Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens

Joan Torrent-Sellens

[email protected]

Estudis d’Economia i Empresa Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3)

Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement

Dinàmiques i reptes per al segle XXI

X Seminari Compartim:Les organitzacions en l’època de la participació i les xarxes

Barcelona, 29 de juny de 2010

Motivacions

El canvi organitzatiu com a articulador d’una economia i societat en temps de grans canvis.

L’organització del treball com a cara oculta de la productivitat, la competitivitat i el benestar.

La productivitat al sector públic: de l’eficiència com a objectiu a l’eficiència com a instrument.

El diàleg entre eficiència, equitat, desigualtat i benestar: el gradient social de la tecnologia i el canvi organitzatiu.

El canvi competencial de treballadors i organitzacions, i la nova política pública com a instruments per a sortir de la crisi.

Antecedents

1. L’economia i la societat del coneixement2. Del treball industrial al treball en xarxa3. De l’organització industrial a l’organització en xarxa 4. La xarxa organitzativa5. Pràctiques d’organització en xarxa del treball6. L’organització en xarxa del treball a Catalunya7. El diamant competitiu de l’organització en xarxa

Índex

1. L’economia i la societat del coneixement: cap a la tercera

revolució industrial

Conjunt de canvis tècnics i econòmics interrelacionast ambcanvis culturals i institucionals basats en l’ús intensiu de les TIC i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement

Fonts de productivitat i benestar social basades en la tecnologia manufacturera, l’organització científica i

burocràtica del treball i el treball manual

1. Economia i societat del coneixement

Ampli consens multidisciplinari: les TIC són la base material de l’economia i la societat del coneixement i tenen quatre implicacions bàsiques:

3/28

4. Ràpida extensió i abast territorial i socio-demogràfic distintiu. Efecte expansió o externalitats de xarxa

1. Són el nucli del procés de transformació econòmica, però reforcen el seu impacte si es combinen amb canvis a les competències de les persones i de les organitzacions. Efecte complementarietat.

2. Impregnen, o exerceixen un ampli entramat, d’implicacions sobre el conjunt d’activitats econòmiques (producció, distribució, intercanvi i consum). Efecte sinèrgic

3. Es fonamenten en la informació i el coneixement per a generar informació i coneixement. Efecte substitució: del treball manual al treball mental


Un esquema de l’economia i la societat del coneixement

Telecomunicacions Informàtica i equips

Continguts

Efectes sobre lademanda

Efectes Socials

TIC

Indústria de la informació

Economia del coneixement

Societat del coneixement

Efectes Ideològics/culturals

Efectes Polítics

Efectes Institucionals

Efectes sobre l’oferta


2. Del treball industrial al treball en xarxa


5/29

Conjunt dinàmic i interrelacionat d’agents, organitzacions i relacions laborals en xarxa, sota l’efecte del canvi tecnològic

digital esbiaixador d’habilitats (e-SBTC)

Treball característic de la societat industrial

TREBALL EN XARXATREBALL INDUSTRIALProducció

Capital humà

Organització

Valors i cultura

2. Del treball industrial al treballen xarxa

1.- Tecnologies manufactureres (skills manuals)2.- Producció: taylorisme, burocràcies i toyotisme3.- Input bàsic: capital físic i treball manual

TIC. Amplificació/substitució d’habilitats mentalsA mida/diferenciada. Organització xarxaFluxos d’informació, comunicació i coneixement

4.- Formació reglada per tota la vida5.- Habilitats: experiència i constància6.- Tipus de treball: treball genèric

7.- Remuneració fixa8.- Organització (divisió tasques, centralització)

9.- Compromís: contracte

10.- Relació amb l’organització: col·lectiva11.- Valor corporatiu: estabilitat

Formació contínua i formació al lloc de treballInnovació i flexibilitatTreball autoprogramable

Remuneració flexibleOrganització xarxa: equips, objectius i autonomia)Importància del contracte informal

Individual

Flexibilitat

Evolució de l’ocupació basada en el coneixement als països del G7. 1970-2000 (percentatges respecte el total de l’ocupació)

Font: Aoyama y Castells (2002): “An empirical assessment of the information society: Employment and occupational structures of G7 countries”, International Labour Review, 141 (1/2), 123-159.

47,4

28,4

54,651,2

47,542,3

37,2

57,0

50,5

35,039,0

33,126,923,9

0

20

40

60

80

Canadà França Alemanya Itàlia Japó Regne Unit EUA

1970 1980 1990 2000

Treball en xarxa i e-SBTC (i): important augment dels treballadors de la gestió de la informació i el coneixement (TIC, finances i

assegurances, serveis a l’empresa i sector públic)


Taxes d’ocupació i atur, segons el nivell d’estudis acabats a la Unió Europea-15, EUA i Japó. 2007 (En percentatges sobre el total de l’ocupació i l’atur. Persones entre 25 y 64 anys) Taxa d’ocupació Taxa d’atur Menys que Estudis Menys que Estudis est. secundaris secundaris Estudis est. secundaris secundaris Estudis de segon cicle segon cicle superiors de segon cicle segon cicle superiors Àustria 53,3 74,3 84,5 8,6 3,9 2,6 Bèlgica 49,0 74,0 84,2 12,4 6,9 3,7 Dinamarca 60,4 79,7 86,4 6,8 4,0 3,7 Finlàndia 57,9 75,2 84,1 10,7 7,4 4,4 França 57,8 75,0 81,6 12,4 7,3 6,0 Alemanya 51,6 70,6 82,9 20,2 11,0 5,5 Grècia 57,9 69,9 82,0 8,2 9,2 7,0 Irlanda 58,4 76,7 86,8 6,0 3,1 2,0 Itèlia 51,6 73,3 80,4 7,7 5,3 5,7 Japó 67,1 72,3 79,4 6,0 4,9 3,1 Luxemburg 61,0 71,0 84,0 5,0 3,5 3,2 Holanda 59,5 77,9 85,6 5,8 4,1 2,8 Portugal 71,5 79,3 87,3 7,5 6,7 5,4 Espanya 58,6 74,7 82,4 9,3 7,3 6,1 Suècia 66,1 81,3 87,3 8,5 6,0 4,5 Regne Unit 52,1 79,6 87,9 6,6 3,2 2,0 EUA 57,2 72,8 82,5 9,0 5,1 2,6 UE-15 57,8 75,5 84,5 9,1 5,9 4,3 OCDE 56,5 74,8 84,1 11,0 5,8 3,8 Catalunya 60,5 78,7 85,4 8,5 6,5 4,9 Font: Elaboración pròpia a partir del OECD Employment Outlook (2008).

Treball en xarxa i e-SBTC (ii): l’educació com a garantia d’èxit a llarg termini en els mercats de treball


Treball en xarxa i e-SBTC (iii): la tecnologia per si mateixa no garanteix cap resultat en el món laboral. Amplificació d’habilitats cognitives no rutinàries en treballadors formats, més ocupació i

salaris

Font: Autor et al. (2003). “The skill content of recent technological change. An empirical exploration”,Quarterly Journal of Economics, 118(4), 1279-1334.


3. De l’organització industrial a l’organització en xarxa

7/29

Forma estratègica, organitzativa i productiva basada en la configuració de l’activitat al voltant d’una xarxa.

Forma d’organització dotada d’una estructura i un ordre seguintuns criteris de racionalitat caracteritzada per un control de les interaccions i de la jerarquia perquè s’ajustin a les previsions

establertes


ORGANITZACIÓ XARXAORGANITZACIÓ INDUSTRIAL

2. Diferenciació/adaptació/qualitat

Estratègia 1.- Mercats nacionals i internacionals 1. Mercats globals: món les 24 hores

2.- Avantatges: economies d’escala i costos

3. Aliances i col·laboracions3.- Relació stakeholders: aïllada

5. Descentralització i autonomia

Organització4.- Divisió treball: atomització i execució 4. Equips variables per competències

5.- Coordinació treball: centralització i jerarquia

6. Organització horitzontal en xarxa6.- Estructura: organització científica i toyotisme

8. Fluxos intangibles: informació i coneixement

Producció / Serveis7.- Tecnologia: manufactures (skills manuals) 7. TIC. Ampliació/substitució skills mentals

8.- Inputs bàsics: capital físic i treball manual

9. Negocis en xarxa: cadena desintegrada de valor 9.- Esquema producció flexible (xarxa d’empreses)

11. Creixement via co-innovació

Valors i cultura 10.- Treball: seguretat via especialització 10. Flexiseguretat via creativitat i polivalència

11.- Organització: creixement via acumulació

12. Competitivitat per gestió col·laborativa 12.- Contracte social: productivitat per salaris fixos


4. La xarxa organitzativa

4. Xarxes organitzatives

Definim l’organització en xarxa del treball com una nova forma d’estructurar i coordinar el treball basada en la autonomia funcional, la

descentralització organitzativa i en la interconnexió en xarxa delsagents socials, interns i externs de l’organització, a través de l’ús

avançat de les TIC

Sumario

2/29

Antecedents i marc conceptual

1) Inter-organizativa, referida a un grup particular d’institucions o organitzacions que cooperen;

2) Intra-organizativa, referida a una forma específica d’organització:

que emergeix a partir d’una orientació transversal, ambenllaços horitzontals i amb menys jerarquia.

que presenta una relació recurrent i retroalimentada entre dos elements essencials:

a) necesitat de confiança entre els actors que accedeixena normes i valors comuns; b) l’existència d’una interdependència entre els seusmembres, o al menys, un intercanvi de recursos.


Tipus de xarxes (networks) organitzatives

Sumario

2/29


Característiques de la xarxa com a forma d’organització

Compartir recursos, complementar rols i treball cooperatiu.

Generació de relacions recurrents de interdependència en un context de confiança mútua.

Coordinació i cohesió institucional a partir d’una aproximaciócooperativa i no jerárquica.

En l’explicació de l’evolució cap a l’organització en xarxa hi ha dos elements fonamentals:

a) les activitats transversals relacionades amb la capacitatde recombinació d’estructures, i

b) la minimització de la influència del centre (o autonomiade la perifèria).


Sumario

2/29


L’organització en xarxa del treball combina l'establiment de xarxes socials i de negocis, amb l'ús productiu, comunicatiu i de coordinació de les TIC, i amb la qualitat dels recursos humans

Es caracteritza per:• L'establiment de fronteres, de límits interns i externs, permeables • L’aplanament d'estructures• L'orientació a projectes• La comunicació directa • El compromís i la confiança

La complementarietat d'aquests cinc components reforcen el gran actiu de la xarxa intra-organitzativa


Propietats de la xarxa com a forma d’organització

5. Pràctiques d’organització en xarxa del treball


L’aplicació de principis i de pràctiques a les organitzacions, amb l’objectiu d’obtenir-ne el màxim profit, i de desenvolupar la creativitat i el compromís

dels seus treballadors, a tots els nivells, per aconseguir un avantatge competitiu i per assolir els reptes empresarials i de servei plantejats per

l’entorn social, l’econòmic i el tecnològic, en els quals l’organització existeix

Sumario

2/29

Conclusions estudi

Indicadors de NFOXTHitt i Brynjolfsson (1997)1) Existència d’equips de treball2) Presa de decisions per part del treballadorsBlack i Lynch (1997)1) participació de l’empleat I existència d’equips de treball semi-autònoms; 2) disseny del lloc de treball o processos de reenginyeria (augment del nre. de treballadors tècnics, reducció del nombre de treballadors

per supervisor i pràctiques de rotació interna i de participació dels treballadors en la presa de decisions); 3) formació i ensinistrament de la força de treball (formació en TIC, desenvolupament de competències per al treball en equip i pràctiques

de millora del capital humà); i 4) Compensació basada en incentius Brynjolfsson i Hitt (1998)1) equips autònoms de treball; 2) implicació dels treballadors en les decisions estratègiques; i 3) discrecionaitat dels treballadors en la planificació de tasquesHitt i Brynjolfsson (2002)1) transformació de les relacions amb els proveïdors; i 2) modificacions de les relacions amb els clientsBresnahan, Brynjolfsson i Hitt (2002)1)demanda de capital humà (nivell formatiu, competències dels trebaLladors i estructura d’habilitats); 2) millores internes del capital humà; 3) descentralització de l’organització del lloc de treball (ús d’equips de treball, activitats realitzades pels equips de treball, equips de treball com a criteri promocional i us d’equips de millora o cercles de qualitat); 4) autoritat en la presa de decisions (desenvolupament del lloc de treball i metodologia de treballGant, Ichniowski i Shaw (2002)Establiment de xarxes de comunicació entre els diferents llocs de treball

Bartel, Ichniowski i Shaw (2004)1)la formació i l’ensinistrament (bàsic o tècnic); 2)la presència d’e-quips de treball; i 3)3) les pràctiques de compartir informació (reunions formals). Foss (2005)1) presència d’equips interdisciplinaris de treball, de cercles de qualitat, de sistemes de recollida de les propostes dels treballadors, de rotació planificada dels llocs de treball, de delegació de responsabilitats, d’integració de funcions i de pagaments en funció del rendiment; 2) formació i l’ensinistrament intern i extern a l’empresa


Sumario

2/29


1) La focalització en els elements de valor nuclears per a l'organització.

2) L'augment dels enllaços laterals.

3) La utilització de les tecnologies, especialment les digitals, com a complement essencial de l'activitat.

4) Rellevància creixent de la comunicació, els enllaços horitzontalsi les jerarquies planes, en detriment de les jerarquies verticals.

5) Menor dependència dels models jeràrquics d'autoritat i una creixent importància dels equips autònoms de treball

6) Uns treballadors més formats i que assumeixin majorsresponsabilitats.


Fonaments de l’organització en xarxa del treball

Sumario

2/29


1) S'aprecia una tendència creixent en la utilització dels noussistemes d'organització en xarxa del treball.

2) Aquests nous sistemes tenen un elevat grau d'associació ambl'ús de les TIC.

3) Existeixen importants relacions de complementarietat entre elsnous sistemes d'organització en xarxa del treball, l'ús de les TIC i la formació del treball en l'explicació del comportament innovador i els resultats de les organitzacions


Evidència de l’organització en xarxa del treball

6. L’organització en xarxa del treball a Catalunya


Nivell formatiu Nivell formatiu per sectors i dimensions

8,1

38

53,1

20,2

48,5

21,5

0

10

20

30

40

50

60

Primaris Secundaris Universitaris

Directiu No directiu

Sector d’activitat i dimensió

Primaris

i sense estudis

Secundaris

Universitaris

Sectors d’activitat

Indústria de la informació 15,2% 58,0% 25,0%

Indústria tecnologia baixa 30,1% 52,8% 14,0%

Indústria tecnologia mitjana 61,8% 32,7% 3,6%

Indústria d’alta tecnologia 29,4% 52,9% 14,7%

Serveis menys intensius en coneixement 23,6% 55,3% 18,8%

Serveis intensius en coneixement 7,6% 52,2% 38,2%

Dimensió empresarial

5 o menys treballadors 20,1% 55,2% 22,3%

De 6 a 9 treballadors 34,6% 48,1% 17,3%



Més de 100 treballadors 33,3% 44,4% 22,2%

Formació i ocupabilitat (i): el teixit productiu català no disposa d’una força de treball prou formada per a competir en l’economia del

coneixement

Font: Torrent et al. (2008). L’empresa xarxa. Tecnologies de la informació i la comunicació, productivitat i competitivitat. Barcelona: Ariel


El canvi en l’estructura ocupacional a Catalunya* 1994 i 2007 (Percentatges del canvi en el nombre de treballadors per categoria professional entre 1994 i 2007)

Coll-blanc AQ (35,2%)

Coll-blau AQ (9,2%)

Coll-blanc BQ (28,7%)

Coll-blau BQ (26,8%)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Estruct. canvi

* Coll-blanc d’alta qualificació: directius-managers, professionals i tècnics i professionals associats. Coll-blanc de baixa qualificació: administratius, treballadors de restauració, treballadors de serveis personals, treballadors de serveis de seguretat i treballadors del comerç. Coll-blau d’alta qualificació: treballadors de l’agricultura, comandaments intermitjos a la indústria itreballadors manuals qualificats. Coll-blau de baixa qualificació: operaris i treballadors no qualificats. Font: Torrent i Ficapal (2008).

Formació i ocupabilitat (ii): risc d’exclusió a les categories competencials i ocupacionals majoritàries en la creaciód’ocupació durant la fase expansiva del cicle econòmic


Salari mitjà per hora treballada segons tipus d’ocupació i sector d’activitat a Espanya. 2002 (euros brutos)

16,815,0

14,012,1

13,7

8,5

02468

1012141618

Indústria del coneixement Activitats intensives enconeixement

Activitats no intensives enconeixement

1. OTIC: Ocupacions intensives en TIC; ONITIC: ocupacions no intensives en TIC. Font: Díaz i Torrent (2008): “TIC, conocimiento y salarios en España. Un análisis del impacto del SBTC sobre la estructura de salarios de la economía española”, a Díaz (coord.). Nuevas tecnologías, nuevos mercados de trabajo. Madrid: MundiPrensa, 227-255.

OTIC ONITIC

Formació i ocupabilitat (iii): millor ocupació i salaris en els sectors i activitats intensives en l’ús de TIC i coneixement


Les fonts co-innovadores de la productivitat del treball a les empreses catalanes, per intensitat tecnològica i en coneixement (coeficients estandarditzats i significatius del model de regressió lineal múltiple amb la productivitat del treball com a variable dependent)

0,423

0,290

-0,210

0,269

-0,099

-0,097

0,154

0,109

0,075

0,270

0,033

-0,058

-0,041

-0,043

-0,033

-0,300 -0,200 -0,100 0,000 0,100 0,200 0,300 0,400 0,500

KFP

SORG

SCUALIF

STIC

SORGTIC

STICCUALIF

SORGCUALIF

SEGURID

FLEXJORN

CULTORG

Empreses intensives en tecnologia i coneixement Empres es no intensives en tecnologia i coneixement

Font: Torrent i Ficapal (2009). “TIC, co-innovación y productividad empresarial: evidencia empírica para Cataluña y comparativa internacional”, Revista de Economía Mundial (en prensa).

Fonts productivitat empresarial: les complementarietats entre elcanvi tecnològic digital, l’organitzatiu i el competencial no

expliquen l’eficiència a dues terceres parts d’empreses catalanes


Sumario

2/29


v1. Existència d'equips de treball flexibles i adaptables per a cada línia de negoci.

v2. Els treballadors poden compartir i intercanviar informació des de tots o gairebé tots els punts de treball.

v3. Els treballadors operatius prenen les decisions en l’àmbit operatiu

v4. Forma predominant de control/supervisió del treball perobjectius.

v5. Model d'organització de l‘activitat per processos o projectes.

v6. Introducció d’innovacions en el procés a través de les TIC en els darrers dos anys.

v7. Introducció d’innovacions organitzatives en els darrers dos anys.


L’indicador POTREX

Sumario

2/29


Sumario

2/29


Sumario

2/29


Sumario

2/29


Sumario

2/29

Innovació en el lloc de treball

Les empreses catalanes amb unes pràctiquesd'organització en xarxa del treball més avançadespresenten una estructura de l'activitat més adaptada als canvis de l'entorn, més flexible i més innovadora; i una utilització de les TIC, una capacitació delsrecursos humans i uns resultats superiors als de les empreses amb unes pràctiques d'organització del treball més tradicionals


7. El diamant competitiu de l’organització en xarxa:

lideratge, innovació, tecnologia, ocupabilitat i flexibilitat

7. El diamant competitiu de l’organització en xarxa

Canvi cultural i o

rganitzatiu

Xarxes intra-organitza

tivesFormació i capitació continua i

al lloc de treball (ocupabilitat) Relacions laborals basades en

objectius i flexiseguretat

Millora de la cultura, e-skills i els usos TIC (efectes xarxa)

Rol p

roac

tiui d

inam

itzad

orde

les

inst

ituci

ons.

Nov

a po

lític

a

Tecnologia

Lide

ratg

eInnovació

Capacitació

FlexibilitatlOrganitzacióen xarxa

7. El diamant competitiu de l’organització en xarxa

Joan Torrent-Sellens

[email protected]

Estudis d’Economia i Empresa Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3)

Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement

Dinàmiques i reptes per al segle XXI

X Seminari Compartim:Les organitzacions en l’època de la participació i les xarxes

Barcelona, 29 de juny de 2010

Education

Les organitzacions a l’economia i la societat del coneixement. Joan Torrent-Sellens