projectePROGRAMACIÓ LLENGUA (Reparado)

8/9/2019 projectePROGRAMACI LLENGUA (Reparado)

1/70

PROGRAMACI LLENGUA GRUPS FLEXIBLE A

Curs 2009/2010PROGRAMACI LLENGUA CASTELLANA ADAPTADA ALS GRUPS

FLEXIBLES de 3r DESO A

NDEX

NDEX ............................................................................................................................1INTRODUCCI (segons el decret de la ESO): ............................................................. 1JUSTIFICACI (Grups flexibles / rea llengua castellana) .......................................... 4ATENCI A LA DIVERSITAT ....................................................................................7CONTEXT DEL GRUP I REA ...................................................................................8METODOLOGIA I ESTRATGIES DAPRENENTATGE ........................................9

Proposar materials interessants ................................................................................ 22Experimentaci ......................................................................................................... 22

Sobre el vocabulari ...............................................................................................24OBJECTIUS DREA .................................................................................................261.CONTINGUTS ........................................................................................................28COMPETNCIES BSIQUES DE LMBIT DE LLENGES (competncies del

l fi i l) 36


2/70

l fi i l) 36


Curs 2009/2010Segons les instruccions a inici dels curs 2009/2010 les prioritats generals aconsolidar en els centres sn:

- Lescolaritzaci inclusivade lalumnat, atenent, des dun plantejament globalde centre, les seves necessitats educatives i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la mxima participaci de tot l'alumnat en els entornsescolars ordinaris.

- El desplegament de lorganitzaci, objectius i continguts de les matries del'ESO establint com a finalitat central eldesenvolupament de lescompetncies bsiques en l'alumnat.

- Lassoliment, per part de tot lalumnat, dunbon nivell de comprensi idexpressi oral i escrita, dagilitat en ls destratgiesi instruments declcul i en la resoluci de problemes, i dautonomia en laprenentatge enl'ensenyament obligatori.


3/70


Curs 2009/2010coneixements i fomentar mbits detreball interdisciplinari, la integraci delsdiferents tipus de continguts per part de lalumnat i el seu s efectiu endiferents situacions i contextos, desenvolupant aix les competncies bsiques.

- Ls de la llengua catalanacom a llengua daprenentatge i de comunicacien les actuacions docents i administratives del centre.

- Limpuls dunprojecte educatiu plurilingeen el qual el catal, com a eixvertebrador, sarticuli de manera coherent amb lensenyament de les altresllenges i la resta del currculum, tot establint la necessria relaci entre lesdiferents estratgies didctiques.

Principis generals segons els projecte educatiu del centre (PEC):

En les programacions que es realitzen de cada rea pels diferents departaments, caltenir presents les prioritats establertes en elpla estratgic del centre.


4/70


Curs 2009/20108. Planificar activitats i estratgies que potencin lanlisi i la reflexi entre

lalumnat a lhora de resoldre situacions problemtiques o conflictives en laconvivncia del centre.

JUSTIFICACI (Grups flexibles / rea llengua castellana)

Degut a que molts alumnes daquest curs de 3r dESO tenen un nivell acadmic baix pel que fa a les rees instrumentals (matemtiques, castell i catal), al centre es vancrear grups de refor flexibles daquestes rees per tal de treballar amb aquestsalumnes duna manera ms personalitzada i adaptant-se als ritmes de cada alumne.

Tal i com assenyala lactual Llei Orgnica dEducaci al seu Article 72.3, els centreseducatius comptaran amb la deguda organitzaci escolar i realitzaran les adaptacions idiversificacions curriculars precises per facilitar a tot lalumnat lassoliment de lesfinalitats educatives.


5/70


Curs 2009/2010A ms, un cop haver detectar vist el funcionament del centre i desprs dhaver realitzat les observacions als grups flexibles de 1r, 2n i 3r dESO a lrea de llengua,sha detectat que aquest grup dalumnes de 3r dESO presenten moltes dificultatssobretot pel que fa a la comprensi i a lexpressi escrita i tamb pel que fa als hbitsde treball. Tot aix, es pretn que la metodologia i les estratgies daprenentatge quees pot veure en aquesta programaci es comparteixi amb la resta de professorat perques pugui treballar de froma transversal en les diverses rees del curriculum, i lespaims adequat per compartir i treballar de forma collaborativa s en les reunionsdequips docents.

3. CONTEXT DEL CENTRE

LIES Jlia Minguell est situat al barri de llefi (Badalona).Llefis un districte delmunicipi de Badalona situat a l'extrem sud-oest de la ciutat. Est compost per tres

b i S A i S J i S M i Li i b l b i d'A i i S R i


6/70


Curs 2009/2010Tercer ESO 94 (3 GRUPS)Quart ESO 91 (3 grups)

Primer Batxillerat 75 (3 grups)Segon batxillerat 49 (2 grups)

Primer cicle formatiu 33 (1 grup)Segon cicle formatiu 34 (1 grup)

Pel que fa a lESO, els alumnes estan distributs en grups detutories heterogniesiagrupaments flexibles en les rees de matemtiques, castell i catal.

s important destacar que durant aquest curs escolar sha elaborat elpla daccitutorial dampli abast (PAT):


7/70


Curs 2009/2010- Aprendre a aprendre

I elscontingutsque es treballen sn:Responsabilitat individual, elecci personal, habilitats comunicatives, entrenamentemocional, identitat de grup, drets, deures i lmits, cohesi de grup, conscienciaci decompetncies, comprensi i canvi, voluntat i motivaci,etc.

El professorat est organitzat per 10 departaments:

Departament catal (6 professors)Departament castell (5 professors)Departament biologia i geologia (3 professors)Departament fsica i qumica (4 professors)Departament socials (8 professors)Departament matemtiques (6 professors)


8/70


Curs 2009/2010Latenci a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes ilassoliment per part de tots de les competncies que els permetin el desenvolupament personal i escolar s unprincipi com a tots els cursos i etapes de leducaciobligatria.

El professorat ha dorganitzar lactivitat docent tenint en compte les caracterstiquesdel seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes daprenentatge.

Pel que fa a aquest grup dalumnes en que simpartir aquesta matria, ladaptacique es faci ser per a tot el grup en general, ja que tot aquest grup dalumnes tenennecessitats educatives especials (dictamen, PI..).

Plans individualitzats:En aquests grups dalumnes amb un nivell ms baix, hi han alumnes que tenen


9/70


Curs 2009/2010Concretament el grup dalumnes que forma part delgrup flexible Ade lrea decastell sn fora heterogenis i acostumen a reunir les segents caracterstiques:

Poca motivaci envers laprenentatge, alumnat immigrant amb desconeixement de lallengua, problemes conductuals i alumnes amb dictmen que tenen dificultats greusen laprenentatge. El que tenen en com la majoria daquests alumnes s que presenten dificultats en laprenentatge.

En aquest grup en concret actualment sn10 alumnes (6 noies / 4 nois):- 2 alumnes amb dictmen (un amb trastorn greu daprenentatge i moltes

dificultats en la lectoescriptura, i un altre amb dificultats greus daprenentatgei tamb amb problemes conductuals).

- 2 alumnes amb problemes conductuals i dificultats daprenentatge tot i que notenen PI.


10/70


Curs 2009/2010La metodologia estar basada dins el marcconstructivista. Ja que lobjectiu s quelalumne sigui capa de construir el seu coneixement progressivament amb lajut del professor/a de lassignatura.

Per tal daconseguir que laprenentatge sigui significatiu, es tindr en compte elsconeixements previs dels alumnes per tal que els puguin anar modificant, ampliant... iaix puguin formar de nous; sent partcips del seu propi aprenentatge.

Les classes seranactives,amb explicacions a la pissarra i de forma oral, en treballs en petit i gran grup, activitats orals i escrites... sobretot potenciant lafuncionalitat delsaprenentatges, per tal que els puguin relacionar amb la seva vida quotidiana.s important que en aquest grup dalumnes sutilitzimaterial diversificat (no tansols el llibre de text) perqu els motivin i ajudin a estar atents envers elsaprenentatges. Per aix, cal tenir en compte ls de les Tecnologies de la Informaci i


11/70


Curs 2009/2010

- Abans diniciar qualsevol tasca lalumne haur de tenir clar: qu he de fer,com ho he de fer i qu necessito per realitzar lactivitat.

- Les activitats sadaptaran a la tipologia de lalumnat (alumnes nouvingudes,

alumnes amb problemes conductuals i daprenentatge).

- Sutilitzaran materials i fotocpies properes a lalumnat en les que es fomentilaprenentatge significatiu dels alumnes i siguin lo ms funcionals possibles.

- s molt important donar mfasi al treball dhbits: anotacions diries delsdeures a la pissarra, explicaci detallada sobre les tasques a realitzar, posar fora atenci en la organitzaci de les tasques que es realitzen, etc.

- Recolzament per part del professor/a alhora de desenvolupar les activitats proposades.


12/70


Curs 2009/2010actituds, duna manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, encontextos i situacions canviants i diversos.

Per, si es vol que realment lalumnat desenvolupi aquestes competncies, caldr unacoordinaci efica, que superi la simple informaci sobre els continguts de lesdiferents disciplines i que faci possible que aquestrelacioni els aprenentatgesproposats en les diferents matries curriculars.

Aquesta coordinaci exigeix:

a. que el professorat es posi dacord en lametodologiaque entre tots saplicar(molt especialment en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge);

b. introduir en les matries les diferentsestratgies i tcniques daprenentatge,les habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitatscognitivolingstiques (descriure, explicar, argumentar...);


13/70


Curs 2009/2010Fases densenyament-aprenentatge:

1. Exploraci didees prviesTracta devidenciar quines sn les idees prvies i descobrir les estructuresdacolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements.Tamb permet explicitar i negociar els objectius daprenentatge perqu lalumnat selrepresenti.

2. Introducci de nous contingutsFonamentaci de nous coneixements com a ms tils de forma provocadora i participativa. Es tracta que lalumnat obtingui nova informaci significativa per afavorir la construcci de nou coneixement.Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant el dubte per aconseguir un canviconceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.


14/70


Curs 2009/2010Algunes estratgies i orientacions metodolgiques que el professorat ha de teniren compte per al desenvolupament de les competncies bsiques sn:

- Eldileg pedaggic a laulai la construcci compartida del coneixement.- Ls de les eines de la llenguai del pensament que fan possible seleccionar i

interpretar la informaci per construir i comunicar el coneixement.- Les situacions didctiques adreades a generar/fomentar inters mitjanant la

resoluci de problemesi a fer copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com s el mn on vivim.

- Les metodologiescom: el treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de notcies dactualitat, realitzaci de jocs de simulaci, on els nois inoies participin de la reconstrucci del coneixement

- Ls de fonts dinformaci diversificades: lectura dimatges, entrevistes ienquestes, premsa, treball de camp


15/70


Curs 2009/2010- La fase 3: Prctica autnoma de la estratgia, que deu exhibir-se al final de la

tasca.

Per aix s important tenir en compte aquests aspectes si es vol que els alumnes

integrin les estratgies que es volen ensenyar:

Momentsdintervenci

Passos a tenir en compte Reflexions que suggereix el professor

Abans decomenar Respecte a la tasca

Tenen clar el que han de fer?Estan tots dacord?Qu desitgen fer amb aquesta tasca?Qu coneixements necessiten per realitzar latasca?Qu passos han de seguir?


16/70


Curs 2009/2010

Passos que han que seguir per arealitzar la experincia

Qu criteri van a seguir per escriure esl passos?Com van a comprovar que realment no hanoblidat cap?Tots els passos sn igual dimportants?

Hi ha algun imprescindible?

Diseny de taules per anotar elsresultats

La tabla disenyada facilitar lanotaci delsresultats?s til per a tots/es?

Anlisis dels resultats Quines suggerncies donarien que ajudin aanalitzar els conclusions?

Conclusions Quines suggerncies donarien que ajudin aelaborar les conclusions?

Al finalitzar latasca Al finalitzar la tasca

Est suficientment clar per a qu un altre grup hoentengui?Com revisaran la tasca?


17/70


Curs 2009/2010decidir entre diferents alternatives, en definitiva, d'escriure de manera estratgicaserveix, seguint Bereiter i Scardamalia, per a transformar el nostre coneixement i per aaprendre a escriure pensant.

Aix doncs, les estratgies ens permeten prendre decisions de maneraintencional iconscient sobre la millor manera d'escriure en una situaci comunicativadeterminada.

Per a gestionar el procs de composici cal dur a terme un conjunt d'activitatscognitives molt complexes, que es concreten en lautilitzaci d'un conjunt deprocediments:

- Planificar:generar idees, seleccionar-les i organitzar-les.- Revisar: aprendre a rellegir des de perspectives diferents, cal detectar i


18/70


Curs 2009/2010temps a copsar i analitzar les interpretacions que els alumnes fan de les activitats quehan de dur a terme.

3) Reformular quan calgui aquestes interpretacions,de manera que sigui posible eldileg i la negociaci, i s'arribi a situacions en qu tant els alumnes com els professorsestiguin segurs d'all que volen aconseguir; s a dir, que hagin compartit els objectius.Desprs, tot aquest procs facilitar les activitats d'avaluaci, ats que dotar elsalumnes i els seus professors de criteris comuns per a valorar tant els productes finalscom el procs de composici seguit.

Proposta per a treballar la composici escrita amb aquests grups dalumnes:

Escriptura collectiva:L'escriptura collectiva consisteix en la redacci d'un text en grups de tres o quatre


19/70


Curs 2009/2010manera ms tcnica"), un altre pot recordar l'objectiu ("per si ho diem aix smolt poc convincent"), i un altre es pot fixar en l'adequaci al destinatari ("ellsno ho entendran"). Aquest repartiment de tasques, que en aquesta modalitat detreball es dna espontniament, permet que el treball collectiu respongui a un procs de composici ms complet del que els membres del grup per separat podrien portar a cap.

3) Des del punt de vista de l'assessorament psicopedaggic, s una eina molt til per a observar i valorar quines sn les dificultats que tenen els alumnes engeneral o alguns en particular a l'hora de produir un text escrit. Escriure engrup fa que el procs seguit sigui visible, s'externalitzi, i aix permet recollir dades del procs que, d'una altra manera, serien prcticament impossiblesd'obtenir.


20/70


Curs 2009/2010fer-se una representaci mental del text; el procs es duu a terme de manera diferentsegons les condicions de lectura.

Tot i aix hi ha altres autors com Duffy, Roehler i Mason, 1984, que diuen que es possible ensinistrar les habilitats i processos de comprensi a travs de la instruccidirecta. Elprocs dinstrucci directasegueix les segents pautes:

1-Ensenyament- Comunicar als alumnes el que aprendran i ajudar-los a relacionar-ho amb les

seves experincies prvies.- Modelar una habilitat o implementar dun procs determinat verbalitzar les

reflexions que sn pertinents.- Promoure la prctica guiada daquesta habilitat o procs.- Resumir el que sha aprs i verbalitzar el com, i quan aplicar-ho.


21/70


Curs 2009/2010Per quan parlem de les estratgies de lectura ens estem referint a la possibilitatd'ensenyar els estudiants a prendre decisions respecte aquan, com i per qu han dellegir un determinat text.

1. L'objectiu de lectura. Per qu llegim un text? Qu pretenem? Saber per questem llegint permet ajustar el nostre comportament als nostres objectius id'aquesta manera atribuir sentit a la lectura.

2. El tipus de text. Quines caracterstiques t?, ens s familiar?, i eltema?, quen sabem? Prendre conscincia abans de comenar a llegir de l'estructura deltext i del temade qu tracta ens ha d'ajudar a decidir com l'hem de llegir.

3. Els procediments que utilitzem mentre estem llegint. Segons lescaracterstiques del text i els nostres objectius, podem utilitzar diferents procediments que en facilitin la comprensi: subratllar, fer esquemes, prendrenotes, etc. Tots aquests procediments poden, en determinades situacions,


22/70


Curs 2009/2010Proposar materials interessants Presentar materials que aportin

informaci nova, sorprenent,incongruent amb els seusconeixements previs.

Variar els materials (diferents alscomuns dels llibres de text. P.excmics, revistes...)

Presentar materials que connectinamb els interessos dels alumnes.

Aprofitar els materials que lalumnat pugui aportar.

Proposar reptes que lalumne pugui afrontar. Algunes situacions de lectura

lalumnat les podr resoldre sol i endaltres necessitar la mediaci delmestre o dels companys.

Deixar a lalumne anar al seu ritme perqu pugui construir la sevainterpretaci.

Proposar i aprofitar situacions de lecturareals.

Situacions en les quals lalumnatllegeix per plaer.


23/70


Curs 2009/2010

Compartir els propsits de lectura amb elsalumnes

Textos per extreure una informaci queinteressaTextos de diferents matries

Llegir per revisar un text propiRevisi de les prpies produccions escrites.

Correccions Llegir per plaer segons els gustos i

preferncies personals de lalumnat odel lector.

Llegir per comunicar un text escrit aun auditori.

Abans de cada lectura cal especificar el propsit de la mateixa. Es pot fer dediferents maneres:Indicar-ho directament.Fer-ho de forma indirecta, formulant preguntesUtilitzar la informaci del text onsespecifiquen els objectius que es poden


24/70


Curs 2009/2010del text.

Sobre el vocabulari

triat, facilita que lalumnat millori la sevacomprensi.

Informar sobre el continguts del text sobrelestructura.

Fixar-se en els ttols, subttols, subratllats,canvis e lletra, paraules clau.

Selecci de paraules claus abans de la lecturaEnsinistrar les habilitats per determinar elsignificat de les paraules:A partir de les claus contextuals.A partir de lanlisi estructural.s del diccionari....

PROCESSAMENT DE LA INFORMACI: FORMULACI I VERIFICACIDHIPTSISEnsenyar a lalumnat a formular i verificar hiptesis a partir dels diferents indicis que

Aspectes que poden treballar-se:Formals ( ttols, subttols, subratllats,


25/70


Curs 2009/2010

L'ensenyament d'estratgies de comprensi lectora no hauria de ser una tascaexclusiva del professor de llenguani s'hauria de concentrar en un cicle nic. simportant que tots els professors del centre reflexionin sobre la manera com es potensenyar a entendre els textos especfics amb qu els estudiants interaccionen encadascuna de les rees del currculum i que introdueixin de manera explcita activitatsd'ensenyament-aprenentatge d'aquestes estratgies.

Proposta densenyament destratgies per a la comprensi lectora:

L'ensenyament recproc s una proposta original d'Anne Marie Palincsar i AnneBrown (Palincsar i Brown, 1984), que en les seves recerques estaven preocupades per aconseguir que els alumnes no aprenguessin solament un conjunt de procediments


26/70


Curs 2009/2010

OBJECTIUS DREA

Les matries de Llengua catalana i Literatura, Llengua castellana i Literatura iLlenges estrangeres de lEducaci Secundria Obligatria tenen com a objectiuel desenvolupament de les capacitats segents:

- O-1- Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mndels altres i dun mateix, per a la participaci en la societat plural i diversa del


27/70


Curs 2009/2010- O-5-Aconseguir la competncia en llenges estrangeres com a eina daprenentatge

de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a portaoberta a altres persones i cultures.

- O-6-Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i lestecnologies de la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

- O-7-Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit oaudiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadmic, social icultural, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperaci.

- O-8-Escoltar i comprendre informaci general i especfica, i expressar-se iinteractuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicaci adoptantuna actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert graudautonomia.


28/70


Curs 2009/2010- O-13-Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia

capacitat daprenentatge i ds de les llenges i participar activament en el control iavaluaci de laprenentatge propi i el dels altres.

1. CONTINGUTS

Llengua i literatura (catalana i castellana) (Currculum educaci secundriaobligatria Decret 143/2007 DOGC nm. 4915mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengesestrangeres 33)

Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals

- CDC-1.Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen coma eix la construcci de la relaci social a linterior de laula i del centre.

- CDC-2.Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb altres


29/70


Curs 2009/2010- CDC-9.Reflexi sobre les diferncies entre usos orals informals i formals de la

llengua i conscincia de les situacions comunicatives en qu resulten adequats.

- CDC-10.Procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpiesconviccions en la interacci amb altres parlants.

- CDC-11.Participaci en debats de temes acadmics o escolars ben pautats ireglamentats

- CDC-12.s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici,manteniment i finalitzaci de les interaccions i desenvolupament de les de solucide les dificultats de comunicaci amb ls delements verbals i no verbals quefaciliten la realitzaci de les interaccions necessries per aprendre.

- CDC-13.Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini enles situacions de treball compartit.

- CDC-14.Assumpci de les responsabilitats i coavaluaci dels processos i delsresultats en les situacions de treball compartit


30/70


Curs 2009/20103) fonts audiovisuals i electrniques de comunicaci: CD-ROM, DVD i altres.

- CDC-19.Representaci mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de lainterrelaci de les idees i els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats dunaconversa, colloqui, entrevista o debat.

- CDC-20.s destratgies i tcniques de processament de la informaci, tant decaptaci, delaboraci, de sntesi com dampliaci, i organitzaci de la informacien fitxes, taules, quadres i grfics, mitjanant recursos TIC.

- CDC-21.Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis,abans i desprs de la lectura.

- CDC-22.Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals i escrits,tot desenvolupant lanlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per tal de fer possible la interpretaci del missatge des de diverses perspectives (nica,mltiple, complementria).

- CDC-23.Utilitzaci autnoma de la biblioteca - mediateca del centre aix com delas tecnologies de la informaci i la comunicaci com a font dinformaci i ajuda a


31/70


Curs 2009/2010- CDC-29.Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes (interpretant

els signes de puntuaci de forma apropiada), tot incidint en el posicionament dellector respecte del text llegit.

- CDC-30.Procediment de planificaci per aconseguir coherncia en les relacions

internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals:documentaci, pluja didees, i la seva selecci i ordenaci.

- CDC-31.Utilitzaci autnoma de la biblioteca - mediateca del centre aix com delas tecnologies de la informaci i la comunicaci com a font dinformaci i demodels per a la realitzaci dels treballs escrits propis de cada rea curricular.

- CDC-32.Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals com a suport en lesexposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.

- CDC-33.Procediment de textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia delscontinguts de textos orals, escrits i audiovisuals,.

- CDC-34.Coneixement i aplicaci dels diferents registres lingstics en relaci ambels diferents mbits ds. Distinci entre el registre colloquial, estndard,


32/70


Curs 2009/2010- CDC-40.Inters per la bona presentaci dels textos orals, amb respecte a les

normes gramaticals, ortogrfiques, tipogrfiques i dels elements icnics utilitzats, iamb ls dels elements icnics que complementin i donin suport a la informaciverbal.

-CDC-41.Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant ensuport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogrfiques.tipogrfiques i dels elements icnics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

- CDC-42.Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en lacomunicaci oral i escrita.

- CDC-43.Reconeixement progressiu i producci de les peculiaritats fontiques decada llengua i .dels patrons bsics de ritme, dentonaci i accentuaci de paraules ienunciats.

- CDC-44.Identificaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat acontextos concrets i quotidians en lmbit educatiu i personal i a continguts daltresrees del currculum.

- CDC-45.Identificaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos


33/70


Curs 2009/2010- CDC-55.Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud

positiva de superaci.- CDC-56.Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i

autocorrecci, de les produccions orals, escrites i audiovisuals.- CDC-57.Conscincia del lautodiagnstic de les fortaleses i dificultats del progrs

en laprenentatge lingstic i comunicatiu- CDC-58.Organitzaci del treball personal com a estratgia per progressar enlaprenentatge de manera autnoma.

- CDC-59.Inters per desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de laula i fora della.

- CDC-60.Valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge demanera autnoma i per a la millora personal i del treball en equip per a laconstrucci collectiva del coneixement.

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

PER CODIFICAR: CDEL-1., CDEL-2, CDEL-3, ETC.

-


34/70


35/70


Curs 2009/2010una porta oberta a la comprensi del mn i de les altres persones.

- DPI-2.Conscincia de pertnyer a una comunitat lingstica, social i cultural iactitud positiva d'inters i confiana davant la diversitat de llenges i cultures.

- DPI-3.Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions quecadasc mant amb les llenges i cultures.

- DPI-4.Inters per conixer les varietats de la llengua catalana en els diferentsterritoris on es parla. Coneixement, mitjanant els enregistraments de les varietatsms rellevants de les varietats del catal. Factors histrics i geogrfics explicatiusdaquestes varietats.

- DPI-5.Coneixement de les varietats ms rellevants de la llengua espanyola, tant ala pennsula com en altres territoris de parla hispana. Factors histrics i geogrficsexplicatius de les varietats.

- DPI-6.Levoluci de les relacions entre llenges en contacte i la diversitat desituacions que es produeixen.


36/70


Curs 2009/2010llenges estrangeres apreses a classe.

- DPI-14.Comparaci i identificaci de les semblances i diferncies dels sistemesfontics i la prosdia de diferents llenges conegudes a partir de produccions oralsi audiovisuals tradicionals o actuals de temes propers als interessos de lalumnat.

- DPI-15.Entendre que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de la seva llengua. Aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera deveure el mn i dentendre les relacions que sestableixen amb les persones i lescoses.

- DPI-16.Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietatlingstica diferent a la de la comunitat lingstica prpia, i aix mateix que tenenuna cultura diferenciada, especialment les de l'entorn ms prxim, comenant per la classe, escola, poble o barri. Caldr fer atenci preferent a les minoritries i a les poc valorades socialment.

- DPI-17.Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografia, folclore,literatura i costums dels llocs d'origen de l'alumnat nouvingut a les aules.


37/70


Curs 2009/2010habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer i valorar-les,saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altresmaneres de veure el mn...), en resum, estar obert a laltre.

En relaci directa amb aquesta competncia ms global, hi ha una segona, lacompetncia comunicativa, que en totes les matries esdev la clau i que en lalingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Aquestacompetncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars i activitats educativesdel centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica.

Aquesta competncia es concreta en:La competncia oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres,adults ono, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacci, la de


38/70


Curs 2009/2010ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i diversossegons quin sigui el tipus de text i el contingut que shi vehicula, sn processos quesaprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol matria o activitat escolar.Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una einadentendres a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenmens delmn i la cincia, i tamb que s una font de descoberta i de plaer personal. En aix tmolta importncia la potenciaci de la biblioteca (i mediateca) i altres institucionsescolars com la rdio o plataformes dInternet, com a dinamitzadores delaprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos denivells de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, endiferents suports (paper, digital) i formats (text, grfiques i imatge).

La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les sevesdimensions, receptives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i cal


39/70


Curs 2009/2010

Aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques:

El paper que juga la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge i el fetque la base del seus ensenyaments se situ en l's social de la llengua, fa que elsaprenentatges lingstics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matria, ambuna bona coordinaci docent, es pugui aplicar a l'aprenentatge de les altres i, alhora,afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural de lalumnat. Les activitats deles matries lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en eldesenvolupament de lacompetncia comunicativa, cal per recordar que en ser unacompetncia transversal a totes les matries, lassoliment dels objectius bsicsdependr del tractament que sen faci a totes.

Alhora les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen lamillora de les competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita en


40/70


Curs 2009/2010amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi com a modalitat fonamentald'obertura als altres.A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, lalectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau aldesenvolupament de lacompetncia artstica i cultural.

Amb la LOE, sobretot es posa atenci en lacompetencia de laprendre a aprendre,s a dir, en el procs per mitj del qual es construeixen coneixements, b sigui dunamanera esttica (incorporaci de nova informaci) o dinmica (canvi i reestructuracidestructures cognitives). Aix fa que ens situem en una perspectiva cognitiva o,duna manera ms precisa, metacognitiva, quan es planteja la convenincia que el propi alumnat sigui capa danalitzar i comprendre la manera com processa i comestructura la informaci que rep, s a dir, la manera com aprn.


41/70


Curs 2009/2010 plans personals, en el marc de projectes individuals o collectius, responsabilitzant-se,tant en lmbit personal com en el social i laboral.

2. AVALUACI

L'avaluaci educativa en general, i del coneixement estratgic en particular, hauriende ser constructius, s a dir, haurien de permetre a l'alumne construir coneixement i almateix temps haurien d'assistir el professor per tal que pugui ajudar l'alumne enaquest procs de construcci.

Seguint en el marc de referncia del sistema educatiu, l'avaluaci tamb hauria defomentar els seusprincipis bsics, que es concreten en els dos punts segents:

1) L'assoliment d'autonomia d'aprenentatge de l'alumne. s un dels aspectes


42/70


Curs 2009/2010l'adaptaci a les necessitats dels alumnes i aix s'aconseguir individualitzar l'ensenyament; s a dir, caldr assegurar que cada alumne tingui un accsindividual al currculum com. El fet d'avaluar el coneixement estratgic, uncop ms, haur de fomentar aquest principi bsic i caldr dotar el professor d'eines que li permetin conixer millor els seus alumnes per tal que disposid'informaci de com van assolint aquest coneixement.

Avaluaci dels alumnes amb necessitats educatives especials:

Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes amb necessitats educativesespecials ha de seguir el mateix procs que la resta dalumnat.

Els plans individualitzats han desdevenir el referent per a lavaluaci daquestalumnat, tenint en compte --en el marc dels objectius del curs i de letapa--


43/70


Curs 2009/2010Criteris davaluaci:

Llengua i literautra castellana

- AV-1.Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i

audiovisuals per a l aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora delaula i amb ls de les TIC, identificant els problemes de comunicaci i sabentresoldre-les convenientment

- AV-2.Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmicadaltres situacions comunicatives o procedents dels mitjans de comunicaci:expositius, predictius, persuasius i dels gneres periodstics informatius idopini.

- AV-3.Comprendre textos literaris, propers als interessos de lalumnat ocurosament seleccionats per la seva adequaci en temtica i grau de dificultat alsaprenents adolescents.

- AV-4.Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjansde comunicaci, relacionades amb les tipologies expositives i persuasives.


44/70


Curs 2009/2010vista de lautor; situar el sentit de lobra en relaci amb el seu context i amb la prpia experincia.

- AV-12.Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci detextos breus o fragments, tot tenint en compte alguns temes i motius recurrents,

les caracterstiques del gnere, el valor simblic del llenguatge potic i lafuncionalitat dels recursos retrics del text.

- AV-13.Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un textliterari treballat a laula o realitzar-ne alguna transformaci senzilla.

- AV-14.Reconixer i valorar la diversitat lingstica dEuropa i del mn, ambespecial atenci a la realitat de la famlia lingstica romnica i de la realitat deles llenges a Europa.

- AV-15.Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autorregulaci,coavaluaci...) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i deconfiana en la prpia capacitat daprenentatge i us de les llenges.


45/70


Curs 2009/20107. Comentar oralment les impressions sobre una lectura i justificar-les mitjanant

models i pautes donades pel professor/a ms complexes dacord amb el procsseguit a Primer Cicle.

8. Fer una exposici duns 5 minuts sobre un tema elaborat anteriorment en grup oindividualment, de manera ordenada i ajustant-se a un gui.

Comprensi i expressi escrita :

1. Llegir silenciosament ( 15 minuts ) un text de nivell mitj, literari o no literariadequat a ledat, respondre qestions plantejades sobre el text i elaborar un judici personal argumentat seguint una pauta.

2. Identificar en un text les idees principals ,distingir el tema i largument i resumir-loseguint un gui preparat .

3. Escriure textos ( 10/20 ratlles) guiats i de tipologia diversa i adequada al curs, totrespectant els criteris de correcci gramatical i ortogrfica i ladequaci lxicatreballats a laula.

4. Consultar i manipular fonts dinformaci diversa ( diccionaris i enciclopdies) amblajut o guia del professor.

5. Elaborar treballs breus (3/4fulls) integrant informacions procedents de diferentstextos i seguint una proposta de gui i una bibliografia especfica.

6. Fer esquemes dalgun tema treballat a classe o desenvolupat fora del aula


46/70


Curs 2009/2010UNITATS DIDCTIQUES

En les unitats de programaci que presentar per a treballar amb aquest alumnat, esvol pretendre que laprenentatge sigui lo msfuncional i significatiupossible per

aquests. A ms, es tindr en compte les caracterstiques i necessitats daquest grupdalumnes:

En aquest grup flexible de llengua castellana de 3er dESO noms hi ha 10 alumnes,tots aquests alumnes presenten dificultats daprenentatge pels segents motius(alumnat nouvingut, dictamen, problemes conductuals). Per tant la forma de treball sms individualitzada i els alumnes poden seguir millor elritme de treball que alaula ordinria. En el mateix grup de refor es formen petits grups per treballar enequip i fomentar lajuda i la participaci de tots. Depenent de levoluci de cadaalumne, hi ha la possibilitat de passar al grup ordinari un cop finalitzat el trimestre.


47/70


Curs 2009/2010Pel que fa a laconnexi amb altres rees, aquestes unitats didcticques poden tenir relaci amb qualsevol matria degut a la importncia de la comunicaci i ls delllenguatge en el dia a dia.


48/70

1. UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. LA COMPRENSI TEXTUAL

GRUP CLASSE DURADA PERODE CURS ESCOLAR

3r ESO (grup flexible

A)

6 hores 1r trimestre 2009/2010

REES:Llengua castellana(tamb es pot aplicar a lrea de llengua catalana)

TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: Aquesta unitat didctica t com a objectiu que els alumnes prenguin conscincia del procs cognitiu que sutilitza per a comprendre el que sest llegint.

OBJECTIUS DAPRENENTATGE COMPETNCIES BSIQUES CRITERIS DAVALUACI

Realitzar una lectura comprensiva i expressiva detextos que pugui tenir inters per a lalumne.

Competncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia dautonomia i iniciativa personal

1. Nivell de comprensi lectora a travs dactivitatsrelacionades amb la lectura.

Conixer el concepte didea principal Competncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

2. Identificaci de la idea principal del text i les sevesvariables.

Saber diferenciar la informaci ms important queaporta un text de les altres secundries ocomplementaries.

Competncia social i ciutadanaCompetncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

3. Desenvolupament destratgies per a discernir aquellainformaci ms rellevant de la resta.

Valorar la lectura com a font de coneixement,creativitat, sensibilitat, anlisis i resoluci de problemes amb imaginaci per afavorir eldesenvolupament de lautonomia i la inciciativa personal.

Competncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

4. Grau de valoraci de la lectura com a font deconeixement

Utilitzar estratgies i tcniques diverses per comprendre i analitzar la informaci: subratllat,esquema, resum...

Competncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa persona

5. Utilitzaci de tcniques diverses per comprendre ianalitzar la informaci


49/70

Cercar informaci amb lajut de les TIC i eldiccionari.

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

6. Capacitat per utiltizar correctament el diccionari i lesnoves tecnologies per a la realitzaci dactivitats.

Prendre conscincia dels errors comesosque fan que no sobtingui un nivell ptim decomprensi lectora.


7. Capacitat per controlar, planificar i autoavaluar lacomprensi dun text.

CONTINGUTSLlegir i comprendre- Lectura i comprensi de textos de difusi.- Autoregulaci de la comprensi dels textos que es redacten: saber quan tequivoques i qu has de rectificar.- Utilitzaci destratgies per a comprendre un text (metodologa interrogaci metacognitva)

Escriure- Identificaci de les caracterstiques de la tipologia textual.- Descripci dels mecanismes de formaci de paraules.- Consolidaci de les estratgies adquirides en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir

la part escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees, treuren), revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).

- Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.- Coneixement dels recursos bsics del maquinari i del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer

hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i udios.- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar.- Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.

Parlar i conversar- Planificaci de lexposici oral sobre un tema determinatSEQNCIA DIDCTICA

DESCRIPCI ACTIVITATS MATERIALS ORGANITZACI TEMPS AVALUACI

INTRODUCCI1

Avaluaci inicial. Comprobaci del nivell decomprensi lectora dels alumnes i del controlque tenen els alumnes sobre aquest partir dunalectura quepropis el professor.

TextPaper Pissarra

Tot el grup 1h Criteri 1 i 2


50/70

2 Definici de la idea principal. Identificaci deles variables que poden influenciar en la sevaidentificaci a partir de diferents textos que proposar el professor.

Paper Tot el grup 1h Criteri 2

DESENVOLUPAMENT3

Introducci de la metodologia interrogaci

cognitiva i metacognitiva. En cada pargraf el professor anir guiant a lalumne sobre all quehaur de fer amb preguntes com: ho he ents?,s de lo que parla el text?si volgus posar unttol al pargraf, quin seria?saniran comentantaquells aspectes que no sentenen.

Paper

PissarraDiccionari

Tot el grup 1h Criteri 2 , 5 i 6

4Mtode dautointerrogaci. Es far un exercicien grup en el que shaur danar repsonent a les preguntes que ha donat en lanterior sessi el professor per analitzar el text.

Paper Diccionari

Individual 1h Criteri 2,3,5

APLICACI/SNTESI

6

Actuaci autnoma dels alumnes amb una petitaguia externa.Cada alumne extreur les idees pirncipals decada pargraf i desprs es realitzar un petitresum del text.

Paper Individual 1hTots els criteris

7

Valoraci personal de la metodologia i activitatsutilitzades pel professor en la unitat. Propostesde millora. Expressi oral de lalumne.

Pissarra Tot el grup 1h -


51/70

2. UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. ELS TEXTOS NARRATIUS


3r ESO (grup flexibleA)


REES:Llengua castellana

TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: Aquesta unitat didctica t com a objectiu que els alumnes siguin capaos didentificar les caracterstiques dun text narratiu i quevalorin la lectura com una font de coneixement i de creativitat i tamb de transmissi de valors.


Realitzar una lectura comprensiva iexpressiva de textos.

Competncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia dautonomia i iniciativa personal

1. Nivell de comprensi lectora a travsdactivitats relacionades amb la lectura.

Identificar i analitzar el tema i laestructura externa i interna dels textosnarratius, relacionant els coneixments

nous amb els coneixments previs.

Competncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

2. Identificaci del tema del text i dela estructura externa i interna daquest.

Produir textos narratius amb estructurainterna diferenciada i correccilingsstica exposant les prpies ideesamb creativitat, responsabilitat, confianai sentit crtic.


3. Capacitat de producci de textos narratiusamb coherncia i correcci.

Analitzar la categoria de les paraules , elssintagmes, lestructura duna oraci i lesregles generals daccentuaci.


4. Reconeixement de la categoria deles paraules duna oraci, els sintagmes i lesregles daccentuaci per a la millora de la producci de textos escrits.

Buscar informaci a la biblioteca i/o ambel suport de les TIC sobre lautor dunaobra literria.

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia social i ciutadana

5. Capacitat per buscar, processar i organitzar la informaci amb ajuda de suport paper odigital.


52/70

Saber exposar oralment un tema prioritzant la informaci ms importantque es vol comunicar al receptor.


6. Capacitat per expressar-se oralment de formaadequada.

Cooperar activament dins de situacionsdaprenentatge amb altres alumnes.

Competncia social i ciutadanaCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

7. Desenvolupament destratgies i habilitats per a treballar en grup.

Mostrar inters per la millora delexpressi oral i escrita i respectar lesopinions dels altres.

Comunicativa, lingstica i audiovisual.Aprendre a aprendre.Autonomia i iniciativa personal.Social i ciutadana.

8. Nivell de motivaci per millorar i respecteals altres.

CONTINGUTSLlegir i comprendre- Lectura i comprensi de textos de difusi.- Autoregulaci de la comprensi dels textos que es redacten: saber quan tequivoques i qu has de rectificar.

Escriure- Identificaci de les caracterstiques de la tipologia textual.- Redacci de textos narratius amb coherncia, cohesi i correcci lingstica.- Descripci dels mecanismes de la llengua per millorar la correci, la riquesa i la precisi lxica.- Consolidaci de les estratgies adquirides en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir


- Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar.- Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.

Parlar i conversar- Comunicaci oral i exposici didees.- Foment de linters, la motivaci i el respecte.


53/70

SEQNCIA DIDCTICADESCRIPCI ACTIVITATS MATERIALS ORGANITZACI TEMPS AVALUACI

INTRODUCCI1

Avaluaci inicial i grau de motivaci. Nivell i coneixement previ de lalumne. Debatoral, interessos, pluja didees, diferents punts de

vista. Expressi oral de lalumne.

- Tot el grup 1h Criteri 6 i 8

2 Presentaci dels continguts a treballar en launitat didctica (estructura textos narratius, producci de textos, cerca dinformaci dunautor duna obra literria espanyola)

Pissarra Tot el grup 1h Criteri 6 i 8

DESENVOLUPAMENT

3 Realitzaci duna lectura i comprensiexpressiva dun text narratiu (obra literria).Desprs realitzar exercicis per a treballar elsmecanismes de la llengua: sintagmes,accentuaci...

Full dun textnarratiuPaper Diccionari


4Exercici en petit grup didentificaci delselements bsics (tema i estructura) dels textosnarratius i cerca dinformaci sobre un autor duna obra literria coneguda amb el suport deles TIC o amb informaci a la biblioteca.

Paper TIC

Petit grup 2h Criteri 3,5,7,8

5 Exposici oral dels alumnes sobre lautor quesha cercat la informaci, planificant prviamentque cal tenir en compte alhora de fer unaexposici oral (claredat, coherncia, to de veu...)

TIC Petit grup 2h Criteri 6 i 8

APLICACI/SNTESI

6 Avaluaci final (exmen) Paper Tot el grup 1h Tots els criteris

7

Comunicaci de la nota de lavaluaci final.Valoraci personal de la metodologia i activitatsutilitzades pel professor en la unitat. Propostesde millora. Expressi oral de lalumne.Participar activament i reflexivament enlavaluaci del propi aprenentatge amb unaactitud activa i de confiana en la prpiacapacitat.



54/70

3.UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. COM EXPOSEM UN TEMA?



11 hores 2n trimestre 2009/2010

REES:Llengua castellana(tamb es pot aplicar a lrea de llengua catalana)

TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: Aquesta unitat didctica t com a objectiu treballar ensenyar als alumnes a exposar un tema oralment, a controlar la sevacapacitat dexpressi i ser capaos davaluar la seva actuaci.


Planificar els aspectes lingstics i no lingsticsduna exposici oral.


1. Grau de planificaci prvia respecte a lexposicioral dun tema.

Produir missatges orals en forma dexposici. Competncia en comunicaci lingstica i audiovisual

Competncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

2. Distinci dels missatges orals i de lexposici oral

dun tema.Saber diferenciar la informaci ms important quees pretn comunicar de les altres secundries ocomplementaries.


3. Desenvolupament destratgies per a discernir aquella informaci ms rellevant de la resta.

Saber exposar oralment un tema prioritzant lainformaci ms important que es vol comunicar alreceptor.

Competncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa persona

4. Capacitat per expressar-se oralment de formaadequada respectant una planificaci prvia.

Valorar ls del llenguatge com a eina decomunicaci.

Competncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendre

Competncia dautonomia i iniciativa personal

5. Grau de valoraci del llenguatge com a eina decomunicaci.


55/70



6. Desenvolupament destratgies i habilitats per atreballar en grup.

Prendre conscincia dels errors comesosque fan que no sobtingui un nivell ptimdexpressi oral


7. Capacitat per controlar, planificar i autoavaluar lexposici oral dun tema.


Escriure- Llengua i elements de la comunicaci oral

- Clases de missatges orals (principals trets i caracterstiques)- Elaboraci i organitzaci de la informaci- Planificaci sobre lestructura i els aspectes lingstics i no lingstics de la exposici oral dun tema- Descripci dels mecanismes de formaci de paraules.- Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar.

Parlar i conversar- Planificaci de lexposici oral sobre un tema determinat.- Exposici oral dun tema que sigui dinters per lalumne a la resta de companys/es- Producci de missatges oralsSEQNCIA DIDCTICADESCRIPCI ACTIVITATS MATERIALS ORGANITZACI TEMPS AVALUACI INTRODUCCI

1Avaluaci inicial i grau de motivaci. Nivell i coneixement previ de lalumne.Comprobar el nivell dels alumnes respecte a lesexposicions orals, fent que els alumnes exposinun tema qualsevol davant dels companys.

Pissarra Tot el grup 1h Criteri 1


56/70

2 Explicaci de tots els aspectes que shan detenir en compte per realitzar una exposici oral(lingstics i no lingstics). Es podran realitzar exercicis on es puguin veure exemplesdaquesta exposici per part del professor.

PissarraPaper


DESENVOLUPAMENT

3 Sensenyaran als alumnes estratgies que podenutilitzar abans dexposar un tema. s a dir,estratgies per a la planificaci prvia. Per aixes realitzar un diagrama de fluxes.

Pissarra Tot el grup 1h Criteri 1,3,6

4En petits grups de treball, sescollir un temaque sigui dinters per a ells, i es prepararan laexposici oral. Per fer aix, caldr que primer busquin informaci (a la biblioteca, per internet,material de casa...). Desprs hauran delaborar un gui i estructurar la exposici per tal que totsintervinguin.

TICBiblioteca

Petit grup 3h Criteri 1,2,3,4,5,6

APLICACI/SNTESI6

Exposici oral dels temes per grups i escoltaactiva per part dels companys. Aquests haurandadoptar una postura crtica i veure si els seuscompanys apliquen la metodologia adequada.El professor anir fent una avaluaci formativa.

-Tot el grup 1h

Tots els criteris

7

Es far un diagrama de fluxes per alautoavaluaci de lalumne amb preguntescom: he tingut una postura corporal correcta?,he pronunciat clarament i a un ritme adequat?...

PissarraPaper

Individual 1h Criteri 7


57/70

4. UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. DON QUIJOTE DE LA MANCHA


3r ESO (grup flexibleA) 9 hores 2n trimestre 2009/2010REES:Llengua castellana

TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: El que es pretn amb aquesta unitat s distingir les principals caracterstiques duna de les obres ms significativesde Miguel de cervantes, tenint en compte la relaci amb el context histric-social i les gneres literaris i tambtreballant els mecanismes de la llengua per a la millora de la correcci i precisi lxica i la prducci de texts.


Realitzar una lectura comprensiva i expressiva de textos:El ingeniosos hidalgo don Quijote de la Mancha, deMiguel de cervantes.

Competncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia dautonomia i iniciativa personal


Apreciar al literatura com element transmisor de valorsculturals dun poble i de diferents maneres datendre a alrealitat.

Competncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia social i ciutadana

2. Identificaci del tema del text i de la estructuraexterna i interna daquest.

Produir textos de diferent tipologia (descriptius,dileg,cmic...) amb estructura interna diferenciada icorrecci lingsstica exposant les prpies idees ambcreativitat, responsabilitat, confiana i sentit crtic.


3. Capacitat de producci de textos de diferentstipologies textuals amb coherncia i correcci.

Utilitzar la reflexi sobre els mecanismes de la llengua:distinci de la estructura del predicat, el reconeixmeentdel significat de les paraules monosmiques i polismiques i la ortrografia de c,z,x,s,ll,y,r,rr.


4. Distinci de la estrucutura del predicat,reconeixement de paraules monosmiques i polismiques i otrografia (c,z,x,s,ll,y,r,rr)

Buscar, processar i organitzar la informaci a travs dela enciclopdia en suport paper o suport digital.

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia social i ciutadana

5. Capacitat per buscar, processar i organitzar lainformaci amb ajuda de suport paper o digital.


58/70

Saber exposar oralment un tema prioritzant lainformaci ms important que es vol comunicar alreceptor.



Cooperar activament dins de situacions daprenentatgeamb altres alumnes. Competncia social i ciutadanaCompetncia en comunicaci lingstica iaudiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

7. Desenvolupament destratgies i habilitats per atreballar en grup.

Mostrar inters per la millora de lexpressi oral i escritai respectar les opinions dels altres.

Comunicativa, lingstica i audiovisual.Aprendre a aprendre.Autonomia i iniciativa personal.

8. Nivell de motivaci per millorar i respecte alsaltres.

CONTINGUTSLlegir i comprendre- Lectura i comprensi de textos de difusi.- Caracterstiques literries de la novela del El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes.- Autoregulaci de la comprensi dels textos que es redacten: saber quan tequivoques i qu has de rectificar.

Escriure- Identificaci de les caracterstiques de la tipologia textual.- Redacci de textos narratius amb coherncia, cohesi i correcci lingstica.- Descripci dels mecanismes de la llengua per millorar la correci, la riquesa i la precisi lxica.- Consolidaci de les estratgies adquirides en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir


- Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar.- Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.Parlar i conversar- Comunicaci oral i exposici didees.- Foment de linters, la motivaci i el respecte.

SEQNCIA DIDCTICA


59/70


INTRODUCCI1

Avaluaci inicial i grau de motivaci. Nivell i coneixement previ de lalumne. Debatoral, interessos, pluja didees, diferents punts devista. Expressi oral de lalumne

- Tot el grup 1h Criteri 6 i 8

2 Presentaci dels continguts a treballar en launitat didctica. Realitzaci duna lectura duntext extret de lobra literria de Miguel deCervantes: El ingenisoso hidalgo don Quijotede la Mancha.

Paper Pissarra

Tot el grup 1h Criteri 1, 2

DESENVOLUPAMENT

3 Realitzaci duna comprensi expressiva de laobra literria de Miguel de Cervantes (Donquijote de la Mancha). Utilitzaci de tcniquesde sntesi per a la comprensi daquests textos:subratllat, esquemes, resum. Cerca de les paraules desconegudes al diccionari.

Paper Diccionari

Tot el grup 1h Criter 1,2,4,8

4

Exercici en petit grup didentificaci de les

caracterstiques de Miguel de Cervantes a partir de textos, fent referncia als aspectes formals ide contingut, i segons la poca dacord amb lasensibilitat personal.

Paper

TICPetit grup 2h Criteri 5,6,7

5 Transformaci dun fragment narratiu de DonQuijote de la mancha en cmic en petit grup.Cada grup escollir un fragment i desprssajuntaran totes les parts del cmic i quedarun sencer de tota al classe.

Paper Petit grupTot el grup

2h Tots els criteris

APLICACI/SNTESI6

Avaluaci final: Producci dun text a partir dun dibuix sobre Don Quijote i activitats sobreels mecanismes d ela llengua treballats.

Paper Tot el grup 1hTots els criteris


60/70

7

Comunicaci de la nota de lavaluaci final.Valoraci personal de la metodologia i activitatsutilitzades pel professor en la unitat. Propostesde millora. Expressi oral de lalumne.Participar activament i reflexivament en

lavaluaci del propi aprenentatge amb unaactitud activa i de confiana en la prpiacapacitat.


5. UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. LA PUBLICITAT



6 hores 2n trimestre 2009/2010

REES:Llengua castellana(tamb es pot aplicar a lrea de llenguacatalana)

TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: Aquesta unitat didctica t com a objectiu fer un estudi dels textos persuasius a travs de la publicitat, analitzant els missatges publicitaris i els diferents mitjans de comunciaci que ens donen aquest missatges en la vida quotidiana. A ms, tamb es vol fer prendre conscincia als alumnes de les formes de discriminaci social, racial, sexual,etc. que poden transmetre molts anuncis publicitaris.


Realitzar una lectura comprensiva iexpressiva dun text publicitari.



Analitzar els elements caracterstics delstextos persuasius: la publicitat.

Competncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendre

Competncia dautonomia i iniciativa personal

2. Capacitat danlisis de textos en relaci a latipologia textual treballada.


61/70

Utilitzar la reflexi sobre els mecanismesde la llengua per a millorar la correcci,la riquesa i la precisi lxica i la chesi enla producci de textos: reconeixement determes dantonimia, formaci de camps

semntics i treball dels signesdinterrogaci, admiraci, parntesis...


3. Reconeixement del terme antonimia,formaci de camps semntics i dels signesdinterrogaci, admiraci, parntesis...

Identificar en textos publicitaris imatges iexpressions que denotin alguna forma dediscriminaci social, racial, sexual,etc. i buscar alternatives que evitin el seu s.


4. Capacitat danlisis crtic envers elsmissatges i els valor discriminatoris que poden trasmetre els textos publicitaris.

Conixer els diferents mitjans decomunicaci utilitzats per la publicitat

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia social i ciutadanaCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

5. Capacitat per reconixer i i dentificar elsdiferents mitjans de comunicaci que fan sde la publicitat.

Cooperar activament dins de situacions

daprenentatge amb altres alumnes.

Competncia social i ciutadana



Exposar oralment les prpies idees sobreels aspectes positius i negatius de la publicitat


7. Capacitat per controlar, planificar iautoavaluar lexposici oral dun tema.

Elaborar un anunci publicitari en suportdigital, audio o video.

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia social i ciutadanaCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

8. Capacitat de producci dun anunci publicitari amb el suport de les TIC.



62/70

- Identificaci i anlisis dels diferents tipus danuncis publicitaris-Escriure- Identificaci de les caracterstiques de la tipologia textual.- Producci dun anunci publicitari

- Consolidaci de les estratgies adquirides en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegirla part escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees, treuren), revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).



Parlar i conversar- Elaboraci, interpretaci i expressi de les idees prpies- Planificaci de lexposici oral sobre un tema determinat.


INTRODUCCI1

Avaluaci inicial i grau de motivaci. Nivell i coneixement previ de lalumne.Comprobar qu saben els alumnes sobre la publicitat i els mitjans de comunicaci queutilitzen el missatges publicitaris.

FotocpiesPissarra


2 Lectura dun text publicitari. Identificar i veurequines sn les caracterstiques dels textos persuasius.

Text publicitariPaper



63/70

DESENVOLUPAMENT

3Realitzaci dexercicis de gramtica on estreballin els diferents aspectes lingstics:dantonimia, formaci de camps semntics itreball dels signes dinterrogaci, admiraci, parntesis

Paper Pissarra

Tot el grup 2h Criteri 3

4 En petit grup, fer una cerca de diferents anuncis publicitaris en diferents formats (tv, revistes,radio...), escollir un i analitzar la seva estrctura itamb la finalitat i all que es vol transmetre,identificant de forma crtica si hi ha algunaspecte discriminatori. Desprs exposar-hodavant de la resta de companys amb suportvisual, audio, power point...

TIC (imatge,audio...)Paper

Petit grup 3h Criteri 4,5,6,7

5 Elaboraci dun anunci publicitari en suport paper o digital, en audio o video, que siguiinventat pels alumnes (en grup) i que reuneixinles caracterstiques que shan estudiat respecteal format dels textos publicitaris. Sexposar a

la resta dels companys/es de laula.

Paper Suport digital(audio, video)

Petit grup 3h Tots els criteris

APLICACI/SNTESI

6

Avaluaci final (prova davaluaci)Paper Tot el grup 1h

Tots els criteris

7

Comunicaci de la nota de lavaluaci final.Valoraci personal de la metodologia i activitatsutilitzades pel professor en la unitat. Propostesde millora. Expressi oral de lalumne.Participar activament i reflexivament enlavaluaci del propi aprenentatge amb unaactitud activa i de confiana en la prpiacapacitat.

Pissarra Tot el grup 1h Tots els criteris


64/70

6. UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. LA PREMSA (REDACCI DUNA NOTICIA)





TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: Aquesta unitat didctica t com a objectiu interpretar els diferents gneres periodstics de contingut histric-informatiu (crnica,notcia, reportatge), argumental (carta al director, article dopini), dialogat (entrevista), de temes dinters pels adolescents idaltres temes dinters general.


Produir textos escrits amb una estructurainterna diferenciada (narraci, exposici,descripci...)


1. Capacitat delaborar textos en relaci a latipologia textual treballada.

Saber diferenciar la informaci msimportant que aporta un text de les altres

secundries o complementaries.

Competncia social i ciutadanaCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisual

Competncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal


Cercar informaci amb el suport de lesTIC.

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

3. Capacitat per fer s de les noves tecnologies per a la realitzaci dactivitats.

Utilitzar tcniques de reescriptura imanipulaci de textos escrits


4. Capacitat per utilitzar tcniques descriptura imanipular escrits de forma autnoma.





65/70

Prendre conscincia dels errors comesosque fan que no sobtingui un nivell ptimdexpressi escrita.


6. Capacitat per controlar, planificar iautoavaluar lexpressi escrita.

Fomentar lhbit i linters per la premsa

escrita per tal de millorar la prpiaexpressi escrita.

Competncia social i ciutadana


7. Nivell de motivaci respecte a la premsa

escrita per tal doptimitzar lexpressi escrita.

CONTINGUTSLlegir i comprendre- Lectura i comprensi de textos periodstics.- Autoregulaci de la comprensi dels textos que es redacten: saber quan tequivoques i qu has de rectificar.

Escriure- Identificaci de les caracterstiques de la tipologia textual.- Consolidaci de les estratgies adquirides en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir


- Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.- Coneixement dels recursos bsics del maquinari i del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, ferhi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i udios.

- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar.- Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.

Parlar i conversar- Planificaci de lexposici oral sobre un tema determinat.


INTRODUCCI 1

Avaluaci inicial i grau de motivaci. Nivell i coneixement previ de lalumneObservaci i identificaci de diferents tipus detexts que acostumen a publicarse als diaris(notcies, reportatges, entrevistes...). Es pot fer un colloqui per parlar sobre els diferents tipus

Diaris Tot el grup 2h Criteri 3 i 7


66/70

de texts que acostumen a publicarse.

2 Recollida dinformaci sobre els temes que elshi interessa llegir als alumnes daquest institut.Per aix caldr obtenir informaci mitjanantqestionaris a altres classes.

Paper Petits grups 1h Criteri 3 i 5

DESENVOLUPAMENT

3En grups de treball es poden observar diferents publicacions peridiques (revistes, diaris...) per diferenciar la informaci duns texts i els altres.Cada grup analitzar una publicacideterminada per veure: estructura, tema,dileg...)

Publicacions(revistes, diaris,suplements...)

Petits grups 2h Criteri 1,2,4,5

4Pluja didees sobre els temes que els hi podeninteressar als alumnes de linstitut. Sescriuranen papers i es donaran al professor/a.

Paper Tot el grup 1h Criteri 2 i 5

5 Repartici de papers per grups de treball per talde discutir en petit grup quin pot ser el tema adesenvolupar i per a qu (utilitzant laargumentaci en lexposici didees). Un copshagi escollit el tema es podr escriure entretots una notcia que pugui ser dinters per a larevista de linstitut.

Paper Petit grup 3h Criteri 1,2,4,5,7

APLICACI/SNTESI

6

El professor tornar les produccions escrites alsalumnes amb els aspectes que cal millorar iaquests tornaran a reescriure els texts tenint encompte les correccions lingstiques que han defer.

Paper Petit grup 2hCriteri 6

7

Exposici oral sobre el tema a la resta decompanys/es perqu emetin la seva opini iveure si sha ents.

PissarraTIC Tot el grup 2h Criteri 6


67/70

7. UNITAT DIDCTICA DE PROGRAMACI. ELS TEXTOS INSTRUCTIUS


3r ESO (grup flexible

A)



TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT: Aquesta unitat didctica t com a objectiu treballar els tres aspectes fonamentals de la llengua (comprensi lectora, expressiescrita i expressi oral), per tal de posar en marxa estratgies daprenentatge per tal de reforar i consolidar determinatscontinguts, tenint en compte que es tracta d grup dalumnes amb baix rendiment, desmotivaci, absentisme i/o problemes deconducta.


Realitzar una lectura comprensiva iexpressiva de textos que es puguirelacionar amb una experincia personal.



Identificar les caracterstiques duntext:textos instructius.


2. Capacitat delaborar textos en relaci a latipologia textual treballada.

Saber diferenciar la informaci msimportant que aporta un text de les altressecundries o complementaries.



Saber exposar oralement un tema prioritzant la informaci ms importantque es vol comunicar al receptor.



Cercar informaci amb lajut de les TIC iel diccionari.

Tractament de la informaci i competncia digitalCompetncia en comunicaci lingstica i audiovisualCompetncia daprendre a aprendreCompetncia dautonomia i iniciativa personal

5. Capacitat per utiltizar correctament eldiccionari i les noves tecnologies per a larealitzaci dactivitats.


68/70




Prendre conscincia dels errors comesosque fan que no sobtingui un nivell ptimdexpressi escrita.


7. Capacitat per controlar, planificar iautoavaluar lexposici oral dun tema.

Mostrar inters per la millora delexpressi oral i escrita i respectar lesopinions dels altres.


8. Nivell de motivaci per millorar i respecte alsaltres.


Escriure- Identificaci de les caracterstiques de la tipologia textual.- Redacci de textos instructius amb coherncia, cohesi i correcci lingstica.- Descripci dels mecanismes de formaci de paraules.- Consolidaci de les estratgies adquirides en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir




Parlar i conversar- Planificaci de lexposici oral sobre un tema determinat.

SEQNCIA DIDCTICA


69/70


INTRODUCCI1

Lectura i comprensi lectora dun text que queens aporti alguna cosa nova i que la poguemrelacionar amb lexperincia prpia (Mi querida bibicleta) de Miguel Delibes. Es llegir i es farun comentari de text entre tots, veient quinessn les estratgies daprenentatge que podemutilitzar per a comprendre un text.

FotocpiesPissarra


DESENVOLUPAMENT3

Anlisis i elaboraci dun text instructiuelaborat pels alumnes. Es proposar als alumnesque elaborin en petit grup un text instructiu. Per fer aquesta activitat podran cercar informaciamb el suport de les TIC. Per a elaborar el text iinstructiu primer, farem un recordari sobrequines sn les estratgies que es poden utilitzar per a elaborar un text, tenint en compte lescaracterstiques prpies dels textos instructius.

Ordinador Pissarra

Petit grup 1h Criteri 2 , 5 i 6

4Treball del vocabulari: actituds i sentiments. Estreballar el vocabulari a partir dactivitats quetenen relaci amb actituds i sentiments (tristesa,angoixa...)de lsser hum.

FotocpiesDiccionari

Tot el grup 1h Criteri 8

APLIC

Documents

projectePROGRAMACIÓ LLENGUA (Reparado)