Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT 5:
GEOLOGIA
ANNEX 1
ELS AGENTS GEOLÒGICS
ÍNDEX
● Introducció.
● El vent.
● Les glaceres.
● Les aigües salvatges.
● Els rius.
● Les aigües subterrànies.
● El mar.
INTRODUCCIÓ
Els processos geològics externs són tots
aquells processos que es produeixen a la
superfície terrestre i provoquen la destrucció
del relleu.
Els processos geològics externs són 4:
meteorització, erosió, transport i sedimentació.
Els processos geològics externs estan causats
per l'acció dels agents geològics.
Hi ha sis grans agents geològics: vent,
glaceres, aigües salvatges, rius, aigües
subterrànies i aigües marines.
Tots aquests agents geològics estan
constituïts per aire o per aigua, el moviment
dels quals els proporciona la capacitat erosiva
i de transport. El seu moviment és degut a
l'energia del Sol i a la força de la gravetat.
Cada agent geològic forma un relleu
característic.
EL VENT
El vent té una capacitat erosiva molt reduïda.
El que sí que té el vent és una gran capacitat
de transport de materials molt fins, com
partícules de sorra o partícules d'argila, que
són arrossegades a molta altura i poden
recòrrer milers de quilòmetres abans de caure
a terra.
Aquest procés rep el nom de deflació i, al
eliminar-se les partícules petites, crea uns
camps de pedres anomenats regs.
La sorra aixecada pel vent té un procés de
poliment de les roques anomenat abrasió.
Com que el vent aixeca els grans de sorra
més grans a menys altura, les roques
s'erosionen més per la base, i donen lloc a
estructures en forma de bolet
Quan el vent perd velocitat, diposita els
materials que transporta. La sorra forma unes
acumulacions anomenades dunes, que es
desplacen en la direcció del vent a mesura
que avancen des de la cara enfrontada al vent
(sobrevent) cap a la cara oposada al vent
(sotavent).
Els deserts de sorra reben el nom d'ergs, i les
dunes en forma de mitja lluna, barcanes.
Les dunes suposen una amenaça en els
pobles costaners i en els pobles propers als
deserts de sorra, ja que quan avancen
envaeixen les hortes, els carrers i, fins i tot, els
habitatges.
Per fixar-les i evitar-ne el desplaçament,
s'intenta colonitzar les dunes amb vegetació.
La pols que transporta el vent també pot
formar uns diposits molt extensos anomenats
loess, que donen lloc a terrenys molt fèrtils.
LES GLACERES
A les zones de clima polar, com Grenlàndia o
l'Antàrtida, i a les muntanyes més altes, com
l'Himalaia, els Andes o els Alps, la neu no
arriba a fondre's a l'estiu i s'hi va acumulant.
A mesura que les capes de neu s'acumulen,
les capes inferiors es compimeixen i perden
l'aire que contenen. Quan la neu està a uns 7
ó 8 metres de profunditat, s'ha transformat
completament en glaç.
Les glaceres són masses de glaç que es
desplacen des de la zona on s'acumula la neu
fins a les zones on el glaç es fon.
A l'Antàrtida i Grenlàndia, el glaç cobreix
milers de quilòmetres quadrats i forma les
glaceres de casquet, que tapen tot el relleu.
A les regions on s'acumula menys glaç,
aquest es canalitza entre les muntanyes,
formant les glaceres alpines.
En una glacera s'hi distingeixen tres parts: el
circ glacial, la llengua de glacera i les
morenes.
El circ glacial és el lloc on s'acumula la neu i
es transforma en glaç.
Quan el glaç es desplaça des del circ glacial
fins a les zones més baixes del relleu, forma
les llegües de glacera.
Les llengües de glacera arrosseguen grans
quatitats de pedres que constitueixen les
morenes. Les morenes laterals s'acumulen a
tots dos costats de la llengua. Quan s'ajunten
dues llegües de glacera, dues morenes
laterals poden formar una morena central. Al
final de la llengua s'origina una morena frontal.
Les llengües de glacera excaven valls en
forma de U.
El glaç, a més, produeix una intensa
meteorització mecànica sobre les roques,
originant relleus escarpats.
LES AIGÜES SALVATGES
A les zones on el clima és sec i la vegetació és
escassa, quan hi plou de manera torrencial
l'aigua no s'infiltra en el sòl, sinó que corre per
la superfície i erosiona intensament el terreny.
Les aigües salvatges són el principal agent
geològic que modela el paisatge a la majoria de
països mediterranis.
Les aigües salvatges formen solcs al terreny,
que es van fent cada cop més profunds i
originen barrancs. A les zones de fort pendent,
aquesta erosió és molt intensa i s'originen
xaragalls, formats per solcs molt profunds que
deixen entre ells crestes i columnes sense
erosionar.
Els solcs que formen les aigües torrencials
sovint conflueixen fins a formar un únic llit.
Aleshores es forma un torrent, que només duu
aigua després d'una pluja forta.
En un torrent s'hi poden diferenciar tres parts:
la conca de recepció, el canal de desguàs i el
con de dejecció.
La conca de recepció és la zona que recull
totes les aigües torrencials. Té forma d'embut.
El canal de desguàs és la zona per la que
surten l'aigua i els materials de la conca de
recepció.
El con de dejecció és la zona on s'acumulen
els sediments arrossegats pel torrent.
Quan el con de dejecció és gran i ocupa una
extensió de diversos quilòmetres quadrats, rep
el nom de ventall al·luvial.
Els ventalls al·luvials són zones en què hi pot
haver risc de riuades. Tot i això, moltes
poblacions estan assentades sobre aquestes
zones.
ELS RIUS
Els rius són cursos permanents d'aigua que
van confluint els uns en els altres fins a formar
un corrent principal que, generalment,
desemboca al mar.
El conjunt que forma un riu principal amb tots
els seus afluents rep el nom de xarxa de
drenatge, i l'àrea que aporta aigua a una xarxa
de drenatge rep el nom de conca hidrogràfica.
A la part alta del riu, on hi ha força pendent,
l'aigua del riu erosiona el llit, fent-lo més
profund i formant una vall estreta que rep el
nom de vall en V.
Al curs mitjà del riu, on ja no hi ha tanta
pendent, el riu perd capacitat erosiva i
comença a traçar uns revolts, anomenats
meandres, que fan retrocedir les parets de la
vall i originen unes valls de fons pla
anomenades valls d'obi.
Quan un riu que circula per una vall d'obi es
desborda, ocupa tot el fons de la vall, o una
gran part. L'extensió de terreny susceptible de
ser inundada si puja el nivell del riu rep el nom
de plana d'inundació.
Després de milions d'anys d'acció erosiva, les
valls de fons pla es van ampliant cada cop
més, s'uneixen les unes amb les altres i
acaben formant una enorme superfície plana
que rep el nom de peneplà.
Els rius sedimenten els materials en el seu
propi llit, quan perden capacitat de transport, o
en la plana d'inundació, després d'una
crescuda.
La major part dels sediments, però, acaba
arribant al mar, on són transportats de nou per
les ones.
Quan un riu acumula sediments a la seva
desembocadura més de pressa del que les
ones els retiren, s'acaba formant un delta.
LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
Les aigües que s'infiltren en el sòl poden
produir la dissolució d'alguns minerals
constituents de les roques.
Si l'aigua duu diòxid de carboni dissolt, té
caràcter àcid i pot dissoldre la calcita, un
mineral format per carbonat de calci (CaCO3).
Com a resultat d'aquesta dissolució és formen
cavitats subterrànies: coves, avencs i sales o
grutes.
Les coves són conductes horitzontals i els
avencs són conductes verticals.
Les sales o grutes són grans cavitats
subterrànies.
Als llocs on degota l'aigua que circula per
l'interior de les galeries subterrànies, s'hi
diposita el carbonat de calci que duu dissolt.
Aquest carbonat de calci origina estalactites,
que es formen al sostre, i estalagmites, que es
formen al terra.
Quan una gruta subterrània s'emfonsa,
apareix una depressió del terreny a la
superfície que rep el nom de dolina.
EL MAR
Els moviments de l'aigua dels mars i els
oceans (onades, marees i corrents marins)
tenen una gran capacitat erosiva i de
transport.
Les onades són produïdes pel vent. Erosionen
les costes altes, provocant el retrocés dels
penya-segats i elabora extenses plataformes
d'abrasió.
Les onades també trituren les roques i les
conquilles dels éssers vius, formant una fina
sorra.
Aquesta sorra, juntament amb la sorra
aportada pels rius, és transportada per les
onades fins que sedimenta en una zona
arrecerada, formant acumulacions com les
platges, les fletxes litorals (barres de sorra
paral·leles a la costa) o els tòmbols (barres de
sorra que uneixen una illa a la costa).
Les marees són moviments de grans masses
d'aigua causades per la influència gravitatòria
de la Lluna i el Sol. Les marees augmenten la
zona d'actuació de les onades.
Els corrents marins es formen per diferències
de temperatura i salinitat de les aigües, o per
la influència de vents molt constants. Els
corrents marins transporten materials al llarg
de la costa i mar endins.
