18
Montserrat Sortida de biologia i geologia 2 ESO SI Bosc de Montjuïc

Montserrat

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Montserrat

MontserratSortida de biologia i geologia

2 ESOSI Bosc de Montjuïc

Page 2: Montserrat

ESTRUCTURA GENERALCatalunya forma de triangle amb 3 grans estructures

• Pirineus (direcció E – O)

• Serralades costaneres Catalanes (serralades en direcció NE –SO, separades per la depressió pre-litoral)

• Depressió central (relleus suaus de la Conca de

l’Ebre)

Just al límit entre la serralada Litoral i la Conca de l’Ebre hi ha els dos relleus que veurem a la excursió.

Situeu en el vostre mapa topogràficMontserratSt Llorenç de Munt i l’Obac

Page 3: Montserrat

SITUEU EN EL MAPA:

• Pirineu• Depressió Central• Serralada litoral• Depressió Vallès- Penedès• Serralada Prelitoral

Page 4: Montserrat

Una serralada...S’origina pels moviments orogènics d’apropament entre plaques tectòniques. Té estructures geològiques degudes a compressió (plecs, falles).El seu relleu és abrupte, els estrats s’han plegat i apilat sobre si mateixos

Page 5: Montserrat

Però això no ho veiem ni a St Llorenç de Munt ni a Montserrat.

Sant Llorenç de Munt i serra de l’Obac Montserrat

Aquestes serres, una al costat de l’altra, conserven els estrats gairebé horitzontals, tan sols amb un lleuger pendent cap a la Depressió de l’Ebre.

Page 6: Montserrat

A LA SORTIDA TREBALLAREM...TOPOGRAFIA: haureu de situar-vos en un mapa topogràfic

GEOLOGIA: haureu d’identificar les roques i comprendre els processos de formació de la muntanya.

BIOLOGIA: haureu d’identificar les espècies, els seus hàbitats i ecologia

Page 7: Montserrat

Montserrat és un relleu sedimentari constituït per conglomerats i gresos acumulats en un mar interior que

va existir ara fa més de 40 m.a.

GEOLOGIA

Algunes idees que treballarem durant

la sortida:

• L’orígen• Les formes del

relleu• La erosió i el risc

geològic

Les diàclasis que la creuen, la meteorització i la erosió han generat el singular relleu montserratí

Montserrat té una geodinàmica activa i molt perillosa (imatge riuada 2004)

Page 8: Montserrat

Fa entre 40 i 35 milions d’anys, al centre de Catalunya hi havia un mar.

Els sediments més pesats (còdols i graves) d’ aquests rius es van dipositar prop de la desembocadura.

Aquests sediments, units amb carbonat càlcic, són els actuals conglomerats i gresos de Montserrat.

El mar es va tancar, formantun immens llac salat.

Al llac hi arribaven rius del Pirineu i el massís Català.

Fa 65 milions d’anys

Fa 35 milions d’anys

Fa entre 30 i 20 milions d’anys

El continent europeu es va fracturar.Es van formar depressions com la pre-litoral .Montserrat va quedar elevada sobre el vallès

La Mediterrània es va anar formant... Les Balears, Còrsega, Sardenya… es van anar separant

Page 9: Montserrat

Fa 42 milions d’anys

ACTUALITAT

Fa 35 milions d’anys Fa 20 milions d’anys Fa 15 milions d’anys

SEDIMENTACIÓEVAPORÍTICAAcumulació de sals per l’assecament total del mar

SEDIMENTACIÓMARINADeltes amb esculls de corall

SEDIMENTACIÓCONTINENTALAcumulació de sorres i llims en planes aluvials

COMPRESSIÓ TECTÒNICADeguts a la formació del Pirineu, moviment diapíric de les sals (menys denses que els estrats superiors)

Page 10: Montserrat

COM S’HA FORMAT EL RELLEU DE MONTSERRAT?

La tectònica va fracturar els conglomerats sense desplaçar-los (diàclasis). Fa 10 milions d’anys la erosió va començar a actuar i l’aigua infiltrada per les diàclasis començà a dissoldre el carbonat càlcic

Page 11: Montserrat

El relleu que identificarem a la sortida

Page 12: Montserrat

Montserrat té moltes canals i una vall central on podrem distingir les comunitats vegetals pròpies de la solana i l’obaga mediterrànies

BIOLOGIA

Algunes de les idees que treballarem durant la sortida:

• Les comunitats vegetals

• Les adaptacions al clima

Les espècies vegetals que poblen la muntanya són representants del clima mediterrani

Les conseqüències dels incendis en el clima mediterrani

Page 13: Montserrat

ARBRESAlzina

Cirerer d’Arboç Pi blanc

Blada

Càdec

Page 14: Montserrat

ARBUSTS I LIANES

BOIX

BRUC GALZERAN

LLIGABOSC

ARÍTJOL

ESTEPA NEGRA

ESTEPA BLANCA

Page 15: Montserrat

ARBRES ARBUSTS LIANES

Page 16: Montserrat

INCENDIS A CATALUNYA: el cas de Montserrat i la comarca del Bages.

Page 17: Montserrat

GESTIÓ D’UN BOSC DESPRÉS DE L’INCENDI

El bosc s’ha de gestionar sempre per tal d’aconseguir una comunitat d’espècies madura i més resistent als foc.

Tot i així, després d’un incendi de grans dimensions, en boscos de roures i alzines convé triar els millors rebrots de cada soca, tot eliminant la resta, per tal de disminuir la competencia entre ells i augmentar el seu creixement.

Page 18: Montserrat

Imprescindible portar: Motxilla petita, calçat adequat, aigua, dinar, esmorzar.

Llibreta rígida, llàpis i maquineta, bolígraf.Brúixola (qui en tingui)