Cristina Soler Paula Ariza Ariadna Sabaté Llatí 2n

LES CUITATS ROMANES

Ubicació geogràfica La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar

Nom preromà de la ciutat Colonia Iulia Augusta Paterna

Fauentia Barcino.

BARCINO

Data de fundació • La fundació de Barcelona, malgrat les llegendes que l'atribueixen a

Hèrcules o les hipòtesis a faor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca

• Es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques.

• Va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península.

• És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes.

Nom romà Barcino.

BARCINO

Habitants preromans• Els ibers , habitants preromans del llevant i sud

de la Península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins els nostres dies.

• Els més antics parteixen del segle VI aC i els últims estan datats al voltant del segle I aC.

• Existien espais comuns i públics, com ara places, temples, cisternes o sitges i d'altres especialitzats, com a forns de pa o de ceràmica.

BARCINO

Distribució urbanística de la ciutat

BARCINO

Plànol de la Barcelona romana (extret de V. HURTADO - J. MESTRE - T. MISERACHS, Atles d'història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995).

Restes romanesDos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades. Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.

Les quatre arcades que resten de l'aqüeducte de la Barcelona romana al carrer de Duran i Bas, conservades en la paret d'una casa però en l'actualitat en una situació ben lamentable (S.G.).

BARCINO

La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV d.C., un moment d'esplendor econòmic per a la ciutat però d'inestabilitat política i militar per a l'Imperi. Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla,

però se n'augmenta l'alçada -que arriba als 9 m-, se'n dobla l'amplada -fins als 4 m- i s'hi afegeix un gran nombre de torres fins a atènyer les 78. • Les quatre portes també es reformen: resten en part les dues decumanes (plaça Nova i carrer Regomir), amb tres obertures (dues per als carros i una per als vianants). .

BARCINO

Quatre de les torres de la muralla romana, ara incorporades a la Casa de l'Ardiaca i el Palau del Bisbe, a la plaça Nova. Les dues semicirculars emmarcaven una de les portes de la ciutat, que donava pas al Decumanus Maximus (avui carrer del Bisbe). S'hi pot veure també una arcada reconstruïda d'un dels aqüeductes (S.G.).

BARCINO

BARCINO• El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del

Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria, incloent l'actual palau de la Generalitat.

• S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis.

• No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

BARCINOMaqueta de la reconstrucció del temple romà de Bàrcino, construït a finals del segle I a.C. (Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona) i les úniques quatre columnes que en resten al Centre Excursionista de Catalunya, c. Paradís.

BARCINO

La muralla romana al carrer del sots-tinent Navarro, amb la volta medieval del Palau Requessens, actualment seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (S.G.).

Com era habitual en les ciutats romanes les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament com encara és possible veure a la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del s. II d.C.al III, que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora o fosses.

BARCINO

Necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid (S.G.).

• Història El territori (ager) va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae.

• Una dels produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s'hi van conrear cereals.

• Es van practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc, el material constructiu per excel·lència per a la major part de les edificacions de Bàrcino.

BARCINO

• El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. En aquest sentit cal destacar que el Llobregat era una important via de comunicació cap a l'interior.

• L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees.

• S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó

BARCINO

• Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer (Besòs-Llobregat), corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del Call.

• Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

BARCINO

• Els primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, d'uns 2000 habitants com a màxim.

• Tant per la seva població com per la seva extensió, la mida de la ciutat era petita respecte d'altres fundacions agústees i de la magnificència del seu espai públic (fòrum i temple).

• Això s'explica segurament perquè des de bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea més àmplia, que abraçaria altres nuclis urbans preexistents i vil·les de la Laietània

BARCINO

El mite La ciutat de Barcelona, fundada per Hèrcules.Hèrcules estava fent una expedició de Jasan i els argonautes i va fer una expedició recol·lectant una tripulació i per fer-la va fer jocs esportius i els millors van ser escollits.• Hèrcules, va ser el millor en la lluita.Van equivocar-se de zona al nord d’Africa i finalment una de les barques d’hèrcules es va equivocar i gracies a això va arribar a les costes de Montjuic, quan veu la muntanya i llavors puja, i allò era lloc ideal per fer una ciutat amb un riu que passava per la via laietana i el mar que arribava fins a carrer ample.• Havia na muralla fins la estàtua de colom així per tal

de poder visualitzar el mar.• Al veure el riu/aigua , va associar-se a les mercaderies

importants que es podrien rebre de la ciutat.• Per últim Hèrcules venia amb la novena «novem» barca

d’expedició, llavors va rebre el nom de «BARCANOVA»

BARCINO

Ubicació geogràfica situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar.

• La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí.

• El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus.

Nom preromà de la ciutat Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

TARRACO

Data de fundació L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà a les ordres de Gneu Corneli Escipió desembarcà a Empúries, colònia grega aliada de Roma.

• Simultàniament es fundà Tarraco, com a principal base

d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, en el qual Tarraco va jugar en tot moment un paper fonamental.

Nom romà TARRACO

TARRACO

Habitants preromansLa Tàrraco romana va estar precedida d'un assentament preromà.

Hom indicava que la base ciclòpia de la muralla seria dels ibers. Serra i Vilaró va demostrar que el perímetre

emmurallat era romà.

Proves la presència ibera a Tarragona.

No serà fins a l'últim quart del segle XX que es documenten les estructures ibèriques a la part baixa de la ciutat.

Sembla que les cases formarien fileres paral·leles d'habitacions adossades, separades per carrers.

TARRACO

HISTÒRIA218 aC. Annibal inicia la seva marxa cap a Roma, travessant els Pirineus i els Alps. Els romans, per tal de tallar-li la reraguarda desembarquen a Ampuries i es traslladen cap al sudA prop del poblat de Cesse hi ha una batalla amb el cartaginesos, que es retiren a l'altre banda de l'EbreEls romans, per la seva banda, instalen un campament al costat del poblat ibèric per tal de fer hivernada. És el neixement de Tarraco

TARRACO

S. II aC. És el moment de la conquesta, per part de Roma, de gran part de la península ibèrica, les

campanyes contra els celtíbers i Numància.

45 aC. Juli Cesar, després de la seva victoriosa campanya contra els pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colónia de Dret Romà a Tàrraco.

Ara, oficialment, la nostra ciutat es dirà COLONIA IULIA URBS TARRACO (CIVT)

TARRACO

Una muralla devia protegir el poblat, que estava situat estratègicament damunt una suau elevació que

facilitava força les activitats comercials.

Quan els romans desembarcaren, el 218 aC, contactaren amb una activa comunitat.

Aquesta vivia activament del comerç, de l'agricultura i de la ramaderia.

Tit Livi o Polibi, parlen de la destrucció d'una ciutat indígena anomenada Kissa, les intervencions arqueològiques no evidencien cap nivell de destrucció o violència en les restes ibèriques de la ciutat.

TARRACO

MurallesUn dels principals monuments és la muralla romana, les restes trobades a la Part Alta de la ciutat.Situades al voltant dels passeigs Arqueològic, Torroja i St. Antoni, amb un recorregut aproximat d'uns 1200 m.

S’observen dues fases de construcció: La primera localitzada entre la porta medieval del

Roser i la torre de l'Arquebisbe.Té un parament megalític alt, de 6 a 8 filades.En l'interior es va recuperar el que podria ser una

de les més antigues inscripcions llatines de la península.El seu moment de construcció Primers moments

de la ocupació romana, Fortificació Durant la 2ona guerra púnica.

TARRACO

La segona Una ampliació del perímetre defensat, i formada per un sócol de dos filades de blocs megalítics.

Una alçada d'uns 12 metres. No tenia torres, però s'han

conservat restes de dues rampes d'accés al pas de ronda superior.

ConstruccióIndicis ens porten cap al 3er. quart del segle II aC. (150-125 aC.)

TARRACO

Amfiteatre De planta ovaladaServia d'escenari a les lluites de gladiadors (numera) Les simulacions de caça d'animals salvatges

(venationes)Simulacions de combats navals (naumachiae)

inundant l'arena de grans quantitats d'aigua. És el de majors dimensions de CatalunyaEs troba fora del recinte murallat, al peu del turó on

s'alçava la ciutat i al costat del mar.Va ser construït a inicis del segle II dC sota els

auspicis d'un flamen provinciae Hispaniae citerioris.

TARRACO

Edifici amb unes dimensions màximes de 109,5 per 86,5 metres amb una capacitat aproximada de 14.000 espectadors

Distribució del públic segons el seu estatus social (cavea)

L'arena tenia unes dimensions de 61,5 i 38,5 metresA sota hi havien dues grans foses que s'utilitzaven per

encavir els diferents elements escenogràficsA inicis del segle III dC Intensa reformaUn cop abandonat l'amfiteatre, a mitjan del segle V dC,

es construí una basílica paleocristiana.Un seguit d'actuacions realitzades posteriorment,

demolició del penal, enderroc de l'esglèsia romànica, restauració i reconstrucció de la cavea…ha acavat donat a l'amfiteatre l'aspecte que avui en dia podem observar.

TARRACO

Circ Espai acondicionat per a les curses de carros (bigues o quadrigues ) Amb una pista allargada, l'arena, dividida per una barrera, l'spina o eurypus.

Al voltant de l'arena s'estenien les graderies per al públic,la tribuna d'autoritats, el pulvinar.

Es troba, actualment, dins el casc antic de la ciutatEls edificis medievals es van construir aprofitant les

seves estructures.L'edifici va ser construït en època de Domicià, a finals

del segle I dCFeia uns 325 metres de llarg per uns 115 d'ample.

TARRACO

La façana meridional donava al tram urbà de la via Augusta La façana septentrional s'adossava al mur del fòrum provincial, tenint una funció de mur de contenció d'aquest espai.Poc se sap sobre el circ durant el periode romàConeixem dues inscripcions funeraries d'aurigues del segle II dC, entre les que destaca la d'Eutyches

La torre oriental es va destinar al poder reial i va patir diverses modificacionsA partir de l'any 1985 una sèrie d'iniciatives i projectes públics han permès la recuperació i la musealització del circ.

TARRACO

Teatre És l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya

Situat en la part baixa de la ciutat, molt aprop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penyasegat

Descobert a finals del segle passatEs va construir en època d'August, sobre una sèrie

de construccions anteriorsNo era una construcció aïllada, sino que formava

part d'un gran complex lúdic de caracter monumentalEn el segle II dC es documenta una reforma de

l'escena, que es revesteix de marbreAbandonat en el segle III dCA la segona meitat del segle XX es comença a

construir a sobre les restes.

TARRACO

TEATRE DE TARRACO

TARRACO

Aqueducte El va manar aixecar August, cap a l'any 20 abans de Crist

Va servir per a festejar l'acabament de les guerres a la península i l'incorporació d'questes terres a l'Imperi

August va establir la capital a Tarragona i va voler que la ciutat tingués sempre l'aigua al seu abast

L'aqueducte neix vora d'on ara hi ha el Monestir de Stes

L'aqueducte domina el riu, l'element més rebel de la Geografia, i manifesta el triomf de la ciutat, la consumidora d'aigua, sobre la natura

Des de l'inici de l'Edat Mitja fins el segle XIX, quan arriba la moderna tècnica industrial, a Tarragona no hi va haver aigua corrent

TARRACO

TARRACO

Necropolis És un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà

Prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V

És el cementiri paleocristià més important de la Mediterrània Occidental

Les restes d'aquesta basílica van desaparèixer per deixar pas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX

TARRACO

Els romans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C.Als romans els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos.durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat gregaA principis del s. I a.C. el campament militar del costat d'Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics i independent de la grega.A mitjan segle I a.C. va rebre colons romans veterans de Juli CèsarTé categoria de municipium

EMPORIAE

Nom preromà de la ciutat EMPORION/ INDIKÉ

Fundació Va ser fundada l’any 575 a. C per colons de Focea com enclau comercial en el Mediterráni occidental.Posteriorment fou ocupada pels romans, pero la ciutat va ser abandonada en l’Alta Edad Media, excepte el nucli de San Martín de Ampurias, que continúa poblat en la actualitat.

EMPORIAE

Habitants preromans Des del segle IX aC, al Bronze Final, els pobladors indígens d'aquesta costa de l'Empordà vivien en turons que sobresortien dels aiguamolls.Un d'aquests poblats es trobava a la península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries.Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs.Cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis)

EMPORIAE

• Cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis).

• Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat.

• L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió

EMPORIAE

MURALLA La muralla, conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble tècnica constructiva:La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra, El cos superior està construïda amb formigó (opus caementicium), a la qual es va donar forma per mitjà d'un encofrat. El buit de l'interior s'omplia amb materials com terra i pedres.

EMPORIAE

TERMES Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperialEl seu origen, com tants altres aspectes de la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasis, que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici.

El bany va convertir-se en l'activitat central Van ser els romans els qui la van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilitzacióEl preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre.Els banys acollien gent de tota condició social

EMPORIAE

L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un òval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fustaLa palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena. Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient

EMPORIAE

ILERDA

• Va ser una ciutat ibérica molt important de la tribu dels ilergets. Aquesta ciutat va ser caracteritzada per la forta oposició a l’ ocupació romana en els primers anys de la conquista.

• Un dels principals problemes d’ aquesta ciutat ha sigut el desconeixement que ha tingut els límits d’ aquesta.

•Ilerda va ser originalment un assentament d’ ilergetes. Aquesta ciutat romana és una de les menys conegudes , encara que tot i això sabem que rebia el status de municipium.

•Un dels principals problemes d’ aquesta ciutat ha sigut el desconeixement que ha tingut els límits d’ aquesta. Però no obstant això gràcies a les excavacions arceològiques dels últims anys s’ han descobert restes romanes i entre això s’ ha trobat una ciutat romana soterrada.

•S’ han trobat restes romanes com per exemple cerámica o de marbre de temples o d’ estàtues.

(Cancells de marbre de l’ época visigoda)

•D’ aquesta ciutat que hem trobat, la muralla abarcava tot el turó de la Seu Vella fins a l’ antic curs dels rius Segre i Noguerola.

• Actualment s’ ha trobat a l’ actual Plaça de Sant Joan restes d’ un edifici el qual es pensa que es tracta del temple situat al fòrum.

• El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximusi del Decumanus Maximus, en la qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la seva funció.

•Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atès que, segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El 449 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer.

• També en començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma. Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans.La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat.

ESCULTURA D’ INDÍBIL I MANDONI

• També actualment s’ han trobat les restes d’ uns banys privats a l’ Arc del Pont, on actualment està la rèplica de l’ escultura de Indíbil i Mandoni.

• Entre els anys 1984 i 1987 en aquest terreny es va localitzar un edifici romà el quan tenia unes grans diemensions i per tan demostrava l’ importància que tingué aquesta ciutat romana.

• Actualment el Servei d’ Arquelogia de l’ Ajuntament de Lleida, encara continuen localitzan diferents objectes, fragments de mosaics i restes d’ edificis soterrats sota els peus de la població lleidetana.

EMÈRITA AUGUSTA

• Emèrita Augusta va ser fundada l’ any 25 a.C per l’ emperador August.

• El nom de la colònia indica que era un assentament destinat als soldats romans. La seva situació era estratègica ja que estava a la riba del riu Guadiana, al mig d’ aquest hi havia un pont que va ser el punt principal d’ entrada a la ciutat i per allí passaven vies de comunicació. També era un lloc de protecció ja que estava envoltat de turons.

•Aquesta ciutat va ser prosperada molt ràpidament perquè es trobava en un territori molt ric. Així es va convertir en la capital de Lusitània.

•La ciutat presentava una planta gairabé rectangular però amb cantons arredonits. El cardo maximus coincidia amb el recorregut de la Via de la Plata i amb l’ encreuament es trobava amb el decumanus es trobava el fòrum municipal de la ciutat. Encara que aquesta ciutat tingués 2 fòrums: el provincial: on hi havien els edificis dedicats a l’ administració de la província i el municipal: on es resolien els assumptes locals.

MAPA D’ EMÈRITA AUGUSTA

• Era una ciutat envoltada per una muralla amb torres de defensa de planta circular ja que estava envoltada de pobles indígenes i aquests no sempre acceptaven bé el tema de la romanització. •Aquesta muralla tenia 4 portes d’ entrada les quals corresponien als dos carrers principals el cardo i el decumanus.

MURALLA QUE ENVOLTAVA LA CIUTAT ROMANA.

• Aquest temple anomenat temple de Diana és un dels pocs edificis de caire religiós que es conserva en bon estat.• Estava al fòrum municipal de la ciutat i diuen que es va construir entre els segles I i II després de Crist.

TEMPLE DE DIANA

• Emèrita Augusta també tenia un teatre, que cal dir que és el que està més ben conservat de la península i tenia un aforament de 6000 persones.•Es va construïr a l’ època d’ August i es va construïr a la zona nord, dintre de les muralles.•La part més espectacular i la que més ben conservada ha quedat és la scaenae frons la qual estava formada per 2 columnes corínties i per escultures per l’ alrededor.

TEATRE ROMÀ D’ EMÈRITA AUGUSTA

•Al darrere del escenari hi havia un gran espai porticat dedicat al culte imperial.•Els espectadors es destribuïen mitjançant passadissos, grades i la cavea.• Les màximes autoritats ocupaven el millor lloc la orchestra, que era un espai semicircular amb marbres de colors blanc i blau.

AMFITEATRE DE MÈRIDA

•Els romans eren afecionats a les lluites dels gladiadors i els habitants d’ aquesta ciutat al segle 8 a.C van inaugurar un amfiteatre amb una capacitat de 15000 espectadors.

•L’ edifici estava format per l’ arena: on es duia a terme l’ espectacle la qual estava envoltada per les grades.

•El circ era l’ edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament a les curses de cavalls que tant agradaven als romans.•Va ser construït a principis del segle I d.C i a causa de les seves grans dimensions: 400 metres de llargada per 100 d’ amplada, es va edificar fora del recinte emmurellat.•Actualment es pot veure l’ estructura del circ amb la spina central que feia dividir el circ amb dues parts.

CIRC ROMÀ DE MÈRIDA

•La ciutat romana també hi tenia nuclis termals, aquest terme és un dels quals millor està conservat i avui en dia encara funciona i funcionen els seus serveis.•Al necessitar molta aigua per tots els banys públics, les cases privades i els termes, no tenien suficient aigua amb els pous, cisternes ni fonts naturals.•Així que van fer a la ciutat tres aqüaductes:

TERMES D’ ALANGE

• Aqüaducte de Sant Llàtzer.•Aqüaducte d’ Aqua Augusta•Aqüaducte dels Miracles.

Termes d’ Alangue

•Aqüaducte de Sant Llàtzer:

AQÜADUCTES

•Aqüaducte d’ Aqua Augusta

•Aqüaducte dels Miracle:

•Estava situat sobre el riu Guadiana. Era el segon pont més llarg de l’ Imperi. Tenia un quilòmetro de longitud i era considerat com la gran porta d’ entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus.•Es un pont construït amb arcs de mig punt alternats amb petites voltes també de mig punt. La funció d’ aquestes era que l’ aigua no augmentés la pressió d’ empenta sobre el pont en les crescudes del riu. En la banda per la qual baixava el corrent, el pont estava provís d’ uns tallamars que, en manera de tascons, tallaven el corrent i desviaven la pressió de l’ aigua.

PONT ROMÀ DE MÈRIDA

ALTRES CIRCS

Circ Romà. Toledo

ALTRES TERMES

Termes de Sant Boi de LLobregat

Termes de Badalona

ALTRES TERMES

Termes de MalavellaTermes de Caldes de Montbui

ALTRES TEMPLES

Temple d’ Èvora Temple de Vic

AQÜEDUCTES: SANT JAUME DELS DOMENYS, SEGÒVIA.

VIES: AUGUSTA (RAMAL DEL CAPSACOSTA), “DE LA PLATA”.

PONTS: MARTORELL, ALCÁNTARA, SALAMANCA.

MURALLES

GIRONA

MURALLES

LUGO

MURALLES

ASTORGA

TEATRES

CARTAGENA

TEATRES

CLÚNIA

TEATRES SAGUNT

TEATRES

ITÀLICA

AMFITEATRES

ITÀLICA

AMFITEATRES

SEGÓBRIGA

AMFITEATRE DE MÈRIDA

•Els romans eren afecionats a les lluites dels gladiadors i els habitants d’ aquesta ciutat al segle 8 a.C van inaugurar un amfiteatre amb una capacitat de 15000 espectadors.

•L’ edifici estava format per l’ arena: on es duia a terme l’ espectacle la qual estava envoltada per les grades.

•El circ era l’ edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament a les curses de cavalls que tant agradaven als romans.•Va ser construït a principis del segle I d.C i a causa de les seves grans dimensions: 400 metres de llargada per 100 d’ amplada, es va edificar fora del recinte emmurellat.•Actualment es pot veure l’ estructura del circ amb la spina central que feia dividir el circ amb dues parts.

CIRC ROMÀ DE MÈRIDA

•La ciutat romana també hi tenia nuclis termals, aquest terme és un dels quals millor està conservat i avui en dia encara funciona i funcionen els seus serveis.•Al necessitar molta aigua per tots els banys públics, les cases privades i els termes, no tenien suficient aigua amb els pous, cisternes ni fonts naturals.•Així que van fer a la ciutat tres aqüaductes:

TERMES D’ ALANGE

Termes d’ Alangue

Aqüaducte de Sant Llàtzer:

AQÜADUCTES

Aqüaducte d’ Aqua Augusta

Aqüaducte dels Miracle:

Estava situat sobre el riu Guadiana. Era el segon pont més llarg de l’ Imperi. Tenia un quilòmetro de longitud i era considerat com la gran porta d’ entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus.Es un pont construït amb arcs de mig punt alternats amb petites voltes també de mig punt. La funció d’ aquestes era que l’ aigua no augmentés la pressió d’ empenta sobre el pont en les crescudes del riu.

PONT ROMÀ DE MÈRIDA

ALTRES CIRCS

Circ Romà. Toledo

ALTRES TERMES

Termes de Sant Boi de LLobregat

Termes de Badalona

ALTRES TERMES

Termes de MalavellaTermes de Caldes de Montbui

ALTRES TEMPLES

Temple d’ Èvora Temple de Vic

Cristina Soler Paula Ariza Ariadna Sabaté Llatí 2n

LES CUITATS ROMANES

FI