats microestats europeus, on la seva relació amb la Unió Europea és la utilització de l’Euro. Aquests països són: Andorra, San Marino, Mònaco i Ciutat del Vaticà.
4. Principals institucions i les seves característiques Consell Europeu: La funció del Consell Europeu és definir l’orientació i les prioritats polítiques generals de la Unió Europea. Aquest ha tingut diferents etapes de creació on a cadascuna es crea una part del consell. 1974 (fòrum informal), 1992 (estatus oficial) i 2009 (institució oficial de la UE). Els membres del consell son els Caps dels Estats o Governs dels països que formen part de la UE, el president de la Comissió Europea i l’alt representant per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat. El president del consell es Donald Tusk i la seu esta a Brussel∙les (Bèlgica). Consell d’Europa: El Consell d’Europa és una organització internacional que s’estableix pel Tractat de Londres del 1949 i que avui dia engloba a 47 països d’Europa amb l’objectiu de defensar els drets humans i les democràcies parlamentaries. La seu del Consell està a Estrasburg, la frontera de França i Alemanya. Pot ser membre del consell tot Estat que accepti els principis de la llei i que garanteixi els drets humans fonamentals i la llibertat dels ciutadans.
Parlament Europeu: És un òrgan de la UE escollit per sufragi directe, amb responsabilitats legislatives, de supervisió i pressupostàries. Aquest va ser creat el 1952 com Assemblea Comú de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i el 1962 va passar a nomenarse Parlament Europeu. Esta formada per 751 eurodiputats (diputats del Parlament Europeu) i el seu president és Martin Schulz. La seva seu esta situada a Estrasburg (França), Brussel∙les (Bèlgica) i Luxemburg. Comissió Europea: És l’òrgan executiu de la UE, políticament independent. La seva funció és vetllar pels interessos generals de la UE proposant i comprovant que es compleixi la legislació i aplicant les polítiques i el pressupost de la UE. El seu any de creació va ser el 1958 amb la seu a Brussel∙les (Bèlgica). Els membres d’aquesta són un equip de comissaris, un per cada país de la UE amb el seu president JeanClaude Juncker.
Tribunal de Justícia de la UE: Interpreta la legislació de la UE per garantir que s’interpreti i s’apliqui de la mateixa manera a cada un dels països membres, és a dir, que tot país membre compleixi les lleis de la UE. Va ser creada el 1952 i la seva seu està situada a Luxemburg. Els seus membres són:
Tribunal de Justícia: Un jutge de cada país membre i 11 advocats generals. Tribunal General: Un jutge de cada país de la UE. Tribunal de la funció pública: 7 jutges.
Tribunal de Comptes: Fa funció d’auditor extern independent de la UE. Vetlla pels interessos dels contribuents europeus. Contribueix a millorar la capacitat de pressupost de la UE per part de la Comissió Europea i informa sobre les finances de la Unió tot i que no té capacitats jurídiques. Va ser creada al 1977 i té la seu a Luxemburg. Esta constituïda per un membre de cada país de la UE i el seu president és Vítor Manuel da Silva Caldeira.
5. Unió monetària La unió economia monetària de la Unió Europea és el grup de polítiques destinades a la convergència d’economies dels estats membres en tres etapes, dues destinades a les economies i una fase ( la més recent) focalitzada en la unió monetària, que és en la que ens centrarem.
Comparteixen el mateix mercat, l’euro i l’execució de la política monetària. També es respecten les quatre llibertats, que són: la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals. La unió econòmica va acabar amb el procés d’establir l’euro com a moneda única de la Unió Europea, tot i que hi ha països que es refusen a instaurarla i també alguns que encara no la utilitzen, ja que fa relativament poc que s’han unit a la Unió Europea.
Des del començament, l’antiga CEE va voler formar un mercat comú per intercanviar els seus productes. I dintre dels seus plans de futur, un d’ells era formar una unió econòmica i monetària. El qual es va aconseguir l’any 1999 amb la instauració del Banc Central Europeu.
Per arribar a aquest objectiu, es van eliminar els drets duaners i les barreres de lliure circulació entre els països membres en les persones, els serveis i els capitals. Finalment tot va acabar amb l’objectiu que més diferenciem: l’euro.
El canvi de moneda va provocar que a l’any 2006 l’euro superés al dòlar com a moneda més utilitzada a tot el món. Per altra banda, l’economia dels Estats Units en surt perdent, ja que l’euro és una divisa més forta i segura que el dòlar en les transaccions internacionals. A més a més, alguns països en contra de la política americana s’han posicionat a favor de l’euro. És el cas de països com Cuba, Corea del Nord i Iraq.
5.1. Les tres fases La creació de l’euro va arribar després d’un gran procés format per tres fases, que es van anomenar les fases de convergència.
En aquestes fases, es van establir diferents criteris i regles relacionats amb la inflació limitada, el tipus d’interès utilitzats, el dèficit i el deute públic sota control. Així doncs, per primer cop a la història es va establir una única moneda única en els països que complien aquestes regles en la Unió Europea. Així doncs, l’1 de gener de 1999, es van fixar els tipus de canvi definitius entre les monedes dels països on es permetia la incorporació de l’euro.
Un any més tard, l’1 de gener de 2002 els països que van assolir els objectius i implantar l’euro van ser:
Tot i que Dinamarca, Regne Unit i Suècia van complir els objectius de convergència, van decidir no implantar l’euro en els seus països , conseqüentment es van col∙locar fora de l’Eurozona. També a l’any 2002 , concretament el 28 de febrer, es van retirar per sempre les monedes nacionals de la Zona Euro. En l’actualitat, s’hi ha unit a la unió monetària els països de: Eslovènia(2007), Xipre i Malta (2008) i Eslovàquia (2009). Finalment, ara per ara s’estan actualitzant els bitllets de l’euro, concretament ja ho han fet els bitllets de 5, de 10 i de 20.
5.2. Cas d’Espanya
Des de l’any 2002 les pessetes a Espanya han desaparegut, això ha comportat una alçada de preus i de la inflació. Tot i que , en ser una moneda vàlida en molts països, es van eliminar els costos i les comissions del canvi de moneda. Conseqüentment, també es van agilitar els tràmits i les transaccions internacionals.
6. La lliure circulació L’any 1992, quan s’institucionalitza la UE gràcies al Tractat de Maastricht, també es creen les bases de la ciutadania europea, fet que permet que els habitants de la UE puguin circular i residir a qualsevol lloc del seu territori sense restriccions. Però no va ser fins al 1995 amb l’acord de Shengen que es va posar fi als controls fronterers dels estats. Actualment és possible creuar sense limitacions les fronteres de la UE excepte Irlanda i el Regne Unit.
7. Política regional. Fons de cohesió i Fons estructurals La política regional de la UE: La política regional té com a objectiu impulsar el
creixement econòmic a les regions i ciutats de la UE i millorar la qualitat de vida fent
ús d’inversions estratègiques. A més, és un mecanisme de solidaritat actiu que
orienta les ajudes cap a regions menys desenvolupades.
La política regional de la UE concentra les ajudes en quatre àmbits prioritaris: la
investigació i l’innovació, les tecnologies de la informació i de la communicació, de la
competitivitat de les PIME i la transició cap a una economia amb baixes emissions
de carboni.
Els seus resultats són quantificables
doncs entre el 2007 i el 2012, dins els
estats membres de la UE es crearen
769.000 llocs de treball, es va invertir en
225.000 empreses petites i es van
financiar 72.000 projectes d’investigació.
Cal esmentar que van millorar la qualitat de vida de les ciutats a partir d’11.000
projectes diferents.
Fons de cohesió: El fons de cohesió de la UE va ser creat quan la institució encara
rebia el nom de Comunitat Europea. Aquests fons són ajudes de la Unió Europea
que tenen la finalitat de financiar infraestructures del transport, projectes
d’esducació, salut i medi ambient.
Durant el període 20142020, el Fons de Cohesió dóna suport a Bulgària, Croàcia,
Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta,
Polònia, Portugal, República Txeca i Romania.
L'ajuda financera del Fons de Cohesió es pot suspendre per una decisió del Consell
(presa per una majoria qualificada) si un Estat membre mostra un dèficit públic
excessiu i no ha resolt la situació o no ha pres les mesures oportunes per
solucionarla.
Fons estructural: Els Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (Fons «EIE»), amb un
pressupost de 454.000 milions d'euros per al període 20142020, són la principal
eina de la política d'inversió de la Unió Europea.
En 2023, els Fons EIE hauran
proporcionat una massa crítica
d'inversió en àmbits clau prioritaris
de la UE per respondre a les
necessitats de l'economia real,
donant suport a la creació d'ocupació
i fent que l'economia europea torni a
créixer de manera sostenible.
Els països de la UE es comprometen a:
Donar suport a més de 2 milions d'empreses mitjançant els fons perquè
augmentin la seva competitivitat, desenvolupin productes, trobin nous
mercats i creïn nous llocs de treball.
Invertir en infraestructures en sectors com la banda ampla, les TI i les
telecomunicacions i l'abastament d'aigua per ajudar els països de la UE
(especialment als menys desenvolupats) a millorar el nivell de vida de la seva
població ia augmentar la competitivitat de la seva entorn empresarial.
Utilitzar els fons per invertir en les competències i l'adaptabilitat de la mà
d'obra europea, i així proporcionar a desenes de milions de persones (entre
elles, joves, refugiats i immigrants legals) l'oportunitat de formarse,
reciclarse o crear una empresa.
8. Magnituds econòmiques
Característiques de la UE en el sector primari: El sector primari ha anat perdent importància en el conjunt de l’economia de la Unió. La població que treballa en aquest sector s’ha reduït sistemàticament. El sector agràri europeu està molt mecanitzat i utilitza tècniques modernes que el fan més productiu i rendible. Segons les condicions naturals i, sobretot, el mercat al qual es dirigeix la producció, hi ha una especialització agrària. Per exemple a l’àrea mediterrània hi predominen els sistemes agràris de secà, combinats amb regadius intensius, a les regions nòrdiques, en canvi, estan caracteritzades per la l’explotació de recursos forestals.
Els protagonistes del sector ramader són el bestiar porcí seguit de la producció làctia i bovina. Als darrers anys, el sector pesquer de la UE ha reduït el nombre de captures de peix marines en més de dos milions de tones, fins a situarse, l’any 2006, en uns 5,3 milions de tones. Tres quartes parts d’aquestes captures s’afectuen a la zona de l’Atlàntic nordoriental i les principals espències són l’arengada, l’amploia i el verat. Dinamarca, Espanya, el Regne Unit, França i els Països Baixos són els països amb un volum més gran de pesca. Per altra banda trobem l’aqüicultura, que a la UE significa la producció d’aproximadament un 18% del total de la producció pesquera.
Característiques de la UE en el sector secundari: El sector secundari representa el 27,8% del PIB comunitari i dona feina a quasi el 25% de la població ocupada. Entre els sectors industrials destaquen els productes metàl∙lics, maquinària i equips, aliments i begudes… A més és una de les potències en tecnologia del transport aèri (Airbus). Les actuacions de la unió envers la política industrial defugen de qualsevol tipus d’intervencionisme. D’entre els sectors afectats per la crisi del 2008 en destaca la construcció, que va patir reduccions d’ocupació i davallades en la producció. Les regions industrials més importants d’Europa són BadeWürttemberg (oest d’Alemanya), Llombardia (nord d’Itàlia), RoineAlps (est de França) i Catalunya (nord d’Espanya).
Característiques de la UE en el sector terciari: L’economia de la Unió Europea ha patit un procés de terciarització fins al moment actual, en què la part més important de la seva activitat econòmica correspon al sector serveis. Hi destaca el comerç de la UE, el qual es capdavanter en exportador de mercaderies i serveis al món amb empreses de la talla de MAERSK (Dinamarca).
Els principals productes exportats per la UE són maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions. Les principals destinacions d’aquests productes són Suïssa, Estats Units i Rússia. De les importacions destaquen els productes energètics i els vehicles.
Per altra part trobem que els transports són el segon sector més important de les activitats terciàries. L’automòbil segueix sent el mitjà més utilitzat com a mètode de transport dins la UE, seguit de l’avió i el ferrocarril. Hi destaca el protagonisme dels ports europeus, els quals serveixen de punt de partida per al 80% de les exportacions de la unió. El transport aèri de passatgers arribà a prop dels 900 milions l’any 2013. L’aeroport de Heathrow (Londres) s’emporta el protagonisme, seguit dels aeroports de Frankfurt, Charles de Gaulle (París) i l’aeroport BarajasAdolfo Suárez (Madrid).
9. Balanç d’adhesió La incorporació d’Espanya a la UE ha canviat el rumb del país en l’economia i en la societat espanyola, fentla més moderna. La integració ha sigut plena en el marc europeu, considerant Espanya com a país important.
9.1. Efectes de la integració en l’economia
Des d’un principi Espanya ha sortit beneficiada en les ajudes que ha rebut. S’ha pogut incrementar el nivell de benestar i ajudar a les regions espanyoles més pobres. Espanya ha rebut fons de la UE des que es va incorporar, amb un valor del 0,8% en el seu PIB. La renda per càpita espanyola ha augmentat i s’han pogut crear més de 300.000 llocs de treball.
A més a, un 90% de la inversió que Espanya rep prové de la UE. Al mateix temps, la UE és el lloc de destinació en més del 70% de les nostres exportacions i origen del 60% de les nostres importacions.
9.2. Efectes de la integració en l’àmbit social
El benestar i la riquesa ha fet augmentar l’estabilitat social i política, on també ha augmentat la capacitat de consum de la població. La integració també ha fet que empreses i serveis europeus s’hagin instal∙lat a Espanya per ser un mercat per als seus productes.
Tot i això, Espanya està lluny del nivell en tots els àmbits dels països que van al capdavant. Però al ser un país d’ingrés ‘’recent’’, col∙loca Espanya en una situació privilegiada.
9.3. La utilització dels fons europeus
Projectes diversos han estat recolzats per les ajudes directes i contribucions en regions pobres. Per exemple, gran part de les autovies que travessen el territori han estat finançats amb fons comunitaris. També grans infraestructures recents com el metro de Sevilla o l’ampliació dels aeroports han rebut l’ajuda del Banc Europeu d’Inversions.
Aeroport de Barcelona renovat
En el punt de vista social, s’ha ajudat en l’ocupació i la formació de les persones. En els joves, s’han establert possibilitats acadèmiques com els Erasmus. Sobretot, la igualació homedona ha millorat també gràcies a la integració.
En l’àmbit sanitari, el tractament mèdic i quirúrgic està assegurat a qualsevol país de la UE. I en l’àmbit cultural, s’han finançat projectes com la reconstrucció del Teatre Liceu a Barcelona.
La contribució d’Espanya a la UE ha aportat una Europa més unida, solidaria i forta sobre un paper molt compromès.
