42
1 Homenaje a Carme Raichs

Llibre per la carme

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Llibre per la carme

1

Homenaje a Carme Raichs

Page 2: Llibre per la carme

2

Page 3: Llibre per la carme

3

Page 4: Llibre per la carme

4

Estimada Carme:

Aquests poemes estan escrits per un grup de persones, que

t’estimen, et respecten i t’admiren.

Són el grup d’alumnes del Taller de Poesia de la Gent Gra.

que, amb infinita saviesa, tu has dirigit.

Aquesta història va començar quan la nostra Carme ens va tocar

amb la seva vareta màgica i va sembrar en nosaltres la llavor de la

poesia. Ara, nosaltres, volem tornar-li part d'una fèrtil collita, que

ha estat regada amb pluja de primavera.

Poesia

Page 5: Llibre per la carme

5

Intervenen

Mercè Gambús Centellas .......................................................... 6-7

Johan Odor ................................................................................ 8-9

Julia Olaya López ................................................................. 10-11

Ángel Ballesteros .................................................................. 12-13

Candelas Ballesteros ............................................................ 14-15

Montserrat Comas Torrents .................................................. 16-17

Josep López Benedet ............................................................ 18-19

María Florido ........................................................................ 20-21

Mª Rosa Andorrà ......................................................................... 22

Nati Santamaría ........................................................................... 23

María Bravo Ortega .............................................................. 24-25

Rosa Mª Marquès .................................................................. 26-27

Antonio García Nogales ........................................................ 28-29

Juan Sánchez Martínez. ........................................................ 30- 31

Paquita Martínez ................................................................... 32-33

María Lancho Moreno .......................................................... 34-35

Carme Olive Sans .................................................................. 36-37

Page 6: Llibre per la carme

6

Si no me abres, nunca sabrás, que llevo dentro.

Mis palabras te pueden agradar.

Podemos ser amigos, si tú quieres. Yo

no

pienso

rendirme.

¿Y tú?

Vine amb mi, junts podem

entendre el món.

Vine

vine

vine

vine

vine,

els teus ulls, em donen vida.

Page 7: Llibre per la carme

7

Tus bellas palabras, confortan la “ruta”.

Escodrinyant mirades faig la ruta

per relliscar en els mars

d’aigües llunyanes i properes,

que guarden els neguits

a dins de les pupil·les.

Carme Raichs

María Lancho

Page 8: Llibre per la carme

8

EL TALLER DE POESIA

Amb tot l’amor a la meva

Mestra Carme Raichs

Era ocella sens volada òrfena de niu i d’escalf

perseguint somnis i fites i àvida de matinades.

Del trapezi em vaig llençar i l’espai se’m va fer niu,

niu que ha sigut dolça mare agombolant-me d’abrils.

I gronxant-me de goig plena entre ritmes i sonets

era un verger de follia que brollava per arreu

i així jo em sentia viva. I volant de branca en branca

sóc ocella en llibertat, per les cascades voleio,

és com un jardí de fades. De cop i volta un esglai,

la mare diu: t’has fet gran, doncs tu ara ja saps volar,

no et deixaré d’estimar però has d’abandonar el niu.

M’engoleixo els degotalls que de les parpelles vessen.

La pell s’ha de fer cuirassa per un nou rumb ple d’albades.

Mercè Gambús

Page 9: Llibre per la carme

9

SÓC GENET

Plàcides matinades xiuxiuegen

filant el dia a dia el fil

que fecunda horitzons.

Sóc genet que cavalca enjogassada

dins l’espiral del temps.

No vull parar el rellotge.

Assedegada bec dels rius i estanys

cristal·lins que m’empenyen per camins

assaonats de fruita dolça,

faig collita del nèctar de la vinya

i plasmo amb pàgines de vida

paraules dites

diàfanes i clares, cisellant-les

en la pell

i endins la pell.

Mercè Gambús

Page 10: Llibre per la carme

10

Temporada

Las estaciones son el reloj de la vida,

invierno nace frío con días fúnebres,

con jornadas cortas y deportivas,

le sigue la primavera altanera,

es la estación de los enamorados

donde se hacen promesas y proyectos

entre sonrisas, besos verdaderos

en medio de los árboles verdosos,

que esperan con ilusión el verano,

con su poderoso sol reluciente

que da vida a las arenas del río

y a las playas saturadas de gente,

deja paso al otoño muy engreído

que nos marca la estación del frió.

Son estaciones que remarcan la vida,

se rebusca el calor con el invierno

para esperar la gran primavera

donde nace y se hace otra vida.

Johan Odor

Page 11: Llibre per la carme

11

A Carmen

Fuiste una estrella con luz

que iluminó mi camino,

con tus palabras de poeta

retorné a mi destino.

Fuiste, eres y serás

mi profe y mi leal amiga,

me enseñaste la poesía

en mi camino de hormiga.

Excelente compañera

diáfana como una rosa,

dura y muy pura al enseñar

las formas firmes con prosa.

Fuiste corazón abierto

con horizontes de alegría

luchaste contra el destino

y su gris melancolía.

Fuiste rosa con capullos

y madre muy valerosa,

amiga de los amigos

con gran corazón de diosa.

Carmen eres maravillosa.

Johan Odor

Page 12: Llibre per la carme

12

Constructora de amigos

Ingeniera de versos, arquitecta

de palabras, poeta generosa.

Tu sonrisa es el sol que alegra el mar

de la existencia, expresas sentimientos,

compartes lo que sientes y conduces

tiernamente enseñando con tu ejemplo.

Tienes brillo en tus ojos y calor

en la mirada. La confianza firme

trepando va día a día por tu entraña,

hermosa en la mañana miras adelante,

la esperanza, al mal tiempo planta cara.

Si te sirve aquí tienes esta mano,

en cada verso que hago fluye el viento

de tu abrazo, me siento importante.

Porque eres única te doy las gracias.

Julia Olaya

Page 13: Llibre per la carme

13

¡Vaya maestra con arte!

A pocos metros de casa

existe un taller de poesía

que condujo Carmen Raichs

con ternura y simpatía.

Con su talento nos dio

conciertos de sonetillos

tardes llenas de cariño

y un cofre lleno de anillos.

Con cientos de poesías, para guardar los panfletos

que como a niños traviesos

sacaron de mil aprietos.

No repartáis esas frases

que son de niño inocente

abrió su puerta de amante

para enseñar simplemente.

Con su caudal de alegría

gozamos de un sol eterno

con su mirada festiva

daremos luz al invierno.

Su corazón es tan blanco

que los senderos del cielo

se cubren de amor y encanto

cuando Carmen alza el vuelo

Con todo el afecto. Julia Olaya

Page 14: Llibre per la carme

14

Mi corazón entre dos tierras

Eres, Castilla, muy grande,

tierra que me vio nacer.

Por tus lugares anduve

con alegría y placer.

Por tus campiñas y prados,

que están cerca de la villa,

viví de chaval con gozo,

lleno de ilusión y vida.

Cuando después de los años,

entre las flores silvestres

de las inmensas praderas…

Nunca pensaba en perderte.

Pero ya me hice mayor,

tuve que abrirme camino…

Circunstancias me obligaron

a derivar mi destino.

Nada puedo reprochar

a mi bella Cataluña. Me ha dado felicidad,

ha sido segunda cuna.

Con mucho agradecimiento

y también con mucho orgullo.

¡Que se cumpla este deseo

mientras viva en este mundo!

Ángel Ballesteros

Page 15: Llibre per la carme

15

Para Carmen

Te doy las gracias, Carmen,

por tu gran ternura,

cuando enseñas a escribir poesía.

Tú me has ayudado

a ordenar mis sentimientos,

a que todo tuviera sentido,

tanto en la métrica como en la rima.

Todo te lo debo a ti.

Eres una mujer maravillosa,

sencilla y humilde amiga…

Con autoridad y carácter, para enseñar…

Tienes un lugar en mi corazón,

y eres un ejemplo de bondad.

Gracias por todas tus enseñanzas,

sin ti, no habría escrito poesía,

no habría aprendido a amar la poesía.

Ángel Ballesteros

Page 16: Llibre per la carme

16

Añoranza

Te soñé toda la vida

y te busqué inútilmente.

Tú nunca llegaste a mí.

¿Por qué no pude tenerte?

Muchos años te esperé,

mi desconocido bello,

intentando adivinar

cómo sería tu pelo.

¿Cómo serían tus ojos?

Azules, o tal vez negros.

¿Cómo sería tu piel?

Y¿ Cómo tus dulces besos?

La vida me dio mil cosas,

mucho de más que de menos.

Soy feliz, tengo mis premios,

joyas de un valor inmenso.

Tres brillantes y tres perlas,

amor, salud y talento

para saber distinguir

lo más de lo menos bueno.

Pero tú nunca llegaste,

te quedaste en el sendero…

Y yo, de amarte en silencio,

hasta llegué a sentir miedo.

Dedicado a Carmen Raichs.

Candelas Ballesteros

Page 17: Llibre per la carme

17

Per a la Carme

Del bon blat vas fer bona espiga

has sabut conrear camps immensos

amb els teus blaus, càlids i suaus,

has omplert de llum la poesia.

Dir-te “amiga” no n’és prou…

Ets mestra, confident i companya,

el referent de la nostra inspiració

i el despertar dels nostres sentiments.

De la teva mà, hem recorregut

apassionants i atractius camins.

Ens has ensenyat a gaudir

del nèctar que ensucra la poesia.

Gràcies! Per tot el que ens has regalat.

Parlar de poesia, és parlar amb tu, d’amistat sincera,

amistat que cal guardar,

molt endins, dins el cor,

per que no pugui fugir…

Carme, amb tu som un equip.

Ets la nostra capitana!

Candelas Ballesteros

Page 18: Llibre per la carme

18

Records i Rimes

Per a la Carme Raichs,

Poeta I amiga

Un jorn de març et vaig conèixer

tot descobrint un monestir.

aquells claustres propiciaren

la nostra estima.

El mes d’abril amb immensa ànsia

vaig venir al taller

i començà la teoria

per endinsar-me en un món màgic

on les paraules eren llum

i testimoni de miratges.

Em fou difícil els inicis

però el teu alè va fer possible

que convertís un mal fragment

en melodia.

Òrfena de tu avui vull dir-te

que tot això que he aconseguit

és mèrit teu.

Em vas infondre la saviesa

que fa brollar cada poema;

mai no es perdrà...

quedarà en mi

la teva empremta.

Gràcies per donar-me una part tant important de tu.

Montserrat Comas Torrents

Page 19: Llibre per la carme

19

He vist l’engany

S’esberla poc a poc el sentiment

que tant de temps ha estat ben aferrat

al teu desig, i a mi em donà turment,

les urpes de l’engany foren l’argila

que tu vas emmotllar amb tant afany

i que jo sens voler hi vaig ben caure,

perquè el meu amor, sols eres tu.

Mes els anys son l’escola de la vida

i aquests m’han fet veure el desamor

que amagaves molt dins de la cuirassa,

mentre m’acaronava el teu somrís;

per fi vaig veure clara la mentida

i el món se m’ensorra tot al damunt,

no creguis que tot em va ser fàcil

foren molts anys de sofriments,

mes avui em sento lliure!

No hi ha cabòries dins la ment ,

s’han esvaït els núvols de tempesta,

i en el meu cel, torna a brillar-hi el sol!.

Montserrat Comas Torrents

Page 20: Llibre per la carme

20

Tot fent memòria

Un bon dia per atzar

el vent m’empeny

a obrir la porta

de lletres platejades.

Carme, els sonets que has escrit,

i tot allò que encara escriuràs

ja ho he anat arreplegant

dins del meu sarró.

Els amics sabem el que hem fet

en aquest llarg camí,

m’he endinsat dins del

teu coratge literari.

Ets nena juganera,

amb lletres, i a mi m’has contagiat.

Dius que els sentiments

son remolins de llum.

Quina raó!

Al llarg dels anys han madurat

moltes fruites, i ara estan

al bon caliu del meu cor.

Carme, la ploma ja comença

a gemegar, avui ha tret la pols.

Jo estic joiós d’haver

compartit aquets dies de poesies,

en flors que no estan en gerros,

si no, en terra i ben adobada.

Josep López

Page 21: Llibre per la carme

21

Paladejant

Et veig entre fum.

T’escolto i no em parles.

Et parlo ara alegre,

t’abraço, t’atanso els llavis,

et faig un petó,

en deixes senyal,

Et tinc agafada,

t’apropo, no et mous,

et tinc feliçment,

em deixes, tu, sense…

Respiració!

Estimo moltíssim

el teu fort perfum.

Ai, la meva tasseta,

tasseta de cafè,

quins moments em fas viure!

Josep López

Page 22: Llibre per la carme

22

Desde una roca

En la roca de mi playa

un corazón dibujé,

no era de un amor lejano,

tampoco de un mal querer.

Era de Carmen, mi amiga,

estimada profesora

tan sencilla y cariñosa

como la flor de mi aurora.

Haciendo poesía los martes

a su lado he disfrutado,

pero ha dejado el taller

y eso no lo he olvidado.

Un día volví a mi playa

y he quedado sorprendida

porque el viejo corazón al sol ganó la partida.

Su luz era tan bonita,

que en la roca aparecía

un poema para Carmen,

dictado con mi alegría.

María Florido

Page 23: Llibre per la carme

23

Gran corazón

El corazón es sensible

y tan fuerte como el viento,

ligero como una pluma

y con un gran sentimiento.

Te ilumina como el sol,

te viste de amor y pena

amable de soportar,

a veces nos encadena.

Quiere volar como un ave,

gritar a los cuatro vientos,

que eso de la libertad,

es tan sólo un viejo cuento.

Con él puedes dar amor

pero también ser amada,

ayudar al afligido

y alcanzar la luz soñada.

Aquí está mi corazón

tal como me han enseñado

lo daré por los demás,

aunque termine quebrado.

María Florido

Page 24: Llibre per la carme

24

…Vols venir?

Una passejada

pel bosc podem fer

contemplant paisatges

de pins y llorers, d’oliveres verdes

d’un gris quasi blau,

i soques torçades.

Són símbol de pau

la branca amb olives

i el colom volant.

Ginesta florida,

groga com la llima, molts anys beneïda

per l’encens i els cants.

I la farigola,

que és tan remenuda

i també resseca,

perfuma l’espai.

Tot això i molt més

podem contemplar

si t’animes prest

i vols caminar…

Matinada fresca

i amb claror de maig.

Llum de primavera.

Missatge de pau!

Amb molt d’agraïment Mª Rosa Andorrà

Page 25: Llibre per la carme

25

A la Carme

El cos és feble

El cor és sentiment,

La intel·ligència és bellesa,

L’enyor és etern

Nati Santamaria

Page 26: Llibre per la carme

26

Entorné los ojos

Entorné los ojos y por las rendijas, yo vi:

Vi, la generosidad del desierto,

entregando sus arenas al viento.

Vi, la inteligencia guiando al ciego,

vi, la amistad de las amapolas y el trigo,

vi, la creatividad de las flores creando alfombras,

vi, las ramas protegiendo a los nidos,

vi, la admiración de la playa por su mar,

vi, levantarse el día, a ratos nublado,

a ratos soleado,

vi, al río vestir de armonía su camino

entre cascadas y remansos,

vi, templanza al beber la tierra el agua,

vi, a la luna y al sol aparecer con respeto,

guardando su espacio,

vi, semillas resquebrajadas para germinar,

vi, la sensibilidad

con que deja caer el árbol a sus hojas,

vi, el intimismo que encierra

el bosque entre sus secretos,

vi, que la oscuridad tiene luz,

vi, besarse al papel con el lápiz,

vi, amarse a un sí con su yo.

Abrí los ojos y te vi a ti.

María Bravo

Page 27: Llibre per la carme

27

Alas en el aire

Vuelo sin alas

a la pradera,

donde viven mis sueños

verdes y lilas.

Un murmullo de agua

salpica mi pelo

desde la altura

de mi mirada.

Corre el río

por el flujo de mi vena,

llevando la corriente

parte de mi libertad.

Vuelo a mi vuelo,

me prendo a mis alas

para no caer.

El aire del poniente

me roba el sueño,

sueño, que es mío,

¡no me lo arrebates!

María Bravo

Page 28: Llibre per la carme

28

A tu, Carme

Gràcies pels moments

que n’he pogut gaudir

del teu saber constant.

M’has ensenyat

la clau de lletres

que ha fet brollar

dins del meu cor

sentiments arrelats

en sol poètic

que mai m’hagués

imaginat.

M’agradaria

deixar-me endur

per la corrent

del meu silenci,

nèctar de vida,

i en ell fer-hi estada.

En el compàs d’espera

neixen paraules verges

nodrides de poemes.

Rosa Mª Marquès Llorens

Page 29: Llibre per la carme

29

La boira

Densa com el cotó

que amb l’ajuda del vent

els turons acarones

i al prat li dones la humitat.

Lentament t’arrossega

cap a l’extensa vall.

En mar de fum et converteixes

i amb l’escalfor del sol

desfàs les seves llàgrimes.

Cobreixes tota la plana

deixant entreveure

petites carenes

com vaixells encantats.

Sent rosada fresca

ens omples d’energia.

Rosa Mª Marquès Llorens

Page 30: Llibre per la carme

30

¡Qué suerte la mía!

Para Carmen Raichs, mi profesora

En la clase de dibujo

un día advertí atentamente,

lo que para mi fue un lujo,

y me marcó felizmente.

No se lo que sucedía,

pero hablaba Carme Raichs,

sobre un tema de poesía

y me afecto, ¡qué caray!

El efecto que produjo

al preguntar de qué iba

lo cuento con alborozo.

Me contestó con embrujo:

“Ven a clase de poesías”.

¡Y eso, para mi, fue un gozo!

Carmen

Te estoy muy agradecido

y deseo tenerte muy pronto,

en tu clase, con nosotros.

Antonio García Nogales 26/04/2011

Page 31: Llibre per la carme

31

Lo que quisiera

Yo que quisiera ser como cualquiera

que vive solamente de poesía,

lo principal que ávido pudiera,

para ser libre y vivir cada día.

No soy poeta, tampoco lo he soñado,

sólo un cursillo y con edad postrera,

en su afición, la vida me ha iniciado,

gracias a mi amiga, maestra y compañera.

Ya soy mayor, qué lástima decirlo,

los reflejos que tuve me han dejado

a veces creo que puedo conseguirlo

y acabo siendo la caña del tejado.

Es que mi mente ya no me acompaña

y aunque por tiempo ahora lo pudiera

me temo incapaz de la campaña

por no saber todo lo que quisiera.

19.05.05 Antonio García Nogales

Page 32: Llibre per la carme

32

Carmen

Ensimismado, he cruzado la plaza,

intensas ganas de llorar tenía,

sentía en mi cuello fuerte tenaza,

la sangre en mis venas enloquecía.

como en la olla, madura calabaza.

He tardado un siglo en llegar a casa,

el corazón iba ligero, los pies lentos.

Frágil sentía mi vieja carcasa,

ululaban en las ramas, los vientos,

sintiéndolos livianos como gasas.

Carmen es bella señora distinguida,

de maravilloso corazón de oro,

generosa, elegante, presumida.

Habla con tierno murmullo sonoro,

es perenne y hermosa rosa florida.

Tengo conmovida el alma por ella,

apesadumbrado el ánimo y roto,

quise que fuera mi brillante estrella

llevado por aislado mundo ignoto,

dejando en mi vida indeleble huella.

Juan Sánchez

Page 33: Llibre per la carme

33

Lágrimas furtivas

Descubro en mis ojos lágrimas furtivas,

exijo explicaciones concisas,

titubean, se llenan de desaliento,

buscan palabras precisas, coherentes

para salvar situación delicada.

Les reprendo, le exijo prontitud.

Se escabullen en los linderos del bosque,

en los recodos del camino.

Monto en ira que, lentamente, se diluye

en la misteriosa llanura del mar.

Oigo rumores de caracolas enamoradas

que contemplan la agonía del día.

Juan Sánchez

Page 34: Llibre per la carme

34

Me diste la mano

A mi profesora y amiga, Carmen Raichs

Andaba confusa buscando camino

con un bloc de hojas gastadas del tiempo,

igual que potrillo galopa sin rumbo

con la rienda suelta llegué a tu cobijo.

Me diste la mano cuando tropezaba

mostrando universo a mis pies descalzos,

deslumbrando magia escondida en versos.

En ti descubrí, la chispa que llevan.

Mi rumbo guiaste, corrigiendo el ritmo.

Tu canto me llega afín al oído

dulce melodía que llevas contigo.

A todos enseñas. ¡Tesoro divino!

¡qué bien, te encontré! Eres mi lucero

en este gran mundo, ¡Te quiero, te quiero!

Paqui Martínez

03/05/2011

Page 35: Llibre per la carme

35

Caricias de pétalos

Se coló el amor besando la piel

caricias de pétalos renovando el cuerpo.

Y la sensación de un sentir más vivo,

entraba en los poros de un cuerpo mas nuevo.

No hay palabras nuevas, no sirven las viejas

para describir todo lo que siento:

es verdad desnuda, gozo compartido

con ese ladrón que me ha dado tanto,

¿Por qué me perturbas, ruido, estridente

si estoy en los brazos del hombre que quiero?

¿Por qué me despiertas de ese dulce sueño?

Que quizás mañana… ¡Será verdadero!

Paqui Martínez

08/31/2011

Page 36: Llibre per la carme

36

Per a la millor poeta del Baix Carme Raichs

Em diu adéu, una amiga

amb llàgrimes en el cor,

però em dóna un llegat

d’incalculable valor.

És un adéu fins demà

perquè mai s’apaga el sol

ni s’amaguen els estels,

per més que hi hagi foscor.

María Lancho Moreno

Si no el pots veure, és perquè

està per sobre dels núvols,

o darrere les muntanyes

Page 37: Llibre per la carme

37

Una rosa celeste

El alma tengo triste

por todo cuanto ignoro.

En tal desolación

apareció tu nombre.

De tus fuentes serenas

un caudal emergía

y se ungieron mis manos

con tu mano tendida.

Es hermosa la vida,

y tirano el dolor,

que una corriente adversa, de tu don

me apartó.

Mas tu rosa celeste

cultivando mi tiempo

ha dejado en mi pecho

un aroma de incienso.

Una llama encendida

alumbrando mi mente:

son trocitos de estrella restaurando

la suerte.

Con todo cariño.

María Lancho Moreno

Page 38: Llibre per la carme

38

Sempre amb tu

(Acròstic) ( per a la Carme Raichs)

Caliu d’essències daurades

Abrigall de verges ments

Resposta sàvia i polida

Mà ferma, tendra, eixerida

Esguard pur, intel·ligent.

Redós d’ànimes ferides

Aixopluc d’essers inquiets

Incitadora de idees

Còmplice de mots i fets

Harmonia somiadora

Sempre ho has estat i ho ets.

Carme Olive Sans

Page 39: Llibre per la carme

39

Demà

Fa fred. El vent

grogueja les arbredes.

Demà esdevindrà verdor.

Neu i glaç

esberlen primaveres.

Demà esdevindrà calor.

La pluja

colpeja les finestres.

Demà esdevindrà cançó.

La boira

amaga les dreceres

Demà esdevindrà claror.

Carme Olive Sans

Page 40: Llibre per la carme

40

Aquests poemes, estan lliurats a la senyora Carme Raichs, per els seus alumnes del Taller de Poesia de la Gent Gran. 15/06/2011

Page 41: Llibre per la carme

41

Page 42: Llibre per la carme

42