AGRAÏMENTS

Volem donar les gràcies primerament a les nostres mestres, Elena Gras i Montse Higón, que han estat tot aquest temps amb nosaltres, ajudant-nos i ensenyant-nos. Després el mèrit també ens l’emportem nosaltres que amb onze anys hem sabut fer una novel·la amb deu capítols i amb una companyonia impressionant, encara que els capítols els hem fet amb parelles, aquest resultat ha sigut de tots els membres d’aquest grup tant bonic. Tot i que la novel·la ha costat moltes baralles i rialles ha sigut un èxit.També volem donar gràcies a tota la direcció de l’escola Mas Prats que ens ha ensenyat i acompanyat tots aquests anys, i ara, marxem a l’institut ben preparats.

Esperem que gaudiu molt d’aquesta novel·la.

Els rockers i les rockeres de 6èB.

1

2

Índex de continguts

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES..................................................................................5

INTRODUCCIÓ....................................................................................................................17

CAPÍTOL 1: L'AVENTURA PORTUGUESA.........................................................................19

CAPÍTOL 2: AVENTURA A LONDON..................................................................................21

CAPÍTOL 3: INVERNESS, JA SOM AQUÍ!..........................................................................24

CAPÍTOL 4: ESTOCOLM, UN SEGUIT DE CONTRATEMPS............................................26

CAPÍTOL 5: PER FI A BERLÍN............................................................................................29

CAPÍTOL 6: LA NOVA AVENTURA D‘ATENES...................................................................32

CAPÍTOL 7: PIZZA, PIZZA! JA SOM A ROMA!...................................................................34

CAPÍTOL 8: BRUSEL·LES, UN GRAN MALENTÈS...........................................................37

CAPÍTOL 9: BONJOUR PARÍS, LA RECTA FINAL.............................................................39

CAPÍTOL 10: ANDORRA LA VELLA, AIXÒ JA S‘ACABA....................................................41

3

4

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES

Joel Bascón

Hola, em dic Joel, tinc 11 anys i visc a Palafolls. Sóc

bastant alt i molt gran. Tinc el cabell una mica rinxolat i de

color castany fosc. Tinc la pell clara i els meus ulls són de

color marró claret.

Sóc bastant tranquil, sensible i m’agrada ajudar als meus

companys. M’agraden els videojocs, m’agrada molt el

bàsquet i anar a jugar amb els amics. També m’agrada

estudiar els països i els animals.

Lucia Camarasa

Sóc castanya, tinc els ulls de dos colors barrejats, verd i

blau, sóc d'una altura mitjana, tinc el nas petit i unes cames

llargues.

Sóc simpàtica, graciosa, riallera. M'agrada jugar amb les

meves amigues de classe, com amb la Paula, la Nerea...

M'agrada molt, molt, molt estar amb la família tots plegats.

Sóc una nena que sempre ajudo als meus amics i amigues,

si algú té un problema jo estic disposada a ajudar-lo i

aconsellar-li coses, també si alguna persona em diu un

secret, jo mai el diria, encara que em caigui malament. No

m'agrada que em manin ni em diguin coses dolentes,

perquè em poso molt nerviosa.

Quan alguna persona està sola jo vaig amb ella.

5

Ainhoa Avellán

Em considero una noia molt simpàtica, alegre, treballadora

i amable, tinc una mica de caràcter i també sóc una mica

cabuda i tímida.

El meu cabell és castany clar i llarg, els meus ulls són

marrons verdosos i porto unes ulleres que són roses i

blanques. Sóc una noia alta, tinc la pell suau i de color bru i

m´han sortit una mica de granets per la cara. Tinc les celles

de color marró i perfilades, sóc una nena que m´agrada

molt portar tacons i casi sempre porto les ungles pintades.

Anna Molina

Hola, em dic Anna i tinc 11 anys. Sóc rossa, amb el cabell

curt i llis, tinc els ulls blaus i no sóc ni alta ni baixeta. Sóc

divertida i molt alegre, també ric molt.

M'agrada molt el bàsquet i jugo a l'equip del poble, també

m'agrada ballar, cantar i fer manualitats. Durant el meu

temps lliure quedo amb les meves amigues per jugar o fer

qualsevol cosa perquè ens divertim molt juntes.

Vaig a 6è, a una classe molt divertida, els rockers i les

rockeres!

6

Laura Fraga

Hola, em dic Laura, tinc onze anys i visc a Palafolls.

Tinc el cabell curt i castany igual que els ulls, sóc alta i no

molt atrevida.

M’agrada vestir amb texans o malles negres, samarreta de

màniga curta, dessuadora o jaqueta i bambes d’esport.

No m’agrada gens portar pantalons que estrenyin, ni

samarretes ajustades, pinces o diademes.

M’enfado molt però ho soluciono ràpid, sóc alegre i

divertida.

Nerea Raya

Tinc el cabell castany fosc, arrissat i una mica curt. Els

meus ulls són marrons. D'estatura sóc mitjana i la meva

pell és morena.

M'agrada anar amb bicicleta, jugar i escoltar música. Sóc

molt bona nena i amable, una mica xerraire, molt

simpàtica, llesta i esportista.

7

Liam Vendrell

Em dic Liam Vendrell Campano, tinc 13 anys, faig 1,73 cm

d’alçada i peso 69 kg. El meu cabell és de color castany,

els ulls marrons i m’encanta anar amb roba del Pull&Bear

perquè m’agrada l’estil. Normalment vesteixo amb texans

trencats, dessuadora negra i un gorro blau fosc.

El meu estil de música preferida és l’electrònica i

personalment el millor grup és Scrillex. Se tocar el baix

perquè el meu pare em va ensenyar amb una cançó, no és

gaire difícil. Tinc una germana que es diu Ainhoa, té un any

i mig. Sóc bastant extrovertit amb els meus amics però molt

tímid amb desconeguts.

Mariona Pérez

Hola, em dic Mariona i tinc 11 anys. Sóc alta, rossa, amb el

cabell ondulat i no gaire llarg. Els meus ulls tenen un color

marró- verdós.

M’agrada molt estudiar i també m’agrada molt fer

manualitats. He de reconèixer que no m’agrada gaire fer

espot, prefereixo fer altres coses com cuinar. Sóc alegre i

responsable, a vegades em poso de mal humor però se’m

passa de seguida.

8

Richi Lora

Em dic Richi Lora Gómez i tinc 11 anys. Sóc alt i ros amb

els ulls blaus. No tinc germans però tinc 2 gosses que es

diuen Luna i Linda. M'encanta el futbol. Quan era petit em

van regalar una bateria de joguina, en aquell moment em

vaig quedar sorprès.

Amb tres anys vaig entrar a l’escola Mas Prats. A la meva

classe hi havien tants musics que vam fer un grup de Rock.

Jo sóc el bateria, la Paula, la Ivet, la Mariona i totes les

nenes canten, el Raúl i el Liam toquen el baix, el Joel

Bascón i el Joel Martínez toquen el piano. Tots som uns

craks de la música. M'encanta despertar-me cada dia i

pensar que em toca assaig amb el meu grup de rock.

Genis Peco

El meu nom és Genis i tinc 12 anys. Físicament tinc els ulls

marrons, el cabell fosc, el nas petit i la boca més o menys

gran. D'alçada sóc mitjà, més o menys alt. En el meu

temps lliure m'agrada molt jugar a bàsquet amb els meus

amics.

El meu caràcter és feliç, m'agrada fer riure a la gent i que

riguin i s'ho passin bé amb mi, però no m'agrada gens ba-

rallar-me perquè perds amics i no guanyes res amb les ba-

ralles. Per últim, estudio a l'escola Mas Prats de Palafolls.

9

Ivet Nadoll

Hola, sóc la Ivet, tinc onze anys i visc a Palafolls. Vaig a 6è

B de l’escola Mas Prats amb les meves amigues

inseparables Denise, Mariona, Paula i Aina.

Sóc una nena alta i prima amb uns ulls blaus – verds, un

cabell llarg i ros. A l’hivern normalment vaig vestida amb

texans, jerseis de llana i mocadors i a l'estiu amb pantalons

curts i samarreta de tirants o de màniga curta.

Sóc amable, simpàtica i una apassionada de la gimnàstica

rítmica i també dels llibres.

Mireia Gargallo

Em dic Mireia i tinc 12 anys. Sóc morena, amb el cabell

curt i llis, tinc els ulls marrons i sóc alta. Em considero una

persona molt alegre.

M'agrada molt el bàsquet i jugo a l'equip del poble, també

m'agrada ballar, cantar i fer manualitats. En el meu temps

lliure m'agrada quedar amb les amigues per jugar o fer

qualsevol cosa perquè ens divertim molt juntes.

10

Denise Tresserras

Sóc la Denise, tinc 11 anys i sóc bastant baixeta. Vaig

néixer el 22 d'Octubre del 2004, visc a Palafolls amb la

meva família, el meu pare que es diu Josep, la meva mare

Isa i el meu germà, l'Eric. Estudio a l'escola Mas Prats

amb les meves amigues i companys al curs de 6è B.

Sóc una nena divertida, simpàtica i crec que estic bé amb

els companys de la classe. M'agrada bussejar i la rítmica,

però el que més m'agrada de tot és pujar a les atraccions

de Portaventura, Disneyland Paris... També, una mania que

tinc és que abans de dormir he de veure la tele perquè si

no, no puc adormir-me. Sent sincera no m'agrada estudiar

però faig l'esforç per treure'm una gran carrera i guanyar

diners per anar a viatjar per tot el món amb la meva família.

Joel Martínez

Em dic Joel, vaig néixer l'11 de març de 2004. Tinc 12

anys, el meu cabell és castany i els ulls marrons, sóc una

mica alt i prim.

En el meu temps lliure m'agrada jugar a futbol.

De caràcter, sóc una mica tímid i amb aquest detall la gent

m'identifica.

Sempre vesteixo amb xandall perquè em sembla la roba

més còmoda.

Sóc una mica desordenat i tranquil i a la vegada valent,

m'agrada fer riure però les baralles no.

M'agrada anar-me a dormir molt tard i aixecar-me molt avi-

at.

11

Raúl Lázaro

Em dic Raúl, tinc 11 anys. Sóc un nen alegre, graciós i

divertit però també seriós quan fa falta. M’agrada l’esport i

sobretot el bàsquet.

Sóc alt, amb el cabell castany i curt, els ulls marrons, tinc

pigues a la cara i no sóc ni prim ni gras. M’agrada quedar

amb els meus amics per fer deures, treballs o fer alguna

volta, no m’agrada que riguin de mi ni que parlin malament.

M’agrada la naturalesa però sobretot el busseig, l’escalada

i l’aventura. També sóc treballador per obtenir molts bons

resultats amb tot el que em proposo.

Espero que amb aquesta descripció hagueu comprès com

sóc jo.

Paula Sánchez

Em dic Paula, tinc 11 anys i visc a Palafolls. Vaig néixer a

l’hospital de Blanes el 18 de març del 2004, sóc rossa i

tinc el cabell curt, també sóc molt alta i els meus ulls són

marrons.

M’agrada molt anar de compres, la xocolata, la pizza, però

no m’agraden les verdures ni el peix, només el rap. El meu

hobby és el basquet (m’encanta), el meu look preferit és:

leggings i dessuadora o texans i dessuadora.

Sóc una nena molt tranquil·la, simpàtica, carinyosa... Quan

m’enfado és perquè he tret mala nota en un examen, o

quan m’enfado amb les amigues o amb els meus pares.

12

Daniel Marzal

Em dic Daniel Marzal Gonzalez i tinc 11 anys, vaig néixer el

23-09-2004. Sóc un nen d'ulls marrons verdosos i de cabell

castany clar. M'agrada anar de marca perquè es va molt

còmode, abrigat i presumint.

En el meu temps lliure m'agrada dibuixar ja que el meu

pare és arquitecte, aparellador i dibuixant.

Durant la setmana faig dues activitats extraescolars; el

bàsquet i classes de repàs. El bàsquet el faig els dilluns,

dimecres i divendres i juguem partits els dissabtes. Les

classes de repàs les faig els dies que no tinc bàsquet.

Per últim, sóc un nen molt amable i tinc força amics.

Salvador Puig

Em dic Salvador, tinc 11 anys i faig més o menys 1'60 cm

d'alçada. Els ulls són de color blau, sóc ros i de pell

morena.

El meu esport preferit és el futbol i hi jugo molt sovint.

Sóc una persona amable i bromista i els meus amics diuen

que sóc molt bon amic.

13

Aina Recio

Em dic Aina i tinc 11 anys. Tinc dos germans, un petit que

es diu Nil i té nou anys i un gran que es diu Joan i té setze

anys. El meu cabell és ros, llarg i llis, els ulls blaus i tinc les

faccions de la cara petites.

No m'agrada gens portar texans perquè no em sento

còmoda. En el meu temps lliure m'agrada quedar amb les

amigues per parlar de coses o jugar a bàsquet. M'agrada

viatjar molt, sobretot amb avió, un dels llocs que

m'agradaria més visitar és Nova York.

David Archilla

Tinc 12 anys i visc a Palafolls. Sóc alt i una mica fort. Tinc

el cabell de color negre i arrissat i els ulls marrons. La

meva cara és rodona, els meus llavis gruixuts i el meu nas

normal.

Acostumo a estar content. M'agrada jugar a futbol; el meu

equip és Pineda futbol sala. També m'agrada anar en

bicicleta amb el papa, la Joana i l'Hèctor.

14

Elena Gras

Sóc l'Elena, tutora, als matins, de la classe de 6è B, els

roquers i les roqueres!

Sóc rossa, gairebé sempre vaig pentinada amb una cua,

els ulls els tinc marrons i depenent de com sigui la llum, es

poden veure verds, porto ulleres, sóc prima i alta.

M'agrada molt la meva feina, sobretot preparar classes

divertides i dur-les a terme. També m'agrada molt anar amb

bicicleta, i passar llargues estones xerrant amb les meves

amigues.

Montse Higón

Sóc la Montse, mestra de 6è B, estic realitzant la reducció

de l’Elena, així que estic amb ells cada tarda.

Tinc el cabell fosc, els ulls marrons i porto ulleres.

Normalment vesteixo amb roba còmoda; texans, samarreta

i jaqueta.

En el meu temps lliure m’agrada molt sortir a passejar i

estar envoltada de familiars i amics.

15

16

INTRODUCCIÓ

És l’últim dia de col·legi, tots els alumnes de 6èB estan molt nerviosos, demà serà un

súper gran dia. Dels nervis en Raúl ha caigut per les escales, en Richi no pot parar de

córrer, en Joel plora de l’emoció, la Laura no para de cridar i saltar, l’Anna no para de

xerrar amb les seves amigues...

També estan contents perquè els hi faran una festa de fi de curs, han acabat l’escola i el

curs que ve aniran a l’institut. Però ara els preocupa més demà, l’últim dia d’escola és

genial, però demà encara ho serà més!

Ah! No m´he presentat, perdoneu, sóc l’Elena, la mestra dels nens i nenes de 6è B de

l’escola Mas Prats i també sóc la seva mànager, a partir d’ara els alumnes seran els

roquers i roqueres de 6è B.

Voleu saber per què estem tots tan nerviosos? Perquè demà marxem a fer una gira per

Europa! Per nosaltres serà una experiència única i inoblidable.

Vam anar d’excursió a Barcelona a veure un concert dels alumnes de l’escola Mussell de

Vilanova i la Geltrú. Aquests van ser els guanyadors de l’any passat del concurs de talents

que organitzava TV3, Noves Estrelles! Al final del concert els cantants ens van explicar la

seva experiència i aventures que van tenir a la gira per Europa, que van guanyar amb el

concurs!

Ens van entrar moltes ganes de marxar a fer una gira per Europa i vam decidir presentar-

nos al concurs Noves Estrelles de TV3!

Ens vam posar mans a l’obra. Vam compondre una cançó i la vam presentar al concurs

amb un vídeo del youtube. SORPRESA!!! ENS VAN SELECCIONAR PEL CONCURS! Ara

ens havíem de preparar per fer-la en directe!

Quina feinada! Teníem 3 mesos per preparar-ho tot. Comprar la roba, preparar la posada

en escena, decorar els instruments i assajar molt!

En Liam i en Raul tocaven el baix, en Richi la bateria, en David l'ajudava amb la

percussió, els Joels tocaven el teclat i en Salvador, en Genís, la Laura i en Dani la guitarra

elèctrica. La resta cantaven. Ens vam preparar molt i molt i finalment va arribar el dia de la

gran final.

17

Quan van sortir estaven tots molt nerviosos, fins i tot jo!!! El plató era molt gran, ple de

gent i càmeres de televisió. Sortien en directe per tot Catalunya! Els roquers i roqueres de

6è B van fer petar l’escenari amb el seu rock, la gent es va tornar boja, i tothom es va

aixecar a ballar.

Hi havia tres jutges, en Roky, anava molt elegant i tenia cara de no posar molt bona nota.

L’altre, en Cameron, es veia més amable i anava vestit dels 80 i per últim hi havia una

noia de la mateixa edat que els alumnes, es deia Sabrina i anava amb un vestit vermell.

Quan van acabar l’actuació van treure la millor nota, això volia dir que havíem guanyat el

concurs i que ens n’anàvem de gira per Europa! Entre tots vam decidir que els diners que

guanyaríem els destinaríem a una ONG.

Som a dia 22 de juny, marxem amb avió cap a Lisboa (Portugal). Hem arribat tots a

l’aeroport. L’Aina i la Lucia s’han adonat que falta en Salvador i ràpid l’hem trucat perquè

s’afanyi, ens ha dit que ja és a punt d’arribar. Aprofitem per embarcar les maletes,

mentrestant arriba en Salvador! Després d’una llarga mitja hora d’espera, pugem a l’avió!!!

PORTUGAL JÁ VÊM!!!

18

CAPÍTOL 1:L'AVENTURA PORTUGUESA

Acabem d’arribar a l’aeroport de Lisboa. Hem sortit de l’avió i he vist que la Lucia no tenia

la seva maleta de mà, i li dic:

- Lucia, on és la teva maleta?

-Me l’he deixat a l’avió! –Diu nerviosa.

-Doncs corre a buscar-la abans que tanquin!

La Lucia ha anat a buscar-la, per sort no han tancat!

Estem buscant un autobús per anar més ràpid al nostre hotel reservat que es diu Epic

S an a . Tots s’han quedat bocabadats al veure el luxós hotel, hem deixat les coses i hem

anat a esmorzar al parc de l’Avenida Liberdade. El parc és un lloc molt bonic amb una font

preciosa i uns jardins magnífics, també hi ha un laberint bastant gran. Ja hem acabat

d'esmorzar, hem aprofitat per jugar 10 minuts i en tan poc temps, en Dani ha caigut a la

font, sort que té pantalons de recanvi! L’he acompanyat a l’hotel per canviar-se.

Som a la Torre de Belem, una mena de castell a la desembocadura del riu Tajo, a la planta

baixa es veuen setze ventalls on hi havia molts canons preparats per disparar, un guia va

dir que servien per protegir l'entrada al port. Baixem on hi ha les masmorres dels

presoners més cruels, quina por!

A la nit hem estat fins les dotze parlant de coses extraordinàries. I a l’hora de les bruixes

els he dit que anessin a dormir que demà ens espera un dia molt cansat.

Som al restaurant Eleven, tot té molt bona pinta, la Nerea ha demanat el plat típic, bacallà

amb patates fregides. Vaig a demanar pastissos de Belem per tots el roquers i roqueres,

són molt bons. En Richi s'aixeca de la taula per anar al lavabo, de sobte, topa amb el

cambrer i cauen totes les ampolles de vi que havia demanat en Cristiano Ronaldo! Està

dinant al mateix restaurant que nosaltres! Al Richi no el preocupa haver llençat les

ampolles perquè el Cristiano és del Madrid i ell, del Barça.

Ja hem sortit del restaurant i anem cap a l'hotel a descansar una mica pel concert, només

falten 4 hores perquè comenci! Estem esgotats de tot el dia, ara dormirem 1 hora i ens

arreglarem per emocionar a la gent. Ja són les 9 de la nit! Estem darrera del teló, la Paula

19

treu el cap i mira al públic, es gira i diu:

-Mare meva! Quanta gent ens vol veure, quina passada! -Parlant nerviosa.

El Raúl segueix:

-Espero que ho fem bé.

Entrem a l'escenari alguns decidits i altres nerviosos...

Totes les persones estan cridant de l'emoció, nosaltres comencem a cantar una cançó

pròpia que es diu ''Rock is life''. En sortir del concert molta gent ens demana fer-se fotos

amb nosaltres! És al·lucinant! Semblem veritables estrelles del rock!

Després d'aquesta gran actuació estem tan nerviosos que no podem agafar el son, tot i

que estem esgotadíssims!

Acabo d'aixecar-me i m'he trobat al Genís dormint com un àngel al terra perquè havia

caigut del llit, en despertar-lo em diu:

-5 minuts més mama.- mig endormiscat.

-Para sisplau, estic molt tranquil -Segueix

Obro la persiana, miro al cel, veig un munt de núvols negres i de sobte s'escolten trons.

Tots cridem

-Tempesta!!!

Al migdia, ja ha sortit el sol i anem a menjar a baix de l'hotel. Ja son les 15 de la tarda i

estem anant cap al museu de l' E lectricitat . Hi ha moltes coses emocionants i

impressionants, hi ha moltes màquines i motors que produeixen moltíssima electricitat,

sortia fum per tots costats!

Tornem a l'hotel per fer les maletes, descansar una mica i marxar cap a una altra ciutat!

Anem cap a l’aeroport preparats per gaudir de Londres!

Good morning London!

20

CAPÍTOL 2:AVENTURA A LONDON

Arribem a les 9.50 del matí a Londres en un vol des de Portugal. Baixem de l'avió a

l'aeroport Heathrow que està situat a l'oest de Londres.

Sortim de l'aeroport i saludem a la ciutat dient good morning London. Fa molt bon temps i

això ens dóna molta alegria, perquè aquesta és una ciutat on normalment fa mal temps.

Busquem la manera de com traslladar-nos al centre de la ciutat, buscant i buscant, jo

trobo una parada d'autobús a la sortida de l'aeroport. Agafem un autobús i li demanem

que ens porti a l'alberg Rest Up London situat a: Driscoll House, 172 New Kent Rd,

London SE1 4YT. El senyor de l'autobús anota la direcció al GPS i ens posem en marxa

cap a l’alberg…

Al cap d'una bona estona, perquè hi ha molta circulació a la ciutat, arribem a l'alberg i

descarreguem les maletes a l'habitació. En acabar de deixar les maletes, hem anat a

veure tots junts la ciutat de Londres, hem vist el Big Ben, que és impressionant, és molt alt

amb un rellotge enorme, a una altura de 96,3 metres. Hem seguit amb la visita per

Londres, i hem anat a London eye, que està a 135 metres d’altura, la nòria més gran que

hem vist tots! Hem decidit pujar en petits grupets a la nòria, ens ho em passat genial!

Després, hem anat a menjar a un restaurant, Ristorante Simple. Ens hem quedat tips,

llavors hem caminat una estona i ens hem trobat amb el canvi de guàrdia, que són uns

soldats que es canvien per altres per fer guàrdia a la casa de la reina de Londres, és

espectacular! Hem sopat a l'alberg i així hem pogut parlar de tot el que hem fet avui...

Després d'una estona parlant estàvem molt cansats i hem anat a dormir.

Al dia següent al matí, al despertar-nos, hem esmorzat, i en un tres i no res hem anat als

magatzems Harrods que és un centre comercial molt famós de Londres. En acabar ens

hem comprat uns sandwichs , i ens els hem menjat fent una volta pel carrer, al Liam li ha

caigut el sandwich de la gent que hi havia! Més tard hem trobat una cafeteria molt bonica i

típica de Londres, i hem menjat carrot cake, que es un pastís de pastanaga molt bo. A

l'hora de pagar m'he adonat que m'havia deixat el moneder a l'alberg, i li he dit al cap de

la cafeteria:

-Perdoni, m'he deixat els diners a un alberg on estic allotjada amb uns nens, els rockers i

les rockeres, li semblaria bé que cantin una cançó per compensar-li i que així s'apropi la

21

gent al seu bar?

-Sí, em sembla una bona idea, gràcies per solucionar-ho.- Ha dit el cap agraït.

-Gràcies a tu!

En acabar hem tornat cap a l’alberg per sopar pa amb formatge i pernil i descansar.

Avui, tercer dia, és el dia del concert però com que és a les nou de la nit hem decidit anar

a fer un tomb en un vaixell pel riu Tàmesis, des de on hem vist la ciutat de Londres i hem

passat per sota d'un pont molt bonic. Després hem anat a dinar fish and chips, que és

peix arrebossat amb patates fregides, boníssim! Al voltant de les set hem anat a la sala

Bush Hall per muntar-ho tot i assajar una mica, però no ens ha donat molt de temps

perquè de sobte ha entrat tota la gent abans de l'hora prevista. Quan ja pensàvem que

havien acabat d'entrar, ha començat a entrar més gent, quin concert més ple! A l’hora

d'assajar ens hem adonat que en Genís s'havia deixat la guitarra al concert de Portugal,

llavors per sort a la sala hi havia guitarres i jo he anat a demanar-ne una, què amables,

ens l’han deixat! Hem començat el concert i ha vingut un home a dir-me que si podia

demanar-li a la seva parella casar-se amb ell, i com voleu que li digui que no?

En acabar el concert l'home ha sortit amb una pancarta que posava: Abril may you marry

me? (que en català vol dir: Abril et vols casar amb mi?) i ella va contestar:

- Yes, I love you! (que significa: Sí, t’estimo!).

Que bonic i que màgic! Quan li ha dit que sí, el noi ens ha donat una cançó composada

per ell i els nens l’han cantat amb molta il·lusió, però ell no l’ha cantat perquè estava

plorant de l'emoció i ens ha dit que no cantava bé. Tot el públic està emocionat i aplaudeix

sense parar per aquest moment tan especial per a la nova parella de Londres. Quan els

nuvis marxen de l’escenari, els nens s’acomiaden del públic agraint-los que hagin vingut.

Marxem cap a l’alberg i anem a dormir molt feliços pel gran dia que hem passat. Al quart

dia ens hem aixecat tard perquè estem molt cansats del concert, jo la primera, que he

hagut d'aixecar als nens per recollir les coses per tindre-les ja preparades. Aquest dia ens

hem quedat a una plaça mirant com passava la gent, hem menjat, i al cap d’una estona

hem anat a veure les botigues, l'Anna s'ha comprat un vestit, una faldilla i una samarreta,

l'Ainhoa també, en Raül s'ha comprat uns pantalons, i la Ivet un rellotge... En definitiva,

ens hem firat!

22

Després de comprar hem anat a sopar a una pizzeria situada a la plaça Bedford i en

acabar de sopar hem anat a l'alberg a parlar de les coses del viatge:

- Ha sigut fantàstic!- ha dit la Nerea

- El millor viatge de la meva vida.- diu la Mireia emocionada.

- I només és el començament -ha dit seguidament en Richi.

Però hem anat a dormir perquè demà ens hem d'aixecar molt d'hora, a les 7.10 del matí

surt l'avió per anar a Invernes.

23

CAPÍTOL 3:INVERNESS, JA SOM AQUÍ!

Hello Inverness,

Som a l'aeroport INVERNESS AEROPORT, hem arribat a temps, són les 8.30 del matí,

just a l’hora que vam llogar l'autobús i quan arribem a l'alberg seran les 9.00. Hem arribat!

Fa una olor molt natural perquè està envoltat d'herba i algun arbre i arbust. Fa bon temps,

estarem més o menys a 15'5º .

L'alberg es diu Mardon Guest house, quan entrem tot està molt ben ordenat, net, en

resum, ben presentat. Hi ha una televisió per cada habitació i una gegant al menjador,

també hi ha miralls a totes les habitacions i dos molt grans i llargs als quatre lavabos.

Comencem a escollir les habitacions, la Montse i jo tenim la principal.

Estem tots contentíssims, és preciós i al·lucinant, ara ens n'anem a comprar una guitarra

al Genís, perquè se la va deixar al concert de Portugal, la guitarra és vermella i blanca,

m’encanta!!! A més a més, està molt bé de preu, li comprem i ens n’anem.

Estem tornant cap a l'alberg per poder practicar les nostres cançons per demà fer el gran

concert, estem tots super nerviosos i emocionats.

L'assaig ha sortit molt bé i ara estem jugant al telèfon, però en anglès, perquè estem

practicant l'idioma i ens ho estem passant molt bé tots junts.

Per fi 29 de Juny, estem anant cap a la sala Eden court, que és on farem el concert.

El lloc és espectacular, hi ha moltes llums de colors, l'escenari és gegant, hi ha moltes

cadires per moltíssimes persones, estem tots molt nerviosos i emocionats, no és el primer

concert que fem, però l'emoció és com la del primer dia. Ha anat de meravella, tots han

estat fabulosos i espectaculars. Ens han aplaudit moltíssim i ens han demanat autògrafs i

una discogràfica si volíem gravar amb ells. Nosaltres hem dit que no, perquè no tenim

temps. Ens fa molta pena no haver pogut acceptar.

Ara anirem a l’alberg a dutxar-nos i a canviar-nos per anar al Museum and Art Gallery of

the northem territori, després anirem al castell del costat del llac Ness, i finalment anirem a

la Catedral.

El museu és impressionant! Té molta classe, hi ha molts turistes, les obres d’art són molt

24

maques, algunes són una mica estranyes. Hi ha una sala amb ossos d’animals

prehistòrics, també hi ha un cocodril dissecat, hem vist una mena de tòtems, ossos de

dinosaures, hem trobat peixos espasa dissecats, un dofí que és de la prehistòria, barques

antigues…

Ara estem anant cap el castell del llac Ness, és molt antic però bonic, molt bonic!

Anem cap el llac, ja hem visit el castell, hem estat una estona buscant el Ness, en no

trobar-lo, ens hem posat a jugar a fer carreres. Està sent el millor any del món, guanyem

el concurs, fem una gira per tota Europa i fins i tot ens ho paguen tot! És increïble! Mai

m'hagués pogut imaginar aquest viatge. Recollim totes les nostres coses i marxem cap a

la catedral d'Inverness. Per fi hem arribat, hem entrat a la catedral, és preciosa i molt

gran, té molts bancs, ara ha vingut un senyor per ensenyar-nos-la tota. Ens explica tota la

història, és molt antiga, té una creu gegant al sostre penjant de dos fils, la porta també és

molt antiga, però és molt bonica. De tot el que hem visitat, em quedo amb la catedral, és

el que més m'ha agradat.

A la nit, li volíem fer una broma a la Lucia, es tractava de pintar el mirall de pintura

vermella, “no permanent” i després que la seva companya d'habitació fes veure que està

morta i fer-li un ensurt, no va sortir molt bé perquè la Lucia no es va assabentar de res.

Bon dia, quina pena, avui ja marxem. Estem fent les maletes i recollint, però abans de

marxar anirem a jugar al llac Ness, per molt esgotats que estiguin, ells no es cansen de

jugar mai.

És molt divertit, tots estan molts contents i feliços. Ja marxem, però no passa res perquè

ara anem a ESTOCOLM!!! Segur que és igual de bonic que Inverness, m’imagino que

serà preciós i molt divertit, segur que ens ho passem igual de bé. Encara tenim quatre

hores, acabarem de jugar, menjarem i per últim anirem al l’aeroport. Però abans jo també

jugaré a fet i amagar amb ells. Ha arribat el moment d'anar a l’aeroport, sense més parlar,

JA VENIM ESTOCOLM!!!

25

CAPÍTOL 4:ESTOCOLM, UN SEGUIT DE CONTRATEMPS

Stockholm God eftermiddag! (Bona tarda Estocolm).

Avui dia 1 de juliol, ja em arribat a l'aeroport, amb molta pressa anem a recollir les

maletes, comencen a sortir totes, la del Richi, la de la Mariona, la de la Denise... Quan ja

estem a punt d’anar-nos-en el Liam diu:

-Falta la meva maleta, espereu!

Hem estat una estona mirant si sortia però no, aleshores anem al noi de seguretat i li

diem. Ràpidament ens envien amb els nois de l’aeroport i els expliquem el que ha passat i

ens diuen:

-Ho sento però us heu d’esperar una estona.

Al cap d'un quart d’hora ens diuen que ja l’han trobat però està a l’altre aeroport

d'Estocolm, tots ens quedem molt sorpresos i ens diuen que hem d’esperar 6h perquè

anirà en vaixell. Al cap d'una estona ben llarga ens la porten. Per fi ja tenim la maleta d'en

Liam. Ara anem corrents cap a l'hotel ''Elite Place'' a 1'6 Km del centre d'Estocolm.

Arribem a l'hotel i ja és hora de sopar. Em pregunten si volem menjar a l'hotel i els dic que

sí. Anem al menjador, hi ha bufet lliure, en Genis no fa més que menjar, en Liam es menja

dos plats de shusi i dos plats d'arròs tres delícies... A les 10 del vespre ens posem a jugar

als futbolins i a Ping Pong. A les 12 de la nit anem a dormir, la Paula i la Laura s'han

despertat i han començat a jugar al JUST DANCE, a mi m'encata jugar a aquest joc i en

sentir-les, la Montse i jo hem anat a jugar amb elles. Amb el xivarri que fem, s'han

despertat tots menys en Salvador que segueix dormint. Finalment a les 2 de la matinada

hem plegat per anar tots a dormir.

Al matí, la Ivet, l’Aina i la Denise s’han despertat a les 7h, la resta a les 9h. Després

d'esmorzar decidim fer una volta per Estocolm amb l’autobús d'un amic meu, és un

d’aquells antics de Londres. Intentem arrencar i me n'adono que queda molt poca

benzina, li pregunto a un senyor:

-Per aquí hi ha una benzinera?

-Si, a pocs quilòmetres d’aquí- diu el senyor.

26

-Gràcies!

Fem uns quants quilòmetres fins a un petit poble molt amagat, la benzina és una mica

cara però és el que hem aconseguit i necessitem omplir el bus. Pel camí el Salvador veu

un cartell d’un parc d’atraccions i diu:

-Montse, podem anar a un parc d’atraccions que es diu GRÖNA LUND?

-Nens voleu anar a un parc d’atraccions?- pregunta la Montse.

-SI! -diuen tots cridant.

Aleshores busquem pel mòbil on esta situat, en trobar-lo, hi hem anat de cap. En arribar

ens adonem que encara faltava mitja hora perquè obrissin les portes, ens toca esperar.

Per anar fent temps decidim picar alguna cosa, en acabar ens posem a la cua.

-Som els primers! -diu la Nerea.

Quan obren paguem i entrem directament, el Raúl està molt nerviós, el Genís no tant, ell

és més tranquil. Ens passem tot el dia al parc, marxem a les 17h. Quan arribem a l’hotel

estem tan cansats que decidim anar a fer una migdiada curta. A les 20h és el concert però

ens han dit que hem d’estar a la sala que es diu Stockholm concert Hall a les 19h. En

acabar el concert el Raúl trenca el baix baixant de l’escenari.

-Saps on hi ha una botiga d'instruments?- li pregunto al Josep (un càmera de tv3)-

-Si, es diu DLX Deluxe Music AB està a 7 minuts d’aquí- ens comenta-

-D'acord, moltes gràcies-.

Ja és tard, les botigues aquí tanquen molt d'hora, demà anirem a la botiga musical a

portar-hi el baix perquè ens l'arreglin.

De bon matí portem el baix a la botiga i el deixem perquè ens l'arreglin, després de dinar

l'hem de passar a recollir. Ara anem en bus al MCdonalds, el Dani s’ha adormit. Hem

entrat i els nens han agafat nugets. Després de l’àpat, recollim el baix i anem a fer turisme

per Estocolm.

El concert ja està fet, ara només queda relaxar-nos i gaudir d’Estocolm, per això avui a la

nit anirem a un restaurant luxós, els he dit. Hem anat a un restaurant del centre. Ens hem

atipat de menjar coses caríssimes, jo he menjat caviar i els nens s’han agafat ostres i

27

mariscada. Quan hem sortit del restaurant hem anat a l’hotel per preparar les maletes i

dormir. Demà al matí ens haurem de llevar ben d'hora per anar a l'aeroport, tindrem unes

tres hores de camí perquè és a les afores d’Estocolm.

Som a l’aeroport, estem esperant pacientment llegint revistes, jugant... Entrem a l’avió,

marxem!

28

CAPÍTOL 5:PER FI A BERLÍN

Per fi hem arribat a l'aeroport de Berlín a les 12.10 i estem morts de gana, ara agafem

l'autocar fins el nostre hotel que es diu Hilton Berlín.

Ja som a l'hotel que es gegant i preciós, ara som a recepció demanant les habitacions,

ens ha tocat a la planta 5 . Triem les habitacions que són de 3, menys la de la Montse i jo

que anem les dues soles. Les habitacions són molt grans amb 3 llits, una TV, nevera, un

lavabo amb dutxa, banyera i un mirall gegant però el que més m’ha agradat són les vistes,

es veu tot el carrer i es preciós.

Al cap d'una estona hem sortit a dinar al primer restaurant que hem trobat, a l' entrar feia

olor de patates fregides i Frankfurt, hem demanat un Frankfurt per a cadascú i 5 racions

de patates fregides, però no ens entenien, fins que un de la taula del cantó que parlava

Espanyol ens ha explicat que en Alemany no es diu Frankfurt sinó wurst. Quan han portat

el menjar, al cap de 10 minuts no hi havia res als plats! La Ivet, la Paula i la Laura

xampurrejant l’Alemany i amb ajuda del traductor han anat a demanar el compte, després

hem pagat i marxat a fer una volta, ha sigut molt divertit i entretingut, cap a les 16.45

hem anat a l'hotel a descansar.

Ja son les 19h, ara sortim a fer una volteta i a comprar algun detall per amics i familiars

però els nois s’han queixat que estaríem de botigues i ells no volien, així que he decidit

que a les 20:30 hem d’estar a la porta de l' hotel. Els nois han anat a fer la volta i les noies

de cap a les botigues, jo he anat a comprar un detall per alguns amics i familiars, i ara

truco als de la sala de concerts perquè vinguin a agafar els instruments de la banda. Ja és

l’hora i han arribat tots puntuals, hem entrat a l'hotel per anar a sopar, el bufet era

enorme amb moltes taules i al mig hi havia plats amb una pinta i unes olors...

INCREIBLES! Quan he girat el cap per dir als nois i noies que havien d'agafar taula ja

estaven asseguts, mai els havia vist anar tan ràpid! Hem escollit el que volíem per sopar,

tot estava per llepar-se els dits. Seguidament hem anat a les habitacions, s’han rentat les

dents, posat el pijama i a dormir perquè demà era el gran dia de l’actuació. Ara són les

21.30, hora de dormir. GUTEN NACHT (que vol dir: BONA NIT en alemany)

Avui és el gran dia de l'actuació! Són les 9.30 i ara baixem a esmorzar, alguns tenen molta

gana i hi ha d’altres que no, perquè estan una miqueta nerviosos de tantes emocions,

29

hem agafat una taula i primer han anat a agafar l'esmorzar els nois i desprès les noies.

Era el torn dels nois, en Raúl s’ha agafat 4 gofres amb xocolata, en Dani 5 i en Joel B. 4!

Els altres s’han quedat sense i han hagut d'esperar a que el cuiner en fes més.

Son les 10.40 i som al Mur de Berlín, els he explicat que el Mur de Berlín va ser la frontera

interalemanya des del 13 d’Agost del 1961 fins el 9 de Novembre del 1986 i va separar la

ciutat de Berlín, sota el control de la República Fede ral d ' Alemanya , també els he explicat

que era un mur de 45 quilòmetres que dividia la ciutat en dos, a alguns els ha agradat que

els expliqués coses sobre el mur i d’altres han dit que és estiu i que no era just que els fes

classes.

Són les 12.30 i anem a dinar al restaurant Dicke Wirtin , el dinar és molt bo. En Salvador

ha volgut intentar demanar el compte i com que no sap alemany ha començat a fer gestos

i al cambrer li ha costat entendre el que li volia dir, però ho ha aconseguit! Ara anem cap a

l'hotel, avui no tots han anat a descansar, el Dani, en Liam, la Lucia, la Laura, la Nerea i el

Joel.M han anat a jugar al billar, jo els he dit que descansessin una miqueta, la Nerea, en

Joel, la Laura i la Lucia han fet una partida i anat a descansar, però en Dani i en Liam han

jugat fins les 16.40h.

Són les 17.30h ara ens estem preparant per anar al concert i practicar fins que sigui

l'hora. Són les 18h estem dins de l'autocar però falta en Dani i en Liam que han dit que en

5 minuts baixaven per marxar, al cap de 10 min no havien vingut i l'autocar ha marxat. He

intentat trucar al Dani i al Liam i no hi havia cobertura, ens hem hagut d'esperar per trucar-

los en arribar a la sala de concerts. Quan hem arribat en Dani m'ha trucat i ens ha dit que

no ens trobaven i hem decidit entre tots que lloguessin una bicicleta i en 9 minuts estarien

aquí. Després de llogar les bicicletes s'han posat de camí cap a la sala de concerts, però

pel camí s'han perdut, els hem trucat i ens han dit que en 2 h i 30 min arribarien!.

Nosaltres, mentrestant, anem practicant les cançons, espero que vinguin aviat perquè

sinó hauran d'actuar sense ells.

Ja és l’hora del concert i en Dani i en Liam encara no han arribat, estan tots molt

nerviosos! Era l‘hora de sortir i encara no hi eren.

De sobte apareixen corrents, agafen les guitarres i surten a l’escenari.

Tot ha sortit genial, ara són les 22.15 acabem de sortir del local, anem a sopar al buffet de

l’Hotel. Ja són les 22.45, anem a rentar-nos les dents, posar-nos el pijama i a mirar una

30

mica la televisió o a dormir, jo estic molt cansada i me'n vaig a dormir GUTEN NACHT.

Son les 4h del matí, estem morts de son, només hem dormit 3h i 30 min!

Recollim la maleta, ens dutxem i vestim. Arribem a l'aeroport, embarquem les maletes,

alguns han esmorzat però altres no perquè fa molt poc que hem sopat. Ara ja són les 6.20

i l'avió s'enlaira, el pròxim destí és ATENES! TSCHÜSS BERLIN!

31

CAPÍTOL 6:

LA NOVA AVENTURA D‘ATENES

Som a l'avió a punt d'arribar. Αυτό φέρνει την Ελλάδα (ja arribem a Atenes). Som a

l'aeroport d'Atenes Eleftherios Venizelos, hem agafat l'autocar i ara anem cap a l'hotel

Grandere Bretagne. Després d'1.20h arribem i entrem a recepció per agafar la clau però

el recepcionista parla Grec i no entenem res. Sort que em tenen a mi, perquè en el mòbil

tinc descarregat un traductor. Hem gravat la seva veu. Una vegada ens ha dit tot el

discurs l'hem escoltat traduït. La Denise i en Raúl es miren i diuen:

-Hi ha platja per bussejar? -Han dit amb un gest de “hawaiana”.

-No!!! -Contesta tota la classe de cop.

- És 1km lluny o més! -Diu el Joel.B

-Podem anar-hi? -Tornen tots dos una altra vegada amb el gest.

Tots hem callat i ja han deduït que no hi aniríem cap dia. Ens instal·lem a l'hotel, del

cansament, alguns s'han quedat adormits! Despertem als dormilegues i anem a dinar que

ja és l'hora, al restaurant (tudor hall). El menjar és molt bo, però a l'Aina com que és tan

figaflor no li ha agradat el plat que ha demanat... Després de dinar decidim dedicar una

estona a banyar-nos, ens posem el banyador i... a l'aigua! Les nenes hem preferit anar al

“jacuzzi” i els nens han preferir la piscina exterior. Quan ja n'hem tingut prou de “jacuzzi”,

hem anat totes a tirar-nos de bomba a la piscina exterior, hem esquitxat a tots els nens!

Una vegada hem sortit de la piscina ens hem vestit ben guapos per explorar la zona. Hem

anat cap amunt i cap avall i una vegada l'hem explorat bé, en Raúl diu:

-Que xulo!

Ho ha dit d'una manera que tothom hem rigut menys en Richi, i de cop...

-Jejejeje -Riu en Richi.

Ens hem posat tots de nou a riure de la situació!

Ara som a l'hotel i ens hem posat el pijama, anem a dormir perquè estem molt cansats de

tot el llarg dia.

El dia següent, ens posem en camí a fer una una ruta per veure alguns monuments, rius,

32

esglésies... de Grècia (Atenes). Estem buscant les parades dels autocars, en Joel. M és el

que porta el mapa i ens està guiant. Després de caminar molt dic:

-Espera Joel, mira't bé el mapa.

En Joel es mira bé el mapa i resulta que el tenia al revés! Ja l'hem posat bé, hem tornat a

caminar molt i finalment hem arribat a l'autocar!!!

Com que ahir ja vàrem anar de restaurant, avui dinem a l’hotel, el menjar també és molt

bo. En acabar de dinar, fem una petita becaina per descansar pel concert d'aquesta tarda.

Estem tan cansats que ens hem quedat tots ben adormits, com ara no ens afanyem,

arribarem tard al concert. De moment la Mireia, la Denise i jo ja ens hem despertat i ara

correm a despertar a la resta. Ens arreglem rapidíssim i cap al concert, practiquem les

cançons a l'autocar per fer baixar els nervis! Hem arribat a temps i ha anat perfecte, hi

havia unes 450 persones, com tots els altres, ha estat al·lucinant!

El dia següent ens llevem tard, estem molt cansats. Hem anat a fer una volta i la Ivet i la

Paula s'han comprat unes sabates. Al final tots ens em comprat alguna cosa, per exemple

l’Aina un peluix de rock, el Richi un munt de xapes roqueres, la Denise unes pulseres...

Hem passat tot el dia comprant i fent turisme. Al vespre, hem tornat aviat a l'hotel, a l'hora

de sopar la Mireia ha provat una pasta que portava algues marines i no li ha agradat gens

ni mica, però ha pogut demanar una altra cosa molt més bona. Anem a dormir d'hora,

perquè estem molt cansats i demà hem d'aixecar-nos aviat per anar a Roma.

33

CAPÍTOL 7:PIZZA, PIZZA! JA SOM A ROMA!

Buona Sera, ja som a Itàlia, concretament a Roma i estem tots molt cansats, és l’hora de

sopar i ningú té gana perquè ens han donat menjar a l'avió. Quan hem entrat a l'habitació

de l'hotel estava tot molt ben presentat i ens han entrat moltes ganes de dormir.

Quan ens hem aixecat, feia olor a pizza, ens han entrat moltes ganes de menjar pizza!

Després d'esmorzar, hem decidit entre tots anar a visitar Roma, primer, el Colisseu. Són

les 11, estem a punt d'entrar al Colisseu i tots estem nerviosos per entrar. Quan hem

entrat dintre era impressionant, encara que la major part estava destruïda. L'entrada ens

ha costat 10 euros a cadascú però ha valgut la pena. A les 14h hem acabat de visitar-lo i

hem anat cap a l'hotel a dinar. Hi havia pizza i pasta amb salsa de bolets, cada persona

ha menjat un plat de cada cosa.

Quan hem acabat de dinar a les 16h hem assajat una mica les cançons per no equivocar-

nos. En David, del nerviós que estava, al pujar per les escales cap a l'habitació ha caigut i

s'ha fet mal al genoll però no ha sigut res, de seguida s'ha recuperat.

Quan hem acabat d'assajar, era una mica tard, se'ns ha fet més llarg del compte!

Ja és casi de nit i tots tenim molta gana i amb ganes de veure molta aigua, hem baixat de

l'habitació i just, han obert les portes del menjador de l'hotel. Avui tocava sopar

Mediterrani: Gambes, escamarlans, formatge fresc, en general coses típiques d'aquí.

Quan hem acabat de sopar estàvem tots tips de menjar marisc. En arribar a l'habitació, a

la Denise li feia molt de mal la panxa de menjar tantes gambes, i a la Paula també de

menjar tantes sípies. Estem tots al llit a punt d'anar a dormir i en Liam com és un

dormilega, ja s'ha adormit.

Ja és un nou dia, són les 9h, hem decidit anar al Gardaland Resort d’Itàlia que és un parc

d’atraccions molt i molt gran per a tots els turistes del món, el trajecte des de l'hotel ha

durat unes 3 hores. En Joel. M no ha fet pipi abans de pujar a l'autocar I no podia

aguantar, però per sort la Montse portava una bossa i ha fet pipi allà. És molt fastigós! Ja

som al parc d’atraccions i ens hem separat en grups de 5 persones. Tothom vol anar a les

atraccions més fortes, hi ha una muntanya russa de molta alçada on hi ha una baixada

impressionant, d'aquelles que t'entren pessigolles a la panxa. Alguns han d'anar a les més

fluixes per no passar-nos tota l’hora fent cua per pujar a l'atracció. A l'hora de dinar, ens

34

hem de trobar tots al punt de trobada per anar al restaurant del parc anomenat

“Tacctiatella”. Arribo una mica abans de l'hora, els grups van arribant, ja portem 20 minuts

esperant i falten 2 grups!!! Ens hem posat a buscar-los, al final els hem trobat i estaven a

una atracció, no han mirat l’hora!!!!!

Com ja els hem trobat ens hem posat en marxa a buscar el restaurant. En Genís ha dit

que havia vist un cartell amb el nom del restaurant, hem fet la volta i l'hem trobat. El

cambrer ens ha donat la carta i quan hem vist els preus hem flipat! Per dinar hem agafat

un bistec amb patates i de postres tots hem agafat gelat de formatge amb xarop de

maduixa. Quan hem acabat de dinar hem tornat al parc i hem acabat de passar-hi el dia.

Ja són les 17h, és molt tard, i hem d'anar volant cap a l'hotel. Per sort l'autocar estava

esperant i hem arribat a temps, una mica abans de l'hora de sopar. Com que faltava una

mica de temps per sopar, tots han volgut anar a la piscina de l'hotel (no es cansen mai!!!).

S'ho estan passant genial tirant-se per tots els tobogans! Just quan s'ho estaven passant

millor els he cridat. A sopar! Quan hem acabat de sopar hem anat a l'habitació i ens hem

explicat uns als altres a quines atraccions havíem pujat. Mentre ho explicàvem ens hem

anat adormint un a un.

És de nit, són les 2h del matí i quan m’ he aixecat he vist que faltava en Dani, havia

marxat a fer una volta. Quan ha entrat a l'habitació li he preguntat que a on havia anat i ell

m'ha dit que és somnàmbul! En fi, l'hi he dit que procuri descansar que sinó demà no

s'aguantarà dret!

En Raül s'ha aixecat i ha cridat: “ La gira!”, ens hem despertat tots. Jo els he dit que es

tranquil·litzessin que no era per tant. S'han posat la roba, han agafat tots els instruments.

Han pujat a l'autocar i s'han posat a cridar, els he hagut de cridar l'atenció, com si fos el

primer concert que feien! Finalment s'han tranquil·litzat!

Quan han pujat a l'escenari i han vist tota la gent que hi havia, s'han començat a posar

nerviosos. Han presentat el nom de cada un i s'han posat a actuar, quan han acabat, com

en tots els concerts, s'han felicitat del bé que ho havien fet! Ni un error!!! Jo també els he

felicitat! Cada dia ho fan millor!

Entre una cosa i l'altra ja eren les 15h i no ens ha donat temps de dinar, però no passa res

perquè ningú té gens de gana. Hem anat a l'hotel, hem fet les maletes, hem descansat i a

les 20h hem anat cap a l'aeroport.

35

És de nit i ens queda una hora per anar cap a Bèlgica i tots estem molt nerviosos per

pujar a l’avió perquè és un avió de luxe amb bufet lliure, “jacuzzi”, de tot, és una passada!

La Nerea té pipi i ha anat al lavabo corrents per no perdre l’avió i just quan ha marxat,

criden que hem d'embarcar en 5 minuts i ens hem posat a buscar-la per tot l’aeroport.

Però amb tanta mala sort que en aquell moment ens han avisat que l'avió tenia problemes

tècnics.

Llavors, hem hagut d'esperar una altra horeta. De tant esperar ens ha entrat la gana i

entre tots ens hem gastat 500 euros per sopar, era súper car tot. Se'ns ha passat volant

l’hora, quedaven 10 minuts, agafem les bosses i de sobte ens adonem que falta la de la

Denise, se l'havia deixat a la cafeteria!!!

L'hem anat a buscar ràpidament, finalment, ja som tots dintre l’avió! Ens esperen moltes

aventures a Bèlgica!!!

36

CAPÍTOL 8:BRUSEL·LES, UN GRAN MALENTÈS

Hello Bryssel! (Hola Brussel·les)

Avui 10 de Juliol ja hem arribat a l'aeroport de Brussel·les, anem a buscar les maletes i

directament anem tots cap a l'hotel METROPOLE a mig quilòmetre del centre. Pel camí

veiem cases de color rosa, blau, vermell... Ja és fosc, molts companys han sopat a l'avió

però d'altres no, aleshores anem tots al restaurant i demanem el plat típic de la ciutat, els

gofres! Anem a l’habitació i triem els llits, quan ja els hem triat, ens adonem que és molt

tard, llavors jo dic:

-És molt tard nens, a dormir!

En posem al pijama. Tots s'adormen molt ràpid menys la Montse i jo que ens quedem

mirant el mòbil i xerrant. Quan ens despertem fa fred i ens quedem una estona a

l’habitació, poca estona, perquè tenim coses a fer. Anem a esmorzar, hi ha de tot per

escollir! Després d’esmorzar anem a visitar el Brussels C ity M useum un lloc que ens han

recomanat, ja hem arribat al museu, es molt gran! Va ser fundat al 1887. El matí passa

volant, quan ens adonem és hora de dinar, anem a un restaurant que hi ha per allà a la

vora.

Quan acabem de dinar ens avisen que hem d’estar a l’auditori Cirque Royal a les 5.30, des

de l’hotel a l’auditori es tarda 11’ en arribar. Després d’avisar-nos anem a l’hotel, com que

el Dani s’avorreix ha enviat des del twitter del Richi una foto dient “ODÏO ALS BELGUES”

El Richi no ho ha vist. A les 5.10 la Lucia es desperta i mira l’hora, quan la veu corrents

crida:

- Son les 5.10!

-Lucia estem tots preparats, nomes faltes tu- dic jo.

A les 5.20 estem tots preparats i marxem corrents. Arribem just a temps,els pentinen,

maquillen…

Surten a actuar, abans de començar un belga tira una pedra al Richi en el cap, ve

l’ambulància i ens diuen que no pot actuar, llavors el presentador surt a l’escenari i diu:

-Ho sentim però hem de suspendre el concert, demà el farem, podreu passar presentant

37

un paper que us donaran a la sortida, fins demà!

Porten el Richi a l’hospital UZ Brussel, el dormen i li cusen els punts.

El Richi s’ha despertat a l’hospital cap a les 12 de la nit. Li hem explicat tot el que va

passar i el primer que ha fet ha sigut tirar-li un motxilla al Dani, i el Richi ha dit:

-Això pel que has escrit al twitter!

Al cap d’una estona el Dani ràpidament posa al twitter:

-El missatge d'abans era una petita broma, perdó Richi.

El Richi el veu i li diu que el perdona però que un altre dia digui que ho ha escrit ell. Quan

els metges deixen que se'n vagi el Richi, anem a l’hotel, quan arribem deixem les coses,

llavors anem a dinar a un restaurant que és molt a prop d’allà. En acabar de dinar paguem

i anem a l’hotel, alguns anem a fer una volta i d’altres es queden a l’hotel. A la tarda, el

Richi es troba molt millor, a les 5.20 marxem i anem a l’auditori. Allà ens tornen a

maquillar, pentinar… Sortim a actuar però el Richi està molt nerviós. Quan acaben els dic

que tot ha sortit molt bé. Per celebrar-ho, anem a sopar a un lloc que ens han recomanat

uns nois de l’auditori. Cap a l’hora de les bruixes, anem a l’hotel a dormir.

Al matí ens aixequem amb moltes ganes d’anar a París. Són les 4.30 del mati, ens vestim

i molt ràpidament deixem les claus de l’hotel i marxem a l’aeroport.

Al moment d'embarcar, miro que no falti ningú, i no em surten els comptes, falta en Genís.

On es deu haver ficat? Buscant, buscant, ens adonem que ens esperava a l'avió, havia

entrat el primer! A la fi comencem un nou viatge molt nerviosos i amb moltes ganes de

marxar cap a un altre lloc.

PARÍS ENS ESPERA!

38

CAPÍTOL 9:BONJOUR PARÍS, LA RECTA FINAL

Arribem a París, a l’aeroport Par ís-Charles de Gaulle , són les 10.00 del matí, i la primera

paraula que hem sentit ha sigut “bonjours” (bon dia). Fa un dia assolellat, espectacular. Fa

molt bona olor, se sent l’olor dels croissants i de les baguettes acabades de fer.

Preguntem a l’aeroport quina és la manera més econòmica de viatjar cap al centre de la

ciutat, on es troba el nostre hotel anomenat Pullman Tour Eiffel. Ens han comentat que el

transport més econòmic era agafar un autobús, així que hem decidit agafar l’Air France.

Després de 45 minuts hem arribat al centre de la ciutat i hem caminat 15 minuts fins

arribar a l’hotel. Ja hem arribat a l’hotel, i un home molt i molt simpàtic ens ha ajudat a

pujar les maletes a l’habitació.

Ja hem deixat les maletes a l’habitació, l’hotel és molt gran i hem vist que quan mengem

es veu la Torre Eiffel! Hem sortit de l'hotel, i hem decidit anar a visitar la Torre Eiffel. És

super gran, alta i molt bonica! També hem vist que al costat de la torre Eiffel hi ha un riu.

Ningú sap com es diu i hem agafat guies, els mòbils... finalment hem descobert que

s’anomena “Riu Sena”. Després de 30 minuts, hem decidit anar a menjar a un restaurant

de luxe. Tots hem menjat quiche lorraine i de postre una crêpe de xocolata. Ja hem acabat

i hem decidit anar a fer la migdiada a l’hotel.

Són les 18.00 de la tarda! Ens dutxem. Ja ha passat una hora, ara són les 19.00 de la

tarda i tots junts anem a fer una volta i a comprar regalets. Tots hem comprat imants per

les nostres famílies, no són tots iguals però alguns si. En un tres i no res s'ha fet l'hora de

sopar! Hem sopat a l’hotel i tot era molt bo. Ja és hora de dormir i tots plegats hem anat a

dormir.

Avui és el gran dia!! Ens toca fer el concert a la sala Phillarmonie! Estem tots molt

nerviosos. Miro el mòbil i algú m’està trucant, l’agafo i em diuen que finalment el concert

és a les 17.00 de la tarda. Ens n’anem a esmorzar, no hem menjat gaire perquè estem

molt nerviosos! Ara anirem a visitar un museu anomenat Musée de l’Arme, és molt xulo

però a la meitat de la classe no els ha agradat. A continuació anirem a veure la Catedral

de Notre Dame. Això si que ens a agradat, és super xula i molt gran! Ja és l’hora de

marxar. Agafem un autobús i marxem. Ens hem quedat parats! No sabem què passa, el

conductor ens a comentat que ens hem quedat sense benzina. Al cap de 15 minuts hem

39

pogut posar benzina! Queden 30 minuts perquè comenci el concert i estem molt i molt

nerviosos.

Ja hem acabat el concert! Ens ha quedat molt bonic, xulo, divertit i continuem amb moltes

ganes de ballar. Durant el concert no hi ha hagut cap problema perquè ens ho hem

preparat molt bé, assajant cada dia i a més a més ja tenim experiència... Ara anirem a

celebrar que ens ha sortit tan bé! Hem anat a un restaurant de luxe a sopar. Ens hem

adonat que en Salvador, en Richi i en Liam no hi són! Estem tots molt preocupats, així

que hem decidit separar-nos per grups per poder trobar-los.

Ja són les 22.00 de la nit i encara no els hem trobat! No contesten al mòbil. Llavors ens

hem ajuntat i hem anat tots a buscar-los. Els hem trobat!!!! Eren en un restaurant sopant,

ens han explicat que portaven allà una hora! Després de tot l'enrenou, anem a l'hotel a

dormir.

Ja ens hem llevat tots menys en Joel Martínez i en Salvador. Els intentem aixecar entre

tots, però no hi ha manera, finalment després de molts intents, ja s'han aixecat!!! Són les

9.00 del matí, anem a esmorzar. Ja hem acabat i ara anirem a fer una volta. Hem vist

coses impressionants sobre París i en un tres i no res s'ha fet l'hora d'anar a menjar. Tot

és molt bo, i en acabar hem decidit fer la migdiada. Ja falta poc per marxar! Així que hem

hagut de fer les maletes i corrents a sopar perquè d'aquí una hora hem de marxar.

Ja és hora de marxar, el proper país que anirem és Andorra, allà no hi ha aeroport, així

que haurem de fer el viatge en autocar... ens espera un llarg camí!

ANDORRA, JA VENIM!!!

40

CAPÍTOL 10:ANDORRA LA VELLA, AIXÒ JA S‘ACABA

BON DIA ANDORRA!

Després de vuit hores de viatge en autobús, per fi hem arribat a Andorra la Vella són les 7.39h del matí. Estem molt cansats i anem cap a l'hotel Cèntric Atiram hotel, Alguns desfem la maleta i els altres se'n van a dormir. Al migdia volem anar a un restaurant per assaborir el menjar d’Andorra, no sabem quin és el plat típic, però el que més fan als restaurants de la zona són els canelons, així que anem a degustar-los en un restaurant que hi ha a la cantonada del carrer de l'hotel i es diu ´´El Burg” alguns que no volen canelons, es demanen plats de carn. A l’acabar de dinar anem a fer una volta pel poble, i veiem un lloc que es diu ´´Karting Grandvalira´´ i es fan carreres amb cars, els nens es tornen bojos!:

-Elena, podem pujar? -Em pregunten.

-D’acord. No són per això les vacances?

Anem a preguntar el preu de les entrades. I el senyor de la taquilla ens diu:

-Valen 10 €, però per vosaltres és gratis perquè sou famosos!

Tots els nens s’emocionen i s’esveren moltíssim!!!

Portem aquí pujats casi tota la tarda perquè ens estem divertint moltíssim. Ja és hora de tornar a l’hotel per sopar i anar a dormir.

Ja és el segon dia i volem anar a fer una volta a la muntanya Roc del Quer. Sortim de l'hotel a les 10h del matí, és a dir, aviat ja que és molt alta i trigarem una bona estona (500 metres de llargada, i amb desnivell 350 metres). La seva alçada inicial és de 1560 metres, per això vista des de zones més baixes d'Andorra es veu molt alta (en Salvador s'encarrega de la situació en el mapa). Portem 1 hora i mitja de camí, ens aturem una estona per dinar i descansar. Arribem a un punt on hi ha dos camins, i li demanem el mapa a en Salvador, ens diu que abans quan estàvem dinant l'havia deixat sobre una roca perquè s’asseques ja que se li havia mullat amb la cantimplora, i amb la mala sort que s'ha despistat i amb un cop de vent el mapa se n’havia anat volant i no ens havia dit res per por a que ens enfadéssim. Però hem tingut molta sort de que en Joel sabia el camí ja que feia un any havia fet aquest recorregut amb els de l'associació excursionista d'Andorra la Vella i a més d'haver-se repassat el mapa i apuntat les coordenades, també duia una brúixola. Així, després de caminar durant gairebé 1 hora i mitja més per arribar al cim i al refugi que hi ha, on ens hem pres una xocolata calenta, he decidit baixar amb el

41

funicular que ens deixa gairebé a l'entrada de l'hotel on estem allotjats. En arribar a l’hotel tots estem molt cansats, sopem i anem a dormir. Al dia següent ens llevem tard i tenim temps lliure fins l'hora de dinar. Després de dinar hem estat proposant diferents llocs on anar i hem escollit el palau de gel que està situat a un poble a 20 km d'Andorra la Vella que és diu Canillo i a més és molt pintoresc (amb llacs, rierols, prats...). Estarem tota la tarda fins a les 19.30h i llavors tornarem cap a l'hotel per fer un bany a la piscina climatitzada i preparar-nos per sopar. Després de sopar, encara tenim forces per anar una estona a la discoteca de l'hotel, acabarem el dia ballant fins que el nostre cos aguanti... que no pensem que serà fins molt tard després de tot el que hem caminat, patinat i ballat aquests dies.

Ja és el gran dia, tots ens hem llevat per dutxar-nos, vestir-nos... Tenim la idea d’anar a un altre restaurant a esmorzar perquè és l’últim dia. El concert es fa a les 18.15h així que tenim tot el dia per fer coses, estem anant cap el museu de la tecnologia, ens ho estem passant molt bé i coneixent coses que no sabíem. Ja a acabat la visita i tornem cap a l’hotel a descansar una mica, però hem d’estar a la guait perquè ja son les 16.30h, hem descansat i són les 17.00h hem començat a fer les maletes perquè quan acabi el concert, al cap de mitja hora, marxarem cap a Barcelona.

L’últim concert ha anat molt bé! El presentador del programa Noves Estrelles ens ha fet entrega d’un premi, el trofeu que representa el programa! Estem molt contents perquè tot ha anat fantàsticament bé!!!

Aquests dies ens ho em passat molt bé, aquesta gira ha sigut súper emocionant i tothom ens a felicitat. Esperem tornar a fer una gira, ara ja marxem cap a Barcelona, ningú se'n vol anar, no volem que s’acabi...

Ja hem arribat a Barcelona, hi ha tanta gent esperant-nos, un munt de fans ens volen demanar autògrafs i fer-se fotos amb nosaltres. Ens fan algunes entrevistes, però nosaltres estem una mica cansats, així que no allarguem més la visita que teníem obligada a Barcelona per saludar als nostres fans! Pugem a l’autobús, les nostres famílies ens esperen a l’escola. Ja tenim ganes de veure’ls i explicar-los totes les nostres aventures!

42