2
CONTE: EL MÓN DE MIRÓ A Barcelona hi vivia un nen, en Joan. Li agradava molt pintar animals: gossos, peixos, gats i ocells. El que li cridava més l’atenció eren els ulls dels animals, perquè a través de la seva expressió sabia si estaven contents o tristos, si tenien gana o fred, si volien jugar o estaven cansats, així que els pintava els ulls de totes les maneres possibles: ulls grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts, ulls tancats, ulls misteriosos i ulls de molts colors. No us penseu que només sabia pintar ulls. En Joan dibuixava tots els animals, però no com eren, sinó que els feia més bonics, els hi posava tres cues i cinc ulls, dos nassos i set potes o quatre orelles i vuit pèls. Així va ser que els animals es divertien més dins els quadres d’en Joan que als carrers de la ciutat i per això no volien sortir d’aquell món alegre i fantàstic on podien volar i jugar sempre. Era el món de la fantasia i la ilusió. En Joan estimava la natura. Per això va cridar a les flors, a les fulles, als arbres i a tots els insectes perquè gaudissin també d'aquest món de felicitat. Ah! I a les pedres pesades i grises els va dir:

Llengua

Embed Size (px)

Citation preview

CONTE: EL MÓN DE MIRÓA Barcelona hi vivia un nen, en Joan. Li agradava molt pintar animals: gossos, peixos, gats i ocells. El que li cridava més l’atenció eren els ulls dels animals, perquè a través de la seva expressió sabia si estaven contents o tristos, si tenien gana o fred, si volien jugar o estaven cansats, així que els pintava els ulls de totes les maneres possibles: ulls grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts, ulls tancats, ulls misteriosos i ulls de molts colors.

No us penseu que només sabia pintar ulls. En Joan dibuixava tots els animals, però no com eren, sinó que els feia més bonics, els hi posava tres cues i cinc ulls, dos nassos i set potes o quatre orelles i vuit pèls.Així va ser que els animals es divertien més dins els quadres d’en Joan que als carrers de la ciutat i per això no volien sortir d’aquell món alegre i fantàstic on podien volar i jugar sempre. Era el món de la fantasia i la il·lusió.

En Joan estimava la natura. Per això va cridar a les flors, a les fulles, als arbres i a tots

els insectes perquè gaudissin també d'aquest món de felicitat. Ah! I a les pedres pesades i grises els va dir: - Jo, us pintaré de coloraines perquè sigueu més maques!!

Va agafar els colors que utilitzava, i va pintar les pedres grans de color groc, vermell, verd, blau i taronja.Mai les pedres havien lluït tant!!Un dia, el nostre amic es va endur els animals, les pedres i els insectes a París.Pujaren a una torre de ferro i des d’allí, els va ensenyar la immensitat de l’Univers, els presentà la lluna i el sol, les estrelles, els estels, els planetes i satèl·lits i també les grans constel·lacions o agrupacions d’estrelles.

A partir d’ara, els va dir, formaran part del vostre entorn, podreu viatjar amb la imaginació a través del cosmos i descobrireu nous móns i tindreu grans aventures, perquè tot això és possible si ho desitgeu de veritat.

Encara van fer un altre viatge. Van anar a una illa anomenada Mallorca. Era un lloc tranquil i lluminós. En Joan va pensar:- Tots els animals, les estrelles i les plantes hi estaran molt a gust.Els personatges que habitaven a Mallorca eren els humans: homes dones, nens i nenes. Semblaven estranys però eren una gent bondadosa, tranquil·la i divertida que gaudia del món màgic d’en Joan.Aviat tots varen formar un gran grup on el respecte per la llibertat dels altres era la única condició.Allò era un món feliç!!