Segle

XIX

NEOCLASSICISME

2a MEITAT

HISTORICISMES

NOUS MATERIALS

1a MEITAT

Neoclassicisme. Ja estudiat

Historicisme Nous materials

1. ARQUITECTURA HISTORICISTA.

QUÈ VA SER?Es tracta d’una tendència arquitectònica de retorn a correntsestàtiques d’època medieval o moderna (Bizantí, romànic, gòtic,hispanoàrab o mudèjar, reinaxement o barroc)

CARACTERÍSTIQUES

A nivell cronològic, aquesta arquitectura es desenvolupa majoritàriament a finals delsegle XIX i inicis del segle XX, tot i que trobarem exemples anteriors i tambéposteriors.

Rebuig al racionalisme del neoclassicisme que s’havia donat des de finals del segleXVIII i la primera meitat del segle XIX, amb un predomini de la línia recta, i unainfluència clara del període grecorromà.

No es tracta d’una imitació exacta dels edificis antics sinó que hi ha unainterpretació, i sobretot incorporen nous materials com ara el ferro. També tindranuna funcionalitat diferent, adaptant-se a les noves necessitats de les ciutatsindustrials de finals del segle XIX, com ara teatres, estacions de ferrocarril, edificisadministratius...

INFLUÈNCIES DE L’ARQUITECTURA HISTORICISTA

a) El romanticisme, amb l’exaltació dels sentiments nacionals per sobre de la raó, portaa molts arquitectes a rebutjar l’arquitectura grecoromana, i a exaltar els passatsgloriosos de cada nació.

A França i Anglaterra s’exalta el passat medieval, com també a Espanya,incorporant per això el romànic i el gòtic entre els seus nous edificis

a) El colonialisme, amb el gust per allò exòtic i pintoresc també influirà en les novesconstruccions, variant molt d’una metròpoli a una altra, depenent del territoris llunyanscolonitzats.

L’historicisme que més es va desenvolupar va ser el neogòtic, però també sónimportants el neoromànic i a Espanya el neomudèjar.

Catedral de Sant Sebastià

Catedral de Marsella

Gran Teatre de Falla, a Càdis

Edificis NEOGÒTICS Parlament de LONDRES

Edificis NEOGÒTICS Parlament de BUDAPEST

Aquest edifici incorpora també un certneorenaixement en el tractament dela cúpula del centre.

Catedral de Florència (segle XV)

Edificis NEOGÒTICS

Façana de la Catedral de Barcelona

Edificis NEOGÒTICS

Església de Sant Fèlix (Sabadell)

Edificis NEOROMÀNICS Basílica de Santa Maria la Real (Covadonga, Astúries)

Edificis NEOROMÀNICS Catedral de Marsella

Es tracta d’un edifici que imita el romànic italià, amb la utilització de pedres de doscolors. Igualment incorpora element, com les cúpules, característiques del neobizantí.

Edificis NEOROMÀNICS Basílica del Sacré-couer de París

A l’igual que l’anterior, també incorpora element, les cúpules, característiques delneobizantí.

Edificis NEOMUDÈJARS Plaça de braus de Las Ventas(Madrid)

Edificis NEOMUDÈJARS Plaça de braus Las Arenas (Barcelona)

Mesquita de Còrdoba. Edifici hispanoàrab

Edificis NEOMUDÈJARS Balneari Vichy Catalan (Caldes de Malavella, Girona)

Pati dels lleons. Alhambra de

Granada

Edificis NEOMUDÈJARS Estació de Ferrocarril (Toledo)

Giralda de Sevilla

Edificis NEOMUDÈJARS Gran Teatre de Falla (Càdis)

Edificis NEOBARROCS Opera Garnier (París)

Sala dels Miralls. Palau de Versalles

Edificis NEOBARROCS Catedral de Berlín

2. ARQUITECTURA DELS FERRO I CIMENT.

REVOLUCIÓ INDUSTRIALVa generar...

Una gran expansió urbana

NOUS EDIFICIS I INFRASTRUCTURES PER A LA CIUTAT

NOUS MATERIALSARQUITECTÒNICS COMARA EL FERRO I ELCIMENT

On es van utilitzar...On es van introduir...

Estacions de ferrocarril

Ponts pels camins

Pavellons per a exposicions universals

Museus i

biblioteques

Relació amb el COLONIALISME

Els enginyers, lliures de tota vinculació artística amb el passat o amb l’estètica, parteixen de la necessitat de donar respostes funcionals a les noves necessitats de manera innovadora i audaç,

utilitzant els nous materials i avanços tecnològics per a crear noves tipologies i formes

L’arquitectura dels nous materials, del ferro sobretot, arranca a finals del segle XVIII, però es generalitzarà a la segona meitat del segle XIX

L’arquitectura dels nous materials s’adapta perfectament al contexthistòric i les noves necessitats de transport, de la indústria, demogràfiques(construccions ràpides i més barates) i culturals (museus, biblioteques,...)

Els nousmaterials

El ferro colat: serà un material fonamental en les noves construccions per la sevaresistència, plasticitat i incombustibilitat, permetent prefabricar en sèriellargues bigues que permeten construccions més barates i ràpides (sols es munten).Posteriorment també s’utilitzarà com a complement (ornaments) de cost reduït

El vidre: les millores en el seu tractament permetien fer làmines de gran tamanyper a cobrir hivernacles, estacions, museus, pavellons,... amb un fàcil

ensamblatge en una estructura de ferro i deixant passar la llum

El ciment: apareix a finals del segle XIX i tindrà una gran influència en el valor constructiu i estructural de l’arquitectura del segle XX

2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS.

J. WILKINSON: Pont sobre el riu Severn a Coalbrookdale (1777-79)

PAINE i BURDON: Pont a Sunderland (1793-96)

J. FOWLER i B.BAKER: Pont sobre l’estuari de Forth (1887)

H. LABROUSTE: Biblioteca de Santa Genoveva de París (1844-50)

H. LABROUSTE: Sala de lectura de la Biblioteca Nacional de París (1868-78)

J. PAXTON: Palau de Cristall (1851)

R. VELÁZQUEZ: Palau de Cristall del

Retiro de Madrid (1887)

SCOTT i BARLOW: Estació de Saint Pancras de Londres (1869)

A. DE PALACIO: Estació d’Atocha de Madrid (1888-92)

P. MUGURUZA: Estació de França de Barcelona (1929)

C.L. DUTERT i V. CONTAMIN: Galeria de la Màquines (París, 1889)

G. EIFFEL: Torre Eiffel (1887-89)

G. EIFFEL: Pont de Maria Pia d’Oporto (1876-77)

G. EIFFEL: Viaducte sobre el Garabit a Cantal (França) (1884)

L’incendi de Chicago (1871) obligà a la construcció d’una ciutat pràcticament nova en un llocon la gran demanda (creixement de la població) i la pujada del preu del sòl obligaran alsarquitectes a construir més barat: nous materials i tècniques i construcció en altura (gratacels)

Els edificis es construeixen en altura a partir d’un esquelet metàl·lic o de formigó armat ociment (nou material) i de la incorporació de l’ascensor com un element fonamental

Els murs deixen de tenir una funció de suport i són simples murs quetanquen l’edifici, permetent una major il·luminació de l’interior (vidre)

És una arquitectura de línies rectes i volums nets i sobris, plenament racional

ARQUITECTURA FUNCIONAL

2.2. L’ESCOLA DE CHICAGO. L’ARQUITECTURA DEL CIMENT.

W. LE BARON JENNEY: Leiter Building (Chicago, 1879)

W. LE BARON JENNEY: Home Insurance Building (Chicago, 1884-85)

L.H. SULLIVAN: Auditorium Building (Chicago, 1889)

L.H. SULLIVAN: Magatzems Carson, Pirie and Scott (Chicago, 1889-1904)

ADLER i SULLIVAN: Guaranty Building (Buffalo, 1895)