L’agent que vingué del fred:

LES GLACERESMarina Oró

QUÉ ÉS UNA GLACERA?

• Una glacera és un cos permanent de gel.

• Format a la superfície terrestre per l'acumulació, compactació i recristal·lització de la neu.

• Mostra senyals de moviment per acció de la gravetat.

QUAN I COM ÉS FORMAR?

• Les glaceres actuals són formades fa uns dos o tresmilions d'anys al període anomenat Plistocè.Aquest període va registrar unes vint oscil·lacionsclimàtiques importants i la durada de cadascunad'aquestes podria haver estat d'uns cent mil anys.

• Més modernament, dels segles XV al XIX, es va fernotar un període glacial breu però intens. Tant ésaixí que el clima de zones boreals va empitjorarmolt notablement, i fins i tot va deixar algunsindrets com a inhabitables. Aquesta petita glaciacióes coneix amb el nom de Petita Edat del Gel.

• Hi ha teories que impliquen també elsmoviments de les plaques tectòniques i lesdiferències en la intensitat de la radiaciósolar, així com les variacions que pugui havertingut l'òrbita terrestre i el desplaçament del'eix de rotació de la Terra en la formació deles glaceres o en l'alternança dels períodesglacials.

La formació i persistència de les glaceres requereixen dues condicions principals:

• Temperatures mitjanes anuals inferiors o moltpròximes als 0o C

• Que la quantitat de neu caiguda durant l‘hivern siguisuperior a la que es fon a l'estiu.

Hi ha regions on malgrat que les temperaturesmitjanes anuals són inferiors als 0o C no es formenglaceres debut a la manca de precipitacions en formade neu. La línia per sobre de la qual la neu caigudadurant l'hivern no es fon totalment durant l'estiu i, pertant s'acumula en forma de glaç glacial es diu línia onivell de les neus perpètues.

MIDA I CLASSIFICACIÓ

La mida de les glaceres depèn fonamentalment del lloc on es formen.

• Són molt més grans a les zones polars que a lestemperades o càlides. Fora dels cercles Àrtic i Antàrticles glaceres només es formen en muntanyes elevades,allí on la temperatura és tan baixa que no permet lafusió de la neu.

• Glaceres més importants: glacera continental del'Antàrtida, la glacera continental grenlandesa i laglacera continental d'Alaska, i només elles reben elnom de glaceres continentals.

• D'altra mena són les de les planes elevades,que es formen per acumulació de neu ensuperfícies planes o bé en superfíciesmuntanyoses. En aquesta situació es trobendeterminades glaceres de grans illes de l'oceàÀrtic i de les regions més australs d'Amèrica.Es diuen glaceres de casquet.

• Les que es formen a les muntanyes reben elnom de glaceres alpines i són de mides moltmés petites. Les més importants són a laserralada de l'Himàlaia i a Alaska.

Glacera de marea

• Les glaceres de marees són glaceres que acaben al mar i quan hi arriben formen icebergs.

EROSIÓ

• Les glaceres duen a terme una erosió més intensa sobre els materials disgregats que sobre roques dures i compactes.

• En els períodes freds que presedeixen l’avanç de les glaceres, les roques s’afebleixen i es trenquen a causa de la gelifracció.

• Això facilita l’acció erosiva de les glaceres.

En aquesta acció intervenen dos mecanismes diferents:

Desgast produït pels materials transportats pel gel contra la superfície sobre la qual circula. Aquest mecanisme origina superficiesllises, amb estries en la direcció del desplaçament del gel.

La glacera arrenca fragments rocosos del substrat. Es generen superfícies rugoses.

FORMES D’EROSIÓ GLACIAL

• Circs: Grans depressions excavades al peu dels cims més alts. Tenen forma circular, amb parets gairebé verticals. Si es tracta de diversos circs, al centre queda un pic, anomenat agulla glacial (horn).

• Valls glacials: Tenen un perfil transversal típicament en forma de U, amb fons pla i parets verticals fins al nivell en què van ser ocupades pel gel.

• Valls penjades: Són petites valls que desemboquen a les valls principals. Tenen també perfil transversal en forma de U. Resulten de l’excavació de petites llengües glacials que conflueixen a la llengua principal.

TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ

El gel o la neu comprimida de les glaceres es desplaça sobre si mateixa i sobre el sòl que ho suporta. Això és degut a:

la gravetat, amb què el gel es comporta com un altre fluid. al pes de les successives capes de neu que s'acumulen a les parts més

elevades.

• Les parts centrals es desplacen més de pressa que les que freguen contra el terra o contra les parets laterals. Tampoc és la mateixa velocitat a totes les glaceres.

• El moviment de les masses de gel a velocitat no uniforme és el que provoca l'aparició de:

Escletxes Esquerdes

• Les glaceres alpines de zones temperades tenen una velocitat de desplaçament notable però insuficient actualment per cobrir la zona de fusió; és a dir, la part inferior de la gelera es fon més de pressa que no pas s'acumula la neu a la part superior. La repetició any rere any d'aquest fenomen està donant lloc a la disminució de la mida de les glaceres i en molts casos ha comportat ja la seva desaparició.

• És precisament el desplaçament de les masses de gel el que provoca les formes més importants i característiques de l'erosió glacial: els llacs o cubetes glacials, les morenes i els fiords.

LES MORENES

• Reben el nom de morena tant els materials transportats per la glacera com els que ja han estat sedimentats.

• En una glacera, la càrrega es distribueix en morenes laterals, centrals i de fons.

LLACS GLACIALS

• Els llacs glacials es formen a causa de l’excavació que poden arrivar a produir les glaceres. Quan el gel es retira, es formen petits llacs de montanya, els quals, gràcies a l’erosió regressiva produïda pels rius que neixen als mateixos llacs, tendeixen a desaparèixer ràpidament.