La Fundació sempre ha defensat la catalanitat de la descoberta americana; i que no fou fins a finals del S XVI en que començà la castellanització de l’imperi hispànic; i que tot plegat repercutí, no només en les descobertes geogràfiques sinó en els prohoms, en els fets polítics i en molta de la producció artística i religiosa de les primeries d’aquest període anomenat Segle d’Or Espanyol (1492-1681). Això, ho hauríem de veure-ho reflectit en una bona mostra de portolans peninsulars d’aquest període mirant, quines figures reials s’hi associen, la frequència de presentació de les vinyetes de les ciutats, les banderes de domini territorial i la seva evolució cronovexil·lològica. Us proposem un viatge cartogràfic a la geografia política de la Protoespanya. L’iniciarem amb les banderes quarterades amb lleons que, segons la historiografia oficial, portà en Colom als seus viatges.

Geografia Política ProtoespanyolaMarques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segle XV al XVII. 1ª part

Jordi Grau i Bartomeu

“Les Banderes quarterades amb lleons”.

Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, que consta de més d’un centenar de diapositives d’imatge i de text, podeu descarregar-vos els capítols setmanals

al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer l’article sencer.

Fa uns mesos l’Enric Guillot, un dels companys que més ha ajudat a popularitzar l’Histocat per l’excel·lent i atinadíssim allau d’iconografia publicada, esmentava que la senyera als portolans, sovint, va acompanyada d’altres elements. Castells castellans, llunes de Sardenya, àligues imperials, corones reials... Hi ha però, una opció que no acaba de dilucidar: quan va acompanyada de lleons! En primera instància, l’Enric sempre havia pensat, com tots nosaltres, que es tractava del lleó de “Castilla i León”, i que reflectia la participació castellana en l’expansió peninsular i americana. Alguns gravats i mapes però, no són explicables amb aquesta teoria i, a hores d’ara, s’està replantejant aquesta postulació. Aleshores si els lleons no representen Castella, què o qui representen? Quin sentit té trobar-los plegats amb la senyera?

1555 Bandera de las Indias de Castilla y Aragón i Aragon y León. (¿ Que no havíem quedat que les Índies les van descobrir únicament els castellans? Que hi fan doncs els pals dels comtes reis ? Increïble el mateix exèrcit reconeix que són banderes de sobirania que apareixen en portolans. També resulta curiosa aquesta segona interpretació del lleó amb cua en forma de S, que trobem en el pavellons dels mapes durant l’època d’en Ferran II. A Castella mai van existir el virregnats, la monarquia absolutista castellana va assimilar tots el territoris: Astúries, León, Galícia, Extremadura... León no va tenir mai identitat pròpia fins que els historiadors castellans el van utilitzar per invisibilitzar el Regne d'Aragó. )

(1530-1543) Banderas de Galeras

El PROCESO DE FORMACIÓN DE LA BANDERA

(1555) banderas indicativas de soberanía de la época que aparecen en mapamundis, atlas y portulanos. www armada.es

(web de l’armada)

La diapositiva anterior va ser, treta del web de l’armada i, publicada a l’article on explicàvem la influència de la senyera en l’origen de la bandera espanyola actual. El trobareu a projecte cartogràfic, índex d’apunts, document 14. Per cert, arran de la publicació el ministeri va retirar i canviar el web. El ministerio de defensa argumentava: (sic) “que en las banderas indicativas de soberanía de la época que aparecen en mapamundis, atlas y portulanos podemos encontrar una bandera de las Indias de Castilla y Aragón i de Aragon y León” . I certament, trobem pavellons amb senyeres i lleons!

1589 - Baptista Boazzio. Senyera a Mèxic. Pavellons amb senyeres i lleons a la Gran Colòmbia. Contrasten amb els de la Guaiana, Brazil, Argentina i Xile que són quarters amb senyeres i torres.

1589 - Baptista Boazzio – Bandera St. Jordi anglesa a Virgínia, Bandera blanca amb Flor de Lis al Canadà, Creu de St Jordi a Gènova.

El pavellons, que veurem com es van repetint en molts mapes, amb senyeres i lleons a Sevilla! La bandera sobre Barcelona sembla una àliga bicèfala símbol imperial de Carles I.

S XV. Anònim. Huntington Library, mapa amb aspecte d’esborrat. La Senyera Valenciana i La Illa de Mallorca han estat pintades amb blau i posteriorment esborrades. Pavelló esborrat de Sevilla, tot i que hi resta un quarter amb la senyera.

Mapa amb aspecte d’haver estat adulterat. Vinyeta de l’Alhambra de Granada inidentificable la bandera de sobre de color sèpia. Mateixos colors a les banderes portugueses amb 3 quines? Creus templeres i sense els quarters de la senyera a Barcelona? Pavelló amb la senyera en un quarter a Sevilla. Esborrada la senyera valenciana

1512. Vesconte de Maggiolo, Hispanic Society. Pavellons quarterats amb els pals dels comtes reis i el Lleó d’en Ferran II sobre Sevilla, un quarter resta en blanc. Vinyetes de Barcelona, València, Lisboa i Sierra Nevada.

Coronada d’en Pere III el Cerimoniós a València sense la senyera, pavelló habitual a Barcelona i Bandera portuguesa groga no habitual. Mallorca pintada amb els colors de la senyera.

1548 Vesconte Maggiolo. National Maritime Museum of London. Portolà Mediterrani . Si ampliem la península ibèrica trobem la imatge entronitzada

d’en Ferran II amb la llegenda “RE·DESPANIA·”, mirem-ho amb més detall ->

Escut barceloní amb els quarters dels pals enfosquits, senyera valenciana esborrada, pavelló sevillà amb lleons i dos quarters enfosquits sense torres. Al costat del tron, escut de dos lleons i dos quarters esborrallats. Mallorca enfosquida. Vinyetes de les ciutats de Lisboa, Sevilla, Granada, València I Barcelona.

1548 Vesconte Maggiolo

Pavelló de la ciutat d’Orà ( esquinç al mapa ) amb dos quarters amb lleons i dos quarters vermells. Un quarter sembla ratllat però no s’hi

aprecia cap torra

1548 Vesconte Maggiolo

En Vesconte Maggiolo fou el padrí d’una nissaga familiar de bussolers genovesos, cartògrafs que dibuixaven les loxodròmies dels portolans amb la bussola o brúixola, Els dos mapes que acabem de veure són del mateix autor malgrat la diferent datació, l’un és del 1512 i l’altre del 1548, i tots dos fan referència al regnat d’en Ferran II. La desaparició del tots els pals del comtes reis d’aquest últim, i el fet de que a l’anterior els veiem, fa suposar que els pals dels quarters dels pavellons a Sevilla han estat intencionadament amagats, i no pel mateix autor, ningú s’autodestrossa un mapa. Un motiu podria relacionar-se en que, aquesta representació vexil·lològica, no encaixa amb una determinada visió històrica de l’Estat Espanyol.

1555 - Guillaume Le Testu, pavellons quarterats amb barrades i lleons a

les actuals Guaianes. Escuts amb les 5 quinas portugueses a Brazil.

1555 - Guillaume Le Testu, pavellons quarterats amb barrades i lleons a l’estret de Magalhaes enfront de l’Illa De Xàtiva (Terra del Foc) i al Riu de l’Argentina. Coexisteixen amb els pavellons amb castells i senyeres al Sud del Mar del Plata.

1555 - Guillaume Le Testu. coexisteixen al mateix mapa anterior pavellons quarterats amb barrades i lleons, i Castells i Senyeres. La Florida enganxada per la llicència de l’autor gairebé amb el Canadà. Vinyetes dels Forts francesos al Quebec.

(1566) - Nicolas Desliens, Dieppe. La Bibliothèque nationale de France. Pavellons amb lleons i senyeres a Sudamèrica. Perdoneu la mala resolució d’imatge del mapa

1580 Bartomeu Olives, The Huntington Library, University of California, Berkeley. Atlas de portolans. 5 Pavellons amb senyeres i lleons a Sudamèrica.

1580 Bartomeu Olives, The Huntington Library, University of California, Berkeley atlas de portolans. 3 Pavellons amb senyeres i lleons a la Gran Colòmbia. El mot “Iucatos” ja existeix en els mapes de la predescoberta, probablement “Iucatan” en sigui una derivació filològica. Hi trobem Hondures com “Castilla del oro”.

1580 Bartomeu Olives, The Huntington Library, University of California, Berkeley, Atlas de portolans. 3 Pavellons amb senyeres i lleons a Terranova, Terra del Bacallans i Labrador. Gràcies al registre cartogràfic del govern del Canadà i a l’investigador portuguès Baptista de Lima sabem que existia una illa estratègica anomenada Barcelona de la qual agafaran el nom tota la família de pobladors Portuguesos, la nissaga dels Barcelos. I qui li devia posar sinó fou en Joan Cabot?

1580 Bartomeu Olives. La Espanya Gris! El Pavelló de Barcelona matusserament guixat amb gargots grisos. Esborrall gris a la senyera València i... Al mateix atles del mateix autor dels pavellons en que hem vist banderes amb barres i lleons arreu del món, és incoherent què a la làmina peninsular hi veiem lleons amb quarters vermells a Granada, Sevilla, Melilla i Orà. A la Goleta bandera vermella. Potser no és van atrevir a dibuixar-hi castells, l’emblema castellà per excel·lència, perquè hagués contrastat molt trobar-los només a la península Les banderes de les colònies portugueses també son grises.

Vinyetes de Compostel·la, Lisboa, Granada, València i Barcelona